« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "John Ford"

Teatre al club de lectura: Llàstima que sigui una puta.

Per què us he proposat Llàstima que sigui una puta de John Ford com a lectura, a part de ser una traducció meva? Ja sabeu que volem mantenir una certa constància en les lectures teatrals. Les lectures teatrals són una mica àrides per a qui no hi està avesat però si aconseguim habituar-nos-hi són unes lectures altament gratificants, ja que podem contribuir-hi en gran manera personalment. Fins ara han funcionat prou bé i en algunes ocasions ens han descobert mons nous o revisitacions interessants: Manuel Molins, Sergi Belbel, Puig i Ferrater, Juli Vallmitjana. Hem pogut gaudir de dues lectures que crec que han estat una bona sorpresa i que després s'han vist coronades amb l'assistència als seus respectius muntatges, un dels quals a Caldes mateix: Peus descalços sota la lluna d'agost de Joan Cavallé i Nix tu, Simona d'Albert Pijuan. No deixarem de vincular les lectures teatrals, en la mesura del possible, a les corresponents temporades o, quan s'escaigui, als meus projectes com a director, però ara tocava un clàssic. Aquest any estem molt de clàssics: L'Odissea, L'Ulisses... Volia que fos una cosa una mica singular i Shakespeare, a qui admiro moltíssim, ens el trobem fins a la sopa. Per això vaig pensar en aquesta obra només una mica posterior a les de Shakespeare. Té diversos ingredients que la fan interessant: una història d'amor incestuós, intrigues a cor què vols, personatges molt contrastats. Per a mi, té dues virtuts que penso que la fan adient per al nostre club. D'una banda, el llenguatge, malgrat que a vegades és en vers, és àgil i viu, poc farcit de metàfores barroques. De l'altra, a diferència de moltes obres de l'època mostra una sensibilitat propera a la nostra, en aquesta època d'escepticisme radical envers els governants. Si voleu saber-ne més, al pròleg de presentació que vaig escriure per a l'edició ho trobareu. Us invito doncs a llegir-la. Ah, i aneu pensant, com sempre, quin personatge voleu "interpretar"...

Albert Mestres

Una obra de John Ford

La nostra propera lectura serà una obra de teatre. Es tracta de Llàstima que sigui una puta, de l'original anglès Tis Pity She's a Whore (1633), un text del dramaturg anglès John Ford (Devonshire,1586 - c.1640). La traducció al català és de l’Albert Mestres i l'ha publicada Adesiara Editorial l'any 2010. Serà el mateix Albert qui conduirà la sessió i ens parlarà d’aquest autor contemporani a Shakespeare i d’aquesta obra que aborda l'inquietant tema de l’incest entre germans.


John Ford és l’autor principal i més innovador de la segona generació de dramaturgs elisabetinas anglesos, que va succeir grans figures de l’escena com Cristopher Marlowe, Ben Johnson i, en especial, William Shakespeare. De la seva producció teatral, més aviat breu, en què es combinen les tragèdies, les comèdies i les mascarades, en sobresurt indiscutiblement Llàstima que sigui una puta, que oferim traduïda per primera vegada en català.
                                                                                                                                                                                                   Adesiara Editorial


Hi ha diverses adaptacions teatrals, una pel•lícula titulada Addio, fratello crudele (en espanyol Adiós hermano cruel) rodada en 1971 i dirigida per Giuseppe Patroni Griffi amb Charlotte Rampling, Fabio Testi i Oliver Tobias. També s'ha adaptat per a dansa, òperes....Fins i tot Luchino Visconti la va dirigir per al Teatre de París l'any 1961amb Alain Delon i Romy Schneider.

A la contracoberta hi llegim:


Menys innocent que les peces de Shakespeare, i al mateix temps molt més actual, aquesta tragèdia presenta el conflicte de l’amor d’una manera del tot moderna, fins al punt que el tractament que Ford hi fa de l’incest va provocar que fos suprimida de les edicions fins al segle XX. La racionalitat, la passió, el poder i la vehemència que mouen els personatges contrasten radicalment amb la comicitat descarnada –molt propera a l’humor negre- que travessa l’obra, i això la converteix en una joia única de la dramatúrgia europea de tots els temps.
 

En aquest enllaç a la revista Visat, del PEN català hi podreu llegir l’acte I, escena II. La declaració d’amor de Giovanni a Annabella.

Llàstima que sigui una puta


 

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/