La pressa del temps (Maria Barbal)
De vegades passem anys de rutina i, en un instant, la nostra vida canvia. Un descobriment, una girada, que apareix com a crucial, i el present brilla i fins ens enlluerna.
Cada un dels arguments, d'origen divers, ha interessat l'autora i, amb dedicació lliure i intensa, els ha afermat amb un bon ham de paraules.
La mirada hi és maliciosa, dramàtica, irònica; a hores, tendra i, sovint, un flaix poètic irromp en l'aventura dels personatges i, llavors, és subratllada amb una claror densament humana.
Comentaris