« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Teresa d'Arenys"

Teresa d'Arenys. Obra poètica (1973-2015)

Poca presentació necessita a Caldes la Teresa d'Arenys, després de la impressió que va deixar l'any passat amb la lectura de la seva única novel·la. La vam convidar com a novel·lista conscients que la Teresa és una poeta per no deixar perdre l'oportunitat de conèixer una personalitat tan especial, ja que la seva obra poètica era de difícil accés material, però no sabíem que faltava poc perquè aparegués el volum que en recull l'obra completa que ens presentarà divendres que ve.

Com a poeta, la Teresa tambés és molt particular. Quan veureu el llibre de seguida percebreu que com a obra completa és més aviat primet i que els llibres que conté són molt antics o molt nous. Per què això? La Teresa és una poeta poeta. Què vol dir això? No és una poeta, novel·lista, dramaturga, directora d'un club de lectura, com un servidor. No és una poeta o novel·lista crítica literària o editora o pontificadora cultural, com tants n'hi ha. Ella és només poeta i, quan un és només poeta, vol dir que allò que fa perquè tingui sentit fer-ho per a un mateix ha de tenir la màxima autoexigència, per més que sempre quedi lluny de la perfecció, als ulls del poeta, en la paraula justa, el ritme adequat, la rima significativa. Per això la Teresa és una poeta tan poc prolífica.

Albert Mestres

De revetlla amb Teresa d'Arenys

La Revetlla de Sant Jordi la vam celebrar amb una escriptora que marca la diferència: Teresa Bertran, més coneguda com Teresa d’Arenys. Vam comentar la seva novel·la El quadern d’Agnès Solà (Angle Editorial, 2001), un text molt personal que va néixer arran de la mort del seu amic i mestre Lluís Ferran de Pol.

La primera motivació d’El quadern d’Agnès Solà és el sentiment de desconsol, abandonament i por davant la malaltia i mort d’amics i companys molt íntims de l’autora (Lluïsa Julià. Serra d’Or, núm. 501 setembre 2001)


La mort dels amics és un tema present també a la seva obra poètica.

Amic perdut

És mort –em deien
despentinats els salzes.
És lluny –les heures
sorrudes repetien.
No hi és, i encara el crido 

Teresa d'Arenys (1973-1974)


El quadern d’Agnès Solà és un llibre que parla de la vida i la mort, alterant els límits de la realitat amb l'ús de precioses imatges oníriques i escenes rituals lligades a l’alquímia i al vodú haitià, un viatge fascinant cap al coneixement d'un mateix, inspirat en el treball d'investigació de l’antropòleg suís Alfred Metraux. Sobre aquest tema, en Joan Oltra del club de lectura, ens va suggerir el llibre del fotògraf Jordi Esteva Viaje al país de las almas (Pre-textos, 1999). Un reportatge sobre els rituals animistes del grup ètnic Àkan, repartit entre Ghana i Costa d’Ivori, amb unes fotografies sensacionals.

Fotografiaba sabiendo en cada momento lo que hacía. Debía concentrarme porque en el trance ocurrían cambios importantes que duraban poquísimos segundos. Era algo único y impresionante. Las personas se transfiguraban ante mis ojos. (Jordi Esteva)

 

Parlem de persones transformades en ocells, albatros i àguiles en lluita, llibres que sobreviuen al foc, libacions alcohòliques, foc, màgia, somni i una integració total de l'home amb la natura. La destrucció del paisatge és un fet traumàtic per l'autora, al llibre i a la realitat. Malgrat el canvi dels noms geogràfics és evident que l’acció es desenvolupa a Arenys i el seu entorn. Una destrucció que va lligada a la mort de la llengua i a un món que ja mai tornarà a ser el mateix.

 

No és pas un al·legat ecologista, sinó una reflexió molt més complexa. Per això, la novel·la planteja un binomi irreconciliable que doni cos a la magnitud del problema entre els defensors del marc natural i els que s’arrengleren en la cursa frenètica pels canvis urbanístics. La veu narrativa els ataca sense pal·liatius, seguidors del Vedell d’Or. (Lluïsa Julià, 2001)

 

Un amor per la natura que ha cultivat en la seva poesia des del primer moment i que ha transformat en imatges bellíssimes.

Vall de Bianya
Qui empeny la boira?
Mans entremaliades
trenen crineres,
l’aire despulla amb una
tremor d’argent els àlbers.

Teresa d'Arenys (1973-1974)

Un punt i a part a la novel·la de Teresa d’Arenys és la llengua, d'una qualitat aclaparadora, extreta del català més tradicional, el del poble, pràcticament extingit. És un text, tot ell, suggerent i poètic. Escollim un curt fragment que descriu un senzill passeig per la muntanya i la troballa d'unes pedres que evoquen les arrugues dels elefants d'Anníbal fent, potser, la mateixa ruta. L'espai i el temps es dissolen.

La grandiosa escenografia imposa respecte i ens fetilla també a nosaltres. Talment ens sembla que fa milers d'anys que caminem pel matí d'un viarany d'herbes boscanes i que hi caminarem plàcidament tota l'eternitat. (El quadern d'Agnès Solà)

La Teresa ens va seduir completament amb la seva personalitat oberta, divertida i rebel. El millor que podem fer és tornar-la a convidar quan publiqui el PRÒXIM llibre i compartir amb ella un bon vi, tal i com vam fer en el sopar posterior, que va acabar d'arrodonir aquesta Revetlla tan especial.

Per molts anys Teresa d'Arenys!

