« Tornar a la web de la Biblioteca Rafael Vilà i Barnils

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

El secret del meu turbant, de Nàdia Ghulam i Agnès Rotger

El proper dimarts 18 d'octubre, a les 21.30 a la Biblioteca Municipal d'Arbúcies, comentarem aquest llibre.

Per anar fent boca, us passo un enllaç d'un breu comentari que vaig escriure fa uns mesos pel bloc "Llibres i companyia", de les biblioteques gironines.

Nàdia Ghulam i Agnès Rotger. El secret del meu turbant.

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. La sessió va anar molt bé. Hi van assistir 21 persones, i encara en faltaven!.

    Amb la biblioteca tan petita i el grup tan nombrós a vegades es fa més difícil conduir la sessió.

    El llibre: vam acordar que es notava molt el fet que era redactat a partir d'uns records. Estem parlant d'una Nàdia que explica unes situacions que van començar quan ella tenia 8 anys. Els records a sempre es difuminen i es subjectiven, de manera que part del grup veia les experiències viscudes com a impossibles.

    A tenir en compte que la novel·la ha estat redactada per l'Agnès Rotger; volem dir, que la història en si passa per dos sedassos, el del record de l'experiència de la Nàdia i el de la transcripció que fa l'Agnès. A vegades hi hem trobat a faltar un fil conductor.

    Vam comentar les experiències increïbles que poden viure les famílies en situació de guerra: queden desmembrades, sense el "cap de família - home" i això, en un país dominat pel règim dels talibans, on les dones no poden anar a comprar soles, ni anar al metge, etc, devia suposar segurement que el cas de la Nàdia no fos l'únic.

    Es va citar també "El pa de la guerra, de Deborah Ellis", com a història semblant d'una noia que es vesteix d'home per portar menjar a casa i tirar la família endavant.

    No sabem, però si calia arriscar-se tant com va fer la Nàdia, i ens sembla estrany que no la descobrissin: va treballar com a home a la cuina del quartel dels talibans, anava al cinema, sortia amb amics nois, feia de mul·là, s'inscrivia a Anglès com a noi (Zelmai), però a l'institut com a dona (Nàdia), però vestida d'home. La seva família i professores, cosins i tiets coneixia el seu secret: a ningú se li va escapar de dir-ho?, ningú la va delatar?

    També vam dir que molts personatges estaven poc dibuixats psicològicament. Ens va semblar un llibre de records i d'aventures escrit amb estil periodístic.

    En fi, una sessió molt entretinguda, tot i que la tendència és -- només ho dic jo -- trobar tres peus al gat.

    El llibre ha agradat força, i la gent majoritàriament l'ha puntuat amb un 7.

    Gràcies a tothom per assisitir-hi i fins la propera!

    Sílvia F.

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal