« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Heròdot"

El món d'Heròdot

"Em vénen ganes de riure quan veig que molts han traçat ja mapes de la Terra, i que ningú no els ha explicat assenyadament: representen l'Oceà que flueix envoltant la Terra, que és circular, com fet a torn, i fan que Àsia sigui igual que Europa. Perquè jo mostraré en poques paraules quina és la grandària de cada continent, i com és possible representar-los". Heròdot

Aquesta és la geografia d'Heròdot. El món que ell va conèixer, per on va viatjar i recollir les històries que ara llegim. Unes històries que s'emmarquen dins d'un context concret de la història de Grècia:
 

"Heròdot era contemporani als tràgics grecs més eminents: Èsquil, Sófocles (amb qui mantenia una amistat) i Eurípides. El seu és el segle d’or del teatre. L’art dramàtica s’apropa a l’esperit dels misteris religiosos, dels ritus populars, dels festivals patris, de les celebracions litúrgiques i de les festes dionisíaques. Això es reflecteix en la manera d’escriure dels grecs i d’Heròdot mateix. Heròdot mostra la història del món a través de la història dels individus. A les pàgines del seu llibre, que té l’objectiu de perpetuar el passat de l’humanitat, sempre hi és present l’home concret, l’home amb nom i cognom que pot ser gran o mesquí, generós o cruel, triomfant o desgraciat. Amb noms diferents i en circumstàncies i situacions canviants, hi apareixen Antígones i Medees, Cassandres i servidores de Clitemnestra, l’esperit de Darios i els llancers d’Egist. El mite es barreja amb la realitat, les llegendes amb els fets. Heròdot intenta de separar els dos universos, però no en menysprea cap i no n’estableix la jerarquia.. Sap fins a quin punt la manera de pensar de l’home i les decisions que pren depenen del món dels esperits, somnis, temors i averanys que s’amaguen dintre seu. Sap que un fantasma que s’apareix al rei en somnis pot determinar el destí del reialme i de milions dels seus súbdits. Sap com és de feble i d’indefens l’ésser humà davant de la por que neix de la seva imaginació.
I alhora, Heròdot es marca un objectiu d’allò més ambiciós: perpetuar la història del món. Ningú no ho havia intentat abans, ell és el primer a qui se li acut aquesta idea. Mentre s’escarrassa per arreplegar el material per a la seva obra magna i interroga els testimonis, els bards i els sacerdots, s’adona que cadascun recorda una altra cosa i d’una manera diferents. Per acabar-ho d’adobar, molts segles abans que nosaltres, descobreix un tret important i alhora pèrfid i trampós de la nostra memòria: la gent recorda només allò que vol recordar i no el que en efecte va esdevenir. I cadascú pinta els records d’un color diferent i, dins del seu propi gresol, en fa la seva pròpia mixtura. O sigui que és impossible de remuntar-nos al passat tal com era de debò i només ens en són accesibles múltiples variants, més o menys creïbles i més o menys agradoses al nostre paladar. El passat no existeix. Només n’hi ha una infinitat de versions."

Ryszard Kapuscinski. Viatges amb Heròdot.  Empúries/Anagrama, 2006

Propera trobada: divendres 6 de maig

El divendres 6 de maig a 2/4 de 8 del vespre comentarem l'obra "Història. I-III" d'Heròdot. Tindrem amb nosaltres a en Jaume Pòrtulas, hel·lenista reconegut, que ens parlarà d'aquesta obra i d'aquest autor. He trobat un programa de TV3  "L'hora del lector" de l'octubre del 2009 on hi surt parlant de la Introducció a la Il·líada, en una edició de la Col·lecció Bernat Metge, que ell mateix ha escrit. Són els primers 30 minuts. Us poden servir per fer-vos una idea de la passió amb què parla Pòrtulas i de com la transmet.


Tal i com vam fer a la trobada de les "Mil i una nits", el sopar serà temàtic i el farem a la biblioteca. Aquesta vegada les menges hauran de tenir relació amb el mediterrari en general i, si us ve de gust, amb Grècia en particular.

Divendres passat, l'Albert ens va dir que hi havia una escena de la pel·lícula "El paciente inglés" (1996) on es podia veure la Kristin Scott Thomas explicant una història, precisament de l'obra d'Heròdot. La Montse Fernández l'ha trobat. Us passo l'adreça.

Candaules tells Gyges

Heròdot a "La Contra" de La Vanguardia

 

El dimarts 20 de juliol a "La Contra" de La Vanguardia va sortir una entrevista de Víctor Amela a Rubén J. Montañés, filòleg i traductor d'Heròdot. El llibre que llegim "Història" d'Heròdot és una de les seves traduccions.

Us passo l'enllaç d'un bloc d'Història Clàssica on l'han transcrit.

"Los dioses envidian los éxitos de los hombres"

Heròdot

Com sabeu, durant tot el que queda d'any llegim la "Història" d'Heròdot, tal i com vam fer amb "Les Mil i una nits" l'any passat. A la biblioteca vam demanar alguns exemplars però els que ens han arribat són els llibres IV al VI. Ara acabo de demanar el volum que inclou els llibres I al III que és el que ens interessa. Us aviso quan arribi.

L'Albert ha escrit una petita introducció a aquest autor que us passo tot seguit:

"Heròdot (484-425), nascut a Halicarnàs, és considerat el primer historiador en el sentit estricte de la paraula, i de fet ell mateix va posar el nom a aquesta ciència de les humanitats. Tanmateix també avui els antropòlegs el consideren el primer en el seu àmbit acadèmic. Perqùè Heròdot no es va limitar a les llistes de reis i governants locals, com s'havia fet fins llavors, sinó que, per comprendre l`'evolució històrica, va viatjar pels territoris que hi havien influït de manera determinant, va estudiar-ne la pròpia història i la va escriure, és el cas sobretot d'Egipte i de Pèrsia. La seva Història, doncs, és un compendi de fets, costums, paisatges, etc., particularment dels llocs aquests que va visitar.

Però no solament això, Heròdot és un gran escriptor, amb una prosa límpida i entenedora que enganxa a la primera. Van seguir-lo Tucídides, Polibi, Tàcit...

Naturalment, no cal llegir-lo d'una tirada. Permet assaborir-lo a poc a poc. Per això, i perquè ara en tenim una traducció recent capaç de recollir totes aquestes característiques, he proposat com a lectura anual del club aquest llibre.

Poseu-s'hi i no us en penedireu."

Albert Mestres

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/