« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Josep Maria Mestres Quadreny"

Josep Maria Mestres Quadreny a la revista 440Clàssica

El número de febrer/març de la revista 440Clàssica està dedicat a la música contemporània a Catalunya. En un editorial titulat “Orfes de la nostra música”, es reivindica aquest tipus de creació davant del profund desconeixement per part del públic català just en un moment en el que s’està produint una internacionalització dels nostres compositors actuals, com Benet Casablancas o Héctor Parra.
Per tractar aquests temes i molts d’altres, llegim una entrevista-conversa entre Josep Maria Mestres Quadreny i el jove compositor Joan Magrané. Dues mirades, separades pels anys i l’experiència, que debaten sobre les noves formes de creació, lligades a l’evolució tecnològica i els canvis socials.
Recordem que Mestres Quadreny és el compositor de la que està considerada la primera obra electroacústica a Catalunya: Peça per a serra mecànica (1964) que va crear a partir de les eines que tenia l’escultor Moisès Vilella (1928-1994) al seu obrador. Amb un magnetòfon Mestres va gravar el treball de l’escultor.


No s’ha d’entendre com unió musical d’una estructura plàstica, sinó que el material sonor procedeix tot sencer de la forma de treball de Moisès Vilella i correspon a les màquines utilitzades i al ritme, els impulsos, els jocs d’empènyer i afluixar, el treball insistent, el petit toc o el retoc, el tall a fons o la passada lleugera, d’una manera que no és d’atzar sinó que correspon a un diàleg mental entre la fusta, la seva consistència, la seva vibració, l’acer i la seva naturalesa formal i el pensament, la sensibilitat i el nervi de l’home (Alexandre Cirici, 1965)

Pel que fa a la formació del nous compositors, Magrané destaca que de la Josep M. Quadreny ha estat una generació una no ha imposat res als seus continuadors, sempre a la recerca d’un ambient de llibertat creativa, a diferència d’Europa amb escoles més tancades. Això potser és el que fa que a Catalunya no es pugui parlar pròpiament d’un paisatge compartit, perquè cadascun dels músics que són referència: Mestres Quadreny, Joan Guinjoan o Josep Soler, han seguit camins diferents segons el propi llenguatge musical. Aquesta especificitat fa que els autors catalans tinguin un lloc, cada vegada més destacat, a l’escena musical europea i estiguin presents en els festivals de prestigi.


Ha quedat enrere l’època, meitat del segle XX, en la qual, segons explica Mestres Quadreny, poques persones al país estaven al cas de la música avançada d’àmbit internacional i amb prou feines existien compositors per poder aprendre l’ofici. De fet, només n’esmenta un: Cristòfor Taltabull. Però no tot ha millorat.

Penso, per exemple, en què abans hi havia gent amb diners que organitzava concerts, Ara els concerts només es fan amb subvencions. Què és millor? Doncs no ho sé. Però penso que als anys seixanta a Barcelona es tocaven dotze obres meves cada any; ara fa tres anys que no se n’hi toca cap. (Mestres Quadreny)

Mestres Quadreny culpa a aquesta falta d’interès a la ruptura que va suposar el franquisme i que va fer desaparèixer un públic il•lustrat amb inquietuds culturals. Un mecenatge que existeix a França i a Estats Units, per exemple.

Mestres Quadreny: Partitura Tocatina (1975)

Als seus 86 anys Mestres Quadreny continua observant la realitat amb mirada crítica i atenta als canvis. Recordem que va ser el primer músic català que va composar una obra amb ordinador. L’any? 1969! Era un ordinador de l’Ajuntament de Barcelona que servia per gestionar les multes. Per ell, el format concert s’està transformant, “tot el que sigui artesanal és passat”, això inclou la fabricació d’ instruments i el seu domini o l’estudi de la partitura. El fet que la programació de concerts sigui econòmicament insostenible també és un punt negatiu. Però mireu què es proposa: “Tenint en compte tot això, fa tres anys vaig prendre la decisió de compondre només obres electroacústiques. Ho penjaré tot a internet i segur que tindré molt més públic, tot i que no el veuré, no em podran aplaudir ni podrem fer tota la litúrgia del concert. “

