« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Jaume Cabré"

Confessions d'un escriptor.

Finalment vam tenir en Jaume Cabré al club de lectura. Era una trobada llargament esperada que ens va deixar un molt bon gust de boca (i d’orella). Vam comptar amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.

Cal dir que vam tenir una absència, la de l'Albert Mestres que era a Oslo per feina però vam comptar amb una assistència inesperada, la d'en Joaquim Carbó, que ens va fer donació de dos premis i tres originals de la seva obra per a lluir a l'espai on conservem i difonem la seva obra. Va ser una alegria molt gran.


En Cabré ens va explicar que després d’escriure una novel·la comença un procés de dol i de reflexió personal. Una reflexió que comparteix amb el lector en forma de llibre i que en aquesta ocasió ha estat el volum, publicat  recentment, Les incerteses (Proa, 2015).

En ocasions anteriors van ser títols com El sentit de la ficció després de L’ombra de l’eunuc.

 

i La matèria de l'esperit després de Les veus del Pamano

Està bé també per als lectors perquè ens ajuden, en menys mesura evidentment, a mitigar la sensació de pèrdua i a deixar enrere uns personatges que ens han acompanyat i una història que ens ha commogut. I és que després de la lectura de Jo confesso ens passa el que explica Proust:

Ens hauria agradat tant que el llibre continués i, si això era impossible, tenir d’altres informacions sobre tots aquells personatges, saber ara alguna cosa de la seva vida, fer servir la nostra per a coses que no fossin completament forasteres a l’amor que ens havien inspirat i l’objecte del qual, ara, de sobte, ens faltava; no haver estimat en va...” (Marcel Proust. Sobre la lectura. Trad. Anna Casassas)


Em sembla que parlo per tothom quan dic que el que més ens va sorprendre va ser el procés de construcció de la novel·la. Ens imaginàvem un gran esquema previ, una història pensada sencera des de bon començament. I no. Memorable la descripció de Cabré de la força que exerceixen els personatges a l’hora de resseguir i crear ells mateixos la novel·la. Ben bé com si tinguessin vida pròpia. Vam saber que en realitat la tenen.
Tirant per terra totes les nostres suposicions, ens va dir que havia començat a escriure Jo confesso a la pàgina 367, que el primer capítol (el contracte amb el lector, recordeu?) el va escriure l’últim i que abans no se li va acudir lligar-ho tot amb un violí ja feia dos anys i mig que escrivia. És fascinant aquest descobriment.
Ens agrada llegir Jaume Cabré perquè confia en el lector i no li regala res. Ho continuarem fent.
Aquí teniu les fotos que ens recordaran aquest dia.

Jaume Cabré: 27 de març

Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error imperdonable.

Així comença la novel·la Jo confesso de Jaume Cabré, l’inici d’una aventura literària que ha atrapat a milers de lectors de tot el món. Una història que reflexiona sobre el mal. 

D’aquesta novel·la però també de la seva obra en general i del seu últim llibre, Les incerteses, en particular en parlarem amb el propi Cabré. En tenim moltes ganes.

Serà el divendres 27 de març a les 7 de la tarda a la biblioteca. Us convidem a aquesta sessió llargament esperada. Una trobada que compta amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.

 

Dijous 15 de gener: "Jo confesso" de Jaume Cabré

Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error imperdonable.

Així comença la novel•la Jo confesso de Jaume Cabré. És la primera pàgina de les mil que llegirem i que comentarem amb l’autor el DIJOUS 15 de gener a 2/de de 8 del vespre. Una visita que compta amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.

Si en voleu fer un tast, aquí teniu les 50 primeres pàgines.

A la xarxa hi trobem molta informació, fins i tot una entrada sencera a la Viquipèdia dedicada només a aquest llibre:  Jo confesso

 

Aquesta, per exemple, és la crítica del bloc Tot és una mentida . Conté enllaços interessants.

Jaume Cabré ha escrit un clàssic. El llibre ha vingut per formar part, per sempre més, de les grans novel•les de tots els temps. (Tot és una mentida)

JO CONFESSO de Jaume Cabré

Com sabeu, la música és protagonista a l'obra. Al bloc de l'escriptor i crític literari Joan Josep Isern "Totxanes, totxos i maons" hi trobem una llista dels temes musicals més destacats, comentats pel propi Jaume Cabré. 

Les músiques de "Jo confesso"

Cada part té la seva música i n’hi ha una que les engloba totes si és que això és possible. És una modesta (ja m’entens) sonata de Schumann per a violí i piano, l’opus 105 en la menor, que he escoltat de manera obsessiva fins a arribar a entendre-la. (Jaume Cabré)

Aquí la teniu

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/