« Tornar a la web de la Biblioteca Carles Fontserè

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Nova trobada del Club Endrapallibres

Aquest mes al club de lectura infantil llegim L'ANTICLUB

 

Una colla de nou companys de classe s'alien per formar un club. No són perfectes, ningú no ho és, en realitat. La seva intenció és lluitar contra les injustícies, en un valent intent de fer un món més just com a reflex del que volen trobar quan siguin grans. Les "accions anti" que protagonitzen els uneixen més que cap altra cosa des de sisè de primària fins a tercer d'ESO.

 

ÀNGEL BURGAS (Figueres, 1965) és escriptor. Pertany al consell de redacció de la revista Faristol especialitzada en literatura infantil i juvenil, i és un dels membres de "Libres al replà", bloc especialitzat en LIJ. Compagina la literatura per adults Show (1999), Adéu (Premi Mercè Rodoreda 2001), La fi d'Europa (2006) i L'habitació d'en Beckwitt (2009) amb la literatura per a joves. Entre les seves novel•les juvenils destaquem Petites històries del Globus (Bambú 2010), L'Anticlub (La Galera 2002), MAX (Premi Joaquim Ruyra, La Galera 2003), la trilogia El club de la cistella (La Galera 2007-2012), Operació Kyoto (Alfaguara 2007), Una cançó per a Susanna (La Galera 2008), L'ocupant (Oxford 2010) o Noel et busca (La Galera 2012). Amb l'il•lustrador Ignasi Blanch ha reinterpretat la història de Lewis Carroll a l'àlbum il•lustrat Alícia i el país de meravelles (La Galera 2007) i ha adaptat Donetes, de Louisa May Alcott (Lumen 2011). Ha obtingut guardons com ara el Premi Mercè Rodoreda, el Folch i Torres, el Joaquim Ruyra o el Galera Jóvenes Lectores. Ha fet cursos de narrativa creativa i ha impartit classes al màster de Foment de la lectura a la UB. Actualment és jurat del Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions, porta els clubs de lectura del Premi Crexells de l'Ateneu Barcelonès. La seva darrera novel•la per a joves, Noel et busca (La Galera 2012) ha obtingut el premi Crítica Serra d'Or 2013, és candidat al 18è premi Protagonista Jove, ha estat seleccionat per a la llista d'honor de l'IBBY i com a finalista al Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil del Ministerio de Cultura espanyol.

 

Aquest mes al club de lectura infantil llegim El triomf d'en Polit Bonaveu de Carles Sala i Vila

 

En Polit Bonaveu és un home senzill, que viu en un pis senzill i duu una vida senzilla. De tan senzill potser és un pèl apagadot i tot, i no destaca en res. Bé, en res, en res, tampoc: a la dutxa canta i refila més bé que un rossinyol. I quan els promotors del món de l'espectacle Tucanta & Jocobro el senten casualment, de seguida s'adonen que han trobat una mina d'or. Convertiran el Polit Bonaveu en La Veu Prodigiosa. No serà, però, bufar i fer ampolles, com es pensen.

CARLES SALA I VILA és autor de literatura infantil i juvenil. Va estudiar hortofructicultura i magisteri i va treballar de pagès, d'artesà, i de mestre. Ha guanyat premis de literatura infantil i juvenil de primer nivell com el Premi Barcanova 2009, el Premi Folch i Torres 2009, el Premi Vaixell de Vapor 2009 o el Premi Guillem Cifré de Colonya 2008, entre d'altres. L'any 2012 va ser seleccionat al White Ravens per "Cornèlius i el rebost d'impossibles".
 

Charlie Joe Jackson: guia per no llegir, de Tommy Greenwald

 

En Charlie Joe Jackson se sent orgullós de dir que mai ha llegit un llibre sencer. Quan a l'escola no li queda més remei que llegir-ne un, sempre llegeix el primer i l'últim capítol. Però per a la part del mig, el seu amic Timmy s'encarrega de fer-ho a canvi d'un gelat. Un dia, però, en Timmy decideix que el seu preu ha pujat a tres gelats en comptes d'un, i a en Charlie, només li queden dues opcions: cedir al xantatge o llegir...


TOMMY GREENWALD és director executiu i creatiu d’una agència de publicitat i d’entreteniment a Nova York. També és coautor i lletrista de John i Jen, un musical de Broadway. El seu primer llibre Charlie Joe Jackson. Guia per no llegir, és una novel•la per als lectors més reticents i està inspirada en els seus tres fills, Charlie, Joe i Jack.

El joc de la Guineu, de Xavier Hernàndez Ventosa

 

A la casa de colònies de Cal Rei, al municipi de Santa Maria del Camí, ha arribat un grup de nois i noies per passar-hi uns dies de colònies. Els monitors han ideat un joc per posar a prova els dots detectivescos del grup, han seleccionat un dels alumnes perquè sigui la Guineu i li han donat un munt de papers amb una lletra G vermella pintada, que haurà d ' anar deixant pels llocs més inversemblants. Aquells que s' atreveixin a delatar algun dels seus companys com «la Guineu» i no ho puguin demostrar, quedaran fora del joc. La tensió de l'enigma es manté al llarg de la novel·la, però l' Iu Quatrecases, el noi que explica tots els fets d' aquelles colònies, es troba immers en un altre misteri molt més tenebrós i tèrbol. A prop de la casa de colònies hi ha l' ermita de Sant Silvestre en un estat lamentable de conservació. L' antic cementiri que s' aixeca al seu costat ha sofert actes de vandalisme irreverent que han deixat al descobert els taüts dels nínxols, amb les restes humanes que contenien escampades pertot arreu. Una de les tombes obertes conté un esquelet sense crani, i la seva làpida crida l' atenció de l' Iu que, de mica en mica,va descobrint una història antiga de revenges i terror que va succeir en aquell mateix indret. Les dues narracions es barregen amb un ritme intens que farà difícil deixar la lectura. Qui serà la misteriosa Guineu? Com es resoldrà el misteri del taüt sense crani?

Els pous contaminats, de Gemma Lienas

 

 

 

El canvi climàtic està fent que augmenti el nivell del mar i s'inundin terrenys habitats. La Serena, amb l'Emi i en Max, viatgen al parc natural de Sundarbans, a Bangla Desh, per investigar el fenomen. Des de la fúria dels monsons fins a la polèmica dels cultius transgènics, ara viuràs una de les aventures més actuals i plenes d'acció de l'Emi i en Max. 

El cor de la nina, de Rafik Schami

El cor de la nina són un conjunt de relats curts i molt divertits protagonitzats per la Tina i la seva nina, la Comtú, que té un do especial: pot parlar. Però la veu de la Comtú només la pot sentir la Tina, per això totes dues d’amagat de la resta de gent, passen tota mena de peripècies.
El cor de la nina són un conjunt de relats curts i molt divertits sobre els amics, lescola, la família, els jocs, els veïns...

En Roger i el seu falcó, d'Anna Vila

El falcó del Roger havia creat moltes expectatives a tota la colla del poble, i això feia que al noi el deixessin una mica de banda. Però a poc a poc, amb l'ajuda entusiasta del Pere i el suport del seu mestre falconer, el Roger anirà obrint-se camí i s'integrarà en el grup, i fins i tot algunes vegades en serà un element imprescindible. Això sí, sempre amb la companyia del seu falcó.Aquest llibre permet conèixer un món apassionant i engrescador com el de la falconeria, en el qual vas descobrint la infinitat de valors humans que implica la seva pràctica.

VOTACIONS DELS MEMBRES DEL CLIP

Després de llegir i escoltar les narracions presentades pels membres del CLIP s'ha procedit a fer una votació amb una puntuació que anava de 0 a 10 punts. El resultat ha estat el següent:

MARIA: 50, 25 punts

PAU: 35.15 punts

ABEL: 46.5 punts

ABRIL: 65.85

TOMÀS: 52.6 punts

JOAN: 72.45 punts

El guanyador ha estat en Joan i l'obsequiarem amb un llibre.

Gràcies a tots per participar.

EN ROC. AUTOR: JOAN

Des de fa molt i molt temps, totes les meravelles del món s'han anat coneixent gràcies a la seva bellesa i pel que inspiren noves terres d'il·lusió i fantasia.

A part de les 7 meravelles de lmón, en tenim una aquí mateix, molt a prop... l'estany de Banyoles. Perquè quan el veig, recordo les llegendes que m'explicaven de petit, com les goges (senyores i mestresses de l'agiua), i el seu drac, el drac de Banyoles, en Morgat, etc.

Però no creieu que totes són falses, n'hi ha una que és veritat, la de les goges. Se que tots em direu (mentida!, si això només hi creuen els nens petits...) però jo us asseguro que és veritat. Per què ho sé? doncs perquè sóc una d'elles, és clar, en masculí, un (goig).

Hola a tots i a totes, em dic Roc i la meva mare és la germana de la reina, es diu Fauna. Vivim a la segona roca a l'esquerra i després girar en darrera. Cada nit les goges es banyes o cusen el fil de cuca, per fer el vestit de la nova goja que naixerà, i nosaltres els goigs fem les cases, i a vegades anem a buscar ingredients per fer els encanteris.

En la nostra espècie les dones sempre viuen més que els homes, per això sempre hi ha hagut més dones que homes, i per tant, vull que escolteu bé el que us explicaré ara. Us recomano que... NO VINGUEU PER ALLÀ!!!

En el 1938, quan encara hi havia la (Guerra Civil Espanyola), un català, en Pere Molsellot, es va amagar allà, durant 3 dies i 4 nits, a la quarta les goges feien el ritual, que fan quan un infant, està a punt de nèixer, i dóna la casualitat que era el meu naixement. La reina estava tan contenta de tenir el seu nebot, així que quan el va veure, es pendava que em volia reptar!. El va congelar, però no com a estàtua de gel sinó com a estàtua de temps. L'endema com que vaig néixer bé, al cap d'uns mesos, el va deixar anar. Diuen que el van trobar a l'hospital diguent: Vull tornar!

Lo que us he dit, sisplau, no vingueu per allà, pel vostre bé.

 

Roc, el goig.

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/