Jesús Moncada. Camí de sirga
El passat dijous 29 de setembre la Biblioteca Comtat de Cerdanya va acollir el primer club de lectura de la temporada. Va ser una trobada diferent, especial ja que va formar part de l’activitat "Clàssics catalans al vostre club de lectura", va ser possible gràcies a la col·laboració del Servei de Biblioteques i del projecte "Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català"
La novel·la escollida fou Camí de sirga, de Jesús Moncada i la persona que va posar en relleu l’obra i la va fer present al club de lectura va ser Lourdes Ibarz, impulsora dels Espais Literaris i la Ruta Jesús Moncada i divulgadora de la figura de l’escriptor mequinensà. Ibarz, que va conèixer Moncada i va compartir-ne vivències, va centrar la seva exposició en el lligam de l’escriptor amb la seva terra i la importància que això té a la seva obra. De fet, "Espais Escrits" pretén vincular autors i territori i cartografiar així el patrimoni literari català.
La primera part es va dedicar a descriure l’espai geogràfic de l’obra de Moncada: Mequinensa i els seus rius, l’Ebre i el Segre, les característiques especials de la zona i dels seus habitants, la seva història, la desfeta que va suposar la construcció dels pantans que van negar el poble i finalment la reconstrucció d’un nou poble i una nova comunitat. Les fotografies que acompanyaven l’explicació ens permeten veure com era aquest entorn, la gent que hi vivia i com va començar la destrucció del poble. La vella Mequinensa i tot el que hi tenia a veure és el material literari de Moncada, els ingredients amb els quals basteix la seva obra, la vila és el principal i constant protagonista dels seus textos.
Tot seguit es va anar desgranant la biografia de l'escriptor: la seva família, els seus primers anys a Mequinensa, els estudis, la vida a Barcelona, els seus inicis en el món artístic, els començaments literaris, els premis, el lligam constant amb el poble, el seu llegat i la conservació de la seva memòria.
Mequinensa. Fotografia de Jesús Moncada
A partir d’aquí Ibarz va descobrir-nos les diferents facetes de l’escriptor. Indubtablement la vessant literària va ser-ne la central però no es va voler oblidar el Moncada fotògraf, el Moncada pintor (la seva primera vocació i la causa del seu desplaçament a Barcelona) i el Moncada dibuixant. De tots ells varem poder veure’n mostres constants en la presentació que acompanyava la xerrada.
No podrem saber si la trajectòria de Mequinensa va fer escriptor a Moncada, però si és cert que sense Mequinensa la seva literatura seria necessàriament una altra. Quan l’autor, des de Barcelona, distanciant-se del territori per tal de tenir una visió més global de tot allò que volia relatar, comença a escriure els seus contes, comença a construir un món, o més aviat a reconstruir un món que, físicament, està desapareixent i que amb ell desapareixeran formes de vida, oficis, relacions personals i, sobretot, records. Moncada fa de cronista de tot allò intangible, invisible (i també d’allò visible amb les seves fotografies) i ho torna a crear, a recrear, però no en fa història, ni folklore, ni sentimentalisme, en fa un monument literari, un material perdurable amb la voluntat de substituir tot allò que es perdrà, i no escriu només pels seus veïns, escriu per tothom que el vulgui llegir, per lectors en quinze llengües que és el número de traduccions que s'han fet de Camí de sirga.
Segons el seu autor, tot allò que esdevé a la novel·la fou real, els personatges van existir, els carrers, els cafès,... i, està clar, el riu que ho lliga tot. Els ulls de Moncada, tot allò que percep des d’una sana distància, i els seus records confegiran el seu univers, la seva realitat, subjectiva, com totes, però original i pròpia. I és aquesta capacitat de passar d’allò particular a allò general el que fa gran l’autor i permanent la seva obra. Podíem haver llegit una història costumista, o reivindicativa, o guerrera, o sentimental, però havent-hi de tot no hi pesa res. Per a Mequinensa queda la crònica, el rescat d’allò perdut, la memòria recuperada i pels lectors queda el relat, els personatges viscuts, l’humor constant i el descobriment d’un nou món.
“La paraula és sagrada i ho conté tot” va dir un filòsof, Camí de sirga ens ho confirma.
