« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Marcel Proust"

Viatge a Combray

Les notes de la Montse Fernández

Però al mateix instant que la glopada mesclada amb miques del pastís em va tocar al paladar, em vaig estremir, atent al que passava d’extraordinari en mi. Un plaer deliciós m’havia envaït, aïllat, sense que en tengués noció de la causa. De sobte havia fet que les vicissituds de la vida em resultessin indiferents; els seus desastres inofensius; la seva brevetat, il·lusòria; de la mateixa manera que obra l’amor, tot omplint-me d’una essència preciosa: o més aviat, aquesta essència no era en mi, ella era jo. (Pel cantó de Swann)

 

Si cada llibre és la construcció d'un món, en el cas de Proust aquesta construcció és una catedral: complexa i imponent, plena de bellesa i de sensibilitat. Una edificació literària creada a partir de la memòria. Una memòria que és present i on els records es representen inevitablement modificats. Ho sabem, totes les vides són creacions literàries. Per això, el més important de les seves llargues i característiques descripcions no té tant a veure amb les particularitats físiques sinó amb un estat d’ànim:

Fins i tot un acte tan simple com el que anomenam “veure una persona coneguda” és, en part, un acte intel·lectual. Omplim l’aparença física de l’ésser que veim amb totes les nocions que en tenim i, en l’aspecte total que ens el afiguram, aquestes nocions tenen, certament, la part més important. Acaben d’inflar perfectament les galtes, per resseguir en una adherència ben exacta la corba del nas, s’ho empesquen tan bé per matisar la veu com si no fos més que un embolcall transparent, que cada vegada que veim aquell rostre i que sentim aquella veu, són aquelles nocions que retrobam, el que escoltam. (Pel cantó de Swann)

La lectura no és difícil però no vol pressa. Manté el ritme d’una societat preindustrial (en paraules de la Mary). La Magalí va comentar que el temps en aquesta obra més que aturar-se, s’expandeix, perquè el que sentim en una fracció de segon Proust ho descriu amb el més mínim detall, sense deixar mai de ser el mateix instant fugaç. 

L’Albert ens va presentar fotografies, pintures i peces musicals que ens van ajudar a profunditzar una mica més en l’obra. En farem una selecció però tenim el fitxer sencer si el voleu.


Illiers, el poble on Proust situa la, diguem-ne, acció i li atorga el nom mític de Combray. Posteriorment aquest nom s’ha incorporat al d'Illiers. La realitat incorpora la ficció, ara s'anomena Illiers- Combray.


 

Els vitralls de la Catedral de Chartres

Els nenúfars de Claude Monet

 

Pel que fa a la música, us enllaço amb  la Sonata per a violí en A Major de César Franck. Ara la podreu gaudir sencera.


I acabo amb el fragment inicial del segon llibre: A l'ombra de les noies en flor que conté la promesa de noves revelacions literàries. Serà la lectura d'aquest any 2016.
 

La meva mare quan es va tractar la qüestió de tenir per primera vegada el senyor de Norpois a sopar, com que va dir que li sabia greu que el professor Cottard fos de viatge i que ella mateixa havia deixat per complet de tractar Swann, perquè l’un i l’altre haurien sens dubte interessat el vell ambaixador, el meu pare va contestar que un convidat eminent, un savi il·lustre, com Cottard, no podia fer mai un mal paper a un sopar, però que Swann, amb la seva ostentació, amb la seva manera de cridar per damunt les teulades les seves més petites relacions, era un vulgar fatxenda que el marquès de Norpois hauria trobat sens dubte, segons la seva expressió “un merda”.

Lectura anual 2015: Pel camí de Swann de Marcel Proust

Durant un sopar memorable a ca la Manela, vam decidir que cada any llegiríem un dels llibres que formen part de l'obra A la recerca del temps perdut de Marcel Proust, començant pel primer llibre Pel camí de Swann. Ha arribat l'hora de fer la primera de les nostres trobades proustianes. Serà el 15 de gener a les 19:30h a la biblioteca. Aquest és el text introductori de l'Albert Mestres. 

Ah, Proust! Pot agradar més o menys, però sense Proust la literatura del segle XX no seria el que és, i sense la Recerca del temps perdut, avui ni tan sols recordaríem qui era Marcel Proust. Tota la prosa posterior, sobretot després de la segona guerra mundial, és deutora de Proust: el punt de vista, el detall, l'operació de separació de l'objecte literari de l'objecte real, la consciència literària de l'escriptor i el lector, Rodoreda, Villalonga, Nabòkov... La Lectura de la Recerca no es pot dir que sigui entretinguda, però sí que és hipnòtica, t'hi submergeix sense que te n'adonis. Aquesta obra, i això és la clau de lectura, és l'esforç titànic per recrear, per donar nova vida, a un món irremissiblement perdut, triturat per la desmemòria i el pas del temps. Aquell món concret, el de la infantesa i la joventut de Proust, ha quedat perdut per sempre, irrecuperable, però l'esforç ha valgut la pena, perquè ens ha deixat una nova realitat, una realitat literària segurament més consistent que la que pretenia recuperar. 

Albert Mestres

Recordeu que fa temps vam obrir una entrada al bloc per anar comentar l'obra a mesura que la llegíem. És aquest:

Ja n'hi ha Proust!

Ja n'hi ha Proust!

Cal esforç i constància per acostar-se a Proust, però d’ell apareix un món inacabable de delícies, de suggestions, de filons de realitat riquíssima i insospitada, una imago mundi fascinadora.
Josep Pla, 1920

Amb aquesta cita de Josep Pla sobre Marcel Proust inaugurem aquesta entrada dedicada a la nostra lectura anual, el primer llibre de l’obra A la recerca del temps perdut: Pel cantó de Swann.

Podrem fer les nostres valoracions i donar la nostra opinió a mesura que anem llegint per donar-nos suport “psicològic i moral”, si cal.

El títol és idea de la Montse Fernández que als sopars del club sempre té idees inspiradores.

Tot vostre.

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/