« Tornar a la web de la Biblioteca Rafael Vilà i Barnils

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

L'acabadora, de Michela Murgia

El pròxim 21 de febrer ens reunirem per comentar el llibre L'Acabadora, de l'autora sarda Michela Murgia.

 

Michela Murgia (Cabras, Sardenya 1972)

Nascuda i criada a Sardenya, la seva formació és de base catòlica. Cursà estudis de teologia, va fer de mestra de religió i va exercir de monitora i animadora d'Acció catòlica. Es considera d'esquerres i independentista sarda.

És una dona compromesa: fou executiva d'una empresa termoelèctrica però, degut a què es va negar a ocultar un tòxic il·legal vertit al mar, va ser acomiadada de l'empresa.

Després féu petites feines: comercial de multipropietats, assessora fiscal,  portera de nit i telefonista. D'aquesta última en féu un bloc anònim Il mondo deve sapere: romanzo tragicomico di una telefonista precaria, on descriu l'explotació laboral i la manipulació psicològica a què són sotmesos els treballadors del sector. Fou tot un èxit i en va sorgir una obra teatral, de la mà de David Emmer, i base del film Tutta Vita davanti, de Paolo Virzi.

La novel·la L'acabadora, la publica el 2009, i ha estat distingida amb nombrosos reconeixements:  Premi Narrativa  Dessí (setembre de 2009), SuperMondello (maig de 2010) i el Premi Campiello, al setembre del mateix any.

Si en voleu saber més: http://ca.wikipedia.org/wiki/Michela_Murgia

 

Comentaris de l'argument:

La protagonista és la nena Maria Listru, que és filla d'una dona pobra i viuda que ja en té prou amb les seves tres germanes grans.

Quan la Maria té sis anys és adoptada per una modista soltera del poble, sense tampoc perdre del tot la relació amb la família original. Per tant, la Maria es converteix en allò que la tradició sarda se'n diu Fill d'ànima (fill'e anima), fet que encara avui dia perviu. Aquest és un dels fets que comentarem, ja que la mateixa Michela Murgia ho va ser.

El segon aspecte interessant de l'obra és el segon ofici de la mare adoptiva Bonaria Urrai. El primer era modista, el segon era el d'acabadora, i només l'exercia quan calia, amb dignitat, amb la consciència que obrava bé, i sota la permissivitat de tota la comunitat sarda.

Bonaria Urrai era una figura molt respectada al poble, si bé el que passava s'amagava als ulls dels més petits. Aquí podrem passar a debatre temes com l'eutanasia passiva, activa, el suïcidi assistit, etc.

Però,  si no no hi hauria tanta controvèrsia, hi ha un  moment en què dubtem si Bonaria Urrai ha fet bé o no. És el cas de Nicola Bastiu. Ha traspassat la fina línia ètica del seu ofici? La Maria creu que si, deixa Bonaria Urrai i marxa de l'illa.

Ens trobem que temes tan punters a nivell moral, legal, religiós de la societat occidental actual, a Sardenya, durant tots aquests anys ha estat un vell ofici.

A veure què en penseu!

Bona lectura!

Sílvia Fontbona

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. El llibre va agradar molt. Segons la "nostra" puntuació li vam posar entre 8 i 9.

    Detalls que van sortir:

    *Llibre poètic, sensible, amb moltes imatges, amb poques paraules diu molt.

    *Fragments comentats que van agradar:
    -Pàg.11: "el que li havia robat el vestit de núvia havia estat la guerra"
    -Pàg.16: ""agenollada amb el metre de pell es movia de pressa com una aranya femella, teixint al voltant d'aquelles preses immòbils una misteriosa teranyina de mides."
    -Pàg.86: "En Nicola, poc propens a respectar els papers divins en la comèdia el protagonista principal de la qual era ell, va tenir una reacció d'impaciència..."

    -Pàg. 143: "...Però l'olla era freda, esperant sobre els fogons, i la salsa encara no havia perdut la frescor del primer foc (...) l'aigua sobre els fogons apagats no era l'única cosa que s'havia refredat aquella nit a la sala ... "

    -Pàg. 186: ... "No va veure l'expressió ni la vergonya, ni de la consciència, com si l'absència de judici fos el just contrapunt a la seva declarada invisibilitat. Les culpes, com les persones, comencen a existir si algú se n'adona."

    -(...) "Silencis prenyats de projectes..."

    Comentaris:

    *Soreni tenia les seves pròpies regles no escrites, pactades, internes o per tradició illenca. Ni l'Estat ni l'Església hi tenien res a fer.

    Maria Listru va ajudar a morir realment a Bonaria Urrai? no va quedar clar. El que si que queda clar, ja quan la tria de filla d'ànima és que vol una successora pel seu ofici d'acabadora.

    *El matriarcat: el morir i el néixer, la primera i l'última mare.

  2. Potser en lloc d'eutanàsia, que és una paraula molt lletja, m'agrada més el ben morir o bon morir que són els termes que surten a la novel·la. Jo no hi estic pas en contra. Ahir vaig veure la pel·lícula "Los descendientes" que és sobre el mateix tema, però d'actualitat, i també us la recomano.

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/