Endrapallibres

Hi havia una vegada una tortuga que tornava de l'escola txino-txano cap a casa seva.

De cop i volta cau en una claveguerra fosca on no hi havia llum. La tortuga estava molt espantada però de cop i volta va anar a parar en algun lloc on només es sentia música i nens i nenes que ballaven i un desert que no hi havia fi.

Va tancar els ulls i va anar a parar en un jardí d'una casa on una nena la va agafar i li parlava però la tortuga no entenia res només sentia xinxan-xon.

La nena va tirar la tortuga i de cop i volta va anar a parar en un lloc on tot era blanc i no es veia res però hi havies foques, ossos polars... i sobretot moltes persones ben abrigades fins a dalt del coll.

Va començar a nevar i la tortuga es va espantar, tota la neu la va deixar blanca, i quan va parar de nevar va sortir de tota aquella pila de neu i va anar a parar en una estàtua on tothom s'hi feia fotos aixecant la mà. A ella li va semblar molt rarot però va anar caminant sense parar i després d'aquell llarg camí va arribar a un lloc on una àvia la va agafar i li va dir:

- Hola, em dic Conxita.

La tortuga se la va quedar mirant amb cara de sorpresa perquè estava entenent tot el que li deia. Per fi, entenia algú quan li deia alguna cosa.

De cop i volta la tortuga va sentir un soroll i va veure que estava de camí a casa seva i que li havia caigut la motxilla.

És clar, com que les tortugues van tan a poc a poc, la tortuga es va adormir per al camí. Pobra tortuga, sort que només era un somni.