« Tornar a la web de la Biblioteca Julià Cutiller

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

"Canvi d'agulles" de Lluís Muntada

Els relats que conformen Canvi d'agulles circulen al ritme del pas dels trens i mostren fragments fugissers de les vides de diferents personatges que, aparentment, no tenen res en comú. Aquests contes, escrits amb una extraordinària força imaginativa i amb una perícia narrativa poc corrent, revelen que la felicitat i la destrucció, la delicadesa i la violència, la tragèdia i la comicitat poden ser una mateixa cosa, i que no hi ha gaire distància entre el somriure i el plor.

Lluís Muntada (1964) és autor del volum de narracions Canvi d'agulles, premi Mercè Rodoreda 2002, que va ser molt ben rebut per la crítica. L'any 1982 havia publicat Espirals, premi de Narració Curta Just Manuel Casero. És professor i exerceix d'articulista al diari El Punt i de crític literari al diari El País i a la revista L'Avenç. L'elegància del número zero confirma Lluís Muntada com un dels narradors més sòlids d'avui.

Reunió prevista pel dia 30 de maig de 2019 a les 21 h. Comptarem amb la presència de Lluís Muntada, autor de la novel·la.

Text extret de: https://www.grup62.cat/llibre-canvi-dagulles

"El salvatge dels Pirineus" de Pep Coll

"El salvatge dels Pirineus". Encara que costi de creure, als Pirineus també s´hi troben illes disposades a acollir robinsons. Són les anomenades feixes o feixancs, unes franges de terra coberta de vegetació enclavades entre els penya-segats i per tant, accessibles tan sols a les aus i als escaladors. L'estiu de l'any 1837, l'estudiant Ventura Mir, després de naufragar estrepitosament a les terres baixes, va a petar en una d'aquestes illes i, solitari vocacional, decideix instal·lar-s`hi definitivament. Però tot i la seva ferma voluntat, no li serà gens fàcil, ja que aviat s'haurà de defensar de tots aquells que "pel seu bé" intenten de rescatar-lo. No només la família, l'amic d'estudis o el gran amor de la seva vida, sinó també totes aquelles ideologies que no toleren l'individu solitari.

Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) és conegut pels seus reculls de llegendes -com l’excepcional Muntanyes Maleïdes (1993)-, les novel·les juvenils i guions televisius, però ha excel·lit sobretot com a novel·lista, amb títols com La mula vella (1989), El segle de la llum (1997), L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999), El salvatge dels Pirineus (2005), Les senyoretes de Lourdes (Premi Sant Jordi 2007), Nius (2011) i Dos taüts negres...

Text extret de: www.grup62.cat

Reunió prevista pel dia: 24 d'abril de 2019 a les 18.30 h.

"Por" de Stefan Zweig

 

 

Por. La Irene Wagner du una vida acomodada i sense preocupacions amb el marit i les seves dues filles. Tanmateix, després de vuit anys de matrimoni, els balls, el teatre, l’òpera i altres activitats socials li semblen banals i anodines. Així, més per fantasia novel·lesca que per autèntic desig, comença una relació amb un jove pianista. De sobte, però, una dona la descobreix quan surt del pis del seu amant i la Irene es veu obligada a cedir a un terrible xantatge. El terror que el seu marit l’enxampi i la possibilitat de perdre tot el que posseeix i que, com descobreix ara, s’estima i necessita tant, la sumirà en un malson esgarrifós. Escrita el 1913 i publicada per primer cop gairebé una dècada més tard, Por és una de les novel·les curtes més esglaiadores de Stefan Zweig, amb un final tan sorprenent per a la protagonista com per al lector.

Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petrópolis -Brasil-, 1942) va ser un escriptor enormement popular, tant en el vessant de novel·lista com en el d’assagista i biògraf. La seva capacitat narrativa, la perícia i la delicadesa en la descripció dels sentiments i la finor del seu estil el fan un narrador fascinant i captivador, que és capaç de seduir-nos des de les primeres línies i de deixar-nos en suspens fins al punt final. Quaderns Crema ha publicat la major part de la seva obra narrativa i assagística.

Reunió dia 27 de març de 2019 a les 18.30 h

Text extret de: http://www.quadernscrema.com/

"La confessió de la lleona" de Mia Couto

 

La confessió de la lleona ens transporta a l’enigmàtic Kulumani, un poble aïllat de Moçambic, on les tradicions i creences ancestrals es veuen amenaçades des que una lleona fantasmagòrica ha començat a matar les dones que hi viuen. Escrit en un llenguatge poderós i captivador, el relat entrellaça les veus de l’Arcàngel, el caçador encarregat d’abatre la lleona en una persecució que es convertirà en mirall de les misèries humanes, i de la seva antiga amant, la Mariamar, confinada a casa després de la mort de la seva germana petita.
Mia Couto ens ofereix una dansa rabiosa i apassionant que clama contra l’opressió a les dones, una novel·la que combina realitat i superstició en una història evocadora i insòlita.

Mia Couto (Beira, Moçambic, 1955) és un dels escriptors més importants en llengua portuguesa i l’autor moçambiquès més traduït. La seva obra, caracteritzada per una prosa poètica i lírica que ens transporta a mons on el realisme es fon de manera màgica amb el mite i la llegenda, s’ha publicat a més de 30 països.

Reunió 28 de febrer de 2019 a les 18.30 h

Text extret de: http://periscopi.cat/

"Permagel" d'Eva Baltasar

Permagel és aquella part de la terra que no es desglaça mai i és la membrana que revesteix l’heroïna d’aquest llibre. Una manera de preservar la part tovíssima que hi ha dins d’una persona en formació. El món exterior amenaça, cal atrevir-se a sortir de la cel·la familiar, desactivar la mare obsessa de la salut, la germana obsessa de la felicitat, negar-se a pagar el deute del que han invertit en tu: no hi ha res a esperar d’una lesbiana suïcida. Després, reunir forces: no fer res més que follar i llegir. Trobar un lloc on la mentida no sigui necessària, on el glaç s’esquerdi. I començar.

“La força de la por és la suma de cada petit somni reduït a pols”, diu l’heroïna, i es posa a caminar sense agafadors. La seva vida lliure, mortalment sorprenent, tiba de banda a banda d’aquesta novel·la com la corda del funambulista a cent metres d’altura. Eva Baltasar la camina amb el desafiament i l’elegància dels escriptors de raça.

La voga de la literatura de dones fa tant més oportuna la publicació d’aquest llibre com la veu que el sosté no té res de tòpicament feminista. Poques obres han sabut parlar com aquesta de què significa viure en un cos dotat d’un cony —paraula lícita en una prosa cruament elegant. Més enllà d’una subtil xarxa de relacions entre dones d’una mateixa família i entre dones amants, la gran protagonista d’aquesta novel·la és la vida com a força que assetja i rebenta l’escut que li oposes —el permagel. 

Reunió: 30 de gener a les 18'30h.

"La sorra vermella" de J.N. Santaeulàlia

 

La sorra vermella. El desembre de 1941, poc després d'acabada la guerra, dos amics anarquistes, Pedro i Quilis, tornen clandestinament a Barcelona des de l’exili francès per buscar-hi una nena petita, filla del primer i d'una noia afusellada pocs dies abans per les tropes franquistes, Núria. Què se n’ha fet, de la nena? Com aconseguiran trobar-la? Qui els ajudarà, en aquella Barcelona espantada i oprimida? I un cop la tinguin, com la trauran d’Espanya? Al marge d’aquesta història troncal, altres vides poblen aquesta novel·la veraç i emotiva: l’anglesa Margaret del consolat britànic, el comunista madrileny Rómulo, la vídua Yvonne, propietària d’una serradora al peu del Canigó… personatges de carn i ossos que es faran inoblidables.

J. N. Santaeulàlia (Banyoles, 1955) és filòleg i ha treballat els últims cursos com a tutor d'Aula d'Acollida en un institut del Raval barceloní. Com a escriptor, ha conreat la poesia (La llum dins l'aigua, Premi Jocs Florals de Barcelona, 1996), el llibre de viatge (Pagodes i gratacels: un viatge al Japó), el relat curt (Objectes perduts) i, sobretot, la novel·la: Terra negra, L'absent i Yume, per exemple. Amb Bulbs va obtenir, l'any 2000, el premi Crítica Serra d'Or de novel·la.

Text extret de: https://www.grup62.cat

Reunió 29 de novembre de 2018

Amb la presència de l'autor, J. N. Santaeulàlia

"Pan de limón con semillas de amapola" de Cristina Campos

L’Anna i la Marina són dues germanes que, allunyades des de la seva joventut, es retroben per vendre un molí i un forn de pa que han heretat d’una dona que no coneixen. És l’hivern del 2010, a Valldemossa (Mallorca), i les germanes han viscut vides totalment oposades: l’Anna gairebé no s’ha mogut de l’illa i continua casada amb un home a qui ja no estima; la Marina, en canvi, ha viatjat per tot el món i treballa per a una ONG.
Mentre intenten desxifrar el misteri de l’herència, hauran de fer front als vells conflictes familiars i alhora recuperar els anys perduts.

Cristina Campos va néixer a Barcelona en 1975. Va estudiar Humanitats a la UAB. Després a la Universitat alemanya de Heidelberg va estudiar Cine, allà va començar a treballar com coordinadora del Festival Internacional de Cine d’aquesta ciutat.
Pan de limón con semillas de amapola, el seu primer llibre publicat, de moment, és un clar reflex d’aquesta vocació cinematogràfica.

Reunió prevista pel dia 25 d'octubre de 2018 a les 18'30 h.

"El filo de la navaja" de Somerset Maugham

El filo de la navaja es la historia de un personaje que busca el sentido de la vida. Norteamericano de buena familia, el joven Laurence Darrell, Larry, ha participado como aviador en la Primera Guerra Mundial. Tiene novia y un futuro prometedor, pero decide tomarse un tiempo de reflexión y embarcarse en un viaje abierto al encuentro de culturas y espiritualidades diferentes, que le llevará desde el París de los años veinte, el de Picasso y Hemingway, a España, Grecia y otras geografías, hasta recalar en la India, donde cree encontrar las claves de una vida mejor.

Text extret de: https://www.megustaleer.com

Reunió prevista pel dia 27 d'octubre de 2018

"La mecanica de l'aigua" de Silvana Vogt

La mecànica de l'aigua. L’Argentina es col·lapsa sota el pes de l’economia i s’ofega en la densitat dels gasos lacrimògens. La Vera no s’abraça al patriotisme per salvar-se del naufragi, tot al contrari, detesta aquest país que ha deixat sense llibres la seva pàtria imaginada: les llibreries. I decideix fugir amb una brúixola que no funciona i el seu gos Kantiano, l’únic ésser viu que en aquesta part de món no l’ha abandonada.

Que hi ha més d’una Barcelona, ho sap tothom. Hi ha la Barcelona de la Vera, la del nouvingut que sobreviu a mercè dels cops de sort. Hi ha la Barcelona de l’Eliseu, l’editor prestigiós, que aparentment porta una vida còmoda i aburgesada. També ell, un dia, va decidir trencar amb el seu destí. Qui sap si és per aquest motiu que decideix atorgar una oportunitat a la Vera, com si, de retruc, se la donés a ell mateix abans no sigui massa tard.

La mirada curiosa de la Vera és implacable sobre els nostres usos i costums. Però també tendra. Talment com ho és la prosa concisa i esmolada de la Silvana Vogt.

Silvana Vogt (Morteros, Argentina, 1969) va estudiar filosofia i va fer de periodista radiofònica abans que el daltabaix econòmic del seu país l’empenyés nord enllà, cap a una ciutat desconeguda, però amb rastres literaris. A Barcelona, després de malviure amb diverses feines, es va vincular al món dels llibres treballant de lectora editorial, de columnista en diaris gratuïts i emissores de ràdio i, finalment, de llibretera, a Sant Just Desvern.

Text extret de: https://edicions1984.wordpress.com

Reunió prevista pel dia 28 de juny de 2018

Comptarem amb la presència de l'autora, Silvana Vogt

"Tocats pel foc" de Manuel de Pedrolo

Llibre clau de Pedrolo. Transcorre en una barraca de les que envoltaven Barcelona, en un moment convuls i de contradiccions.Un breu tractat sobre la propietat i la possessió, sobre la llibertat i la dignitat que et martelleja la consciència i et remou per dins.

«Pedrolo ens fa escoltar, en aquesta llarga conversa a diverses veus, el que seria l’abecé d’una posició política radicalment anticapitalista i antiestatalista.» Marina Garcés, del pròleg

«El més important, però, és l’agosarament i la llibertat amb què Pedrolo tracta tot de temes que de cap de les maneres no eren habituals a la literatura catalana d’aleshores, ni a la publicada ni a la inèdita, pel que s’ha vist després.» Jordi Coca

Text extret de : http:// tigredepaper.cat

Reunió prevista pel dia 31 de maig de 2018

 

 

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal