« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Mary Nash"

27534: el número de l'horror

 

Un mur de pedra seca encapçala aquest post. Una construcció que la Neus Català va fer de jove, tot i que en aquell moment era exclusivament una feina d'homes. Un exemple senzill però revelador de la personalitat d'aquesta dona que va lluitar sempre a favor de la igualtat social. "Una gran lluitadora pagesa" tal i com s'hi va referir la seva biògrafa, Elisenda Belenguer. Una força inconformista que l'acompanyarà tota la vida.

El número que dóna títol a aquest text és el de la Neus al camp de Ravensbrück on hi va estar deportada durant 18 mesos. Va ser obligada a treballar en la indústria de l'armament però ella va respondre amb boicots, sabotatges i amb una acció tan sorprenent com una vaga de fam.  En aquest article al Núvol hi podeu trobar un petit esbós de la seva actitud vital, concentrada en aquesta frase: No he plorat mai davant d'un nazi

És impossible resumir en un espai com aquest tot el que va donar de sí la trobada del divendres 27 de novembre. La nostra voluntat és que serveixi de recordatori i a partir d'aquí vosaltres mateixos amplieu la informació que us interessi.

Va començar la historiadora Mary Nash amb una panoràmica general de les dones antifeixistes. I ho va fer posant cara i noms a algunes d'elles. Són aquestes:

SOPHIE SCHOLL (1921-1943)

Dirigent i activista del moviment de Resistència Rosa Blanca a l'Alemanya nazi. Executada, juntament amb el seu germà Hans l'any 1943.

A la biblioteca tenim la pel·lícula basada en la seva vida.

 

LISA FITTKO (1909-2005)

En cooperació amb el Comitè de Rescat d'Emergència (ERC), la Lisa i en Hans Fittko ajudar a travessar la frontera entre Espanya i França jueus, activistes polítics i pilots dels Aliats abatuts sobre els Pirineus. El primer perseguit que Lisa Fittko porta a la frontera espanyola és Walter Benjamin.

LUCIE AUBRAC (1912-2007)

Activista de la Resistència francesa durant l'ocupació alemany sota el règim de Vichy. 

La seva vida, plena de perills i d'heroïcitats, també té una pel·lícula

GERMAINE TILLION (1907-2008)

Resistent francesa deportada al camp de Ravensbrück, on escriu una opereta: "Le Verfügbar aux Enfers" (La disponibilitat dels inferns). Es va estrenar a París amb ella asseguda al pati de butaques just quan feia 100 anys.

DIET EMAN

Things we couldn't say

IRENA SENDLER (1910-2008)

Coneguda com "l'àngel del Guetto de Varsòvia" va salvar més de 2500 nens jueus de la mort. Va guardar els seus noms autèntics dins d'un pot que va enterrar en el jardí del seu veí. D'aquesta manera, va protegir i guardar la seva identitat. Tot està explicat en el llibre Life in a Jar

 

             

L'Elisenda Belenguer ens va fer un perfil acuradíssim de la vida i la personalitat de la Neus Català.

CAMP DE RAVENSBRÜCK: el camp de concentració nazi exclusivament per a dones on va estar deportada la Neus Català.

 

MERCEDES NÚÑEZ (1911-1986)

D'origen gallec, Mercedes Núñez és una altra dona compromesa, militant del PSUC, supervivent de Ravensbrück, que va deixar escrita la seva experiència.

 

  

La millor manera de recordar la vida de Neus Català és en les seves pròpies paraules. En aquest sentit, no té preu l'entrevista que li va fer Montserrat Roig l'any 1978 i que podem recuperar a la web de TVE Catalunya. L'Elisenda ens en va passar un fragment, aquí la teniu tota.

Personatges: Neus Català

Luis i Margarita Català escriuen en el pròleg del llibre de la seva mare De la resistencia a la deportación (Memorial Democràtic. Generalitat de Catalunya, 2015)

Una feina d’historiador no posarà mai fi a la profunditat, l’angoixa i els milers de subtileses de l’horror d’aquell malson. La necessitat de transmetre ve del desig d’entendre i de no oblidar mai. Per això, la preservació de la memòria esdevé un deure cívic.


Però, podem entendre el que va passar? Deixeu-me acabar aquesta entrada dolorosa amb les paraules de Primo Levi, víctima de l’odi fanàtic dels nazis contra els jueus i autor de llibres imprescindibles com Si això és un home, La treva o Els enfonsats i els salvats.  


El perquè


..Vaig veure un caramell magnífic a l’altra banda de la finestra, a l’abast de la mà. Vaig obrir la finestra i vaig trencar el caramell, però de seguida un guàrdia gros, pesant, que feia guàrdia a fora, me’l va prendre de seguida. “Warum?”, li vaig preguntar amb el meu pobre alemany. “Hier ist kein warum” (aquí no hi ha per què), va replicar, i em va fer entrar a dins amb una empenta.

El perquè

Potser no es pot entendre, o encara més, no s’hauria de poder entendre el que va passar, perquè entendre és justificar. Deixeu-m’ho explicar: “entendre” una proposta o un comportament vol dir “contenir-lo”, contenir el seu autor, posar-se en el seu lloc, identificar-s’hi. Però cap ésser humà normal serà mai capaç d’identificar-se amb Hitler, Himmler, Goebbels, Eichmann o tot aquell seguit. Això ens desencoratja, i al mateix temps ens dóna la sensació d’alleujament, perquè potser és desitjable que les seves paraules (i també, per desgràcia els seus fets) no ens resultin comprensibles. Són paraules i fets que no són humans, que de fet són contrahumans... No existeix cap racionalitat en l’odi nazi; és un odi que no és a dins nostre; és fora de l’home...

El perquè...

Mary Nash i Declan Kiberd comenten Ulisses.


Retornem al bloc amb un text impagable de la Mary Nash sobre Ulisses. Amb la lectura de la novel·la la Mary s'ha retrobat amb les seves arrels irlandeses i les comparteix molt amablement amb nosaltres. Ens comenta que el llibre conté tantes referències i associacions indirectes que, per força, se'ns ha de fer difícil d'entendre. I no s'equivoca.

També ha començat un glossari que us aniré penjant en aquest mateix post. De moment hi trobareu les entrades que ha fet fins ara. És un luxe extrem tenir la Mary al nostre club.

Com veieu, arranquem amb força.

ULISSES-JOYCE

MARY NASH

Estic llegint Ulisses i aquí resumeixo algunes idees que planteja Declan Kiberd a la introducció de la versió anglesa que estic llegint. També incorporo algunes idees que potser us poden fer més entenedora la lectura.
Jo estic gaudint enormement de la lectura, perquè és molt suggeridora i m’evoca moltes coses de la història, la literatura i les sagues irlandeses de la meva joventut. La novel•la està plena de referències i jocs d’associacions genials, però difícils d’entendre per un no irlandès.
Joyce va escriure Ulisses entre 1914 i 1921, just durant de la Primera Guerra Mundial i la postguerra i també just després de la revolta de Setmana Santa (Easter Rising) de 1916, un moment transcendental a la història d’Irlanda. El 1916 és quelcom semblant al setembre de 1714, un marc de referència mítica a la història d'Irlanda (mireu glossari) . En aquest context Joyce mostra la seva aversió a la guerra, a la violència i al nacionalisme heroic.
Segons Kiberd, Joyce considera la història com un malson. Es tractava d’una decepció heroica de la qual tot Europa i Irlanda intentaven despertar a la postguerra. Per a Joyce la guerra i la violència són fútils. “Els homes havien matat i mutilat els cossos dels altres en nom de valors abstractes”. Joyce escriu, en canvi, una èpica materialista del cos, amb un relat detallat de les seves funcions i frustracions. Considera que els soldats havien mort en defensa de codis èpics desfasats que permeten l’Odissea. A Ulisses els trets tan ordinaris de Bloom, l’Ulisses modern, esdevé un retret constant respecte al mite antic de l’heroisme militar. Segons Kiberd, Ulisses és una protesta contra els codis sòrdids del militarisme cavalleresc i contra el trist masclisme de la conquesta sexual. Bloom és un home normal que no admet les injustícies del món.
Joyce repel•leix el nacionalisme heroic de la rebel•lió del 1916 com també les seves fonts d’inspiració com el culte a l'heroi mític celta Cúchulainn (mireu glossari) . Rebutja les evocacions heroiques de Yeats i dels herois nacionalistes executats pels britànics després de la revolta de 1916 com el poeta Pearse. Segons Joyce la violència no pot ser redemptora. L´artista s’havia d´ocupar d’allò ordinari i quotidià. A Ulisses posa en qüestió el mite dels irlandesos lluitadors (fighting Irish) en canvi el seu protagonista - una persona insignificant - és l´heroi autèntic o, més ben dit, es tracta d´un antiheroi. De fet, Joyce pretén domesticar allò èpic i posar les al•legacions grandiloqüents a dimensió humana.
Les referències al cos i a totes les funcions s´expliquen a partir de la idea que les rutines banals diàries són importants. Joyce volia atribuir al cos el mateix reconeixement que a la ment, amb més interès encara per afrontar el context d´una Irlanda dominada per l’Església Catòlica on tot allò relacionat amb el cos era tabú i pecat.
Una altra faceta és que es tracta d´una novel•la sense trama.

