« Tornar a la web de la Biblioteca Comtat de Cerdanya

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles de la categoria "Trobades del club"

Ramon Gómez de la Serna. El incongruente (març 2019)

El incongruente (1922) de Ramón Gómez de la Serna (1888-1963) és el llibre que comentarem al club de lectura del mes de març

El seu autor fou un escriptor avantguardista i periodista que va introduir les avantguardes europees a Espanya i va animar la vida literària madrilenya amb la creació de la tertúlia del "Café de Pombo". Fou un personatge molt popular al Madrid dels anys 20 i 30 per la seva extravagància gairebé esperpèntica, per la seva modernitat i la ruptura constant de les convencions. Autor extraordinàriament prolífic va crear les "greguerías" (metáfora més humor).

El incongruente és una anti-novel·la, a les antípodes de la novel·la realista o naturalista tradicional, és una narració oberta, flexible, absurda i lírica plena d’experimentació, humor, paròdia i crítica. Narra la història de Gustavo que tocat pel mal del segle, la incongruència, circula per la vida faltat de connexions entre els esdeveniments que protagonitza.

Comentarem el text dimarts 26 de març a les 20.30 h. a la biblioteca

Guia de lectura

per saber-ne +

Gómez de la Serna a la wikipedia

Algunes "greguerías"

Gómez de la Serna a "Los libros" RTVE

Charles Bukowski. Música de cañerías (febrer 2019)

El mes de febrer el llibre que llegirem al club de lectura serà Música de cañerías (1983) de Charles Bukowski (1920- 1994).

L’autor és una icona de la decadència americana, un símbol i un representant del "realisme brut" i de la literatura independent. La seva manca d’ambició i compromís amb ell mateix i amb el món el fan una influència recurrent en molts autors contemporanis. Iconoclasta, provocador, alcohòlic, addicte al sexe, jugador, irreverent i depravat, Bukowski és també autor de culte i alhora durament criticat.

Música de cañerías és un recull de relats curts, el seu títol fa referència al soroll que fa l’aigua calenta quan entra als radiadors dels motels miserables de Los Angeles. Bukowski relata en aquestes històries un món de perdedors, de vides tristes, malaguanyades, alcoholitzades i desesperançades. Dibuixa un quadre esgarrifosament realista de la societat americana, de l’individu contemporani i de la quotidianitat més descarnada.

La trobada per comentar el llibre serà dimarts 26 de febrer a les 20.30 h. a la biblioteca

Guia de lectura

per saber-ne +

Bukowski a la wikipedia

Bukowski a "Cultura para principiantes"

Bukowski en 45 frases

Vladimir Voinovitch. Vida e insólitas aventuras del soldado Iván Chonkin (gener 2019)

Comencem l’any amb literatura russa. La novel·la triada per aquest mes de gener és Vida e insólitas aventures del soldado Iván Chonkin (1974), de Vladimir Voinovitch (1932-2018).

Voinovitch ha estat un personatge molt popular a Rússia pels seus escrits i la seva història. Va servir l’Exèrcit Roig i va ser un locutor de ràdio conegut, fins que a la dècada dels seixanta es va implicar en moviments dissidents i va començar a utilitzar la sàtira per criticar el govern i la política soviètica. Fou expulsat del seu país acusat de desprestigiar-ne la imatge, va publicar a l’estranger i va retornar a Rússia després de la dissolució de la URSS i encara va continuar criticant el seu govern.

Vida e insólitas aventuras està considerada la millor novel·la satírica russa dels darrers cinquanta anys. Es va publicar a París i no es va editar a Rússia fins l’arribada de la "perestroika". El seu protagonista és un inútil soldat rus que ha de custodiar les restes d’un avió al mig de l’estepa. Aviat s’adapta a la situació i aconsegueix formar part de la vida del poble més proper, fins que l’any 1941, en plena invasió alemanya algú recorda aquell soldat, ara gairebé un desertor.

La sessió del club serà dimarts 29 de gener a les 20.30 h. a la Biblioteca

Guia de lectura

per saber-ne +

Voinovitch a la wikipedia (en anglès)

Article a "El País". Cultura (2018)

 

 

David Foster Wallace. Algo supuestamente divertido que no volveré a hacer (desembre 2018)

La darrera lectura de 2018 serà Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer, de David Foster Wallace (1962-2008). Reconegut com un dels autors més innovadors i influents dels darrers vint anys a més de novel·la ha escrit contes, assajos i reportatges. Les seves obres sempre expressen una dura crítica cap a la societat actual, postmoderna i capitalista. Desplega un talent especial per descobrir allò irracional i absurd dels actes quotidians amb un humor constant que en el fons encobreix una profunda amargura.

Algo supuestamente divertido (1997) és un assaig còmic escrit originalment a la revista "Harper´s". Descriu el viatge d’una setmana que l’autor fa a bord d’un creuer de luxe pel Carib, ironitza sobre la industria de la "hospitalitat professional" i es demana contínuament perquè no es diverteix gens quan és el que s’espera que faci i en teoria està fent tot el passatge.

Ens trobarem per comentar-lo dimarts 18 de desembre a les 20.30 h. a la Biblioteca

Guia de lectura

per saber-ne +

Foster Wallace a la wikipedia

Entrevista (subtitulada al castellà)

Discurs a la Universitat de Kenyon (Ohio, 2005)

Daniel Pennac. La fada carabina (novembre 2018)

Daniel Pennac (Casablanca, 1941) és l’escriptor triat per la lectura del mes de novembre. Autor popular a dins i fora de França es va donar a conèixer amb la saga de la família Malaussène i amb els assajos Com una novel·la, dedicat a la lectura i els llibres, i Mal d’escola centrat en l’ensenyament.

Nosaltres llegirem La fada carabina (1990), segon llibre de la saga. D’entrada una novel·la policíaca, però al barri de Belleville, que és on succeeix l’acció, res és el que sembla: ni les indefenses velletes, ni els malvats traficants, ni els comissaris, ni tampoc les infermeres. I al mig de tot aquest embolic Benjamin Malaussène i la seva família. Una novel·la que en paraules del propi autor "dóna la volta als estereotips de manera sistemàtica". Divertida, àcida, una crítica constant i implacable a la nostra societat.

Ens trobarem per parlar-ne dimarts 27 de novembre a les 20.30 h a la Biblioteca

Guia de lectura

per saber-ne +

Pennac a la viquipèdia

Conversa a Espacio Fundación Telefónica

Entrevista a "Le Monde" (2017)

 

Arto Paasilinna. Delicioso suicidio en grupo (octubre 2018)

Delicioso suicidio en grupo d'Arto Paasilinna és el llibre triat per comentar al club de lectura del mes d'octubre.

El seu autor, finlandès, és molt conegut al seu país i ha escrit més de trenta-cinc novel·les que s'han traduït fins a dotze idiomes. Els seus llibres són molt divertits però no intranscendents perquè sempre toquen temes seriosos que no deixen indiferent el lector. Barreja la crítica social i el rebuig de la vida urbana occidental amb l'humor i la ironia.

Delicioso suicidio explica el viatge que fan trenta-dos aspirants a suïcida a bord d'un autobús amb l'objectiu de trobar el lloc ideal per portar a terme el seu propòsit de llevar-se la vida. La novel·la és curiosa i original i parla amb naturalitat i humor del tabú del suïcidi i convida el lector a reflexionar sobre la qüestió

Ens trobarem per comentar-lo dimarts 30 d'octubre a les 20.30 h. a la Biblioteca

Guia de lectura

per saber-ne +

Paasilinna a la viquipèdia

Entrevista a "Babelia"

Quim Monzó. El perquè de tot plegat (setembre 2018)

La primera lectura del nou curs del club de lectura la dedicarem als relats de Quim Monzó (Barcelona, 1952). El perquè de tot plegat és un llibre de contes publicat l'any 1993 i reuneix trenta relats breus. Ha estat traduït al castellà, el basc, l’alemany, el búlgar, l’eslovè, el francès, l’hongarès, l’italià, el portuguès i el rus. Va guanyar el "Premi Ciutat de Barcelona de Literatura" i el "Crítica Serra d’Or de Literatura i Assaig".

Els contes, independents els uns dels altres, parlen de les relacions personals, el desig i l’erotisme i de la superació (o no) de les adversitats tot des d’un punt de vista molt crític i posant sempre en qüestió els tòpics que col·lectivament i individual assumim sense dubtar. Temes com la submissió, el sexe, el matrimoni, la fidelitat o l’amor platònic són tractats amb humor però alhora amb un pòsit seriós perquè l’objectiu de l’autor és qüestionar-los i qüestionar-nos.

Monzó és una de les figures més rellevants de la narrativa catalana contemporània i l'any 2018 ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes pel conjunt de la seva trajectòria.

Ens trobarem per comentar El perquè de tot plegat dimarts 25 de setembre a les 20.30 h. a la Biblioteca

Guia de lectura

per saber-ne +

Monzó a l'AELC

Entrevista a TV3

 

Fernando Aramburu. Patria (maig 2018)

Patria és la darrera lectura d’aquest curs del club de lectura que ha tingut com a fil conductor el patriotisme, els nacionalismes i el sentit de pertinença a una comunitat.

La novel·la d’Aramburu, publicada el 2016, és un fenomen literari i social i s’ha mantingut pràcticament des de la seva aparició a les llistes dels llibres més venuts al nostre país. Se n’han venut més de 700.000 exemplars, ha guanyat el "Premio de la Crítica" (2016) i el "Premio Francisco Umbral", "Nacional de Narrativa" i "DulceChacón" (2017) i la productora HBO està preparant la seva adaptació a la televisió.

El tema de la novel·la és el conflicte armat, el terrorisme d’ETA que va sacsejar el País Basc i tot l’estat espanyol durant més de quatre dècades. Un tema dolorós i encara molt present a la societat espanyola i del qual la majoria de lectors en té una idea personal. La lectura de Patria permet a aquest lector completar, ajustar i replantejar aquesta idea a mesura que llegeix el llibre, pot ser per aquest motiu el llibre ha arribat a tanta gent i tan diversa.

La novel·la arrenca el 2011, el dia de l’alto el foc d’ETA, i explica la història de dues famílies d’un poble basc a tocar Sant Sebastià, els seus membres, protagonistes i narradors, viuen i pateixen el conflicte de diferents maneres, o bé són víctimes o bé botxins però mai, ni que ho vulguin, queden al marge. Aquestes famílies i aquest poble representen la societat basca i serveixen a l’autor per plantejar la complexitat d’una situació des d’un cas particular. Patria ens parla de com les idees transformen les persones i la societat, de com la seva defensa porta la mort i la presó i de com la lluita armada multiplica les víctimes per ambdós bàndols. Amb la història de Bittori i Miren i de tot el seu entorn l’autor es pregunta pel preu pagat per defensar unes idees i pel cost individual, familiar i social.

Ens trobarem per comentar-lo dimarts 29 de maig a les 20.30 h a la Biblioteca.

Guia de lectura

per saber-ne +

Fernando Aramburu a la wikipedia

Entrevista a XL Semanal

Encuentros con... (vídeo)

Yasmina Khadra. El atentado (abril 2018)

Yasmina Khadra és el pseudònim que utilitza Mohamed Moulessehould (Sàhara algerià, 1955) per protegir-se i poder així denunciar la corrupció política i el fonamentalisme islàmic sense patir represàlies. Moulessehould va formar part de l’exèrcit algerià durant molts anys i va arribar a ser-ne comandant.

Actualment ha abandonat l’exèrcit, viu a França i tothom coneix la seva vertadera identitat però no ha volgut mai abandonar el seu nom de ploma, que és la combinació de dos dels noms de la seva dona.

És l’autor àrab més traduït i un dels més premiats, la seva producció inclou més de vint obres, la majoria novel·les on tracta els conflictes del món musulmà, la violència i la doble visió entre occident i el món àrab.

El atentado, publicat el 2005, explica la història d’un cirurgia àrab-israelià que viu a Israel amb la seva dona, després d’un atemptat suïcida i d’haver atès les víctimes a l’hospital on treballa el metge descobrirà amb horror que la responsable de l’atentat és la seva pròpia dona, Amine, palestina. La novel·la aborda el conflicte, etern, entre Israel i Palestina i l’ús del terrorisme i la violència que comporta com a recurs per incidir en la política. Però El atentado és també una novel·la sobre la confiança, sobre fins a quin punt coneixem les nostres famílies, els nostres amics i els nostres veïns, és una història sobre el poder de les ideologies i sobre el sacrifici individual per a assolir el bé general.

Ens trobarem per comentar el llibre dimarts 24 d’abril a les 20.30 h a la Biblioteca

Guia de lectura

per saber-ne +

Yasmina Khadra a la wikipédia (francès)

Entrevista a "Letras libres"

Reportatge sobre l'univers de Yasmina Khadra

Clara Usón. La hija del Este (març 2018)

La hija del Este és, entre moltes altres coses, la història d’Ana Mladic, la filla de Ratko Mladic el "carnisser de Srebrenika" i general serbi a la guerra de Bòsnia. Ana té vint-i-tres anys estudia medicina amb èxit i adora el seu pare fins que descobreix que és un assassi. Llavors agafa una pistola s’engega un tret i mor. Autodestrucció, sacrifici o desesperació?

A partir d’aquest fet, real, com tants i tants fets d’aquesta novel·la, Clara Usón en explica dues històries més: la vida i miracles dels principals militars i polítics responsables de la guerra i la vida quotidiana i els sentiments de la població civil durant el conflicte. Barreja temps i llocs fets i personatges reals i imaginaris per intentar portar al lector a l’origen de la guerra, a les causes de la neteja ètnica, als arguments que s’esgrimien pel genocidi, a les cases de cristians i musulmans, serbis i croats que fins aquell moment havien conformat Iugoslàvia.

Clara Usón ens presenta un relat literari però que és també alhora un retrat social, psicològic i històric d’un poble, d’uns pobles, que vint anys després encara estan curant les seves ferides.

La hija del Este es va publicar el 2012, l’any següent va guanyar el "Premi Ciutat de Barcelona" i el "Premio Nacional de la Crítica". Ens trobarem per comentar-la dimarts 20 de març a les 20.30 h. a la Biblioteca.

Guia de lectura

per saber-ne +

Clara Usón a la viquipèdia

Entrevista a "Jot Down"

Entrevista a "Via llibre" (TV3)

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal