« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Joan Vinyoli"

Trobada vinyoliana amb Pep Solà i Anna Maluquer.

El divendres 17 d’octubre al vespre ens va apropar a l’obra de Joan Vinyoli de la mà de l’Albert Mestres, en Pep Solà i la rapsoda Anna Maluquer.

Vinyoli construeix una obra com a resposta a una vida viscuda molt intensament i ho vam poder comprovar. “La poesia de Joan Vinyoli és la crònica lírica d’una vida apassionada” (Pep Solà).

Una vida on la natura hi ocupa un espai preferent i que descobreix durant els seus estius a Santa Coloma de Farners. “I la natura em crida” és el seu primer vers. Més tard, serà el mar qui el cridarà. Aquesta vegada gràcies a les seves estades a Begur.
Una obra poètica que ve marcada pel descobriment de Rilke i la seva amistat amb Carles Riba i que prové d’una conversió interior marcada per experiències vitals doloroses però reveladores: «I must do something of my poverty» (He de fer alguna cosa de la meva indigència).

Sordejo 

Sordejo, però
no cridis. Parla baix.
"If music be the food of love
play on". No tornaré. No tornis.
I must do something of my poverty.


Relacionat amb això us recomanem l'article d’en Pep Solà:

Joan Vinyoli durant la Guerra Civil.

Aquest article d’en Jordi Nopca també és interessant. Relaciona cronològicament la vida i obra del poeta:

Joan Vinyoli: metafísic o realista?

Vam dividir la sessió en dues parts. La primera va ser una introducció general a la vida i obra de Vinyoli. L’Anna Maluquer va llegir una selecció de poemes de tota l’obra anterior a Passeig d’aniversari. A la segona part ens van centrar en aquest últim poemari, que era la nostra lectura escollida.

Aquests són els poemes que vam poder escoltar:

1a. part:

"No la cançó perfecta" (Les hores retrobades)
"Cap a les deus" (Les hores retrobades)
"Algú m'ha cridat" (El Callat)
"El camí" (El Callat)
"Plaça vella" (Realitats)
"Autoretrats amb fang i robins" (Realitats)
"Sunt lacrimae rerum" (Tot és ara i res)
"L'espectacle" (Encara les paraules)
"Platja dura" (Ara que és tard)
"Amb ronca veu" (Vent d'aram)
XV (Llibre d'Amic)
XV (Cants d'Abelone)
"El bany" (El griu)
"Grans vacances" (Cercles)
"Manobre" (A hores petites)
"Cançó blava" (Domini màgic)

2a. part:

del llibre Passeig d'aniversari
"Vespre a la cafeteria" I i III
"Sense mans" I i IV
"Elegia de Vallvidrera" I, IV, V, VI, VII i VIII

Aquí teniu un petit recull fotogràfic pel record.


 

Joan Vinyoli per Albert Mestres

Joan Vinyoli i la seva dona, Teresa Sastre, a la platja d'Aiguablava. Foto: Arxiu Vinyoli

Joan Vinyoli és un dels grans poetes de la meitat del segle XX, o sigui, dels que van emergir després de la guerra, al costat de Salvador Espriu, Joan Brossa, Vicent Andrés Estellés, Josep Palau i Fabre o Gabriel Ferrater. Els uns són poetes socials o de l'"experiència", com Andrés Estellés i Espriu, altres de l'avantguarda radical, com Brossa o Palau i Fabre, finalment Ferrater renovador profund i "pare" de tota la poesia catalana posterior a través de la seva immersió en la literatura anglosaxona.

Gabriel Ferrater

Vinyoli, modest hereu de Riba i el noucentisme, va anar fent la viu-viu al marge dels cenacles literaris assegut en una butaca i amb un whisky a la mà les hores que no gastava en la tasca editorial on es guanyava la vida. En un moment donat, va ser tocat de la "passió" de Rilke, i els que vau assistir a la sessió, ara fa un any, d'Albert Roig, ja sabeu que vol dir això. Si la poesia de Vinyoli havia estat fins llavors un procés gradual de depuració per arribar a la substància a través de la forma, a partir d'aquell moment esdevé depuració d'ella mateixa, és a dir, de la substància.

Rainer Maria Rilke

La poesia de Vinyoli no és fàcil d'entendre, però és molt senzilla, molt despullada, sense artificis ni pirotècnies, i això és el que li ha valgut des de la pràctica desaparició de la memòria literària al moment de la seva mort una creixent consideració. Avui, per a les noves generacions de lectors, crítics i poetes Vinyoli és possiblement el més gran poeta de la seva època, amb una obra no excessivament extensa però prenyada de gratificacions i petits gaudis sorprenents al costat d'una contundent emoció estètica per la capacitat de servir-se nua. "Passeig d'aniversari", aparegut el 1984, és l'últim llibre publicat en vida per Vinyoli. És un llibre colpidor per l'emoció que és capaç de transmetre a través de les imatges, de la verbalitat, del to, una emoció despullada de dramatisme i de capitulació.

Ho comprovarem el dia 17 gràcies a en Pep Solà i l'Anna Maluquer.

Albert Mestres

17 d'octubre. Les paraules de Joan Vinyoli

Joan Vinyoli al Turó del Vent, davant del castell de Farners.

 

Per què paraules? Aquest blau intens
del mar és prou. Miro la ratlla fixa
de l’horitzó,
                      mar grandiós, i quanta
riquesa guardes, per a qui? Jo no sóc bus
que cerca vells tresors: el que m’atreia,
perles que abans havien estat ulls,
no ho troba algú tot sol, ans calen dos,
amb una sola, neta, lliure, confluent
mirada que es projecti més enllà
de tota perla —sols llavors hi arriben
«feliços pocs».
                           No, jo sóc sol, però l’embat
de les onades em conforta. Tot és lluny i prop,
i no s’acaba mai aquest viatge
per les paraules:
                            ja no tinc res més. 

Passeig d'aniversari

El divendres 17 d'octubre a les 19:30 tindrem amb nosaltres en Pep Solà, autor de l'exhaustiva biografia de Joan Vinyoli: La bastida dels somnis (CCG Edicions, 2010).

 

El programa de la sessió és aquest: 

Presentació de l’acte: Albert Mestres
Vida i obra de Joan Vinyoli a càrrec de Pep Solà
Lectura de poemes: Anna Maluquer
Club de lectura: comentaris a l’obra Passeig d’aniversari

També vendrem exemplars del llibre d'en Pep Solà. Després anirem a sopar.

L'endemà, dissabte 18, tenim la possibilitat de fer l'Itinerari Poètic Vinyoli amb en Pep a Santa Coloma de Farners. Ens podem afegir a un grup de la Cellera que l'havia contractat prèviament.

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/