« Tornar a la web de la Biblioteca Rafael Vilà i Barnils

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles de la categoria "Trobades 2011"

La guerra dels cornuts de Joan-Daniel Bezsonoff

El pròxim 17 de gener ens trobarem per comentar La guerra dels Cornuts, de Joan-Daniel Bezsonoff

 


Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat (Perpinyà, 1963) és un dels escriptors contemporanis més famosos en llengua catalana de la Catalunya del Nord.

Una de les seves primeres obres literàries fou la reedició de Les Catalanades d'Un Tal en grafia estàndard, de l'escriptor rossellonès Albert Saisset abans d'endinsar-se en el gènere de la novel·la històrica. També intervé com a columnista i col·labora regularment a El Periódico i al diari digital E-notícies així com a les revistes El Temps i L'Avenç.

A més de la seva feina docent (és professor a un institut de Perpinyà i a la Universitat i també ha fet classes a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada), es dedica a la defensa de les llengües sense estat i les cultures dites minoritàries, en especial el català però també l'occità.

Sobre la seva obra (font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan-Daniel_Bezsonoff )

 

A més d'haver dirigit l'edició de Les Catalanades d'Un Tal d'Albert Saisset i dels Contes de la Roca del Duc de Pere Burlaner, Bezsonoff és autor de tota una sèrie de novel·les com són:
 

  •  Els ànecs del Mekong en el recull de narracions Perpinyhard, ambientat a Perpinyà a la fi dels anys 1990. ISBN 2-905828-64-1
  • Les Rambles de Saigon (1996), ambientada a Saigon durant els darrers anys de la Indo-xina francesa, de la desintegració de la qual, consumada després de la derrota francesa de Dien Bien Phu (1954), sorgiren Vietnam, Laos i Cambotja. ISBN 2-905828-78-1
  • Les lletres d'amor no serveixen de res (1997), localitzada a les ciutats algerianes d'Orà i de Sibi Bel Abbès, en el moment de l'evacuació dels francesos el 1962. ISBN : 2-905828-94-3
  • La revolta dels geperuts (1998), situada a Narbona en temps de la revolta dels viticultors del Llenguadoc, esdevinguda el 1907. ISBN 2-912966-13-2
  • Les dones de paper (2001) és una reflexió que fa l'autor sobre les seves relacions amb les dones. ISBN 2-912966-46-9
  • La presonera d'Alger (2002) tracta d'una sorprenent història d'amor situada a Algèria en temps de la guerra d'alliberament contra el colonialisme francès (1954-1962). ISBN 84-7596-933-X
  • La Guerra dels Cornuts (2004), que té com a protagonistes els voluntaris sud-catalans que s'allistaren a l'exèrcit francès durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) guanyà el Premi Casero 2003 i el Premi Mediterranée Roussillon el 2004. Aquest llibre s'ha traduït al francès sota el títol La guerre des cocus. ISBN 84-9787-025-5
  • Les amnèsies de Déu (2005 ) ambientada a Catalunya Nord i Besiers durant la Segona Guerra Mundial, obra guanyadora del Premi Crexells 2005 i del Premi Salambó en llengua catalana del mateix any així com el tercer premi de novel·la Maria-Angels Anglada. ISBN 84-9787-134-0
  • Els taxistes del tsar (2007) és una crònica sobre el seu avi rus i el seu besoncle així com una reflexió sobre la seva relació amb les cultures catalana i russa. ISBN 978-84-9787-222-5
  • Una educació francesa (2009) és una autobiografia temàtica on, contant la seva joventut, l'autor descriu la França dels anys 1960 ISBN 978-84-88839-32-9
  • Un país de butxaca (2010), on explora la seva identitat catalana, després d'haver explorat la russa i francesa.
  • La melancolia dels oficials (2011), novel·la d'espionatge ambientada a Alger, Tiaret, Tànger, Frankfurt i París als anys 1958 i 1959.
     

A més, no us perdeu les entrevistes a:

http://www.joanducros.net/corpus/Joan-Daniel%20Bezsonoff.html

 

 

La guerra dels cornuts

El tinent Alexandre Pagès, un rossellonès a les ordres de l'exèrcit francès, queda ferit durant la Primera Guerra Mundial. Els serveis secrets aprofiten la seva baixa, i el destinen al Consolat francès de Barcelona amb la missió secreta de reclutar joves patriotes catalans perquè s'allistin a l'exèrcit aliat. La promesa és que "gràcies a la guerra" , Catalunya podria ser un país independent.