Mestres Quadreny presenta la música com una experiència cultural transversal, lligada íntimament amb altres manifestacions artístiques. D’aquí la peça de la serra mecànica, o la obra multidisciplinar Cap de poma (1963) amb Joan Miró, Mestres Quadreny, Moisès Vilella, Antoni Tàpies i Joan Brossa. Joan Magrané reconeix que avui aquesta interrelació no existeix ni aquí ni a Europa i que cadascú es mou dins del seu món i prou.

Mestres Quadreny: Variacions Essencials (1970)

Al final de la conversa els dos músics escullen els compositors i obres que més admiren i reivindiquen: Anton Webern, Robert Gerhard, Shoenberg, Stravinski i Bartók. Aprofitem aquesta tria per enllaçar-vos a un altre post d’aquest bloc en el que, aprofitant la visita de Mestres Quadreny al nostre club de lectura l'any 2011, us vam oferir diferents enllaços per saber més sobre aquests importants compositors contemporanis. Va ser gràcies a la col•laboració dels musictecaris.

L'entorn musical de Mestres Quadreny


El passat 8 de març, al Macba, es va tornar a representar una de les obres emblemàtiques de Mestres Quadreny: La suite bufa, estrenada l’any 1966. Una peça feta en col•laboració amb Joan Brossa. En aquest vídeo que us penjo, Mestres Quadreny ho explica amb detall i es poden veure moments de l’obra. Ballarines amb sabates, Sílvia Munt, Víctor Alba, crítics emprenyats, músics que es mouen... Josep Maria Mestres Quadreny no deixa mai de sorprendre.

La trobada amb Mestres Quadreny a l'Ampli

En aquesta entrada hi trobareu l'enllaç que us portarà a l'article que vaig escriure per a l'Ampli (el bloc dels musictecaris) parlant de la trobada amb Josep M. Mestres Quadreny a la nostra biblioteca. Espero que us sembli un bon resum.

Josep Maria Mestres Quadreny a la biblioteca de Caldes

Fotografies de la trobada amb Josep M. Mestres Quadreny

Unes fotos de luxe aquesta vegada. Moltíssimes gràcies Mila!

Aprofito per a incloure un poema de Joan Brossa, poeta amic de Mestres Quadreny, que influí notablement en la seva obra, tal i com ens va explicar ell mateix. 

LA BIBLIOTECA

A la nostra biblioteca hi haurà
Khayyam i Nietsche,
Shakespeare i Maiakovski.

(També hi podreu veure
Sigfrid I Peer Gynt.)

Damunt els prestatges de fusta
Posarem altres pretatges quadrats.
Els espais estaran plens de volums.

De de terra s’aixecaran unes fustes,
Entre les quals hi haurà la prestatgeria
Tancada amb unes vidrieres.
Tots els espais estaran plens de llibres.

Llibres tirats a l’herba.

Joan Brossa. Poesia Rasa I. Edicions 62,1990

Mestres Quadreny: recull bibliogràfic

Aquest és un petit recull de llibres sobre Josep M. Mestres Quadreny i la seva obra, i també de llibres escrits per ell mateix. Aquest divendres, durant la sessió del club, els trobareu exposats a la biblioteca.

GASSER, Luis. La Música contemporánea a través de la obra de Josep M. Mestres Quadreny. Universidad de Oviedo, 1983

Anàlisi sistemàtic de l’obra del compositor. Un treball tècnic de l'obra de Mestres (anàlisi del ritme, les altures, sèries, els principis bàsics de l’atzar, els gèneres musicals, etc.) que deixa de banda les possibles motivacions del seu autor, tot i que en el pròleg ens suggereix la seva importància.


