
El dilluns 21 de juny parlarem de:
EL VIGILANT EN EL CAMP DE SÈGON de J.D Salinger. Empúries, 1996. (224 pàg.)
Una novel·la única i irrepetible que representa el model d’història sobre un jove rebel a camí entre la infància i el món adult.
Holden Caulfield té 16 anys i ha estat expulsat per baix rendiment de l’escola privada Pencey. Holden és un nen mimat pels seus pares, consentit fins a la sacietat, a qui no li agrada res i tot l' avorreix. En una insensata fugida sense rumb fix (per evitar explicar al seu pare la mala notícia), el protagonista viu en primera persona els aspectes més baixos de la societat.

El dilluns 31 de maig parlarem de:
LA FADA DE LES ENGRUNES de Charles Nodier. EDICIONS DE 1984, 2008. (214 pàg.)
Nodier creu en els contes fantàstics, però es troba en un món de “descreguts” i es planteja que només ens pot fer arribar la seva història a través d’un llunàtic o d’un boig, és d’aquesta manera com el narrador va a buscar una prolongació d’ell mateix per fer-nos escoltar la seva Fada de les Engrunes. Un conte per a nens que s’han fet grans.

El dilluns 19 d'abril parlarem del llibre:
EL PRÍNCIPE DESTRONADO de Miguel Delibes.
A través de la mirada d'un nen de tres anys, desplaçat de la seva condició de benjamí pel naixement de la seva germana, i al llarg de dotze hores, el novel.lista ens descriu la vida i afanys d'una família de l'alta burgesia espanyola dels anys seixanta: l'autoritarisme d'un pare vencedor de la guerra, la inseguretat i frustració d'una mare carregada de fills, l'enfrontament generacional, la crisi de la família, les inquietuds i terrors de l'ànima infantil, i tot un cúmul de suggeriments i circumstàncies vistes sempre amb humor, tendresa i de vegades també amb afligiment.

El dilluns 15 de març parlarem del llibre:
LES TRIBULACIONS DEL JOVE TÖRLESS de Robert Musil. (proa, 231 pàg.)
Les tribulacions del jove Törless és una novel.la de formació, la més popular i punyent de Robert Musil. L'escriptor hi va abocar les inquietuds i els conflictes d'un jove intel.ligent amb una sensibilitat exacerbada en una acadèmia militar per als fills de l'alta societat. L'àmbigüitat dels personatges, sotmesos a les trampes de disciplina i a la temptació de la violència, és un dels atractius innegables d'aquesta narració que prefigura els totalitarismes del segle XX.

El dilluns 25 de gener parlarem del llibre:
L' AMANT DE LADY CHATTERLEY de D.H Lawrence. (Proa, 412 pàg.)
A L'amant de Lady Chatterley, Lawrence desenvolupa la raó fonamental de la seva obra: la relació amorosa entre l'home i la dona, un retorn a la bellesa genuïna, amb una descripció de la sexualitat detallada i concreta, enfrontant-se als convencionalismes de l'època.
En aquesta novel·la, el desig apareix en el moment en què el guardaboscs Mellors irromp en la vida de la jove Lady Chatterley. Constance Chatterley -el marit de la qual pateix una paràlisi a causa d'una ferida de guerra que li impedeix realitzar l'acte sexual- s'aboca a un adulteri que es viscut gairebé com una experiència apocalíptica.