Nadine Gordimer. La història del meu fill
"Cada creació és un acte polític" afirma Gordimer, intel·lectual compromesa amb la lluita anti-apartheid, contemporània i amiga de Nelson Mandela i una de les narradores, juntament amb Coetzee, que més han sabut retratar la Sud-àfrica de finals del s.XX. La història del meu fill és, per tant, un acte polític. Un retrat d’una societat profundament malalta i alhora una descripció d’una família estranyament infeliç.
El context geogràfic i històric de la novel·la, la Sud-àfrica dels anys setanta i vuitanta, tenyeix els personatges, les seves accions i els seus pensaments, impregna l’atmosfera de manera constant i acaba penetrant en el lector. La política afecta la vida privada de les persones i provoca unes conseqüències que poden ser alliberadores o debilitants, però està clar que interfereixen en la vida personal i en les relacions familiars. En aquest lloc i moment concret, Gordimer situa una família, podríem dir-ne, normal: un pare mestre, una mare mestressa de casa, un nen i una nena. La vida d’aquest grup familiar és la que l’autora ens descriu, una quotidianitat que aconsegueix imposar-nos però sense perdre de vista el lloc i el moment on s’ubica, un país dividit on una minoria imposa unes lleis clarament injustes a una majoria que malda per millorar aquest "status quo" des de l’opressió. I és aquesta situació la que fa que el dia a dia d’aquesta família ens sembli tan estrany i tan desesperançador. Gordimer es força i ens força a normalitzar allò que és anormal (la segregació, la desigualtat, la por) i és d’aquesta manera que aconsegueix fer un retrat social ben lluny de l’èpica i també del victimisme. Retrata la vida, una vida incerta.
 |
 |
La realitat, "el compromís amb l’època" diria l’autora, empeny els personatges a prendre decisions que marcaran les seves vides per sempre. No hi ha elecció possible, les circumstàncies són tan poderoses que transformaran Sonny, el pare, de mestre d’escola negra a líder polític i social, actuarà en la clandestinitat, passarà per la presó i modificarà profundament el seu itinerari vital. La seva dona, Aila, també haurà d’adaptar-se a aquesta situació, primer per lleialtat al seu marit i la seva família, després per convicció, Baby, la filla, transitarà sense rumb però després la seva decisió ferma i valenta la durà a canviar de país. Finalment Will, el fill, espectador sorprès i alhora resignat de tot el que l’envolta, escriurà tot allò que ha vist, viscut i pensat, i relligarà així un passat que semblava comú però que en realitat l’únic comú era l’objectiu a assolir, la llibertat del poble.
El compromís amb la llibertat marca els protagonistes, és el centre de la vida de Sonny, és la prioritat, suportada per la família que acabarà contagiada per aquest compromís i amb una altra forma i en un altre moment li agafaran el relleu. Compromís que representa sacrifici, un alt preu que paga Sonny i els seus, i també Hannah, l’amant guanyada en la lluita però finalment també perduda pel mateix motiu. L’ideal per la llibertat del poble no fa ni molt menys lliures els homes que el sustenten. L’ideal es menja la vida de l’individu que acaba deixat de banda, exhaust, però que malgrat tot no abandonarà perquè la seva dignitat no li ho permet. Com tampoc permet a Aila, digníssima esposa, posar sobre la taula la doble vida del seu marit, admirat i respectat per la comunitat, i destruir així la seva família, la reputació de Sonny i de retruc l’esperit de la lluita.
La dignitat i el compromís són sempre presents a La història del meu fill, però cada personatge els exercirà en els seus àmbits i si ens situem al lloc de cada individu podrem entendre la seva coherència interna, en virtut de les seves prioritats, educació i experiència vital. Tot i que Will, com a narrador, jutja el seu pare molt durament al llarg de tot el text entenem la lluita interna de tots dos, els seus dilemes, les seves necessitats i també les seves pors.
Sonny, el pare, i Will, el fill, conformen una relació d’amor/odi molt potent des de la primera pàgina. El secret que Will descobreix, el seu pare té una amant i aquesta és blanca, marcarà la seva relació i mai res tornarà a ser el mateix. El pare i líder respectat s’esquerda a ulls del fill que a partir d’aquell moment serà el còmplice necessari i involuntari del pare. Desconeixem si aquest secret aparentment tan ben guardat es filtra a la resta de la família: podria ser que si, i per aquest motiu tant la mare com la filla fan el seu propi camí independent, o si el partit on Sonny milita n’està al cas, qüestió que no es descarta i pot ser una explicació per la retirada de responsabilitats dins l’organització. Mentre la relació entre pare i fill es deteriora la unió entre Sonny i Hannah es fa més sòlida i intensa, amant i camarada, consellera i amiga, "necessitat de Hannah" expressa molt bé aquest sentiment. La llibertat que es permet l’activista, la seva flaquesa però alhora la seva força, l’energia per continuar la lluita.
La història del meu fill està escrit a dues veus, dues persones que pot ser són la mateixa però en diferents temps narren la història des d’un punt de vista exclusivament familiar. Una veu és Will adolescent, jove, primera persona, a partir del descobriment de l’aventura del seu pare, l’altre no queda clar, tercera persona, algú volgudament més llunyà, qui sap si Will adult, madur, amb més perspectiva, més capaç d’entendre i qui sap si perdonar. L’escriptura es confon en aquests dos narradors, en aquests dos temps que són també dos mons. Com també és confós el títol. Al darrer capítol és el fill qui parla, és escriptor a causa del seu pare i ha escrit el llibre que acabem de llegir i que no podrà publicar. La història del meu fill, és potser la “història que explica el meu fill”, o és pot ser la “història que jo, el fill, hagués volgut que expliqués el meu pare”.
Finalment la novel·la és la història de la desintegració d’un home, que entrega la seva vida a un ideal, que ens sembla tanmateix just i necessari, però que el fruit que en recull és el fracàs: polític perquè és rellevat i passa a ocupar càrrecs sense importància, personal ja que el seu amor l’abandona, i familiar. Serà també la desintegració d’una família que veu com la lluita i el que això suposa (absències, empresonaments, secrets, ...) allunya els seus membres, els força a buscar altres mitjans de realització lluny de l’ombra del pare i acaba amb el símbol familiar, la casa, cremat. La desintegració de Sud-àfrica està representada per Sonny i la seva família, la divisió, l’odi, la lluita estèril, l’opressió han estat constants a la societat sud-africana. Gordimer aconsegueix que des de l’àmbit privat traiem el cap a l’exterior perquè des dels conflictes particulars puguem copsar tot un món.