« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Feminisme"

Dos petits de l'Arcàdia

A casa nostra tenim unes magnífiques editorials independents que aposten per l’edició de llibres de qualitat i s’arrisquen amb lectures destinades a un públic, a priori, minoritari. És el cas de l’editorial Arcàdia amb un bon catàleg d’obres de coneixement. Ens volem fixar en dues d’aquestes obres incloses dins de la col·lecció “Els Petits d’Arcàdia” una selecció de textos molt breus, actuals i aclaridors.

MARY BEARD. La veu i el poder de les dones. Arcàdia, 2017


Sabeu en quin llibre de la nostra tradició literària hi trobem, per primer cop, un home que fa callar una dona? Doncs, ni més ni menys, que a l’Odissea d’Homer. Penèlope, pacient esposa d’Ulisses, baixa de la seva habitació ofesa per dir-li a un bard que està cantant les aventures (també amoroses) de l’heroi grec que triï cants més alegres. En aquest moment, intervé el seu fill, un jove Telèmac : “Mare -li diu-, torna, com sigui, a la cambra i ocupa’t allí de la teva feina, el teler i el fus, (...) i fes que les esclaves s’ocupin de la seva, i això de parlar serà cosa dels homes, de tots, i més de mi; car és meu el poder de la casa”.
Evidentment, això no vol dir que no hàgim de llegir l’Odissea però cal afegir aquesta lectura feminista a les mil més que té aquest clàssic seminal. Perquè suma, no resta. Analitzar les obres des de tots els aspectes possibles no resta mai.
Mary Beard és una intel·lectual britànica especialitzada en el món antic. El llibre, que no arriba a les seixanta pàgines, són dues conferències on s’analitza l’exclusió de les dones en la nostra societat, des de l’antiguitat fins ara. Una societat amb una imatge de la dona xerraire però, sovint, fora dels micròfons, silenciada en el discurs públic. Beard també parla de les dones i la seva relació amb el poder. Uns temes d’actualitat dels quals a la biblioteca tenim un bon fons.

 

 

ROB RIEMEN. Per combatre aquesta època. Arcàdia, 2017


Va succeir, per tant, pot tornar a succeir. Això és l’essència del que hem de dir.” (Primo Levi)
El subtítol: "Dues consideracions urgents sobre el feixisme" ja és una declaració d’intencions, perquè Riemen, assagista i filòsof holandès, afirma que cal anomenar el feixisme pel seu nom, perquè estem davant d’un perill que és nou per les formes però no pel contingut:
Una planta verinosa que torna a brotar primer haurà de créixer abans no pugui propagar la seva toxina. El feixisme contemporani no s’ha de comparar amb els resultats del segle XX, sinó amb la seva forma inicial

Per què “urgents”? Riemen alerta de senyals clars que confirmen la creixent força del feixisme a Europa. Ho tenim davant dels nassos. Parlem de la cultura del ressentiment, el ressentiment com a formació de la moral: ”...assenyalen bocs expiatoris, difonen odi, amaguen un buit intel·lectual tot cridant consignes i insults, i amb el seu populisme eleven l’oportunisme polític a la categoria d’art”. Un ressentiment lligat a la pèrdua de sentit de les paraules que ens fan viure més enllà dels instints: llibertat, responsabilitat, justícia, bellesa, bondat. 

El llibre és una reflexió, un assaig sobre el que hauria ser un retorn a l’Europa humanista, justa i igualitària que, per un moment, va semblar possible.

Mercè Barnadas

Mary Nash, del rebuig al prestigi.

Albert Mestres i Mary Nash  a la sessió del club de lectura on vam comentar Rojas (Taurus, 2016) - Juliol 2012

Mary Nash viu des de fa molts anys entre Barcelona i Caldes, és usuària de la biblioteca i forma part del club de lectura. Amb ella compartim lectures, àpats i tota mena de complicitats. Fa pocs dies a la biblioteca Carles Rahola de Girona ens van convidar a presentar-la en una xerrada sobre Maria Aurèlia Capmany i vam retornar a la seva obra.... i vam quedar enlluernades un altre cop.

Mary Nash amb qui escriu aquesta entrada, M. Àngels Prat (biblioteca Carles Rahola) i Marta Nadal (comissària de l'Any M. Aurèlia Capmany) -  Girona, 21 de setembre 2018

La Mary va arribar d’Irlanda, via Gènova, ni més ni menys que el maig del 68. Aquí però, lluny dels moviments de protesta europeus, es va trobar amb una Barcelona en plena repressió franquista i de seguida es va incorporar als moviments contraris al règim.

Per sort per nosaltres, no va poder convalidar la llicenciatura irlandesa i va haver de tornar a estudiar, per segona vegada, la carrera d’Història, aquesta vegada a la Universitat de Barcelona, on hi ha fet tot el seu recorregut docent com a Catedràtica d’Història Contemporània. Ara n’és professora emèrita.
Els seus mèrits són àmpliament reconeguts i ha estat investida Doctora Honoris Causa per dues universitats, la Universidad de Granada el 2010 i aquest any mateix per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Mary Nash és investida Doctora Honoris Causa a la Universitat Rovira i Virgili - 9 de març de 2018

Una doble combinació de lluites marcarà la seva vida: la social i la feminista. La seva aportació serà pionera i determinant en l’àmbit de l’estudi de la història de les dones. El camí, però, no serà fàcil.

Mary Nash entre l'equip de redacció de la revista Arenal. Revista de Historia de las Mujeres de la que n'ha estat co-directora. Santiago de Compostela, 2012

El seu esforç d'investigació inicial treu a la llum documentació oblidada, clandestina, amagada de la repressió franquista. La descobreix en racons ocults d’arxius (els anomenats “inferns”), en pisos secrets custodiats per bibliotecàries o en visites sòrdides a l’Archivo de de Salamanca, entre interrogatoris i amenaces. En aquell moment, la Història tenia una continuïtat si els protagonistes eren homes però les dones, més enllà de La Pasionaria o Frederica Montseny, havien quedat silenciades, expulsades del discurs històric.
Mary va dur a terme una recerca exhaustiva marcada per l’actitud contrària dels sectors acadèmics tradicionals. Quan comença a publicar i reivindica dones com, per exemple, Carme Karr, li arriben a dir que la documentació en què es basa és falsa i que s’ho està inventant tot (!!). Aquesta incomprensió té com a conseqüència una exigència i escrupolositat en la referència documental que marcarà definitivament la seva obra.

Tota aquesta accidentada i apassionant exploració dona els seus fruits i l’any 1975 publica un llibre fundacional: Mujeres Libres (Taurus, 1975).


Mujeres Libres és una organització feminista anarquista d'àmbit espanyol que opera des l’any 1936 al 1939 i que arriba a comptar amb 20.000 obreres. Per difondre la seva lluita llibertària publica una revista amb el mateix nom que dona veu a dones oblidades de la 2a República.
Mary Nash en selecciona textos que reflecteixen la diversitat de visions de la lluita feminista: desigualtat salarial, educació dels fills, analfabetisme de les dones obreres, llibertat sexual...

Imatge de l'exposició 'Mujeres Libres (1936-1939), precursoras de un mundo nuevo'

L’elecció dels articles es fa més en funció del que representen que no pas de la qualitat en si, però en alguns hi trobem totes dues coses, com en aquesta proclama dirigida a la dona pagesa que és pura poesia de combat.

CAMPESINA

Estabas en el campo, siempre con los brazos extendidos, siempre en alto la cabeza, esperando, reseca, negra y triste, como una planta más, desgraciada y esclava. Estabas esperando siempre: la nube, la tormenta, la inundación, el contribucionero... Todas las calamidades de nuestro campo castellano, mudo, serio, igual, lastimoso, había hecho huellas en tu corazón; y parecías irremediable...
¿Te acuerdas de aquella hostilidad de tu gesto, campesina? Tenías una luz huraña en los ojos y una huraña aspereza en la piel. Miseria, abandono, suciedad, analfabetismo, hijos sin cuento, horas de trabajo sin fin eran tus plagas. Y, al final, la certeza de deberlo todo a los señores.

(Mujeres Libres, núm 13)


Mujeres Libres marca una frontera en l’estudi de la història de les dones, convertint-les en subjectes històrics davant (més ben dit, contra) un món acadèmic on el cànon masculí és norma universal.

Però només era el principi. L’obra de Mary Nash és extensa i la trobem publicada en llibres i articles en revistes com Arenal o Historia Social. La seva temàtica abasta diferents aspectes. A Rojas (Taurus, 2016) analitza la participació de les dones en la lluita antifeixista durant la Guerra Civil, Mujeres en el mundo (Alianza Editorial, 2012) s’apropa als diferents moviments femenins des d’un àmbit més global. D’altres estudis es mantenen dins l’àmbit català: Treballadores: un segle de treball femení a Catalunya (1900-2000) (Generalitat de Catalunya, 2010)
Podeu buscar bibliografia i més informació aquí

Voldria destacar un concepte que historiadores com la Mary han reclamat des del primer moment i que està relacionat amb la cambra pròpia de Virginia Woolf, que reivindica un espai de desenvolupament intel·lectual per a les dones. És la idea del DESPATX PROPI, un espai necessari per a la creativitat científica. Gràcies a ella, aquest despatx propi és molt més a l’abast ara que fa cinquanta anys. Mig segle en què l'obra de Mary Nash ha passat de ser rebutjada a convertir-se en un referent. I ho és perquè la història de les dones ha arribat a ser un prisma més que explica la trista història de la Humanitat com ho poden fer Napoleó o Jaume I. I això no és casual, és gràcies a la gran labor, el talent i el coratge de persones com ella.

Mercè Barnadas

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal