Max Aub. Jusep Torres Campalans
Jusep Torres Campalans és la biografia fictícia d’un pintor català que a principis del s.XX i gràcies a la seva amistat amb Picasso hauria contribuït al naixement del cubisme.
Jusep Torres Campalans. Retrato corto de Picasso. 1912
Aquesta ficció, publicada l’any 1958, va ser plantejada per l’autor com un estudi acadèmic i no com una novel·la, és a dir, la forma, les parts en que es divideix el llibre, les il·lustracions i l’edició (sobretot la primera, les successives van anar desvirtuant el projecte) estan més a prop dels estudis sobre pintors o els catàlegs d’exposicions que no d’una novel·la o d’una obra de ficció.
L’autor gasta una broma al lector, i se’n surt. Quan es va publicar el llibre va haver crítics que van creure en l’existència del personatge i l’any 2003 el Museu Reina Sofía, còmplice, va organitzar una exposició amb obres de Torres Campalans i altres pintors (reals) avantguardistes de la mateixa època.
Aub juga contínuament amb la realitat i la ficció, amb la veritat i la mentida. Torres Campalans no va existir mai, però si va existir tot allò que l’envoltava: els espais, els companys (tots els pintors que apareixen són reals), les idees, els esdeveniments històrics, inclús la seva obra. El personatge és ficció però el conjunt és real i tot plegat és versemblant. La història de l’art podria perfectament haver donat un artista com ell. Les cites constants al llarg de tot el llibre fan més intensa aquesta necessitat de realitat, de versemblança i d’objectivitat que té l’autor. Aquests textos vénen a consolidar les informacions que l’autor, investigador i estudiós de la figura del pintor, aboca a les pàgines del llibre.
Pablo Picasso. Les senyoretes del carrer d'Avinyó. 1907
El joc d’Aub serveix també per fer una crítica de l’època, del món de l’art en general i de les avantguardes en particular. L’escepticisme amb que ens obsequia Torres Campalans des de Chiapas reforça extraordinàriament aquesta crítica i ho acaba relativitzant tot.. Abans el retrat dels escenaris, els personatges i les ideologies han servit l’autor per introduir el lector a la vida del pintor inventat, i també, per què no, a un món artístic sobredimensionat. Al mig dels dos espais i temps (El París de principi de segle i el Mèxic de mitjans del s. XX) hi apareix el "Cuaderno verde", és a dir el pensament de primera mà de Torres Campalans, que pot ser també el pensament de Max Aub. Qui sap si l’autor ha construït aquest personatge i ha fabricat aquest artefacte literari per fer-nos arribar la seva pròpia opinió sobre l’art, l’estètica i sobre la societat en general, i per preguntar-se, i preguntar-nos, quina és la natura de l’art modern.
El llibre doncs no està escrit per ser llegit com una novel·la (començant per la primera pàgina i acabant per la última) sinó més aviat com un estudi. La lectura es pot fer de manera fragmentada i el lector triarà la part que més l’interessi en cada moment per tal d’anar configurant el personatge a mesura que van apareixen més dades de la seva biografia.
Jusep Torres Campalans però no es mostrarà mai del tot, sabrem molt més del seu principi que del seu final, la biografia ens mostrarà grans buits, incògnites profundes que l’autor mirarà de resoldre sense èxit. I és amb això també molt versemblant ja que quantes vegades trobem biografies de personatges reals que esdevenen incompletes, que no s’expliquen del tot o que només aporten les dades que vol l’interessat (per això tenim l’expressió "biografia autoritzada"), i a la vida real com de bé coneixem una persona per propera que ens sigui, mai podrem saber-ho tot d’algú, descobrirem facetes, aspectes, fets concrets, etapes però el conjunt sempre serà incomplet.
El llibre és avantguardista, postmodern, transgressor, i l’autor fa desaparèixer la linealitat de la mateixa manera que els pintors cubistes van eliminar la perspectiva, el darrer rastre que encara quedava de la pintura clàssica.
Juan Gris. Le moulin à café. 1920
S’ha descrit Jusep Torres Campalans com una novel·la cubista. Certament el cubisme centra aquesta ficció i podem extrapolar les principals característiques d’aquest moviment amb les del propi text. En primer lloc el cubisme introdueix la perspectiva múltiple i això genera la segmentació de les figures, no es pinta allò que es veu sinó allò que se sap. Així doncs Aub descriu tot allò que sap de Torres Campalans des de diferents perspectives: textos de crítics, quadres recuperats, entrevistes de primera mà... En segon lloc els cubistes pinten des de punts de vista múltiples, i així descomposen el model i busquen d’altres visions d’altres cultures per tal de completar la figura, l’autor també descomposa la vida del pintor per mostrar-nos fragments i el trasllada a una altra cultura, la dels indis de Chiapas. El cubisme, per contra de l’impressionisme no és una pintura de la llum, ni d’atmosferes, és una pintura de la massa, dels objectes, monocromàtica, Aub ens mostra Torres Campalans de manera dura, directa, no s’entreté en les descripcions, va al gra, a la densitat de tota la informació que ens pot oferir. I per acabar, les pintures cubistes van necessitar, per primera vegada a la història de l’art, d’explicacions, calia que els crítics, els marxants o els propis pintors "expliquessin" la pintura, fins aquell moment aquest pas no havia estat necessari, el quadre agradava o no però el públic el podia "entendre". En aquest llibre necessitem les cites, són les que completaran el "quadre" d’Aub, sense elles no entendríem Jusep Torres Campalans.
L’autor, que va estar molt implicat en el món artístic des de diferents vessants al llarg de tota la seva vida va dir que l’art era "fer de la mentida veritat". Si més no ens pot semblar una definició curiosa però que s’ajusta perfectament al llibre que hem llegit: Jusep Torres Campalans és una mentida que podria, que voldríem, que ens agradaria que fos veritat, i que pot ser en algun moment va ser-ho.
Tutxla Gutiérrez (Capital de Chiapas) en una fotografia del 1944