« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Aurélia Lassaque"

Trobada occitana amb Aurélia Lassaque

Començarem el post tal i com vam començar la sessió de divendres, amb l’Himne Occità en la veu de la Lídia Pujol.

Aurélia Lassaque ens va explicar que la lectura de Iannis Ritsos, poeta grec a qui vam dedicar una sessió, va marcar els seus inicis en el món de la poesia.

Aleshores, em penso, baixaven les guineus i els llops del bosc.
La nit brillava tota, com si l’haguessin emblanquinada.
El riu s’aturava; no corria. Les pedres eren blanques.
Davant dels llits badallen les grans botes dels genets.
El més petit tenia calor; es va despullar de pèl a pèl;
Va passar per darrere la cortina, i la cortina s’il·luminava.
Queien fulles daurades de les terrasses. Els galls cantaven
.

Ismene a ”Tres poemes dramàtics”  (L'Albí, 2007)

La nit, la lluna, els genets ...no us recorda alguns versos de Solstici?


Dins los camps las regas se cavan per acculhir lo galop del bestial fugidís.

Dans les champs les sillons se creusent pour accueillir les galop du bétail figitif.

 

Dins los ostals de las tampas dubèrtas, / los esposes dormisson coma al primièr jorn. // Dieuses de cendre / perduts dins la carn de lors pantaises.

Dans les maisons aux volets ouverts, / les époux dorment comme au premier jour. // Dieux de cendre / égarés dans la chair de leurs fantasmes.


Lassaque escriu simultàniament en occità i francès, per això les dues versions són originals i cap és una traducció. La lectura de l’Aurélia en les dues llengües era radicalment diferent. L’Albert Mestres ens explicava que el pes de la tradició francesa marca molt la creació en aquesta llengua i que l’occità permet explorar més i, per tant, tenir més llibertat.

De l'estat actual i de la història de la desaparició de la llengua occitana en vam parlar molt. Una llengua en desús dins d'un estat que la menysprea i l'anomena com totes les llengües que no són el francès, amb el despectiu "patois" (patuès). També vam prendre consciència de l'intent de dignificació i recuperació d'unes paraules i expressions que, com totes les llengües, formen part d'un univers particular i diferenciat. D'aquí les diferents manifestacions reclamant una política pública per la llengua occitana. 

La manifestació de Tolosa, l'any 2009, va aplegar 25.000 persones.

Una de les sorpreses de la nit va ser descobrir que entre el públic s’hi amagava Felip Costaglioli (1964) un poeta amb residència a Palamós. Costaglioli és professor de Cinema internacional i estètica a la Universitat de St Cloud State, Minnesota. Ara sabem que és el prologuista d’una obra que vam comentar amb en Marc RomeraL’aigua i que té publicats a Labreu dos llibres de poemes: Aire i sang a la butxaca ( 2009) i Aprenc (2014). Costaglioli va llegir de manera extraordinària les traduccions al català dels poemes de Lassaque.

   

Ens va agradar molt. Llegirem els seus poemes

Rèquiem de Butxaca
I ara de tots els vianants
el més lent i feixuc
dins un quadern
de cendres jo
apunto i m’invento
una família de pronoms
síl·labes d’or d’aire
i de sang
Oh lletania pels
pobres.

Felip Costaglioli


També vam saber que la Magalí porta el seu nom gràcies a l’obra Mireia de Frederic Mistral (1830-1914), un dels escriptors més importants en llengua occitana. En aquesta obra, que podria ser considerada el Romeu i Julieta occità, hi trobem al final del Cant III el poema dedicat a Magalí que, en català, comença així

MAGALÍ  
Oh Magalí, ma tant aimada!
a la finestra ix un moment:
escolta un poc aquesta albada,
que't serà grat son dolç acce
nt.

Aquí teniu tota l’obra en una traducció de Pelagi Briz al català del 1914

Mireia

Vam acabar amb la meravellosa veu de l’Aurélia cantant cançons tradicionals occitanes. Vam quedar bocabadades. Voleu tornar a sentir-la? Aquí la trobem cantant a Tipaza (Argèlia).  



Sobre literatura occitana


L'Aurelia ens ho explicarà tot millor, però us en faig cinc cèntims. La literatura occitana va ser durant tres segles, del XIII al XIV, la literatura més important d'Europa, on la literatura culta es desenvolupava en llatí des de l'època romana. Les primeres mostres de literatura en llengua vulgar (o sigui, no llatina) de certa qualitat són en occità i el primer gran poeta en llengua vulgar és el trobador Guillem IX d'Aquitània. Durant un parell de segles a França (part no occitana), Itàlia, Castella i la Corona d'Aragó veuen estendre's el fenomen dels trobadors com a poesia paneuropea. Així, no és fins a Dante a Itàlia, a Rutebeuf a França i especialment fins a Ausiàs Marc a la Corona d'Aragó que s'escriu poesia en les respectives llengües. El cas català, a causa d'una especial afinitat idiomàtica i cultural (recordem que al segle XII es van vincular els comtats catalans i la Provença), és especialment significatiu, ja que s'hi assumeix la literatura poètica occitana com a pròpia.

El problema a Occitània, problema que subsisteix encara avui, és la fragmentació. Recordem que Occitània s'estén de l'Atlàntic als Alps i es distribueix en diferents països: França, Catalunya (Vall d'Aran) i Itàlia. A l'època medieval s'havien constituït uns poderosos comtats, d'avançada i refinada civilització, que van ser incapaços d'unir-se quan el rei de França els va anorrear. La batalla de Muret a principis del segle XIII, on va morir el nostre rei Pere el Gran, va ser el principi de la fi d'Occitània.
Durant els segles XV-XVIII Occitània va viure una vida literària, com la catalana, amb poca presència pública i institucional, que no vol dir pobra, sense pèrdua de la vitalitat de la llengua, cosa que va permetre, també en paral·lel a Catalunya, un renaixement al segle XIX, capitanejat pel gran poeta provençal Frederic Mistral amb el Felibritge. Però el moviment va ser incapaç d'articular un impuls nacional com va fer a Catalunya especialment.

Frederic Mistral


Si la decadència política d'Occitània ve de lluny, com hem vist, la lingüística podem considerar que comença amb la Revolució Francesa i la seva voluntat de suprimir les singularitats, és a dir, de francesitzar tot el territori polític, com tan bé explica Joan Lluís Lluís a la seva Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos. Però l'impuls uniformitzador i liquidador es manifesta sobretot amb tota la seva força després de la Segona Guerra Mundial.

Joan-Lluís Lluís


La llengua i la literatura occitana malviuen des de llavors en la absoluta invisibilitat per a la cultura francesa, creant sinergies i complicitats sobretot amb la llengua i la cultura catalanes. Recordem que l’únic lloc del món on la llengua occitana és oficial és a tot el territori de Catalunya.
Això és només un apunt. L'Aurélia us ho explicarà molt millor i us llegirà amb la seva particular manera poemes seus. No us ho perdeu!

Albert Mestres

Aurélia Lassaque per Albert Mestres

Aurélia Lassaque és una poeta singular. La vaig conèixer ara fa deu anys, el 2005, en una trobada a Tolosa de Llengua d'Oc entre poetes catalans, occitans i gallecs. De seguida vam trobar-nos fent llargues i complicades converses, ella en occità i jo en català, i quan no hi arribàvem en francès, sobre la problemàtica, similar, del teatre barroc occità i català, ja que llavors ella començava la seva tesi sobre l'edició crítica d'una d'aquestes obres i jo havia treballat sobre el nostre gran dramaturg barroc, Francesc Fontanella. Ja llavors li vaig parlar de les Veus paral·leles i ens vam proposar intentar dur-ne a terme una edició occitana.
Després van venir les complicitats poètiques, en forma d'intercanvi de llibres de poemes i d'aprofundiment en les respectives obres. Per aquest motiu podem llegir alguns poemes de l'Aurélia traduïts per mi, els quals esperem que acabaran recollits en un llibre editat a Catalunya.
Com a poeta, l'Aurélia és singular per dos motius. D'una banda, per a ella l'occità és una llengua apresa, no materna, l'amor a la qual li va saber transmetre el seu pare. Ella se sent igual de còmoda creant en francès com en occità. De l'altra, és innegable la particularitat de la poesia de l'Aurélia, sobretot en el context de la poesia francesa (molt perduda en la formalització) i occitana (sovint entre la reivindicació i l'enyor). Una altra singularitat seva és la marcada vocació interdisciplinària, en la col·laboració amb altres artistes o la pròpia exploració d'altres disciplines artístiques.

Albert Mestres

Tanquem amb un vídeo-poema de Gaël Bonnefont sobre el llibre Solstici d'Aurélia Lassaque

Solstici

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/