« Tornar a la web de la Biblioteca Rafael Vilà i Barnils

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Olor de colònia

Comentarem Olor de colònia de Sílvia Alcàntara. el proper 18 de gener a 2/4 de 10 del vespre, com sempre.

Vinga i que el fred no faci venir mandra a l'hora de sortir de casa!

 

Per anar fent boca:

Olor de Colònia és una novel·la de ficció, però basada en fets viscuts per la pròpia autora.

Sílvia Alcántara va néixer i créixer en una colònia tèxtil del Llobregat. Aquí a Arbúcies, tenim més a prop les del riu Ter, de colònies tèxtils, però la novel·la ens serveix igualment de referència pel que fa l'estil de vida. Fins i tot sabem d'alguns arbuciencs actuals que durant la mateixa època en què s'ambienta la novel·la, els anys 40 i 50, hi vivien.

Aquí a Arbúcies, també tenim en Josep Maria Rovira Montells, Osonenc de naixement i arbucienc d'adopció, que ha escrit La colònia de Salou (1864-1963) Heretat Baurier, amb el qual va guanyar la VIII Borsa d'Ajut a l'Estudi, promoguda per l'Ajuntament  de Roda de Ter. Actualment treballa a l'Escola Vedruna de la nostra població i es dedica, entre d'altres coses, a fer estudis per a la història local.

Comentari:

Olor de colònia és un llibre que es teixeix amb els records de cada dia, de cada personatge que hi viu. És com un petit rusc de personatges, molt jerarquitzat en les seves funcions i maneres de viure, o que els manen de viure: hi veiem reflectit des del més alt esglaó --els amos i directors-majordoms de la torre, amb els seus problemes-- fins al darrers -- l'Adela, la minyona embarassada del senyor i esguerrada física i moralment de per vida, o en Bernat, el missatger, carter, escombriaire, enterramorts, etc... el "gos" dels amos, qui pràcticament només es comunica amb la seva mula, " la Moreua".

El nexe argumental d'aquest detallat calidoscopi, el porta un incendi en els magatzems de la fàbrica, produït de nit i on perd la vida l'escrivent principal de la fàbrica: L'Isidre Claret. La vídua, la Teresa, es veu obligada a deixar el pis, i traslladar-se amb la seva mare malalta i els seus fills, a un altre de més humil de la colònia.

A partir d'aquí, la colònia en general comença a sofrir un canvi, la jerarquia s'altera i tothom ha d'adoptar el seu nou paper.

Sílvia Alcántara descriu els personantges psicològicament amb molts detalls i amb una precisió quirúrgica, de manera que esdevenen rodons. És una novel·la amb força personatges, una novel·la que en diem "coral".

Si en voleu saber més, llegiu-lo sobretot, i aneu als blocs que us adjunto.

Encara que no siguis membre del Club, pots opinar! Anima't

Sílvia Fontbona

http://josepmroviramontells.blogspot.com/

http://lespolsadallibres.blogspot.com/2009/03/la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor.html

http://blogs.tv3.cat/elsenyorboix.php?query=S%EDlvia+alcantara&amount=0&blogid=125

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. El Club va anar molt bé, i va agradar molt a totes les persones que van assistir a la sessió.

    Recordo que vam comentar que aquest llibre s'hauria de portar al cinema, doncs bé, si hi ha pressupost, TV3 té alguna cosa preparada. No sé si pel·lícula, sèrie o minisèrie, ja veurem, però els rumors hi són!

    Fins al pròxim Club!

  2. I els rumors es van complir! Per fi aquesta setmana Tv3 ens ha obsequiat, només es pot dir així, amb aquesta minisèrie. Molt ben caracteritzada i bastant fidel a l.obra literària. L.autora també ha estat molt satisfeta amb el resultat, segons ha dit.

    Ara espero tornar a tenir un moment per tornar.la a veure, i per fi llegir la Casa cantonera. Que és a les lleixes de casa meva i a la biblioteca d. Arbúcies també. És una novel.leta petita que desenvolupa la història de les dues germanes, la secretària i la modista, em penso, no voldria dir una cosa que no és perquè, com dic, no l.he llegit.

    La casa cantonera, podríem dir que és un "spin off". Una trama d.uns personatges que l.autora havia retallat en l.original, o que més tard desenvolupa.

    Bé, a vegades es demostra que els bibliotecaris tenim bon nas per les bones obres literàries, que han de poderarribar a tots els públics sense perdre qualitat.

    Si no heu llegit la novel.la, però la sèrie us va agradar, aprofiteu i aneu.la a buscar.

    Sílvia Fontbona

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal