« Tornar a la web de la Biblioteca Rafael Vilà i Barnils

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Contraclaror


CONTRACLAROR Antologia poètica a càrrec de Maria-Mercè Marçal

 (...) En la poesia de Clementina Arderiu trobem una força personal envejable, un esforç conscient i intel·ligent de construcció de la pròpia vida... I en segon lloc, una tensió semblant entre facetes contraposades del nostre caràcter, que s'ha vist conformat sota pressions educatives i socials no pas tan diferents com es podria pensar (...) De la mateixa manera que encara viu en nosaltres "la filla obedient del pare" i hem de teixir i reteixir aquell altre ésser que anem descobrint i creant en nosaltres, en Clementina Arderiu hi ha una "petita esbojarrada" que clama, que res no aconsegueix de fer emmudir al llarg de la seva obra poètica. I hi ha una revoltada que, ara i adés, ha de tornar a tancar en aquella cambra fosca on ni l'amat ni tan sols ella mateixa no hi podria entrar sense perill. Clementina Arderiu em sedueix quan parla a Contraclaror. Si totes les antologies són tendencioses, aquesta ho és volgudament, explícitament... el conjunt de la selección reflecteix essencialment la meva Clementina. És a dir, la part de la seva obra que sento com a més perdurable i que em dóna -ens dóna- terra on arrelar i saba vella per a les fulles noves.

Maria-Mercè Marçal    

 

Res resta a dir després de l'esplèndid estudi antològic que efectua Maria-Mercè Marçal a l'obra i persona de Clementina Arderiu; poetessa noucentista. De la seva poesia, la idea que ens ha quedat és que seguia el rol de l'època de "bona esposa i mare", però que alhora d'escriure, la poesia li permetia alliberar-se i excel·lir com a dona. Maria-Mercè Marçal diu que està a l'alçada d'Emilie Dickinson o de Sylvia Plath; ambdues molt reconegudes, en canvi aquí a Catalunya, de Clementina Arderiu, durant molt de temps només en sentim parlar com a "dona de Carles Riba".  

Un dels poemes que m'ha agradat:  

CANÇÓ DE LA BELLA CONFIANÇA (de l'Alta llibertat 1916-1920)


A l'amat he donades

totes les claus;

Jo tinc totes les seves,

i fem les paus.  

Però resta una cambra

al fons del fons

on entrar no podríem

ni breus segons.  

Tantes forces ocultes,

tants pensaments

allà dins són escàpols

a tots moments!  

Bé seria debades

sotjar-hi un poc:

l'aldarull colpiria

més que no un roc.  

Contentem-nos d'una ombra

o d'un ressò.

Que ell es dugui els seus comptes

com me'ls duc jo.  

 

 Sílvia Fontbona  

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. La sessió va anar molt bé. Hi van acudir 13 persones i va ser molt participativa.

    Cadascú s'havia preparat una poesia per llegir en veu alta, podia ser de l'antologia de la Clementina Arderiu o no. La Margarida, per exemple, en va llegir una de Adrienne Rich.

    Tenim la sort que al nostre Club vénen persones, com en Daniel, que tenen anys d'experiència recitant poesia, i que en saben molt, per tant, les sessions de poesia del Club són molt agradables.

    Es va parlar molt del paper de la dona. Clementina no desatenia la feina d'esposa i mare per trobar moments d'inspiració. També es va parlar de la part de poesia vivencial, com el poema que fa referència a la mort del fill.

    Com sempre, donem una puntuació simbòlica pel llibre. En aquest cas la puntuació fou un 8.

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal