« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Ramon Llull"

Presentació de "Ramon Llull. Ara i aquí" d'Albert Pijuan

Des del viatge del club de lectura a Randa que teníem pendent la presentació del llibre sobre Ramon Llull de l’Albert Pijuan. Ja sospitàvem que alguna cosa especial estava maquinant quan ens va llegir en primícia un dels apartats del volum: Còctel Barbaflorida on, com un alquimista, inventa una recepta que resumeix l’essència de Ramon Llull. És la descripció més minimalista que deu existir del Beat. Tot el llibre és microscòpic, ultraresumit, però arriba com cap altre al moll de l’os de la manera (aparentment) més senzilla i desacomplexada. Quan l’acabes et sembla que entens com mai (o que és el primer cop que entens!) qui va ser i què ha significat Ramon Llull. Pijuan planteja un text dividit en capítols amb títols lul·lians que van formant un trencaclosques amb un resultat final que té aire de revelació.

La part interessant també rau en el subtítol: Ara i aquí: una reflexió sobre la nostra mirada cap a un personatge que va viure fa set segles i que va fracassar en la seva missió de conversió de la humanitat al cristianisme. Un fracàs colossal perquè amb l’infinit treball (tant d’acció com de reflexió) que va dur a terme no va convertir ni un sol infidel. Davant d'això, per què és ara mateix una figura amb tanta força?  "La llengua ha salvat Llull" escriu Pijuan. Aquesta és una de les raons però n'hi ha més. El text està amanit amb sentit de l’humor, alguna anècdota delirant i fragments políticament incorrectes (vegeu, per exemple, què diu de les biblioteques públiques... ep! barcelonines). Tot plegat dóna forma a un llibre imprescindible que està passant injustament “amb més pena que glòria” per les llibreries i biblioteques del país quan la veritat és que ja només per la seva publicació val la pena tot l’Any Llull.

Capsa amb textos no inclosos en el llibre


L’Albert Pijuan ha vingut en altres ocasions a la biblioteca, ens ha presentat una obra de teatre que recordarem tota la vida (Nix tu, Simona) i la seva primera novel·la (El franctirador). L’Albert Mestres va dir que Pijuan és un escriptor amb un futur incert per com n’és d’inclassificable. Per a nosaltres això és d’una riquesa impagable que estem gaudint d’una manera molt especial. Esperem que tingui el reconeixement que es mereix que, malgrat la seva joventut, ja comença a tardar.

Viatge lul·lià a Mallorca

La història d'aquest viatge comença amb la proposta de l'Albert Mestres d'aprofitar la commemoració de l'Any Llull per comentar el "Llibre d'Amic e Amat", una col·lecció de màximes filosòfiques i morals que forma part de la que es considera la primera novel·la moderna: El llibre d'Evast e Blanquerna. Així doncs, vam compartir la idea amb al club de lectura de Salt i vam convidar a l'Albert Pijuan (Nix tu Simona, El franctirador), que aquest setembre publicarà una biografia de Llull. Amb ell vam fer la sessió del club a Randa, la muntanya on diu la llegenda que Ramon Llull es va il·luminar i des d'on va començar el seu projecte de conversió universal. Com que és impossible resumir el que vam comentar per la complexitat del personatge, les mil facetes de la seva vida, les relacions que s'esdevenen, etc. hem decidit que l'Albert P. torni a Caldes per presentar el seu llibre.

A l'illa ens vam allotjar a la Fundació ACA, un espai de creació situat al poble de Búger, un lloc idíl·lic, envoltat d'ametllers, lledoners i de totes les espècies vegetals autòctones. Aquestes eren les vistes que teníem des del Mirador Joan Alcover. 

Cantaven los auçells l’alba e despertà’s l’amich, qui és alba. E los auçells feniren lur cant e l’amich murí per l’amat en l’alba. (Llibre d'Amic e Amat)

Les quatre habitacions (cel·les) duien el nom d'un artista mallorquí.

El dissabte al migdia vam pujar a Randa on vam fer la sessió del club en aquest racó arrecerat del vent. 

 

—Digues, foll, què és aquest món?
Respòs: —Presó dels amadors, servidors de mon amat.
—E qui els met en presó?
Respòs: —Consciència, amor, temor, renunciament, contrició, companyia d’àvol gent. E és treball sens guardó, on és puniment.  
(Llibre d'Amic e Amat)

Albert Pijuan

Entre Randa i la Fundació ACA, vam dinar al restaurant Marina de Sa Pobla

A una gran festa tenc l'amat gran cort de molts honrats barons, e féu gran convits e gran dons. (Llibre d'Amic e Amat)

El que vam viure a la Fundació ACA també va ser molt especial, sobretot pel tarannà del seu propietari, el músic Antoni Caimari. El dissabte al vespre ens va explicar la seva particular visió de la composició musical i vam escoltar una de les seves obres, del que ell anomena música electroacústica artesanal. Entre els seus referents s'hi compta Josep M. Mestres Quadreny, pare de l'Albert, amb qui vam tenir el plaer de compartir una de les sessions més destacades del club. Josep M. Mestres Quadreny a la biblioteca de Caldes. També John Cage o Beethoven.

En aquest vídeo el podeu veure en plena acció, us el recomanem. Nosaltres no vam poder gaudir de la seva música en directe perquè Caimari compon mentre toca i el que ofereix al públic són les seves composicions gravades. 

 

"Cage, definia la seva metodologia creativa de gran part de la seva producció com a electroacústica en brut. Antoni, prefereix denominar la seva producció dins d'aquest espai musical com electroacústica artesanal" (Antoni Gost, poeta).  

El que va ser brut va ser l'arròs del sopar, que ens va cuinar a la seva Fundació mateix.

Embriagava’s l’amic de vi qui membrava, entenia e amava l’amat. Aquell vi amarava l’amat ab los plors e ab les llàgremes de son amic. (Llibre d'Amic e Amat)

El que vam escoltar i sentir va ser una creació compartida amb altres artistes, com el desaparegut poeta Miguel Ángel Velasco o l'escultor Ben Jakober.

Mano

Miro tu mano quieta
sobre mi pecho,
tan tímida que apenas se diría
que ha crepitado al roce
de una espuma nocturna, que muy dócil
se somete a esa música
precisa de la sangre, y que un arder
aún más de álgida fiebre ya le pulsa
su racha de coral en otra atmósfera.
Quién lo diría de este manso lirio,
que tu mano de luz se sueña estrella
abriéndose de noche, una bengala
en fuga del arrullo y la caricia.


Miquel Ángel Velasco (1985 y 2010)

Obra de Ben Jakober

Antoni Caimari

El diumenge vam llevar-nos d'hora i després de comprar les típiques ensaïmades (d'un forn petit de poble, boníssimes) vam anar a respirar aire de mar al cap de Formentor i a fer el primer bany de l'any al Port de Pollença, per acomiadar el que va ser un gran viatge literari i musical, ple de bones vibracions.

Cap de Formentor

Digues, foll: quina cosa és meravella?
Respòs:
- Amar més les coses absents que les presents; e amar més les coses invisibles incorruptibles, que les vesibles corruptibles. (Llibre d'Amic e Amat)

Què dir de Ramon Llull?

Escultura de Ramon Llull al portal de l'església de Sant Miquel a la Ciutat de Mallorca

Què dir de Ramon Llull? Si fos americà seria un dels Pares Fundadors de la Pàtria, però per a ell l'única pàtria era Déu, un Déu tan diferent del dels estaments eclesiàstiques i els predicadors i filòsofs-teòlegs de l'època, que per a uns era sant i per a altres, heretge, i per això malgrat els segles no ha passat de beat. La seva filosofia és un dels grans monuments del pensament medieval, precursora de moltes coses que van venir després, tot i que durant segles la llegenda es va quedar amb una figura alquimista allunyada de la realitat. Es pot dir que va inventar d'alguna manera la combinatòria i la teoria dels conjunts, en el seu afany per ordenar el món dins d'una espiritualitat terrenal.

La Il·luminació de Randa i Llull ensenyant a París


Enguany se celebra el setè centenari de la seva mort, un centenari molt relatiu ja que no sabem ni quan ni com ni on va morir. Algunes llegendes diuen que va morir a Tunis predicant, altres que va tornar a Mallorca. L'únic que sabem del cert és que l'última notícia seva que tenim és el llibre que va signar el 1315 a Tunis. Diu també la llegenda que Llull era un cortesà que es dedicava a la bona vida fins que un dia es va il·luminar a la muntanya de Randa, propietat familiar, i va canviar aquella vida per l'ascetisme, la filosofia i la predicació.


Per a la literatura catalana Llull és un dels primers grans pilars sobre la qual se sosté. Va ser el primer a escriure poesia en català en comptes de catalanooccità, com feien llavors els poetes, tot i que les seves eren, és clar, religioses. Va escriure la primera novel·la europea, en el sentit actual del terme, i també en el sentit totalitari que té la novel·la contemporània. Es tracta del Llibre d'Evast i Blanquerna, la història d'un ric hereu que ho deixa tot per dedicar-se a la santedat, una nova manera, des de l'art, d'aprofundir en el seu univers espiritual. Aquesta novel·la inclou, entre altres, el Llibre d'Amic e Amat, un bellíssim recull de prosa poètica que constitueix un diàleg entre Déu i l'ànima.

Muntanya de Randa

Per intentar comprendre aquesta figura i aquesta obra tan complexa, vam proposar llegir el Llibre d'Amic e Amat, el seu llibre potser més assequible per a la sensibilitat contemporània, al costat probablement del Llibre de les bèsties. I vam proposar fer-ho in situ, és a dir, a dalt de la muntanya de Randa. Aviam si també ens il·luminem. Ens hi acompanyarà l'Albert Pijuan, que porta un any investigant Llull arran d'un encàrrec editorial, i l'Antonina Canyelles, tots dos vells coneguts del club.

Albert Mestres

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/