Teresa d'Arenys

 

Aquest any celebrarem la Revetlla de Sant Jordi (22 d'abril a les 19:30) amb Teresa d’Arenys (M. Teresa Bertran Rossell, Arenys de Mar, 1952). Comentarem la seva, per ara, única novel·la: El Quadern d’Agnès Solà (Angle Editorial, 2001), un text tan magnètic i captivador com ignorat. A la web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana hi trobem informació sobre la seva biografia i obra: Teresa d’Arenys, una autora igualment desconeguda, gairebé clandestina.

Totes les reticències de Teresa d’Arenys, tots els recels, es poden resumir en definitiva en una transcendental angúnia essencial: la resistència a escriure mai ni una sola paraula més de les necessàries; l’aversió a la possibilitat mateixa d’escriure una paraula falsa; la pruïja de cenyir-se exclusivament a allò que li dicta de manera imperiosa, i no sempre amable, la veu de les entranyes; la incapacitat profunda de fer de la poesia cap mena d’ofici. (Miquel Desclot, 2011

L’obra de Teresa d’Arenys és doncs, principalment, poètica. Us seleccionem alguns dels seus llibres, juntament amb poemes escollits.

 


Aor (Premi Amadeu Oller 1976)

En la seva versió no revisada de l'any 1985 podem llegir aquesta introducció de Teresa d'Arenys:

EXCUSA
En un desvetllar, tot ell pressentiment, varen sorgir aquests versos. Si bé estrangers retornen i poc arrodonits als meus ulls d’ara, no goso rebutjar – i encara menys corregir- llur imperfecta adolescència. Els envejo i els blasmo. 

LLUNA DE LLANA,
BOCA DEL CEL QUE PLORES
ARRAN DE NÚVOLS.
LLUNA, CIRERA BLANCA,
ET MENJAREM A L’ALBA
 

Murmuris (1986)

A penes un murmuri és el plany i gairebé pueril la meravella que, a l'alba conciliadora de cada insomni, et conmovien. (Teresa d'Arenys)

SALUT

Només tinc por de tu, l’obscura,
la clara veu que maldaré
per defugir, que cercaré
corforadant la roca dura.
Basalts d’avui, demà, ahir!
No importa on: em submergeix
cap a la posta i es nodreix
de vins i mars i molt de mi.
Distant, familiar! Glaçada,
encesa! Encesa sobretot...
Gràcil per dir-vos en un mot
els noms impossibles d’un déu.
La Nostra Senyora Callada...
Beseu-la, somnis, dintre meu.



Versió de Rèquiems de Rainer Maria Rilke (1997)

Teresa d’Arenys es posa a interpretar Rilke per la mateixa raó que es posava a escriure els sonets de Murmuris o de Versos de vi novell. Així les presents traduccions dels quatre Rèquiems de Rilke, empreses arran de sengles pèrdues personals, no són més que una continuació natural de la seva obra poètica. (Miquel Desclot, 2011)

Des de fa una hora hi ha una cosa més
damunt la terra. Una corona més.
Adés era fullatge lleu...I l’he trenat:
i pesa estranyament ara, aquesta heura;
s’ha entenebrat com si, de mi mateix,
s’hagués begut les seves nits futures.
Llavors quasi tinc por de la nit que s’acosta,
tot sol amb la corona que jo he fet
sense adonar-me del que esdevé
quan els circells s’enfilen en el cercle;
aclaparat pel desig de compendre:
que hi hagi res que pugui ja no ésser. Talment
entrant sense voler en uns pensament inexplorats, d’imatges rares
que bé devia haver vist algun cop...
 

Adaptacions de poesia tuarega: Tuareg, Cants d'amor i de guerra de l'Ahaggar (1999).

...en llegir els els cants d’amor i de guerra us trobareu en una inexhaurible cruïlla de viatges. Mite i història. Passat i present. L’exotisme del desert i la realitat nostra de la immigració. La capacitat evocadora de les paraules i, en aquesta edició, el testimoni suggeridor de les fotografies de Miquel Petit. (Oriol Izquierdo, , 1999)



Cal haver-se perdut en el desert, Dassina, per a saber què és la solitud; no hi fresseja cap arbre ni hi canta cap ocell, en l'aridesa sorrenca i pedregosa. Qui no ho coneix, no pot pas dir que hagi estat sol. Jo m'he ajagut en aquesta immensitat que cava, sota el nostre pes, l'escut enfonsat de la tomba i el bressol. (Tuareg)

 

Versos de vi novell (2009)

Recull de poemes de joventut, com Aor i Murmuris, però publicats anys més tard: “Obeeixen, doncs, a la ingenuïtat i la voluntat dels anys de les grans passions i dels grans projectes, entre els quals el d’esdevenir poeta” (Lluïsa Julià)

Cançó de barca
que es mou a la deriva,
vaivé d'onades,
salobre, sol, veremes
tripulen la meva ànima.

Teresa d'Arenys és d'aquells poetes -aparentment, cada vegada més rars- que creuen en els poders ocults de la paraula com autèntics creients d'una religió. (Miquel Desclot, 2011)

Tanka

Ara s'atura,

sojorna una paraula

dins les mans, fràgil

insecte, i les mans s'obren

amb viva fressa d'ales.

 

La Teresa d'Arenys ens fa saber que aquesta tanka ha estat musicada i cantada per la Montse Pratdesaba (Big Mama). Són bones amigues i han actuat juntes algun cop. No es pot tancar millor aquesta entrada.

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/