Se pregunta el compositor: ¿qué quiero expresar? En este caso estaríamos cerca del sentido que ha tenido la música desde el barroco. En el renacimiento no se preguntaba tanto el qué como el cómo. En aquella remota época un buen compositor sería, de hecho, un buen artesano; un conocedor de las técnicas complejas que aplicaría según su imaginación. Pero conservaría siempre ciertos recursos o estereotipos: sometería sus temas a distintas transposiciones, le contrapondría motivos secundarios, lo ampliaría o reduciría… Lo que hiciese con el motivo principal era más importante que el motivo mismo. Sin embargo a partir del s. XVII empezaría a valorarse sobre todo el genio, las fuerzas anímicas y espirituales como el principal motor de composición. En nuestros días conviven la tendencia barroca y la renacentista. El inconveniente o, según como se mire, la ventaja, reside en que en nuestro caso a los autores representativos de una u otra tendencia no los separan generaciones, sino, a veces, escasos metros.



MESTRES QUADRENY, Josep Maria i ARAMON STEIN, Núria. Vocabulari català de música. Millà, 1983

Diccionari de termes musicals en català. Introdueix  paraules relacionades amb els nous mitjans tecnològics. Us deixo dues definicions.

Música f. L’art que es val dels sons, l’art de combinar els sons d’acord amb lleis determinades (...)
Rock and roll (angl.) m. Música molt simple i sovint brutal i obstinada, basada amb les harmonies del blues.

 

FÀBREGAS, Xavier. La música contemporània a Catalunya. Conversa amb Josep M. Mestres Quadreny. La Magrana, 1994

Aquest llibre el recomana el propi compositor. En aquest diàleg dut a terme a casa seva, Mestres Quadreny repassa la seva biografia, parla de la seva obra i opina sobre l’estat de la música a Catalunya. Diu l’autor abans de començar a transcriure la conversa:


A la petita cambra trenta cintes guarden, enigmàticament, el món sonor de Mestres Quadreny, del qual n’han esdevingut depositàries. Posades dins capses de cartró estan a punt de fer reviure una aventura personal de vint-i-cinc anys de durada; una aventura personal que, com tota creació estètica, té un vessant col•lectiu. Abans de començar a parlar, posem a l’aparell de reproducció la Sonata per a piano, opus número u de la producció de Mestres Quadreny, datada el 1957. La mateixa Sonata per a piano que ara, en escriure aquestes ratlles i en prémer el botó del magnetòfon torno a escoltar.


Aquesta diferència entre autor i intèrpret que és la mateixa que hi ha entre el compositor i l’intèrpret. Un tema que també tracta Mestres Quadreny en el llibre que hem llegit.


L’únic que volem subratllar és la gran distància que en la nostra societat separa avui la funció del creador de la funció de l’intèrpret. Aquesta distància és una de les conquestes més positives de l’home, i en bona mesura la cultura s’hi fonamenta. X. Fàbregas
 

 

MESTRES QUADRENY, Josep Maria. Reflexions a l’entorn de l’expressió del llenguatge musical i la meva música. Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2002

Discurs d’ingrés de l’Acadèmic Electe Il.lm Sr. Josep M. Mestres Quadreny. Llegit a la Sala d’Actes de l’Acadèmia el dia 18 de desembre de 2002.

Com diu el títol, aquest llibret de 43 pàgines és el text que va llegir Mestres Quadreny en el seu ingrés a la Real Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. També hi llegim la contestació de l’Acadèmic Numerari Francesc Bonastre Bertran.


Això no vol dir que la música sigui mancada d’emoció, sinó que ben al contrari és portadora de fortes emocions, però aquestes no són de tipus sentimental ni descriptiu sinó únicament musicals, és a dir, estètiques.
A meitat de segle, apareix una nova generació de músics, la meva, que visqué aterrida, els horrors de la guerra sense haver-la fet, impulsada per un desig vehement de crear un nou univers sonor que no tingués res a veure amb un passat que únicament portava malsons. Les idees de Schoenberg van amarar tota aquesta generació i, el seu deixeble Anton Webern, esdevingué un ídol. Webern, amb la desarticulació del llenguatge, havia tallat el cordó umbilical amb la llengua parlada. Els sons aïllats, quantitativament i qualitativa, eren protagonistes i les seves relacions minuciosament elaborades creaven unes músiques a manera de constel•lacions, absolutament fascinadores. Teníem la sensació que Schoenberg havia obert les portes de la llibertat i Webern les havia travessat. J.M. Mestres Quadreny


MESTRES QUADRENY, Josep Maria. Tot recordant amics. Arola, 2007

Recull d’articles breus recordant els seus amics: Joan Brossa, Anna Ricci, Joan Prats, Joan Miró, Robert Gerhard, John Cage, M. Aurèlia Capmany... Un homenatge que ens transporta a la Barcelona de principis del s. XX.
 

El somni d’un futur millor no passa d’això, d’un somni, i malgrat sentir-me jove el calendari em diu que ja no ho sóc. Llavors, mirant enrere, vaig veure que de coses ja n’havia fet, tot i no ser tan important com havia somiat, i alhora va aflorar la nostàlgia dels amics que havia anar perdent pel camí. D’aquí sorgí l’impuls, poc després de l’estiu del 2002, d’escriure sobre cadascun d’ells per dedicar un espai del meu temps a recordar vivències compartides; era com passar una estona al seu costat”. Josep M. Mestres Quadreny

 

MESTRES QUADRENY, Josep Maria. La música i la ciència en progrés. Arola, 2010

En aquest volum tan recent, el compositor fa un recorregut musical al llarg de la història. Un viatge particular perquè és a través de la ciència, a partir de la incorporació a la creació musical de les noves descobertes de cada època. Des del seu coneixement científic, Mestres Quadreny explica com aquestes innovacions han marcat el progrés de la música. Des de Pitàgores a la generació de la post-guerra.
Mireu, per exemple, la descripció del que seria la gènesi musical.

La matèria primera de la música és el so produït pels cossos vibrants que provoquen variacions de pressió en l’aire que hi està en contacte, vibracions que es transmeten en forma d’ones esfèriques a través de l’aire. Les partícules de l’aire no corren juntament amb l’ona sinó que únicament transmeten les variacions de pressió de les partícules veïnes...

 

La revolució gràfica

L’important trencament amb el passat produït després de la Segona Guerra Mundial, tot cercant una aproximació a l’expressivitat moderna assolida per les altres arts, provocà una eclosió en tots els sentits: nous sons, noves maneres de tocar els instruments i, sobretot, una manera diferent de pensar la música. Tot plegat comportava sovint importants problemes d’escriptura, ja que el sistema tradicional resultava clarament insuficient. (Josep M. Mestres Quadreny, Pensar i fer música, Proa, 2000, pàg. 61)


Aquesta necessitat que apunta Mestres Quadreny va portar als compositors a buscar altres tipus de notacions, altres representacions gràfiques que s’adaptessin a les noves formes musicals. En aquest enllaç hi trobareu una contextualització de tot aquest procés, on es destaquen les aportacions del compositor que tindrem amb nosaltres aquest proper divendres.

El grafismo musical en la frontera de los lenguajes artísticos

Una d’aquestes noves partitures és la d'Aronada, que correspon a la imatge d’aquesta entrada. En el llibre hi llegim l’origen d’aquesta obra, una creació artística en si mateixa.


Crec que no resulta gens sorprenent que, després de tant de temps descodificant nombres amb significats simulats, un dia se m'acudís que en determinades circumstàncies podia presentar els nombres directament extrets de la taula i deixar que fos el músic qui fes directament la descodificació. És el que vaig fer a Aronada (paraula del sànscrit que significa: cercle dels sons audibles), que vaig compondre el 1972 com a música d'ambientació per a una exposició de pintura de Xavier Coll en una galeria de París. Per complir amb la funció d'ambientació havia de reunir unes característiques determinades, la principal de les quals era que no tingués perfils molt acusats ni intervencions que cridessin l'atenció; en definitiva, que pogués ser oïda sense ser escoltada i que no destorbés les converses. D'altra banda requeria una llarga durada. Vaig idear una partitura generativa que conté la informació suficient i la disposició adequada per generar un flux musical durant un temps indefinit, que pot ser de moltes hores o dies, és a dir, tant com es vulgui. És una configuració oberta que correspon a una estructura de distribució aleatòria del temps i que pot ser utilitzada per a qualsevol instrument. La partitura és circular i està formada per una sèrie de 16 cercles concèntrics, com els d'una diana. Cada corona està dividida en caselles i dins de cada casella hi ha un nombre. De tant en tant s'hi troben caselles negres. Travessant unes quantes corones circulars hi ha, distribuïts per tota la partitura, una quinzena de pentagrames curts que contenen notes". (Josep M. Mestres Quadreny, Pensar i fer música, Proa, 2000, pàg. 165).