Ens trobem, per tant, en el context històric de la  Barcelona del 1914,  i Bezsonoff ens explica la trista història dels catalans que van perdre la Primera Guerra Mundial.

 

Espero que us agradi, i ens veiem el 17 de gener!!

 

Sílvia Fontbona

Les set portes del Call

Les Set portes del Call, de Pep Bosch, Rosamaria Salip i Mim Juncà

El pròxim 13 de desembre, a les 21.30, comentarem aquesta obra.

 

         

En aquest cas es tracta d'un llibret especial, ja que ens parla de les visites guiades que es feien al Call jueu de la ciutat de Girona.

L'obra fa un repàs pels principals episodis d'aquest poble, al llarg dels segles, especialment entre els segles XIII i XV, anys en què se'ls va expulsar. Explica també les principals llegendes i destaquem el vocabulari utilitzat (paraules en hebreu), del qual en farem un repàs més endavant.

Destaquem també un punt de surrealisme i ficció que hi ha en l'obra. Són unes sensacions estranyes que noten alguns dels visitants jueus quan fan la visita ...

 En Jordi Pujadas ens fa arribar una sèrie d'enllaços moolt recomanables. Música sefardita, cançons de la Maria Laffitte i la web per un recorregut per les "pedres de Girona".

06/12/11 * La sessió sembla que es presenta força interessant, donada la gran quantitat de material de què disposem. I sembla també que el Patronat Call Jueu de Girona continuarà organitzant visites el 2012. Ara mateix podreu trobar enceses les llums de Hanukà. ës per això que us donem enllaços a més material complementari i a un petit glossari del Patronat -- paraules hebrees -- que també trobem al llibre.

Maria Laffitte

Sefardí Eva Medina

Bloc de l'Escola de Càbala de Girona

Recorregut pel Call jueu de Girona

Glossari hebreu

 

 Ens trobem el dia 13, amb alguna sorpresa! bona lectura!!

 

Sílvia Fontbona

Quadern d'Aram de Maria Àngels Anglada

El pròxim dimarts 15 de novembre ens reunirem per parlar del llibre Quadern d'Aram de Maria Àngels Anglada.

 

 

Jo entenc Maria Àngels Anglada, sense ser filòloga ni pretendre-ho, com a una escriptora clàssica de la literatura catalana en el sentit que la seva obra perdurarà en el temps i sempre trobarem els seus textos i la temàtica vigents.

Sovint, costa més treballar aquest tipus d'autor, que cap altre, en el sentit que hi ha tants estudis fets, que se'ns fa difícil triar la informació i elaborar un text de "collita pròpia". Per aquest motiu, aquesta vegada optarem per donar-vos la biografia i bibliografia, i alguns enllaços a webs i documents molt treballats que hem trobat a la Xarxa. Especialment la guia de lectura de la Biblioteca de Figueres Carles Fages de Climent, i la de la seva estudiosa Mariàngela Villalonga.

Biografia i bibliografia:

Nasqué a Vic l'any 1930 i morí a Figueres l'any 1999. Fou escriptora llicenciada en Filologia Clàssica. Va col·laborar en revistes i diaris com ara Canigó, El Pont, Empordà federal, Ausa, Reduccions i el 9 Nou.

Dels seus estudis crítics sobre autors catalans cal destacar "Aproximació a la poesia de Salvador Espriu "(1974) dins Salvador Espriu: els seus millors escrits"; "Viatge a Ítaca amb Josep Carner" (1982) i "Joan Fuster en els seus millors escrits" (1982), amb diversos autors.

 

El seu interès per la cultura clàssica es reflecteix  en obres com Les germanes de Safo (1983); Retalls de la vida de Grècia i Roma (1997); Relats de mitologia: els déus (1995) i Els herois (1996), llibre de divulgació mitològica.

Quant a la poesia destaquem Díptic (1972), en col·laboració amb Núria Albó, i Kiparíssia (1980).

Amb el seu marit Jordi Geli, va escriure Memòries d'un pagès del segle XVIII (1978). Malgrat haver publicat anteriorment poesia, es donà a conèixer amb la novel·la Les closes (1979), premi Josep Pla 1978. Altres títols són l'aplec de relats No em dic Laura (1981), Viola d'amore (1983), Sandàlies d'escuma (1985), premi Lletra d'Or i Nacional de la Crítica 1986; El bosc de vidre (1987), El mirall de Narcís (1988), Paisatge amb poetes (1988), Artemíssia (1989), Columna d'hores (1990), La daurada Parmèlia i altres contes (1991), El violí d'Auschwitz (1994), Quadern d'Aram (1997), Nit de 1911, premi Pellissa 1999.

Va dedicar nombroses pàgines a la literatura infantil i juvenil: El bruel de Castelló (1996), L'Hipopòtam blau (1996) i Nadal (1998).

Font: Nou diccionari de la Literatura Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2000. Pàg.38-39

D'Anglada, qui n'és més experta i ha publicat més estudis sobre aquesta escriptora, com ja ha estat dit anteriorment, és Mariàngela Villalonga, catedràtica de Filologia Llatina i Directora de la Càtedra Maria Àngels Anglada de la Universitat de Girona.

http://mariangelavilallonga.blogspot.com/2009/04/maria-angels-anglada.html

Altres enllaços d'interès:

http://www.udg.edu/LinkClick.aspx?fileticket=MAzDqMQsTUY%3D&tabid=9532&language=ca-ES

http://llenguacat.wikispaces.com/file/view/guia+de+lectura+quadern+d%27aram.pdf

Aneu llegint, doncs, i fent els deures... que aviat hi serem!!

Sílvia Fontbona

El secret del meu turbant, de Nàdia Ghulam i Agnès Rotger

El proper dimarts 18 d'octubre, a les 21.30 a la Biblioteca Municipal d'Arbúcies, comentarem aquest llibre.

Per anar fent boca, us passo un enllaç d'un breu comentari que vaig escriure fa uns mesos pel bloc "Llibres i companyia", de les biblioteques gironines.

Nàdia Ghulam i Agnès Rotger. El secret del meu turbant.

Rere els murs, de Núria Esponellà

El passat 10 de juny ens va visitar la Núria Esponellà. Ens presentava el seu llibre Rere els Murs, ambientat a Sant Pere de Rodes, amb un rerafons històric  a la Catalunya de l'època dels comtes: la lluita pel poder i territoris entre aquests i els abats, que eren també veritables senyors feudals emparats per l'església.

La visita va anar molt bé, hi van assistir unes 40 persones i la Núria ens va ensenyar els "llençols" -- fulls Din-A3 grapats -- que utilitzava per anar confegint el llibre: les intrigues, els perfils dels personatges i  les aliances entre aquests: quins s'estimarien, quins s'ajudarien, quins s'odiarien. Un treball intens d'escriptura que li va portar 2 anys, però que s'ha vist recompensat amb l'èxit.

A part de passar per gairebé tots els clubs de lectura de les comarques gironines -- gratuïtament hem de dir a favor d'ella -- ja s'han encetat visites guiades al monestir de Sant Pere de Rodes. Algunes d'aquestes visites, les ha guiat la mateixa Núria Esponellà. Gent del Club de lectura d'Arbúcies ja hi ha anat, i diuen que val la pena!

Del llibre en si, no en fem comentari perquè us afegeixo dessota un enllaç a una entrevista i comentari fets en un altre bloc de companys bibliotecaris de Girona. Espero que us agradi.

Rere els murs

Per acabar, només dir que l'acte va servir de cloenda de curs, amb coques i begudes per a tothom!!

Sang vessada

Pròxim dimarts 17 de maig comentarem el llibre Sang Vessada, d'Asa Larsson.

Asa Larsson, petita biografia


Asa Elena Larsson neix a Uppsala el 28 de juny de 1966, es va educar a Kiruna, que és on ambienta els seus llibres, i actualment viu a Mariefred.

Va estudiar dret a la universitat de Uppsala i va exercir la seva professió especialitzada en legislació tributària abans de dedicar-se a escriure.  

El personatge principal de les seves novel·les Rebecka Martinsson comparteix amb ella aquests dos fets: ser advocada i haver nascut i ser educada a Kiruna, prop del Cercle Polar Àrtic.

En les històries dels seus llibres es fa notar sempre la diferència entre la gent del nord (Kiruna) , i la del sud, Estocolm, més cosmopolita i amb altres tradicions i mentalitat.  

