« Tornar a la web de la Biblioteca Carles Fontserè

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

El cor de la nina, de Rafik Schami

El cor de la nina són un conjunt de relats curts i molt divertits protagonitzats per la Tina i la seva nina, la Comtú, que té un do especial: pot parlar. Però la veu de la Comtú només la pot sentir la Tina, per això totes dues d’amagat de la resta de gent, passen tota mena de peripècies.
El cor de la nina són un conjunt de relats curts i molt divertits sobre els amics, lescola, la família, els jocs, els veïns...

En Roger i el seu falcó, d'Anna Vila

El falcó del Roger havia creat moltes expectatives a tota la colla del poble, i això feia que al noi el deixessin una mica de banda. Però a poc a poc, amb l'ajuda entusiasta del Pere i el suport del seu mestre falconer, el Roger anirà obrint-se camí i s'integrarà en el grup, i fins i tot algunes vegades en serà un element imprescindible. Això sí, sempre amb la companyia del seu falcó.Aquest llibre permet conèixer un món apassionant i engrescador com el de la falconeria, en el qual vas descobrint la infinitat de valors humans que implica la seva pràctica.

VOTACIONS DELS MEMBRES DEL CLIP

Després de llegir i escoltar les narracions presentades pels membres del CLIP s'ha procedit a fer una votació amb una puntuació que anava de 0 a 10 punts. El resultat ha estat el següent:

MARIA: 50, 25 punts

PAU: 35.15 punts

ABEL: 46.5 punts

ABRIL: 65.85

TOMÀS: 52.6 punts

JOAN: 72.45 punts

El guanyador ha estat en Joan i l'obsequiarem amb un llibre.

Gràcies a tots per participar.

EN ROC. AUTOR: JOAN

Des de fa molt i molt temps, totes les meravelles del món s'han anat coneixent gràcies a la seva bellesa i pel que inspiren noves terres d'il·lusió i fantasia.

A part de les 7 meravelles de lmón, en tenim una aquí mateix, molt a prop... l'estany de Banyoles. Perquè quan el veig, recordo les llegendes que m'explicaven de petit, com les goges (senyores i mestresses de l'agiua), i el seu drac, el drac de Banyoles, en Morgat, etc.

Però no creieu que totes són falses, n'hi ha una que és veritat, la de les goges. Se que tots em direu (mentida!, si això només hi creuen els nens petits...) però jo us asseguro que és veritat. Per què ho sé? doncs perquè sóc una d'elles, és clar, en masculí, un (goig).

Hola a tots i a totes, em dic Roc i la meva mare és la germana de la reina, es diu Fauna. Vivim a la segona roca a l'esquerra i després girar en darrera. Cada nit les goges es banyes o cusen el fil de cuca, per fer el vestit de la nova goja que naixerà, i nosaltres els goigs fem les cases, i a vegades anem a buscar ingredients per fer els encanteris.

En la nostra espècie les dones sempre viuen més que els homes, per això sempre hi ha hagut més dones que homes, i per tant, vull que escolteu bé el que us explicaré ara. Us recomano que... NO VINGUEU PER ALLÀ!!!

En el 1938, quan encara hi havia la (Guerra Civil Espanyola), un català, en Pere Molsellot, es va amagar allà, durant 3 dies i 4 nits, a la quarta les goges feien el ritual, que fan quan un infant, està a punt de nèixer, i dóna la casualitat que era el meu naixement. La reina estava tan contenta de tenir el seu nebot, així que quan el va veure, es pendava que em volia reptar!. El va congelar, però no com a estàtua de gel sinó com a estàtua de temps. L'endema com que vaig néixer bé, al cap d'uns mesos, el va deixar anar. Diuen que el van trobar a l'hospital diguent: Vull tornar!

Lo que us he dit, sisplau, no vingueu per allà, pel vostre bé.

 

Roc, el goig.

