« Tornar a la web de la Biblioteca Comtat de Cerdanya

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

William Golding. El senyor de les mosques

El Senyor de les Mosques, del Nobel William Golding, ha estat la novel·la triada per començar el curs al club de lectura.

La sessió va arrencar amb la introducció al llibre i l’autor per part de l’Ester Sirvent: es tracta d’una obra que té una estructura de novel·la d’aventures, un grup de nois que han de sobreviure en una illa deserta després d’un accident aeri, però que sota aquesta estructura Golding aprofita per fer una profunda reflexió social i política, i per parlar-nos de les reaccions individuals i grupals en situacions extremes i de desconcert. De fet, és una novel·la molt recomanada per professors de filosofia.



El llibre ens parla del fracàs del model racional i demòcrata en condicions extremes, els protagonistes provenen d’Anglaterra bressol de la democràcia i exemple de racionalitat, per tant el contrast és encara més plausible. Golding ens parla també de quines són les eines de domini més efectives en una situació de desconcert total: la força (la caça, les pedres llançades, l’agressió física,...) i la por (la bèstia, l’ofrena al Senyor de les Mosques,...). Ningú pot resistir-se a aquests dos mecanismes, la racionalitat va desapareixent: mica en mica, els nois van “fugant-se” a la tribu dels caçadors i els dos que no ho fan s’arrisquen a la desaparició física. Els símbols d’aquesta racionalitat també desapareixen: la conquilla es trenca i les ulleres són robades.

Els personatges que moren (Porquet i Simon) representen la lucidesa: Porquet des del punt de vista de la lògica i el coneixement i Simon des de la revelació (com podem comprovar a l’escena del diàleg amb el Senyor de les Mosques). Per tant, el missatge de l’autor és clar: en condicions extremes la lucidesa ens condemna i la “bèstia” triomfa i arrossega qualsevol intent de civilització.

La bèstia, que sabem inexistent, és la por irracional, és el nostre diàleg interior, i al final s’acaba fent real i present, i això comporta que els vincles passionals entre els nois del grup dels caçadors s’estrenyin, el grup és la defensa col·lectiva encara que això suposi fer desaparèixer la veu de la raó.

Estem davant d’una novel·la de conceptes duals: cultura enfront del salvatgisme, força enfront de la raó, barbàrie enfront de la civilització. Sempre triomfen els instints més baixos, i ens preguntem si el resultat que veiem és l’ànima humana en estat pur i, per tant, la bèstia habita en cadascun de nosaltres o podem deixar lloc a l’esperança i persones diferents haguessin tingut reaccions del tot diferents. La qüestió queda oberta i es planteja també que l’evolució tecnològica no corre paral·lela a l’evolució humana


D’altra banda el llibre ensorra gairebé completament el mite de la infantesa com un període de la vida innocent i idíl·lic on els infants són éssers purs que l’edat adulta i la societat “contamina”. És, no obstant, una novel·la de creixement personal, els nois que van arribar a l’illa no són els mateixos que la deixaran amb l’arribada providencial del vaixell, s’han transformat i han lluitat per la seva supervivència i les seves necessitats bàsiques (el menjar i l’aixopluc). Podem dir que els nois han salvat la pell, excepte els que han mort és clar, però interiorment cal dubtar de la seva salvació.

Sense ajuda externa (el vaixell que els rescata) està clar que la supervivència era impossible: els recursos de l’illa estarien esgotats després del foc i les relacions del grup i les lluites de poder segurament cada cop haguessin estat més intenses i violentes. També hagués estat diferent el desenvolupament dels fets si a l’illa hi hagués hagut noies i no només nois: possiblement l’organització general del grup hagués estat millor, la cura dels nens més petits hagués estat més adequada però alhora s’haguessin generat altres problemes que en un grup només masculí no es plantegen.

Per acabar s’apunta que el nostre Senyor de les Mosques actual és ara la crisi: una situació de desconcert, per a molts extrema, i que sacseja molts dels principis socials i personals que formaven part de les nostres vides.

Com a colofó de la trobada llegim el poema de Blai Bonet, Gaspar Hauser, que ens interroga sobre el que és civilitzat i el que és salvatge, i la lletra de la cançó d’Iron Maiden “Lord of the Flies” inspirada en la novel·la que acabem de comentar.

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/