Larsson fou educada religiosament en el laestadinisme, una branca de l’església luterana conservadora, i diu que les seves ganes d’escriure novel·la negra provenen de les seves lectures infantils de la Bíblia, plena d’històries violentes. El seu pare, bibliotecari i amb idees comunistes, la va guiar en les seves lectures d’infantesa i joventut.  

L’any 2007 el director suec Leif Lindblom va portar al cinema la seva primera novel·la Aurora boreal.  

Sang vessada

Sang vessada inicia la història amb el personatge Rebecka Martinsson traumatitzada pel final d’Aurora boreal: ha hagut de matar dos homes i això li causa una greu depressió nerviosa. Malgrat això, s’ha convertit en un personatge mediàtic amb una repercussió positiva sobre el bufet d’advocats d’Estocolm on treballa; el qual malgrat que ella no pot portar cap cas perquè està de baixa, ha d’assistir als judicis perquè jutge, advocats i públic assistent la vegin.  

Sang vessada s’ambienta a Kiruna, però l’estació es diferent. És estiu, ja no hi ha neu i la gent surt més de casa per aprofitar l’estiuet. En aquest ambient idíl·lic, la Mildred, una sacerdotessa luterana és trobada morta, assassinada i amb signes de tortura.  

El cas queda estancat, la policia no troba proves i ja no en busca més. Coincideix que Anna Maria Mella, inspectora lapona petita i intel·ligent, torna de la seva baixa per maternitat, i que Rebecka Martinsson torna a Kiruna per assessorar l’església luterana de la Mildred, la rectora assassinada, perquè s’han escindit de l’estat i s’han d’autogestionar.  

Martinsson comença a trobar proves i possibles assassins: la rectora Mildred tenia molts col·lectius en contra, el primer, sens dubte, els altres rectors de l’església, que no volen una dona rectora. La Mildred es dibuixa com a una dona combativa i dominant, sense pèls a la llengua a l’hora de parlar.

Acull dones amb problemes a casa seva, funda el grup de dones Magdalena, per a estudiar la Bíblia, i crea una fundació per a protegir una lloba que ronda pels voltants de Kiruna. La societat de caçadors també hi està en contra.

Com veieu, molts possibles assassins. A més Mildred guardava en un armari cartes amenaçadores que rebia i d'altres que comprometien a molta gent de la comunitat.  

La història paralel·la de la lloba Potes grogues serà un dels aspectes a comentar en la reunió del club: la figura del llop en l’antropologia.  

Hi ha un llibre d’antropologia que surt en el llibre de Sàchez Piñol la Pell freda, que és La rama dorada de Frazer, que parla del significat de les imatges, dels animals en les diferents cultures, dels rituals, etc. i que des que el vam llegir al Club l'acostumem a consultar. A veure què ens dirà el llop, o en aquest cas lloba.  

També comentarem el paper de la dona a l’església i l’església sueca.   A sota us deixo alguns enllaços per si voleu més informació.  

Asa Larson

Bloc: Nosaltresllegim

Bloc: Blogpetit

Article de Laura Borràs, publicat al diari Ara, on l'autora parla dels "best sellers" i de la vigència dels clàssics.

Fins el proper 17 de maig. Bona lectura!!

 

Sílvia Fontbona

Contra el vent del nord. Daniel Glattauer

Proper Club de lectura, dimarts 12 d'abril, a les 21.30

Contra el vent del nord, de Daniel Glattauer

 

 Leo Leike rep per error uns quants mails d'una desconeguda, L'Emmi. De primer els ignora, però al final, la contesta educadament perquè sàpiga que aquells mails no els rep qui els ha de rebre, que hi ha algun error en l'adreça.

Al seu torn, l'Emmi també el contesta, i de mica en mica, es van fent amics virtualment. A meitat del llibre arriben les confidències, i comença el dubte, en tots dos, de si s'han enamorat o no. És un cas difícil, com no podria ser d'altra manera en un amor literari, de novel·la.

L'Emmi té una vida aparentment satisfactòria i estable, amb marit i fills. La d'en Leo, en canvi, és una situació més inestable, un d'aquells amors que va i ve i no se sap mai perquè no s'acaben d'estimar, o perquè no acaben de trencar.

En el creuament de les cartes hi ha una tensió amorosa i a vegades sexual, que no s'acaba de resoldre i manté el lector enganxat fins el final, el qual no desvetllarem. El que si queda clar, és que si has llegit aquest llibre, necessites llegir la segona part "Cada set onades" on, de veritat, es resolen diversos temes per bé que no al gust de tothom.

Serà difícil comentar aquest llibre en el sentit que molts hem llegit la segona part i no sé si sabrem evitar explicar el final...

L'estil és molt àgil, massa, és immediat. A vegades passen minuts, segons entre correu i correu, i a vegades llargues esperes de setmanes... en fi, un best seller que manté el lector ben enganxat.

Deixeu-me ser dolenta i que llenci algunes preguntes a "l'audiència":

  • L'estil literari és bo?
  • Les idees es repeteixen?
  • Es resol alguna qüestió?
  • Hi ha molts sentiments, però els personatges descrits són rodons? és a dir, tenen una evolució psicològica dins l'argument?
  • Un amor virtual és un amor platònic? Hem arribat a la unió que no ens havíem plantejat: les idees de Plató amb les tecnologies.
  • El podria haver escrit qualsevol sense ser autor reconegut?
  • Que enganxi vol dir que és bo?
  • Què té un llibre per ser un "best seller"?

D'aquestes qüestions en parlarem el dia de la trobada del Club. Fins llavors, disfruteu amb la lectura!

 Sílvia Fontbona

http://lespolsadallibres.blogspot.com/2010/06/contra-el-vent-del-nord.html

Ja podeu enviar els vostres comentaris!

Ian McEwan. Dissabte

Pròxim llibre:

Ian McEwan. Dissabte.

Com que hem hagut de suspendre el club a causa de la pluja, el farem virtual Tothom pot anar enviant el seu comentari, o passar per la biblioteca i el publicarem al bloc.

Ian McEwan (Aldershot, Anglaterra 1948 --)

És un dels autors més destacats del panorama literari anglès. Ha publicat dos recull de contes i vuit novel·les, entre les quals podeu trobar a la Biblioteca d'Arbúcies:

  • Expiació. Empúries,2002.
  • A la platja de Chesil. Empúries, 2008.

Dissabte és considerada una obra mestra de la literatura contemporània construïda amb mestratge i amb una gran habilitat narrativa.

Com totes les obres de McEwan, és molt introspectiva: sabem absolutament tots els pensaments del seu personatge principal, totes les valoracions, tots els punts de vista, totes les expressions verbals, facials, etc. Per exemple,  veiem com Perowne arriba a diagnosticar malalties de la gent amb qui es creua pel carrer.

L'estil, per tant, és molt  descriptiu i, a vegades, costa de llegir. És un llibre de lectura lenta, per pair a poc a poc.

El temps en el qual es desenvolupen les seves novel·les és curt. Aquestes són construïdes  des d'un instant, des d'una sola idea, en aquest cas, l'argument transcorre en un sol dia: un dissabte.

El dia de la reunió veurem què n'opineu. Fins llavors!

Per anar fent boca us passo els següents enllaços d'uns blocaires i d'un vídeo de TV3:

http://bdllibre.blogspot.com/2008/10/dissabte-de-ian-mcewan.html

http://eliteratura.balearweb.net/post/13271

http://www.tv3.cat/videos/196444484

 

Sílvia Fontbona

Contraclaror


CONTRACLAROR Antologia poètica a càrrec de Maria-Mercè Marçal

 (...) En la poesia de Clementina Arderiu trobem una força personal envejable, un esforç conscient i intel·ligent de construcció de la pròpia vida... I en segon lloc, una tensió semblant entre facetes contraposades del nostre caràcter, que s'ha vist conformat sota pressions educatives i socials no pas tan diferents com es podria pensar (...) De la mateixa manera que encara viu en nosaltres "la filla obedient del pare" i hem de teixir i reteixir aquell altre ésser que anem descobrint i creant en nosaltres, en Clementina Arderiu hi ha una "petita esbojarrada" que clama, que res no aconsegueix de fer emmudir al llarg de la seva obra poètica. I hi ha una revoltada que, ara i adés, ha de tornar a tancar en aquella cambra fosca on ni l'amat ni tan sols ella mateixa no hi podria entrar sense perill. Clementina Arderiu em sedueix quan parla a Contraclaror. Si totes les antologies són tendencioses, aquesta ho és volgudament, explícitament... el conjunt de la selección reflecteix essencialment la meva Clementina. És a dir, la part de la seva obra que sento com a més perdurable i que em dóna -ens dóna- terra on arrelar i saba vella per a les fulles noves.

Maria-Mercè Marçal    

 

Res resta a dir després de l'esplèndid estudi antològic que efectua Maria-Mercè Marçal a l'obra i persona de Clementina Arderiu; poetessa noucentista. De la seva poesia, la idea que ens ha quedat és que seguia el rol de l'època de "bona esposa i mare", però que alhora d'escriure, la poesia li permetia alliberar-se i excel·lir com a dona. Maria-Mercè Marçal diu que està a l'alçada d'Emilie Dickinson o de Sylvia Plath; ambdues molt reconegudes, en canvi aquí a Catalunya, de Clementina Arderiu, durant molt de temps només en sentim parlar com a "dona de Carles Riba".  

Un dels poemes que m'ha agradat:  

CANÇÓ DE LA BELLA CONFIANÇA (de l'Alta llibertat 1916-1920)


A l'amat he donades

totes les claus;

Jo tinc totes les seves,

i fem les paus.  

Però resta una cambra

al fons del fons

on entrar no podríem

ni breus segons.  

Tantes forces ocultes,

tants pensaments

allà dins són escàpols

a tots moments!  

Bé seria debades

sotjar-hi un poc:

l'aldarull colpiria

més que no un roc.  

Contentem-nos d'una ombra

o d'un ressò.

Que ell es dugui els seus comptes

com me'ls duc jo.  

 

 Sílvia Fontbona  

Olor de colònia

Comentarem Olor de colònia de Sílvia Alcàntara. el proper 18 de gener a 2/4 de 10 del vespre, com sempre.

Vinga i que el fred no faci venir mandra a l'hora de sortir de casa!

 

Per anar fent boca:

Olor de Colònia és una novel·la de ficció, però basada en fets viscuts per la pròpia autora.

Sílvia Alcántara va néixer i créixer en una colònia tèxtil del Llobregat. Aquí a Arbúcies, tenim més a prop les del riu Ter, de colònies tèxtils, però la novel·la ens serveix igualment de referència pel que fa l'estil de vida. Fins i tot sabem d'alguns arbuciencs actuals que durant la mateixa època en què s'ambienta la novel·la, els anys 40 i 50, hi vivien.

Aquí a Arbúcies, també tenim en Josep Maria Rovira Montells, Osonenc de naixement i arbucienc d'adopció, que ha escrit La colònia de Salou (1864-1963) Heretat Baurier, amb el qual va guanyar la VIII Borsa d'Ajut a l'Estudi, promoguda per l'Ajuntament  de Roda de Ter. Actualment treballa a l'Escola Vedruna de la nostra població i es dedica, entre d'altres coses, a fer estudis per a la història local.

Comentari:

Olor de colònia és un llibre que es teixeix amb els records de cada dia, de cada personatge que hi viu. És com un petit rusc de personatges, molt jerarquitzat en les seves funcions i maneres de viure, o que els manen de viure: hi veiem reflectit des del més alt esglaó --els amos i directors-majordoms de la torre, amb els seus problemes-- fins al darrers -- l'Adela, la minyona embarassada del senyor i esguerrada física i moralment de per vida, o en Bernat, el missatger, carter, escombriaire, enterramorts, etc... el "gos" dels amos, qui pràcticament només es comunica amb la seva mula, " la Moreua".

El nexe argumental d'aquest detallat calidoscopi, el porta un incendi en els magatzems de la fàbrica, produït de nit i on perd la vida l'escrivent principal de la fàbrica: L'Isidre Claret. La vídua, la Teresa, es veu obligada a deixar el pis, i traslladar-se amb la seva mare malalta i els seus fills, a un altre de més humil de la colònia.

A partir d'aquí, la colònia en general comença a sofrir un canvi, la jerarquia s'altera i tothom ha d'adoptar el seu nou paper.

Sílvia Alcántara descriu els personantges psicològicament amb molts detalls i amb una precisió quirúrgica, de manera que esdevenen rodons. És una novel·la amb força personatges, una novel·la que en diem "coral".

Si en voleu saber més, llegiu-lo sobretot, i aneu als blocs que us adjunto.

Encara que no siguis membre del Club, pots opinar! Anima't

Sílvia Fontbona

http://josepmroviramontells.blogspot.com/

http://lespolsadallibres.blogspot.com/2009/03/la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor.html

http://blogs.tv3.cat/elsenyorboix.php?query=S%EDlvia+alcantara&amount=0&blogid=125

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal