Retornem al bloc amb un text impagable de la Mary Nash sobre Ulisses. Amb la lectura de la novel·la la Mary s'ha retrobat amb les seves arrels irlandeses i les comparteix molt amablement amb nosaltres. Ens comenta que el llibre conté tantes referències i associacions indirectes que, per força, se'ns ha de fer difícil d'entendre. I no s'equivoca.
També ha començat un glossari que us aniré penjant en aquest mateix post. De moment hi trobareu les entrades que ha fet fins ara. És un luxe extrem tenir la Mary al nostre club.
Com veieu, arranquem amb força.
ULISSES-JOYCE
MARY NASH
Estic llegint Ulisses i aquí resumeixo algunes idees que planteja Declan Kiberd a la introducció de la versió anglesa que estic llegint. També incorporo algunes idees que potser us poden fer més entenedora la lectura.
Jo estic gaudint enormement de la lectura, perquè és molt suggeridora i m’evoca moltes coses de la història, la literatura i les sagues irlandeses de la meva joventut. La novel•la està plena de referències i jocs d’associacions genials, però difícils d’entendre per un no irlandès.
Joyce va escriure Ulisses entre 1914 i 1921, just durant de la Primera Guerra Mundial i la postguerra i també just després de la revolta de Setmana Santa (Easter Rising) de 1916, un moment transcendental a la història d’Irlanda. El 1916 és quelcom semblant al setembre de 1714, un marc de referència mítica a la història d'Irlanda (mireu glossari) . En aquest context Joyce mostra la seva aversió a la guerra, a la violència i al nacionalisme heroic.
Segons Kiberd, Joyce considera la història com un malson. Es tractava d’una decepció heroica de la qual tot Europa i Irlanda intentaven despertar a la postguerra. Per a Joyce la guerra i la violència són fútils. “Els homes havien matat i mutilat els cossos dels altres en nom de valors abstractes”. Joyce escriu, en canvi, una èpica materialista del cos, amb un relat detallat de les seves funcions i frustracions. Considera que els soldats havien mort en defensa de codis èpics desfasats que permeten l’Odissea. A Ulisses els trets tan ordinaris de Bloom, l’Ulisses modern, esdevé un retret constant respecte al mite antic de l’heroisme militar. Segons Kiberd, Ulisses és una protesta contra els codis sòrdids del militarisme cavalleresc i contra el trist masclisme de la conquesta sexual. Bloom és un home normal que no admet les injustícies del món.
Joyce repel•leix el nacionalisme heroic de la rebel•lió del 1916 com també les seves fonts d’inspiració com el culte a l'heroi mític celta Cúchulainn (mireu glossari) . Rebutja les evocacions heroiques de Yeats i dels herois nacionalistes executats pels britànics després de la revolta de 1916 com el poeta Pearse. Segons Joyce la violència no pot ser redemptora. L´artista s’havia d´ocupar d’allò ordinari i quotidià. A Ulisses posa en qüestió el mite dels irlandesos lluitadors (fighting Irish) en canvi el seu protagonista - una persona insignificant - és l´heroi autèntic o, més ben dit, es tracta d´un antiheroi. De fet, Joyce pretén domesticar allò èpic i posar les al•legacions grandiloqüents a dimensió humana.
Les referències al cos i a totes les funcions s´expliquen a partir de la idea que les rutines banals diàries són importants. Joyce volia atribuir al cos el mateix reconeixement que a la ment, amb més interès encara per afrontar el context d´una Irlanda dominada per l’Església Catòlica on tot allò relacionat amb el cos era tabú i pecat.
Una altra faceta és que es tracta d´una novel•la sense trama.
Glossari
Rebel•lió de Setmana Santa 1916
Rebel•lió contra els colonitzadors britànics destinada al fracàs en tenir poc suport dels irlandesos. L’execució de molts dels líders nacionalistes va provocar una onada de suport a favor de la independència.
Home Rule
Reivindicació d'un règim polític sota el govern britànic però amb autonomia de Parlament i de determinades polítiques. Parnell va ser un dels seus grans partidaris.
Parnell
Polític irlandès protestant defensor del Home Rule. De gran líder del nacionalisme irlandès, va passar d´un dia a l´altre a ser rebutjat pel fet de ser un adúlter. Aquí l’Església Catòlica que pretenia controlar el moviment nacionalista hi va jugar un paper molt important en la seva desqualificació.
Clongowes
Escola d’elit per a nois tipus Jesuïtes de Sarrià.
Plantacions
A part del sentit literal, cal recordar les plantacions dels segles XVI i XVII que van traslladar poblacions protestants a diferents indrets del país amb el desplaçament forçós dels natius catòlics. Per això s’explica la presència de la població protestant a l'Ulster( la majoria són puritans procedents d’Escòcia).
D'altra banda, utilitza paraules voluntàriament grolleres en un anglès irlandès. No he vist la traducció al català.
Us penjo una entrevista amb la Mary Nash al programa de ràdio Versió Rac1 amb en Toni Clapés i companyia. És del dijous passat, 12 de gener. La Mary parla d'aquesta política britànica que va arribar a ser primera ministra del seu país salvant tot tipus d'obstacles. Una figura controvertida, que va prendre decissions polèmiques i que ara torna a l'actualitat arran de la pel·lícula La Dama de Hierro protagonitzada per Meryl Streep.
Aviat tornarem a tenir com a convidada la Mary al club de lectura. Ens parlarà de la Teresa Pàmies, una sessió lligada amb el concurs de microliteratura d'aquest any. Properament us en parlarem.
Publicat el 08 de novembre, 2011 - 13:22
| Autor: Mercè
| Categoria:
Gent del club
| Comentaris: 0 (Nou comentari)
| Paraules clau:
Mary Nash
Mentre vaig recollint informació de música contemporània en general i de Josep M. Mestres Quadreny en particular, penjo una entrevista amb la Mary Nash en aquest any en que es commemora el centenari del moviment anarco-sindicalista i la CNT. El document, emès per Vilaweb Televisió, és del mes de febrer i crec que pot ser del vostre interès. Si vau venir a la sessió del club de lectura on vam parlar del seu llibre Rojas (Taurus, 2006) ja coneixeu la capacitat comunicativa de la Mary i la seva claredat en les explicacions. En aquesta entrevista ens parla del moviment anarquista i el compara amb els moviments socials actuals, nascuts gràcies a l'ús d'aquest nou instrument que són les xarxes socials. Hi troba punts en comú com la voluntat d’autogestió o els valors culturals: la crítica al consumisme, el desenvolupament del potencial humà, etc. Com no podia ser d’una altra manera, destaca la importància de les dones espanyoles dins de l’anarquisme, la seva singularitat respecte a altres moviments europeus i valora la seva capacitat d’organització i de gestió. També fa referència a la revista “Mujeres Libres” que vam conèixer a través d’ella i del seu llibre amb el mateix nom Mujeres libres: España 1936-1939 (Tusquets, 1976)
Us vull recomanar la lectura de dos textos apareguts aquests últims dies a la premsa i que estan relacionats amb dues persones del nostre club de lectura que coneixeu bé: l'Albert Mestres i la Mary Nash.
El primer és un article d'opinió de Jordi Llavina que va aparèixer el dia 2 de març a La Vanguardia. Llavina parla de l'obra "Peus descalços sota la lluna d'agost",de Joan Cavallé i de l'Albert.
El segon és una entrevista (en anglès) de la Carme Vinyoles a la Mary Nash a la revista Catalonia Today del mes de març. Ens pot servir per commemorar del dia de la Dona.
"Mujeres Libres. España 1936-1939" (Tusquets, 1975) és el primer llibre de Mary Nash, el primer i un dels més emblemàtics de l'autora. Mujeres Libres va ser una organització anarquista espanyola formada per dones, que va existir des de l'any 1936 al 1939. El llibre de Nash, extraordinàriament ben documentat, és un recull d'articles, manifestos, informes i escrits de membres d'aquesta organització llibertària.
Llegint aquests articles, tal i com passa amb "Rojas", t'adones de com ha millorat la situació de la dona, per sort per totes nosaltres. Malgrat aquest fet evident, en alguns aspectes encara ens queda molt camí per recórrer. Llegiu sinó aquest article escrit als anys 30.
"¿Hasta cuando?
Todavía subsiste la diferenciación de salario según el sexo. Sistemáticamente, una mujer percibe una remuneración inferior a la de un hombre, aun en los casos de igual especialidad o idéntico rendimiento. Mal está que -por las razones y las limitaciones que sea, tengamos que renunciar por ahora al salario único, sin privilegios de categoría técnica. Pero esta diferenciación según los sexos es una injusticia del régimen burgués en la que no debieran persistir organizaciones de tipo proletario y renovador. En el campo, en la fábrica, en la tienda, en la oficina, a trabajo igual, salario igual" Mujeres Libres, núm 10
La pel·lícula de Vicente Aranda "Libertarias" (1996) és una història sobre aquestes dones militants de "Mujeres Libres". Si us ve de gust veure-la la tenim a la biblioteca. Us enllaço amb el tràiler, on (si em permeteu) hi veureu un Miguel Bosé tan sobreactuat que sembla que s'hagi de posar a cantar "Bandido" en qualsevol moment.
No sé si ja esteu en plena lectura de "Rojas". Per ajudar-vos a contextualitzar la lectura d'aquest estudi sobre les dones i el seu paper a la Guerra Civil us penjo una entrevista de l'1 de febrer del 2000 a la revista digital "Sitio al margen" on la Mary Nash ens en parla.
"Dos cosas empiezan a desplomarse en el mundo por inicuas: el privilegio de la clase que fundó la civilización del parasitismo, de donde nació el monstruo de la guerra, y el privilegio del sexo macho que convirtió a la mitad del género humano en seres autónomos y a la otra mitad en seres esclavos, creando un tipo de civilización unisexual: la civilización masculina, que es la civilización de la fuerza y que ha producido el fracaso moral a través de los siglos" .Suceso Portales, "Necesitamos una moral para los sexos", Mujeres Libres núm 10. Reproduït per Mary Nash, Mujeres Libres, 1936-1939 (Barcelona: Tusquets, 1975)
I una primera cançó republicana, per anar-nos situant.
És un honor per a nosaltres comptar amb la presència de la Mary Nash al nostre humil club de lectura. Mary Nash, d'origen irlandès, és catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Nash és una historiadora de reconegut prestigi, pionera en l'estudi de la història de les dones a Espanya. Llegirem "Rojas. Las mujeres republicanas en la Guerra Civil" (Taurus, 2006). La trobada serà el divendres 23 de juliol a les 7 de la tarda. No ho podrem fer a la biblioteca perquè aquella tarda tenim contes. Ja us faré saber a quin lloc ho fem. El que sí que us puc dir és que el sopar el farem al jardí de la biblioteca, encarregarem un bufet i menjarem a la fresca. Hem pensat que quan acabem de sopar podríem fer un homenatge a aquests/tes lluitadors/res per la llibertat i escoltar, i si gosem, cantar cançons republicanes en record seu. Què us sembla la idea?
De moment us enllaço amb documents relacionats amb la Mary Nash.
Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/
