Virginia Woolf
Virginia Woolf
Bastant al principi del nostre club vam llegir Mansfield Park de Jean Austen. Ara aquest estiu ens hem proposat abordar una de les seves més il·lustres hereves, que va destacar per diverses raons. Virginia Woolf (1882-1941) va ser una de les grans escriptores (inclosos els escriptors) de principis del segle XX en llengua anglesa a més d'una defensora i propagadora del moviment feminista. És molt conegut el seu assaig Una habitació pròpia, on demana per començar un espai propi per a la dona, lliure de la pressió de l'home i que no impliqui incorporar rols masculins. Va ser també amb la seva germana i el seu marit fundadora del grup de Bloomsbury, un grup d'artistes i pensadors que trencava amb la moral i l'estètica victorianes. Hi estan relacionats entre altres escriptors com E.M. Foster, T.S. Eliot o K. Mansfield i l'economista J.M. Keynes. Van revolucionar la literatura anglosaxona en paral·lel a Joyce i altres autors.
Primera edició de "To the Lighthouse" (1927)
Per a aquest estiu proposem dues novel·les de Woolf totalment diferents. Al far és una intensa novel·la interiorista una mica "proustiana" que passa tota en dos dies amb deu anys de diferència. Descriu amb gran eficàcia a través de diverses mirades de diferents personatges el buit que pot deixar al món la mort d'una persona.
Primera edició d' "Orlando" (1928)
Orlando és una novel·la mig fantàstica mig de peripècies sobre un personatge nascut al segle XVII i que travessa les centúries, escrita amb una exuberància d'imatges i verbal espectacular, i que t'enganxa des de la primera pàgina. En paraules del seu traductor al castellà Jorge Luis Borges:
En Orlando (1928) también hay la preocupación del tiempo. El héroe de esa novela originalísima —sin duda la más intensa de Virginia Woolf y una de las más singulares y desesperantes de nuestra época— vive trescientos años y es, a ratos, un símbolo de Inglaterra y de su poesía en particular. La magia, la amargura y la felicidad colaboran en ese libro. Es, además, un libro musical, no solamente por las virtudes eufónicas de su prosa, sino por la estructura misma de su composición, hecha de un número limitado de temas que regresan y se combinan.
Albert Mestres