 

Glossari


Rebel•lió de Setmana Santa 1916
Rebel•lió contra els colonitzadors britànics destinada al fracàs en tenir poc suport dels irlandesos. L’execució de molts dels líders nacionalistes va provocar una onada de suport a favor de la independència.

Home Rule
Reivindicació d'un règim polític sota el govern britànic però amb autonomia de Parlament i de determinades polítiques. Parnell va ser un dels seus grans partidaris.

Parnell
Polític irlandès protestant defensor del Home Rule. De gran líder del nacionalisme irlandès, va passar d´un dia a l´altre a ser rebutjat pel fet de ser un adúlter. Aquí l’Església Catòlica que pretenia controlar el moviment nacionalista hi va jugar un paper molt important en la seva desqualificació.


Clongowes
Escola d’elit per a nois tipus Jesuïtes de Sarrià.

Plantacions
A part del sentit literal, cal recordar les plantacions dels segles XVI i XVII que van traslladar poblacions protestants a diferents indrets del país amb el desplaçament forçós dels natius catòlics. Per això s’explica la presència de la població protestant a l'Ulster( la majoria són puritans procedents d’Escòcia).

D'altra banda, utilitza paraules voluntàriament grolleres en un anglès irlandès. No he vist la traducció al català.

Mary Nash parla de Margaret Thatcher

Us penjo una entrevista amb la Mary Nash al programa de ràdio Versió Rac1 amb en Toni Clapés i companyia. És del dijous passat, 12 de gener. La Mary parla d'aquesta política britànica que va arribar a ser primera ministra del seu país salvant tot tipus d'obstacles. Una figura controvertida, que va prendre decissions polèmiques i que ara torna a l'actualitat arran de la pel·lícula La Dama de Hierro protagonitzada per Meryl Streep.

Margaret Thatcher, la dama de ferro

Aviat tornarem a tenir com a convidada la Mary al club de lectura. Ens parlarà de la Teresa Pàmies, una sessió lligada amb el concurs de microliteratura d'aquest any. Properament us en parlarem.

Entrevista amb Mary Nash: "Els moviments socials de la xarxa recuperen l'ideari anarquista"

Mentre vaig recollint informació de música contemporània en general i de Josep M. Mestres Quadreny en particular, penjo una entrevista amb la Mary Nash en aquest any en que es commemora el centenari del moviment anarco-sindicalista i la CNT. El document, emès per Vilaweb Televisió, és del mes de febrer i crec que pot ser del vostre interès. Si vau venir a la sessió del club de lectura on vam parlar del seu llibre Rojas (Taurus, 2006) ja coneixeu la capacitat comunicativa de la Mary i la seva claredat en les explicacions. En aquesta entrevista ens parla del moviment anarquista i el compara amb els moviments socials actuals, nascuts gràcies a l'ús d'aquest nou instrument que són les xarxes socials. Hi troba punts en comú com la voluntat d’autogestió o els valors culturals: la crítica al consumisme, el desenvolupament del potencial humà, etc. Com no podia ser d’una altra manera, destaca la importància de les dones espanyoles dins de l’anarquisme, la seva singularitat respecte a altres moviments europeus i valora la seva capacitat d’organització i de gestió. També fa referència a la revista “Mujeres Libres” que vam conèixer a través d’ella i del seu llibre amb el mateix nom Mujeres libres: España 1936-1939 (Tusquets, 1976)


 

Nash i Mestres a la premsa

Us vull recomanar la lectura de dos textos apareguts aquests últims dies a la premsa i que estan relacionats amb dues persones del nostre club de lectura que coneixeu bé: l'Albert Mestres i la Mary Nash.

El primer és un article d'opinió de Jordi Llavina que va aparèixer el dia 2 de març a La Vanguardia. Llavina parla de l'obra "Peus descalços sota la lluna d'agost",de Joan Cavallé i de l'Albert.

Una obra de Cavallé

El segon és una entrevista (en anglès) de la Carme Vinyoles a la Mary Nash a la revista Catalonia Today del mes de març. Ens pot servir per commemorar del dia de la Dona.

Out of the kitchen and into the classroom.

Mujeres Libres

"Mujeres Libres. España 1936-1939" (Tusquets, 1975) és el primer llibre de Mary Nash, el primer i un dels més emblemàtics de l'autora. Mujeres Libres va ser una organització anarquista espanyola formada per dones, que va existir des de l'any 1936 al 1939. El llibre de Nash, extraordinàriament ben documentat, és un recull d'articles, manifestos, informes i escrits de membres d'aquesta organització llibertària.

Llegint aquests articles, tal i com passa amb "Rojas", t'adones de com ha millorat la situació de la dona, per sort per totes nosaltres. Malgrat aquest fet evident, en alguns aspectes encara ens queda molt camí per recórrer. Llegiu sinó aquest article escrit als anys 30.

"¿Hasta cuando?

Todavía subsiste la diferenciación de salario según el sexo. Sistemáticamente, una mujer percibe una remuneración inferior a la de un hombre, aun en los casos de igual especialidad o idéntico rendimiento. Mal está que -por las razones y las limitaciones que sea, tengamos que renunciar por ahora al salario único, sin privilegios de categoría técnica. Pero esta diferenciación según los sexos es una injusticia del régimen burgués en la que no debieran persistir organizaciones de tipo proletario y renovador. En el campo, en la fábrica, en la tienda, en la oficina, a trabajo igual, salario igual"  Mujeres Libres, núm 10

La pel·lícula de Vicente Aranda "Libertarias" (1996)  és una història sobre aquestes dones militants de "Mujeres Libres". Si us ve de gust veure-la la tenim a la biblioteca. Us enllaço amb el tràiler, on (si em permeteu) hi veureu un Miguel Bosé tan sobreactuat que sembla que s'hagi de posar a cantar "Bandido" en qualsevol moment.

Libertarias

Rojas

No sé si ja esteu en plena lectura de "Rojas".  Per ajudar-vos a contextualitzar la lectura d'aquest estudi sobre les dones i el seu paper a la Guerra Civil us penjo una entrevista de l'1 de febrer del 2000 a la revista digital "Sitio al margen" on la Mary Nash ens en parla.

Mary Nash y las mujeres ante la historia

 "Dos cosas empiezan a desplomarse en el mundo por inicuas: el privilegio de la clase que fundó la civilización del parasitismo, de donde nació el monstruo de la guerra, y el privilegio del sexo macho que convirtió a la mitad del género humano en seres autónomos y a la otra mitad en seres esclavos, creando un tipo de civilización unisexual: la civilización masculina, que es la civilización de la fuerza y que ha producido el fracaso moral a través de los siglos"  .Suceso Portales, "Necesitamos una moral para los sexos", Mujeres Libres núm 10. Reproduït per Mary Nash, Mujeres Libres, 1936-1939 (Barcelona: Tusquets, 1975)

I una primera cançó republicana, per anar-nos situant.

"Ay, Carmela"

Mary Nash

És un honor per a nosaltres comptar amb la presència de la Mary Nash al nostre humil club de lectura.  Mary Nash, d'origen irlandès, és catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Nash és una historiadora de reconegut prestigi, pionera en l'estudi de la història de les dones a Espanya.  Llegirem "Rojas. Las mujeres republicanas en la Guerra Civil" (Taurus, 2006).  La trobada serà el divendres 23 de juliol a les 7 de la tarda. No ho podrem fer a la biblioteca perquè aquella tarda tenim contes. Ja us faré saber a quin lloc ho fem. El que sí que us puc dir és que el sopar el farem al jardí de la biblioteca, encarregarem un bufet i menjarem a la fresca. Hem pensat que quan acabem de sopar podríem fer un homenatge a aquests/tes lluitadors/res per la llibertat i escoltar, i si gosem, cantar cançons republicanes en record seu. Què us sembla la idea?

De moment us enllaço amb documents relacionats amb la Mary Nash.

Viquipèdia

Mary Nash, Medalla al treball President Macià

Revista Pueblos

100 anys fent possible la igualtat (vídeo)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/