ELS LLUMINS CREGUTS: AUTORA: ABRIL

És mitjanit, tothom dorm, però a la cuina ningú no ha aclucat l'ull

- Jo sóc la més útil, que no ho veieu!- diu la tetera.

- I un bé negre, gràcies a nosaltres la gent no ha de menjar amb les mans- criden els coberts.

- Les gerres són les més útils i a més són guapes- exclama la gerra des del seu prestatge.

Els llumins apujen cada cop més el to de veu fins que tothom calla i els mira:

- Estimats amics que no veieu que som nosaltres els més elegants i sempre estem de servei? Que no us entereu!- presumeixen els llumins.

- Tots contra els farsants. Vinga!!! -crida enfadat el collerot.

De cop entra a la cuina la mestressa que està ben zombi.

Tots els estris s'amaguen allà on poden perquè diuen que despertar a un sonàmbul no aporta res de bo.

La mestressa obre el calaix i agafa la caixa dels llumins. Encén un misto i com que està ben zombi li cau la caixa i el llumí encès. Això provoca que s'encengui tot: llumí i caixa. Quan la senyora se'n va el cullerot remuga:

- Això els passa als descarats i fatxendes que es creuen els millors.

 

 

EL MISTERIÓS REGNE D'EGIPTE. AUTOR: TOMÀS

-Nooo!!!-exclama en Tomàs quan veu que s'ha deixat els deures de matemàtiques.

-Què faré ara?, es pregunta en Tomàs

-Haver-los fet ahir, que tenies temps. Ara et ficaran falta de deures. Apa, vinga -lidiu la seva mare.

Són les 9:00 del matí i en Tom`s ha d'anar a l'escola, ja fa tard. En tomàs és molt despistat. Anant cap a escola es troba un forat negre al terra i, com que feia tard i anava corrent, no se'n va adonar.

Va aparèixer en mig d'un desert.

-On sóc? Per què hi ha tanta sorra?-en Tomàs està molt espantat. Però s'adona a on és per un cosa:

-Hi ha piràmides! estic a Egipte!-exclama en Tomàs.


I de cop, una veu diu:

-Benvingut a Egipte! per ser el visitant número 1000 ets el rei d'Egipte durant un dia!. Segueix-me!

-Qui ets?-li pregunta en Tomàs.

-Eo! Darrera!

-Ostres! si és un robot!

-Esclar! sóc el teu guia! que estàs en el segle 22!-li diu el robot, i de cop el robot li diu:

- En realitat, io soy tu padre.

-Què?

-Que et despertis!!!- en Tomàs es desperta i al davant hi ha la seva mare sacsejant-lo.

-Uff! era un malson. Espera, quin dia som?

-Diumenge.

-Uff.

A QUIN LLOC DE MÓN SÓC?. AUTORA: MARIA

Hi havia una vegada una tortuga que tornava de l'escola txino-txano cap a casa seva.

De cop i volta cau en una claveguerra fosca on no hi havia llum. La tortuga estava molt espantada però de cop i volta va anar a parar en algun lloc on només es sentia música i nens i nenes que ballaven i un desert que no hi havia fi.

Va tancar els ulls i va anar a parar en un jardí d'una casa on una nena la va agafar i li parlava però la tortuga no entenia res només sentia xinxan-xon.

La nena va tirar la tortuga i de cop i volta va anar a parar en un lloc on tot era blanc i no es veia res però hi havies foques, ossos polars... i sobretot moltes persones ben abrigades fins a dalt del coll.

Va començar a nevar i la tortuga es va espantar, tota la neu la va deixar blanca, i quan va parar de nevar va sortir de tota aquella pila de neu i va anar a parar en una estàtua on tothom s'hi feia fotos aixecant la mà. A ella li va semblar molt rarot però va anar caminant sense parar i després d'aquell llarg camí va arribar a un lloc on una àvia la va agafar i li va dir:

- Hola, em dic Conxita.

