« Tornar a la web de la Biblioteca Rafael Vilà i Barnils

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Ian McEwan. Dissabte

Pròxim llibre:

Ian McEwan. Dissabte.

Com que hem hagut de suspendre el club a causa de la pluja, el farem virtual Tothom pot anar enviant el seu comentari, o passar per la biblioteca i el publicarem al bloc.

Ian McEwan (Aldershot, Anglaterra 1948 --)

És un dels autors més destacats del panorama literari anglès. Ha publicat dos recull de contes i vuit novel·les, entre les quals podeu trobar a la Biblioteca d'Arbúcies:

  • Expiació. Empúries,2002.
  • A la platja de Chesil. Empúries, 2008.

Dissabte és considerada una obra mestra de la literatura contemporània construïda amb mestratge i amb una gran habilitat narrativa.

Com totes les obres de McEwan, és molt introspectiva: sabem absolutament tots els pensaments del seu personatge principal, totes les valoracions, tots els punts de vista, totes les expressions verbals, facials, etc. Per exemple,  veiem com Perowne arriba a diagnosticar malalties de la gent amb qui es creua pel carrer.

L'estil, per tant, és molt  descriptiu i, a vegades, costa de llegir. És un llibre de lectura lenta, per pair a poc a poc.

El temps en el qual es desenvolupen les seves novel·les és curt. Aquestes són construïdes  des d'un instant, des d'una sola idea, en aquest cas, l'argument transcorre en un sol dia: un dissabte.

El dia de la reunió veurem què n'opineu. Fins llavors!

Per anar fent boca us passo els següents enllaços d'uns blocaires i d'un vídeo de TV3:

http://bdllibre.blogspot.com/2008/10/dissabte-de-ian-mcewan.html

http://eliteratura.balearweb.net/post/13271

http://www.tv3.cat/videos/196444484

 

Sílvia Fontbona

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. L'estil és massa descriptiu i s'ha fet pesat. Al final, però, m'ha arribat a agradar.
    He trobat pesat el fet també que l'autor utilitzi massa terminologia mèdica i una descripció tan acurada de les operacions.

  2. Hi ha un debat paral·lel al Facebook d'aquest llibre, que el podeu anar seguint. Teniu un enllaç a la dreta de la pàgina principal de la biblioteca.

  3. Se m'ha fet pesat, però l'he arribat a llegir tot. La descripció de les operacions m'ha fet angúnia i les he passat una mica per alt.

  4. Uniu-vos al facebook de la biblioteca i seguiu comentant allà. És més immediat, millor resposta, més ràpida!

  5. Aquest poema provoca un canvi d'humor sobtat en l'atracador, i com a únic botí vol el llibre de poemes que acaba d'editar la filla. Llavors en assabentem que el poema existia i és un clàssic dels llibres de text anglesos. El poema és aquest:

    LA BADIA DE DOVER

    Aquesta nit hi ha una mar tranquil·la
    i és alta marea; s'alça la lluna clara
    damunt l'Estret. La costa francesa s'il·lumina,
    s'apaga; resplendents, les roques d'Anglaterra
    són vastes en la pau de la badia.
    Vine ací, a la finestra: quina dolçor que té l'aire!
    Només en la gran línia de l'escuma
    on l'aigua toca les arenes blanques
    de lluna, sentiràs l'agre bruel dels còdols
    xuclats per les onades, que de retorn es llancen
    enlaire, a l'altra riba;
    comença, calla i torna
    a poc a poc, amb trèmula cadència
    i amb un dring de tristesa perdurable.
    Ja fa molt de temps que Sòfocles
    el sentia a l'Egeu, i li venia
    al pensament la tèrbola marea
    de la humana misèria; i ara també nosaltres
    en aquest so trobem un pensament, sentint-ho
    vora una mar del Nord, en llunyania.
    En altres temps fou plena
    la fe com una mar, voltant les ribes
    de la terra, cinyell que, ben lligat, fulgura;
    i ara només escolto
    el llarg, melangiós bruel perdent-se
    fugint de l'alenada
    del vent nocturn, cap a les vores tristes
    i vastes de la Terra.
    Ai amor! L'un a l'altre
    mantinguem-nos fidels. El món, que sembla als nostres ulls com un paiís de somni,
    tan nou i tan divers en la bellesa,
    no té amor, alegria,
    claror, certesa o pau, ni ens aconhorta;
    i som talment en una fosca plana,
    entre alarmes confuses de pugnes i de fugides
    on de nit, encegades, les tropes escometen.

    Matthew Arnold

    Gràcies a en Daniel per recitar-la tan bé

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal