« Tornar a la web de la Biblioteca Francesc Ferrer i Guàrdia

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Música"

Josep Maria Mestres Quadreny a la revista 440Clàssica

El número de febrer/març de la revista 440Clàssica està dedicat a la música contemporània a Catalunya. En un editorial titulat “Orfes de la nostra música”, es reivindica aquest tipus de creació davant del profund desconeixement per part del públic català just en un moment en el que s’està produint una internacionalització dels nostres compositors actuals, com Benet Casablancas o Héctor Parra.
Per tractar aquests temes i molts d’altres, llegim una entrevista-conversa entre Josep Maria Mestres Quadreny i el jove compositor Joan Magrané. Dues mirades, separades pels anys i l’experiència, que debaten sobre les noves formes de creació, lligades a l’evolució tecnològica i els canvis socials.
Recordem que Mestres Quadreny és el compositor de la que està considerada la primera obra electroacústica a Catalunya: Peça per a serra mecànica (1964) que va crear a partir de les eines que tenia l’escultor Moisès Vilella (1928-1994) al seu obrador. Amb un magnetòfon Mestres va gravar el treball de l’escultor.


No s’ha d’entendre com unió musical d’una estructura plàstica, sinó que el material sonor procedeix tot sencer de la forma de treball de Moisès Vilella i correspon a les màquines utilitzades i al ritme, els impulsos, els jocs d’empènyer i afluixar, el treball insistent, el petit toc o el retoc, el tall a fons o la passada lleugera, d’una manera que no és d’atzar sinó que correspon a un diàleg mental entre la fusta, la seva consistència, la seva vibració, l’acer i la seva naturalesa formal i el pensament, la sensibilitat i el nervi de l’home (Alexandre Cirici, 1965)

Pel que fa a la formació del nous compositors, Magrané destaca que de la Josep M. Quadreny ha estat una generació una no ha imposat res als seus continuadors, sempre a la recerca d’un ambient de llibertat creativa, a diferència d’Europa amb escoles més tancades. Això potser és el que fa que a Catalunya no es pugui parlar pròpiament d’un paisatge compartit, perquè cadascun dels músics que són referència: Mestres Quadreny, Joan Guinjoan o Josep Soler, han seguit camins diferents segons el propi llenguatge musical. Aquesta especificitat fa que els autors catalans tinguin un lloc, cada vegada més destacat, a l’escena musical europea i estiguin presents en els festivals de prestigi.


Ha quedat enrere l’època, meitat del segle XX, en la qual, segons explica Mestres Quadreny, poques persones al país estaven al cas de la música avançada d’àmbit internacional i amb prou feines existien compositors per poder aprendre l’ofici. De fet, només n’esmenta un: Cristòfor Taltabull. Però no tot ha millorat.

Penso, per exemple, en què abans hi havia gent amb diners que organitzava concerts, Ara els concerts només es fan amb subvencions. Què és millor? Doncs no ho sé. Però penso que als anys seixanta a Barcelona es tocaven dotze obres meves cada any; ara fa tres anys que no se n’hi toca cap. (Mestres Quadreny)

Mestres Quadreny culpa a aquesta falta d’interès a la ruptura que va suposar el franquisme i que va fer desaparèixer un públic il•lustrat amb inquietuds culturals. Un mecenatge que existeix a França i a Estats Units, per exemple.

Mestres Quadreny: Partitura Tocatina (1975)

Als seus 86 anys Mestres Quadreny continua observant la realitat amb mirada crítica i atenta als canvis. Recordem que va ser el primer músic català que va composar una obra amb ordinador. L’any? 1969! Era un ordinador de l’Ajuntament de Barcelona que servia per gestionar les multes. Per ell, el format concert s’està transformant, “tot el que sigui artesanal és passat”, això inclou la fabricació d’ instruments i el seu domini o l’estudi de la partitura. El fet que la programació de concerts sigui econòmicament insostenible també és un punt negatiu. Però mireu què es proposa: “Tenint en compte tot això, fa tres anys vaig prendre la decisió de compondre només obres electroacústiques. Ho penjaré tot a internet i segur que tindré molt més públic, tot i que no el veuré, no em podran aplaudir ni podrem fer tota la litúrgia del concert. “

Mestres Quadreny presenta la música com una experiència cultural transversal, lligada íntimament amb altres manifestacions artístiques. D’aquí la peça de la serra mecànica, o la obra multidisciplinar Cap de poma (1963) amb Joan Miró, Mestres Quadreny, Moisès Vilella, Antoni Tàpies i Joan Brossa. Joan Magrané reconeix que avui aquesta interrelació no existeix ni aquí ni a Europa i que cadascú es mou dins del seu món i prou.

Mestres Quadreny: Variacions Essencials (1970)

Al final de la conversa els dos músics escullen els compositors i obres que més admiren i reivindiquen: Anton Webern, Robert Gerhard, Shoenberg, Stravinski i Bartók. Aprofitem aquesta tria per enllaçar-vos a un altre post d’aquest bloc en el que, aprofitant la visita de Mestres Quadreny al nostre club de lectura l'any 2011, us vam oferir diferents enllaços per saber més sobre aquests importants compositors contemporanis. Va ser gràcies a la col•laboració dels musictecaris.

L'entorn musical de Mestres Quadreny


El passat 8 de març, al Macba, es va tornar a representar una de les obres emblemàtiques de Mestres Quadreny: La suite bufa, estrenada l’any 1966. Una peça feta en col•laboració amb Joan Brossa. En aquest vídeo que us penjo, Mestres Quadreny ho explica amb detall i es poden veure moments de l’obra. Ballarines amb sabates, Sílvia Munt, Víctor Alba, crítics emprenyats, músics que es mouen... Josep Maria Mestres Quadreny no deixa mai de sorprendre.

Josep Maria Mestres Quadreny

S'ha celebrat l'exposició "De cop de poma" a "Trànsit boreal" a l'Ars Santa Mònica de Barcelona, dedicada a Josep Maria Mestres Quadreny, "una de les figures clau de l'avantguarda musical catalana de la segona meitat del s. XX" (El Periódico, 22 d'octubre de 2010). Mestres Quadreny és el pare de l'Albert, el conductor del nostre club. Us enllaço amb la notícia d'ahir mateix a Vilaweb. Us la recomano vivament. També l'entrevista que li fan a aquest compositor, el primer que va utilitzar un ordinador per crear música, l'any 1969 (!): «Vaig haver d'anar a l'Ajuntament de Barcelona per processar un pro­grama elaborat pel centre de càlcul de la Universitat Politècnica», re­corda el músic. Ni tan sols existia la facultat d'informàtica. Hi trobem reflexions interessants i sorprenents "la música expressa molt sense explicar res" i ho compara amb la dissecció d'un cadàver, una anàlisi que pot ser molt minuciosa però que no ens diu res de la vida d'aquella persona.

A la biblioteca tenim algunes obres de Mestres Quadreny que ens dóna l'Albert amb regularitat. 

Proposo una trobada del club dedicada a l'audició d'algunes peces seleccionades i amb el guiatge de l'Albert. Què us sembla?

Josep Maria Mestres Quadreny "La música és absolutament irracional"

Música per a "Un crim imperfecte"

Aquesta vegada la banda sonora del llibre ve acompanyada d'imatges de pel·lícules mítiques de cinema negre. Espero que us agradi la selecció.
 

GILDA (1946)
Direcció: Charles Vidor
Música: Doris Fisher, Allan Roberts, Hugo Friedhofer

Cinema negre al voltant d’un triangle amorós interpretat per Rita Hayworth, Glenn Ford i Georges Macready.  Us passo el ball amb bofetada inclosa. Segons informacions no contrastades, la Mame del títol de la cançó: “Put the Blame on Mame”, era una cantant francesa de l’època que acabava les seves cançons amb un striptease.

GILDA


LA NOCHE DEL CAZADOR (1955) The Night on the Hunter
Direcció: Charles Laughton
Música: Walter Schumann

Basada en la novel•la de Davis Crubb del mateix títol. Una història realment negra i sinistra narrada des del punt de vista d’uns nens. Un gran Robert Mitchum és el dolent de la pel•lícula. Segons informacions, ara sí, contrastades, el director no va fer cap més pel·lícula arran de les males crítiques que va rebre. Ara és considerada un dels millors exponents del gènere.


Mireu quin minut i mig més inquietant.

Pearl's Dream

Una altra escena de la pel·lícula, aquesta més sòrdida.

Under Water


SED DE MAL (1958). Touch of Evil
Direcció: Orson Wells
Música: Henry Mancini

Un altre clàssic del cinema negre. Welles va fer una adaptació molt lliure d’una novel•leta de Whit Masterson “Badge of Evil”
Una història de corrupció en un poble mexicà fronterer amb Estats Units amb un inici impressionant, un sol pla seqüència amb la música de fons de Henry Mancini. Tres primers minuts que ens condueixen directament a la història però que també que són un relat en sí mateixos. Brillant.

TOUCH OF EVIL
 

Algunes pel·lícules del cinema actual conserven encara característiques del gènere, tot i que alguns dels elements ja s'han superat, com ara la misogínia, moltes vegades explícita i gairebé sempre latent, que contenien moltes d'elles. La dona fatal encara existeix però ha canviat el seu paper. Us n'he escollit dues que crec que es podrien incloure dins d'aquest context.

FARGO (1966)
Direcció: Joel Coen
Música: Carter Burwell

Humor negre, comèdia descontrolada, barreja de gèneres cinematogràfics….L’acció se situa en el paisatge blanc i fred de Minnesota, d’on són originaris els germans Coen, responsables d’aquesta producció. Grans interpretacions i un guió brillant fan d'aquesta pel·lícula un clàssic del nostre temps.

Fargo

PULP FICTION (1994)
Director: Quentin Tarantino

Violència, sexe, drogues...aquest són els elements amb els que juga Tarantino en aquesta pel·lícula de ritme trepidant. Per acabar amb bon humor us enllaço amb el magnífic ball dels dos protagonistes: Vincent Vega (John Travolta) i Mia (Uma Thurman). La cançó és "You never can Tell"  de Chuck Berry .

Pulp Fiction

(Special thanks to Lluís Feliu)

Música per a "Peus descalços sota la lluna d'agost"

La Por

“En aquell moment se’m va glaçar la sang, perquè em vaig témer el pitjor que pogués imaginar-se. Però el pitjor no podia imaginar-se "


El Dolor

“Va quedar una pudor
com de clavellines ràncies,
com de roses podrides,
com de poncems pansits.
Enmig del munt de pedres,
del marge on florien la falguera i el liquen,
s’incediaven els ossos,
s’esbadellava la majestat dels cranis
que el temps metamorfosaria en fòssils.
Un odi integral encenia l’aurora
i sota les estrelles ploraven els espectres”
 

El Record

“Tot això va passar
el darrer dotze d’agost
de la nostra malaurada vida.
Aquell dia tot va acabar
per a nosaltres. Els morts
no fan preguntes.
Des de llavors som aquí,
a l’altra banda de tot,
esperant que algú faci alguna cosa
per nosaltres. Recordeu-vos de nosaltres.
Recordeu-vos de nosaltres.”

 L'Esperança

 “Perquè aquesta pedra perpetuï
la idea del dolor i la ignomínia
caiguda sobre el poble.
Contra l’oblit,
geranis i assutzenes,
clavells, violetes, lliris,
tulipes i falgueres.”
 

Hallelujah. Música per a la lectura de "Mansfield Park"

Aprofitant que estem llegint aquesta novel·la d'amors possibles i impossibles, de fugides d'amants, de finals feliços i dramàtics, etc...he pensat que ja posats ens hi acabem de llençar de cap i ens ensucrem definitivament la lectura. Ens posarem romàntics doncs. Us enllaço amb un vídeo que és un recull d'escenes de diferents pel·lícules basades en novel·les de Jane Austen. No m'interessa tant el contingut visual com el musical. El cantant que versiona "Hallelujah", aquest magnífic tema de Leonard Cohen, és Rufus Wainwright, un cantautor nord-americà amb una veu poderosa. Escolteu-lo i jutgeu vosaltres mateixos/es.

Rufus Wainwright 

Aquí la teniu interpretada pel seu autor: Leonard Cohen.

Hi ha més artistes que l'han versionada. Jo em quedo amb la d'en Jeff Buckley, La trobareu al seu àlbum "Grace" (1994). Senzillament impressionant.

La lletra, en anglès i traduïda al castellà.

"Hallelujah"

Now I've heard there was a secret chord
That David played, and it pleased the Lord
But you don't really care for music, do you?
It goes like this
The fourth, the fifth
The minor fall, the major lift
The baffled king composing Hallelujah

Hallelujah…

Your faith was strong but you needed proof
You saw her bathing on the roof
Her beauty and the moonlight overthrew her
She tied you
To a kitchen chair
She broke your throne, and she cut your hair
And from your lips she drew the Hallelujah

Hallelujah…

You say I took the name in vain
I don't even know the name
But if I did, well really, what's it to you?
There's a blaze of light
In every word
It doesn't matter which you heard
The holy or the broken Hallelujah

Hallelujah…

I did my best, it wasn't much
I couldn't feel, so I tried to touch
I've told the truth, I didn't come to fool you
And even though
It all went wrong
I'll stand before the Lord of Song
With nothing on my tongue but Hallelujah

Hallelujah…


Traducció al castellà:

He oído que existe un acorde secreto
que David solía tocar, y que agradaba
al Señor.
Pero tú realmente no le das mucha
importancia a la música, ¿verdad?
Era algo así como la cuarta, la quinta
cae la menor y sube la mayor.
El rey, confundido, componiendo un aleluya.

Aleluya…

Tu fé era fuerte, pero necesitabas una prueba.
La viste bañarse en el tejado.
Su belleja, y el brillo de la luna, te superaron.
Te ató a la silla de su cocina.
Rompió tu trono, y cortó tu pelo.
Y de tus labios arrancó un aleluya.

Aleluya…

Dices que tomé su nombre en vano.
No conozco siquiera su nombre.
Pero si lo hice, bueno, realmente, ¿qué significa para tí?
Hay un resplandor de luz
en cada palabra.
No importa la que hayas oído.
La sagrada o la rota. Aleluya.

Aleluya…

Hice lo mejor posible, no fue mucho.
No podía sentir, así que intenté tocar.
Dije la verdad, no te tomé el pelo.
Y aún así
todo salió mal.
Permaneceré ante la oración del Señor,
sin nada en mi lengua más que el aleluya.

Aleluya…
 

Corrandes d'exili i altres cançons republicanes

Us faig arribar alguns enllaços relacionats amb cançons republicanes.

Aquí hi trobareu himnes i cançons de la Guerra Civil, amb lletra i música.

També voldria passar-vos dues versions molt diferents del poema de Joan Oliver (Pere Quart) "Corrandes d'exili".  Una de l'Ovidi Montllor, que va ser el primer en posar-li música i l'altra, una adaptació de Lluís Llach interpretada per Sílvia Pérez Cruz, una magnífica cantant de Palafrugell que aquest proper setembre actuarà en un dels concerts que organitzem a la biblioteca. Espero que us agradin.

Ovidi Montllor

Sílvia Pérez Cruz

 Corrandes d'exili

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.
 

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/