Club de Lectura d'adults

El 1971, com molts milions de joves xinesos en aquells anys, dos presumptes intel·lectuals de ciutat són enviats al camp perquè els camperols pobres els “reeduquin”.

Tenen disset i divuit anys, i el seu destí és un poble perdut al capdamunt d’una muntanya remota. Allà, en efecte, viuran un capítol decisiu en la seva educació; però serà sobretot gràcies a l’amistat de la Petita Modista i, sobretot, gràcies a una maleta plena de llibres prohibits.

Amb Camí de sirga, publicada per primera vegada l`any 1988, Jesús Moncada va consolidar un univers personal i mític al voltant de Mequinensa, l`antiga vila de la vora de l`Ebre enfonsada sota les aigües del pantà de Riba-Roja, que en el seu temps va ser el centre d`una conca minera i d`un trànsit fluvial intens.

Amb precisió històrica, i amb un llenguatge viu, que conserva les peculiaritats d`expressió de la zona, l`autor descriu i rememora, a través de la vida i dels records de diferents personatges -navegants, cupleteres, cafeters, minaires o burgesos-, la història dels últims cent anys d`un poble condemnat a la desaparició.

Reconeguda unànimement per la crítica i pel públic lector, Camí de sirga és considerada una de les novel·les més importants de la literatura catalana contemporània.

Ha estat guardonada amb nombrosos premis -Joan Crexells, Ciutat de Barcelona, Fundació d`Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, Crítica Serra d`Or, Nacional de la Crítica i finalista al Premio Nacional de Literatura- i ha estat traduïda a l`alemany, l`anglès, l`aragonès, el castellà, el danès, l`eslovè, el francès, el gallec, l`hongarès, el japonès, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el suec i el vietnamita.

L’aventura que narra aquesta novel•la comença al Congo el 1903 i finalitza a una presó de Londres, un matí de 1916.

Aquí es troba la peripècia vital d’un home de llegenda; l’irlandès Roger Casement. Heroi i vilà, traïdor i llibertari, moral i immoral, la seva figura múltiple s’apaga i reneix després de la seva mort.

Casement va ser un dels primers europeus a denunciar els horrors del colonialisme. Dels seus viatges al Congo Belga i a l’Amazònia sud-americana van quedar dos informes memorables que van commocionar la societat del seu temps. Aquests dos viatges i el que va viure allà el canviaran per sempre, fent-li emprendre un altre travessia, en aquest cas intel•lectual i cívica, tant o més devastadora. La que el dugué a enfrontar-se a una Anglaterra a la que admirava i a militar activament a la causa del nacionalisme irlandès.

També a la intimitat, Roger Casement fou un personatge múltiple: la publicació de fragments d’uns diaris, de dubtosa veracitat, els últims dies de la seva vida, van airejar unes escabroses aventures sexuals que li van valer el menyspreu de molts compatriotes.

El sueño del celta descriu una aventura existencial, en que l’obscuritat de l’ànima humana apareix en el seu estat més pur i, per tant més enfangat.

La trama principal de la novel•la de Cabré transcorre en la Vall d'Àssua, un indret poc conegut molt a prop de la capital de comarca del Pallars Sobirà, Sort. Les veus del Pamano aborda temes com la recuperació de la memòria històrica; els actes, heroics o covards, que van tenir lloc durant l'època franquista; i també fa una reflexió sobre el poder, l'aparença i la generositat. La novel•la de Cabré tracta els temps difícils que van succeir la guerra civil espanyola, quan un mestre d'escola, Oriol Fontelles, acompanyat de la seva dona embarassada, arriba a una petita i aparentment idíl•lica comunitat del Pirineu català on, a poc a poc, es trobarà embolicat en una doble vida que mai es descobrirà, fins que, 50 anys més tard, una mestra d'escola descobreix el seu diari secret entre les ruïnes de l'antic col•legi. Intrigada pel seu contingut, es disposa a aclarir les veritables circumstàncies de la vida i la mort del seu autor.

La investigació més dura del famosíssim comissari sicilià, Salvo Montalbano, comença amb un cadàver anònim pescat per casualitat en alta mar. Se’l troba Montalbano mentre neda, trist i deprimit, després d'una nit d’insomni.

Fets recents de suposada corrupció política i la dura repressió policíaca a Gènova, que ha acabat amb un mort, fan que se senti profundament traït i que estigui considerant, molt seriosament, dimitir del seu càrrec. I el cadàver anònim, destinat a ser arxivat com un ofegat més sense identificar, acaba de fer-lo sentir més crític i escèptic que mai.

És en aquest moment tan difícil que el comissari es veu immers en una obscura indagació, tot un repte que el portarà a investigar les xarxes mafioses que trafiquen amb els immigrants clandestins i a descobrir els enormes interessos econòmics que s’amaguen darrere.

Una dona acaba de perdre al seu home i vetlla el seu cadàver durant la nit. Damunt la tauleta hi ha un llibre – la Bíblia – que l’esposa fulleja. Va llegint els paràgrafs subratllats per l’home que ha marxat per sempre. Una onada de records li sobrevé i comença un lent, desordenat monòleg en que la vida pugna per fer-se real de nou. La pobre vida plena d’errors, de petits gaudis i incomprensions. Ha conegut Carmen a Mario?.

Escoltem el irritant discórrer de la petita i estreta mentalitat de l’esposa. Un altre home anirà de mica en mica descobrint-se, per a tothom menys per a ella, amb tota la seva desesperança i la seva fe en la vida.

Cinco horas con Mario és una novel•la de gran penetració psicològica que, a traves d’una ànima femenina posada al descobert, arriba fins el fons de la societat espanyola del seu temps. Només un escriptor de la categoria de Miguel Delibes podia enfrontar-se amb aquest difícil tema i resoldre’l tan brillantment.

« A mig camí entre la memòria i la ficció, en una barreja de gèneres, Pa negre gira a l’entorn de l’Andreu, un vailet de la Plana de Vic en els anys més crus de la postguerra. »

(Text de contraportada)

A mig camí entre la memòria i la ficció, en una barreja de gèneres, Pa negre gira a l’entorn de l’Andreu, un vailet de la Plana de Vic en els anys més crus de la postguerra. Ell pertany a la banda dels perdedors: el seu pare, home de ferms ideals republicans, ha estat empresonat per roig. De resultes d’això, la mare s’ha hagut de posar a treballar a la fàbrica i el confia a uns parents que viuen a pagès.

Tot i viure lluny dels pares, en un clima de por que es palpa arreu, el temps a la masia estarà farcit de sentiments i descobertes. Hi descobrirà el misteriós món dels adults, la intuïció rere les paraules dels grans, farà tentines en els viaranys del sexe. És, també, un temps d’amistats valentes, de contes explicats a la vora del foc, de jocs a l’aire lliure, de plantar barraques a les branques dels arbres, de farinetes de blat de moro, de pa amb vi i sucre... de pa negre.

En temps de guerra –i de postguerra- tots els sentiments són abrandats, van a l’essència: o tot o res, perquè no hi ha gairebé res a perdre. L’amor, l’odi, la passió, la rancúnia, la venjança, la hipocresia, la humiliació... res no s’escapa de la vida dels personatges d‘aquesta obra, en què Emili Teixidor aconsegueix transportar-nos a una època de repressió i de missa obligada. L’autor recrea amb total precisió l’ambient rural de la Catalunya de postguerra amb una llengua vivíssima, rica, plena de matisos, i un ple domini de la tensió narrativa.

De mica en mica, el lector assistirà a un canvi substancial en l’Andreu, que aprendrà de cada cosa que li passa i que, de perdedor passa a sentir-se guanyador, en una metàfora del país que assimila la derrota i accepta, amb passivitat, una victòria que no és la seva.I s’adonarà també d’una lliçó molt important: a més estimació, més perills de tota mena. L’amor crema.

(Text de contraportada)

En aquestes memòries d’infància i adolescència, José Saramago recupera el seu passat més llunyà i ens mostra el seu jo més íntim: el de les seves arrels i la seva formació com a persona amb ús de raó. Repàs i homenatge als seus humils orígens rurals, Petites memòries constitueix una reivindicació del record com a font de coneixement personal i de la saviesa que brolla d’una tradició secular lligada a la terra. La desaparició o transformació física dels indrets on van transcórrer els seus primers anys conscients de vida —entre els quatre i els quinze— no són obstacle perquè les vivències d’aquell temps transcendeixin la mera literatura i cobrin vida davant el lector tal com han cobrat vida per a l’autor en el moment de posar-les sobre paper. 

A cavall entre el seu petit poble natal i Lisboa, on va anar a viure de petit amb la família, aquestes Petites memòries ens revelen tot l’enfilall de primers descobriments del món d’un infant com qualsevol de nosaltres, descrits amb la mestria de l’escriptor en què aquest infant s’ha acabat convertint.

Un antic músic d’orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles.

(Text de contraportada)

Un antic músic d’orquestres de ball decideix, un bon dia, fer la maleta i viure un mes a casa de cada una de les seves tres filles. L’home sempre ha anat a la seva i, ara, les filles el sorprenen amb una vida i un models de família que no entén. El món va molt de pressa. Descol·locat però gat vell, mira al seu voltant amb una mirada càustica i explica el que veu en un relat divertit i sense complexos, tal com raja. L’home de la maleta n’ha vist de tots colors i se sent un supervivent, un individualista obsessionat per la família, un espavilat que necessita afecte. Quan menys s’ho espera, les investigacions obertes sobre el seu passat fan un tomb sorprenent que el trasbalsen.

En aquesta tercera novel•la de sèrie, i després de l'aparició d'una nena ofegada a les aigües del mar, Patrik Hedström i Erica Falck han d’afrontar una investigació tèrbola i complicada en un cas de conflictes entre veïns i cercles de pornografi a infantil.