Voleu escoltar i veure un exemple d’interpretació d’Aronada? Us en penjo un fragment d’un concert amb l'orquestra Big Bang Valona que correspon a la inauguració a Barcelona de l’exposició De cop de poma a Trànsit Boreal, de la que ja hem parlat. A veure què us sembla.

En un reportatge de Susana Paz sobre aquesta exposició al diari Regió 7 hi llegim:


"Curiositat. Paraula bàsica per apropar-se a l'obra d'un creador. Indispensable quan parlem d'un artista polièdric com Josep Maria Mestres Quadreny "

L'entorn musical de Mestres Quadreny

Arnold Schoenberg. Der rote Blick

Pensar i fer música, Josep M. Mestres Quadreny ressegueix la seva trajectòria musical i  explica quins han estat els seus compositors de referència. En aquest espai hi trobareu quatre enllaços a l'AMPLI, el bloc dels musictecaris, que ens introdueixen a alguns d'aquests autors. Us els recomanem vivament, són articles molt divulgatius. He fet una petita introducció a partir de textos que hi tenen relació.

John Cage


El mateix Cage em va comentar un dia: “Durant tres-cents anys la música ha estat tan igual, que ara sorprèn que pugui ser diferent.” Finalment el so era lliure. No hi havia relacions preconcebudes. El compositor es deslliurava de l’esclavatge de la tècnica. El que manava era la idea, la qual podia ser manifestada com a tal, obrint així pas a l’art conceptual, o bé el compositor podia anar més enllà elaborant una tècnica adient a la idea. Una tècnica particular per a cada obra, i això prometia un futur enormement suggestiu.  (Josep M. Mestres Quadreny. Pensar i fer música. Proa, 2000)

John Cage: més enllà del silenci


Olivier Messiaen

La composición clásica del siglo XX.a muchos les suena a ruido. Es un arte en gran medida agreste, un movimiento alternativo no asimilado. (...). La música clásica se ha estereotipado como un arte de los muertos, un repertorio que empieza por Bach y termina con Mahler y Puccini. Algunas personas se muestran a veces sorprendidas al enterarse de que los compositores siguen componiendo.
Sin embargo, estos sonidos no pueden tildarse precisamente de extraños. En el jazz surgen inesperadamente acordes atonales; en las bandas sonoras de Hollywood aparecen sonidos vanguardistas; el minimalismo ha dejado su impronta en el rock, el pop y la música dance des de The Velvet Underground en adelante. A veces la música se asemeja a ruido porque es deliberadamente ruido, o algo que se le aproxima. A veces, como sucede en Wozzeck de Berg, mezcla lo familiar con lo extraño, la consonancia y la disonancia. A veces es tan excepcionalmente hermosa que hay quienes, al oírla, empiezan a respirar entrecortadamente maravillados. El Quatuor pour la fin du temps (Cuarteto para el fin del mundo) de Olivier Messiaen, con sus líneas grandiosament cantables y sus acordes suavemente resonantes, logra que el tiempo se detenga cada vez que se interpreta.  (Alex Ross. El Ruido Eterno. Seix Barral, 2009)