La tortuga se la va quedar mirant amb cara de sorpresa perquè estava entenent tot el que li deia. Per fi, entenia algú quan li deia alguna cosa.

De cop i volta la tortuga va sentir un soroll i va veure que estava de camí a casa seva i que li havia caigut la motxilla.

És clar, com que les tortugues van tan a poc a poc, la tortuga es va adormir per al camí. Pobra tortuga, sort que només era un somni.

 

EN JORDUS I LA CARRERA. AUTOR: PAU

Fa molt temps, a l'antiga Roma, hi vivia un home que es deia Jordus, era un noi alt i cepat.

Però un dia, un noi que es deia Marcus li va dir que si volia competir en una carrera de cavalls amb ell. però si guanyava ell, en Jordus hauria de marxar de Roma. En Jordus va acceptar.

Primer de tot  havia de comprar un cavall i l'armadura.


Quan va estar preparat, va anar a l'estadi, que era on es celebraven les carreres. Quan va començar la carrera, en Marcus anava primer però després en Jordus el va adelantar. En Marcus el va tornar a adelantar i es van quedar així fins a l'última volta.

 

En aquella volta, en Jjordus el va adelantar i va guanyar la carrera. Ara, en Jordus es podia quedar a Roma.

 

Conte contat, aquest conte ja s'ha acabat.

UN MÓN QUADRAT. AUTOR: ABEL PORTAS

Hi havia una vegada, un humà que és va teletransportar , i va anar a parar en un món quadrat. Quant va arribar li van passar una sèrie de coses, que el van deixar amb la boca oberta.


Un dia, el nostre amic, que es deia Steve, va aparèixer en un món quadrat, intentant buscar ajuda per tornar a casa seva, però, no va trobar ningú, es va trobar en una situació en el que el món no s’hi trobava ningú, nomes ell i uns animals.

Els animals, quan el van veure, van pensar que era un visitant de un altre planeta, però ell era d’aquell planeta. Van fer un petita conversació i, van anar a casa d’una bruixa que feia unes pocions molt rares de beure, i la bruixa deia que l’Steve no toqués les pocions perquè eren tòxiques, la bruixa va regalar una poció a l’Steve, perquè se sentia sol i volia jugar amb els amics amb l’opció multijugador, però, abans va veure que hi havia arbres i va pensar que tallant arbres, es podria fer una taula d’eines per fer un mòbil per trucar als seus amics. I així ho va fer, va tallar arbres, es va fer una taula d’eines i al final va aconseguir un mòbil!Va trucar als seus amics que l’Steve, havia enviat un portal per Hotmail, en tres, dos, un... va apareix el portal cap al món quadrat, no se sap, perquè va aparèixer un nom quan estaven a punt de anar directes al món quadrat, però un dels cinc amics de l’Steve va llegir el que hi havia escrit, el secret de tot humà d’aquell món que no s’havia, el secret d’una nova vida, allà hi havia escrit... “Minecraft, el joc de quadrats.” Tots els amics de l’Steve estaven al•lucinant, quan van arribar, li van explicar el que havien vist. L’Steve, es va quedar amb la boca oberta.

Van anar a explorar tots sis junts i, només van tardar una setmana a fer la volta completa al món.

Era molt interessant i van decidir fer unes espases de fusta, però, l’Steve, es va acabar tota la fusta amb el mòbil. Van tornar a tallar arbres que hi havia per allà a prop, es van fer la taula d’eines i després d’uns segons es van crear les sis espases. El torneig es podia inaugurar i començar a lluitar. Primera batalla- Steve vs Peter.

Les batalles van anar passant, fins que a la final va quedar... la final!- Steve vs Madafaka. Guanyador... Steve .
Al final, cada dia, de vuit a dotze de la nit, anaven a casa l’Steve per anar a jugar per allà.

Gràcies a tots per escoltar el meu conte.

Adaptació d’un joc molt popular que es titula Minecraft

EL GOS DE L'ABRIL

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal