« Tornar a la web de la Biblioteca Rafael Vilà i Barnils

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Quadern d'Aram de Maria Àngels Anglada

El pròxim dimarts 15 de novembre ens reunirem per parlar del llibre Quadern d'Aram de Maria Àngels Anglada.

 

 

Jo entenc Maria Àngels Anglada, sense ser filòloga ni pretendre-ho, com a una escriptora clàssica de la literatura catalana en el sentit que la seva obra perdurarà en el temps i sempre trobarem els seus textos i la temàtica vigents.

Sovint, costa més treballar aquest tipus d'autor, que cap altre, en el sentit que hi ha tants estudis fets, que se'ns fa difícil triar la informació i elaborar un text de "collita pròpia". Per aquest motiu, aquesta vegada optarem per donar-vos la biografia i bibliografia, i alguns enllaços a webs i documents molt treballats que hem trobat a la Xarxa. Especialment la guia de lectura de la Biblioteca de Figueres Carles Fages de Climent, i la de la seva estudiosa Mariàngela Villalonga.

Biografia i bibliografia:

Nasqué a Vic l'any 1930 i morí a Figueres l'any 1999. Fou escriptora llicenciada en Filologia Clàssica. Va col·laborar en revistes i diaris com ara Canigó, El Pont, Empordà federal, Ausa, Reduccions i el 9 Nou.

Dels seus estudis crítics sobre autors catalans cal destacar "Aproximació a la poesia de Salvador Espriu "(1974) dins Salvador Espriu: els seus millors escrits"; "Viatge a Ítaca amb Josep Carner" (1982) i "Joan Fuster en els seus millors escrits" (1982), amb diversos autors.

 

El seu interès per la cultura clàssica es reflecteix  en obres com Les germanes de Safo (1983); Retalls de la vida de Grècia i Roma (1997); Relats de mitologia: els déus (1995) i Els herois (1996), llibre de divulgació mitològica.

Quant a la poesia destaquem Díptic (1972), en col·laboració amb Núria Albó, i Kiparíssia (1980).

Amb el seu marit Jordi Geli, va escriure Memòries d'un pagès del segle XVIII (1978). Malgrat haver publicat anteriorment poesia, es donà a conèixer amb la novel·la Les closes (1979), premi Josep Pla 1978. Altres títols són l'aplec de relats No em dic Laura (1981), Viola d'amore (1983), Sandàlies d'escuma (1985), premi Lletra d'Or i Nacional de la Crítica 1986; El bosc de vidre (1987), El mirall de Narcís (1988), Paisatge amb poetes (1988), Artemíssia (1989), Columna d'hores (1990), La daurada Parmèlia i altres contes (1991), El violí d'Auschwitz (1994), Quadern d'Aram (1997), Nit de 1911, premi Pellissa 1999.

Va dedicar nombroses pàgines a la literatura infantil i juvenil: El bruel de Castelló (1996), L'Hipopòtam blau (1996) i Nadal (1998).

Font: Nou diccionari de la Literatura Catalana. Barcelona: Edicions 62, 2000. Pàg.38-39

D'Anglada, qui n'és més experta i ha publicat més estudis sobre aquesta escriptora, com ja ha estat dit anteriorment, és Mariàngela Villalonga, catedràtica de Filologia Llatina i Directora de la Càtedra Maria Àngels Anglada de la Universitat de Girona.

http://mariangelavilallonga.blogspot.com/2009/04/maria-angels-anglada.html

Altres enllaços d'interès:

http://www.udg.edu/LinkClick.aspx?fileticket=MAzDqMQsTUY%3D&tabid=9532&language=ca-ES

http://llenguacat.wikispaces.com/file/view/guia+de+lectura+quadern+d%27aram.pdf

Aneu llegint, doncs, i fent els deures... que aviat hi serem!!

Sílvia Fontbona

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Quadern d'Aram és la història d'una mare , la Marik, i un fill l'Aram, els quals, conjuntament escriuen un quadern mentre s'exilien del seu país, Armènia, en el moment en què aquest està sota el domini turc: el genocidi del poble armeni, que es donà entre 1915 i 1916.

    A la sessió vam comentar diversos aspectes que aniré llistant:
    *La tria dels noms per part de l'autora: fa coincidir "Aram", com el protagonista de la novel·la de William Saroyan. Es diu "Aram" també un fill de Haik, descendent de Noè i fundador del poble arameu i del Hajastan. El mont Ararat és allà on s'encallà l'Arca de Noè després del gran diluvi universal. "A.R.A.M. també són les sigles de l'Associació pour la Recherche et l'Archivage de la Mémorie Arménien (Marsella)

    "Marik" és el nom de la mare, i vol dir "mare". Aquest nom apareix també en una pel·lícula del director francès d'orígen armeni Henri Verneuil.

    * Hitler coneixia bé aquest genocidi i el va aplicar a Polònia, quan anys més tard, durant la Segona Guerra Mundial, la va envair.

    *Maria Àngels Anglada es planteja preservar la memòria dels ésser humans. "Els homes obliden les dissorts dels altres".

    *Els fragments escrits per l'Aram prenen un caire més de novel·la juvenil que no pas els escrits per Marik. Maria Àngels Anglada va estar dubtant si fer-ne una novel·la juvenil o no.

    *És positiu que a part dels armenis es dongui veu a un taxista turc, encarregat de transportar armenis a afuselllar.

    Continuarà...

  2. La gent del Club va trobar el llibre molt ben documentat, amb un estil senzill, però amb un llenguatge molt ric. Maria Àngels Anglada intenta, al llarg de la seva vida, donar veu als pobles que han sofert un genocidi, en aquest cas tracta el poble armeni. En la seva carrera s'erigeix, o els crítics literaris "l'erigeixen" com la veu dels més febles". Destaquem el gust pels pobles mediterranis, les seves tradicions i, com no podria ser d'altra manera, el gust pel món clàssic.

    No en sabem gaire gran cosa del món dels corallers. Ni el llibre n'explica gaire cosa. El del corall és un mercat que s'inicià durant l'edat mitjana i que es portava a terme pels pobles costaners de la mediterrània, fins a Tuníssia.

    L'anècdota: una de les assistents va provar de fer la recepta culinària del "Mantí" (pàg. 218) i va dir que era realment molt bo. Una massa de pasta farcida amb carn picada, ceba, sal i pebre. Abocar-hi brou de gallina o pollastre, deixar-ho coure i el toc final és recobrir-ho de iogurt i al forn.

    Sílvia Fontbona

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/