Oliver Messiaen: els ocells no seran mai el mateix


Edgar Varèse

Varese és el primer músic que descobreix el valor “espacial” de la música: la música ja no és la combinació d’unes quantes notes, sinó un “cos sonor” que es mou per l’espai i el temps, amb unes dimensions físiques perfectament definibles. Els sons s’uneixen, se separen, es ramifiquen, creixen i s’esvaeixen en una mena d’esdevenir que exclou tota mena de diàleg intel•lectual. Fidel a les orientacions del mestre, Varèse crea noves formes. Cada una de les seves obres descobreix la seva pròpia forma, la qual no és un punt de partença, sinó, al contrari, el resultat d’un procés creatiu.
Déserts és una obra d’una força expressiva extraordinària, on es posa de manifest el contrast entre la immensa soledat individual de l’home i el caòtic soroll que l’envolta. És una obra fortament colpidora perquè ens mostra una desoladora imatge de nosaltres mateixos. (Josep M. Mestres Quadreny. Pensar i fer música. Proa, 2000)

Edgar Varèse: compositor del temps present


Anton Webern

Des d’aquest punt de vista d’informació, per a mi va ser molt important Joan Prats. Cap a l’any cinquanta, va rebre l’enregistrament integral de les obres de Webern i jo vaig tenir l’oportunitat de sentir-lo. Va ser un impacte molt fort. Representava una innovació de tot el concepte musical que, realment em va frapar.
La música és un ens abstracte dins el qual cada un dels sons té valor per si mateix, igual com passa quan observem el firmament i veiem cada estel com independent, i malgrat saber que hi ha relacions entre ells no canvia gens la nostra percepció del conjunt estelar. En altres paraules, l’obra de Webern era serial però podia no haver-ho estat. L’important era la seva concepció abstracta de la música. (Joan Abellán. Mestres Quadreny, un compositor per als confins teatrals de la música. Estudis Escènics (1983), núm. 22, p.23-37)

8 minuts de màgia sonora: Anton Webern, Simfonia Op. 21

Mestres Quadreny al club o com començar la casa per la teulada

Aquesta és la primera entrada al bloc dedicada a Josep Maria Mestres Quadreny i la seva obra. La lectura que hem escollit d'aquest autor: Pensar i fer música, (Proa, 2000), surt una mica del que és habitual al club però creiem que no podem desaprofitar l'oportunitat de conèixer aquest compositor, referent de la música contemporània del país. És cert que la majoria de nosaltres no tenim una cultura musical sòlida i molts fragments del llibre esdevenen incomprensibles. A més a més, introduir-nos en aquest món de la mà d'un mestre que justament el que fa és trencar esquemes és com començar la casa per la teulada, cosa, d'altra banda, perfectament possible. Per això, anirem dosificant la informació a veure si a través del bloc podem ajudar a entendre millor aquest entorn creatiu. Encara que només sigui per arribar a comprendre una idea com la que trobem a la pàgina 48 en relació a Varèse i la seva creació Déserts:  "Val la pena notar que aquestes intercalacions, enlloc d'interrompre el discurs musical, el que fan és refermar-lo, gràcies a la manera magistral com estan fets els enllaços entre el so enregistrat i la realització intrumental, que en alguns moments passa desapercebuda per a l'auditor, que és transportat alternativament, amb aquests canvis, entre el món terrenal i el centre de l'univers"

Molta de la informació que us aniré penjat ens l'han proporcionada els musictecaris, bibliotecaris musicals de primera categoria que podeu trobar a l'AMPLI, un dels millors blocs musicals del planeta. Els ho agraïm de debò.

Començarem amb una introducció al compositor a través de dos documents: el seu currículum a la web de l'Associació Catalana de Compositors i un text que ens ha fet arribar l'Albert sobre el seu pare de l'exposició De Cop de poma a Trànsit boreal de la que ja vam parlar en un post anterior.

Josep Maria Mestres i Quadreny va néixer a Manresa l'any 1929 i va estudiar Ciències a la Universitat de Barcelona i composició amb C. Taltabull. La seva música es distingeix per un esperit de renovació permanent del llenguatge i per la incorporació de noves tècniques tant a la pròpia composició com a l'ús dels instruments. El seu camp d'exploració és molt ampli i comprèn des d'obres interpretades únicament pel públic (Self Service) fins a obres compostes amb ordinador (ibámla). Ha col•laborat amb artistes plàstics com Miró, Tàpies, Villèlia i T. Codina. Ha fet música incidental per a teatre i cinema i, amb Joan Brossa, diverses obres de teatre musical, ballet i òpera. L'any 1952 es va integrar al Cercle Manuel de Falla, el 1960 va fundar Música Oberta al si del Club 49 per a la difusió de la nova música; el 1968 va fundar el Conjunt Català de Música Contemporània, el 1973 el Laboratori de Música Electroacústica Phonos i el 1976 el Grup Instrumental Català, juntament amb Carles Santos. Ha participat com a docent en els Cursos de Nova Música de Darmstadt, ha col•laborat a Testimonium de Jerusalem i ha estat invitat al Curs Llatinoamericà de Música Contemporània, al Brasil. Actualment és membre de la Comissió Delegada del Patronat de la Fundació Miró, de la Junta Rectora de l'Orquestra Ciutat de Barcelona i de la Comissió de Relacions Culturals del Centre d'Estudis Catalans de la Universitat de París (Sorbona). És, a més, director de la col•lecció de llibres Música d'avui, i president de la Fundació Phonos.

Associació Catalana de Compositors

 

Sobre Mestres Quadreny

Vivim en un món obsedit per les taxonomies, les categories i les divisions. Les ciències musicals, la crítica i la musicografia del nostre país tampoc no s’escapen d’aquesta obsessió i, així, encara avui, al davant d’un clàssic de l’avantguarda com ho és el compositor manresà Josep Maria Mestres Quadreny (1929), totes aquestes disciplines mostren una actitud esbiaixada i molt parcial de la seva múltiple i variada proposta creativa. Costa de comprendre com és que aquest compositor encara no ocupa un espai més central ni rep el reconeixement que mereix en l’actual ara i aquí.
(...)
Josep Maria Mestres Quadreny (Manresa, 1929) és, sense cap mena de dubte, un dels compositors més prolífics i interessants de l’actual panorama musical europeu.
(...)
L’intent de vincular l’art musical amb la resta de manifestacions artístiques ha estat una de les preocupacions més constants en l’obra de Mestres Quadreny. Així, el 1961, conjuntament amb Joan Miró, Joan brossa, Antoni Tàpies i Moisès Villèlia, realitzà Cop de poma, obra pluridisciplinària en la qual les diferents voluntats expressives es fusionen en una sola unitat.

Oriol Pérez i Treviño: “Josep Maria Mestres Quadreny i l’esperit català”. Al catàleg d’exposició Josep M. Mestres Quadreny. De Cop de poma a Trànsit boreal. Música, art, ciència i pensament.

 

I una primera aproximació a la música de Mestres Quadreny. Dins de la web de l'xtec.cat.

Duo Vela

'crabats i música contemporània

 

Ja tenim programades les trobades finals d’aquest any 2011. Comentarem dues lectures molt singulars.

La primera serà el divendres 28 d’octubre. El llibre escollit és Nix tu, Simona d’Albert Pijuan (pronuncieu la x de Nix com una xeix). Una obra de teatre que ha editat l’Albert Mestres i que ell mateix dirigeix. L’entrena serà a Barcelona el dia 5 de novembre. Quan l’Albert em faci arribar la informació la penjaré i si ens ve de gust podem anar-la a veure.

Mireu quin començament:

SIMONA: Me passàvaho molbé jo i els ‘crabats i as atres amics dels ‘crabats que també estan meus amic també. Ara pequè ja estic gran porò ‘cara jugo amb els ‘crabats porò menys estona jugo que jo quan estava petita perquè ja estic gran. Mira, si ‘questa li fas aixins es para i mira a tu…Para! Para!...eus? Fas aixins i para i mira. I ‘quest és el més fort. ‘Xeca pedres tot ell sol i si és més gran ‘xeca a tu quan vol i et salta amunt com una pedra petita i totsol menja ‘nimals més gros que ell sol. Jo passamho molbé amb tots els ‘crabats.

Albert Pijuan. Nix tu, Simona. REMA12, 2011

La trobada compta amb dos al•licients destacats. Un és la presència de l’autor i l’altre la lectura de l'obra sencera que ens farà la Montse (Fernández). La cosa promet.

A la biblioteca encara ens queden exemplars dels que ens va portar l’Albert per deixar-nos. Si encara no el teniu el podeu passar a buscar.

L’última trobada d’aquest any serà amb el pare de l’Albert: Josep Maria Mestres Quadreny. En una entrada anterior ja vam comentar la importància de la seva obra musical. Serà el divendres 25 de novembre i també el tindrem amb nosaltres.
Comentarem el seu llibre, guardonat amb el Premi Nacional de Música, 2000:  Pensar i fer música,  Proa, 2000. Segons l’Albert, és una text molt divulgatiu.  A la contracoberta hi llegim:


La lectura d’aquest llibre, que va de la rememoració del Cercle Manuel de Falla a l’explicació dels fenòmens musicals guiats per l’atzar, sorpendrà per la riquesa de continguts, lucidesa i claredat tant els melòmans poc amants de la música contemporània, com els mateixos admiradors de l’obra de Mestres Quadreny.


Com deia sovint Joan Sales: Que Déu hi faci més que nosaltres. Com que la nostra idea era llegir primer aquest llibre, ara mateix ja tenim tots els exemplars disponibles a la biblioteca. Si voleu ja us el podeu endur en préstec.

El primer capítol comença d'aquesta manera

En esclatar la Guerra Civil jo tenia set anys. La nit anterior prenia la fresca amb el meu pare, asseguts al balcó, i li demanava quan aniríem a Sitges a estiuejar com els altres anys. Ell em va dir que no era gens clar que aquell estiu hi poguéssim anar. Al matí següent els trets que espetegaven al carrer em van donar la resposta. Havia començat una guerra que duraria tres anys, que a mi se’m van fer molt llargs. Aviat es feren familiars les escenes de milicians fent instrucció al carrer, els camions carregats d’homes i dones armats amb fusells camí del front, les corredisses cap al refugi sovint en pijama i embolcallat amb una flassada i… la fam.

Tenir amb nosaltres en Josep Maria Mestres Quadreny és un altre privilegi majúscul. Esperem poder organitzar la trobada de manera que sigui possible fer petites audicions a partir de la seva exposició.

Pels sopars de totes dues trobades s'accepten suggeriments.

Josep Maria Mestres Quadreny

S'ha celebrat l'exposició "De cop de poma" a "Trànsit boreal" a l'Ars Santa Mònica de Barcelona, dedicada a Josep Maria Mestres Quadreny, "una de les figures clau de l'avantguarda musical catalana de la segona meitat del s. XX" (El Periódico, 22 d'octubre de 2010). Mestres Quadreny és el pare de l'Albert, el conductor del nostre club. Us enllaço amb la notícia d'ahir mateix a Vilaweb. Us la recomano vivament. També l'entrevista que li fan a aquest compositor, el primer que va utilitzar un ordinador per crear música, l'any 1969 (!): «Vaig haver d'anar a l'Ajuntament de Barcelona per processar un pro­grama elaborat pel centre de càlcul de la Universitat Politècnica», re­corda el músic. Ni tan sols existia la facultat d'informàtica. Hi trobem reflexions interessants i sorprenents "la música expressa molt sense explicar res" i ho compara amb la dissecció d'un cadàver, una anàlisi que pot ser molt minuciosa però que no ens diu res de la vida d'aquella persona.

A la biblioteca tenim algunes obres de Mestres Quadreny que ens dóna l'Albert amb regularitat. 

Proposo una trobada del club dedicada a l'audició d'algunes peces seleccionades i amb el guiatge de l'Albert. Què us sembla?

Josep Maria Mestres Quadreny "La música és absolutament irracional"

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/