« Tornar a la web de la Biblioteca Rafael Vilà i Barnils

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Sinca, Genís. Una família exemplar


Genís Sinca (Manresa, 1970) és un escriptor català, guanyador del premi Josep Pla de narrativa de 2013.

És llicenciat en Periodisme. Va treballar molts anys fora de Catalunya, essent lector de català a la Universitat de Heidelberg, redactor en el Diari d'Andorra, i corresponsal a Itàlia pel diari Avui i de COMRàdio. S'ha dedicat al periodisme d'investigació amb una sèrie de biografies inèdites de personatges catalans del món de la política i la cultura, publicades a La Vanguardia i al "Quadern" de El País, sota el títol d’ "Històries de fa poc". (Viquipèdia)


Una família exemplar, el llibre que hem tractat en aquest Club de Lectura, és la primera novel•la de l’escriptor manresà; amb la qual, enguany, ha sigut guardonat amb el premi Josep Pla.

La novel•la és una sàtira sobre dues nissagues importants catalanes, de Tortosa i Manresa, basada en la caricatura tant física com mental dels personatges.


En un primer moment, es presenta la família dels Antich. El lector pot pensar que són una família feta a l’antiga, i que només pensa en els diners. Però quan més endavant es coneix la família Mirabaix, molt més rígida i àvida de béns econòmics, els Antich es recorden com una entranyable família unida.


Els personatges són descrits destacant, per sobre de tot, els seus trets físics que mostren un perfil caricaturitzat. Els Antich destaquen per la figura central de Joan Bou, que amb el cognom ja ho diu tot, i els pits inflats de les dones de la família, les matrones de la guerra.

Per altra banda, els Mirabaix tenen un tret molt característic: les dents grosses i sortides; el narrador , i els propis personatges, acostumen a comparar-los amb rates. Conforme va avançant la novel•la, el lector veu com els Mirabaix es van transformant, física i espiritualment, en rosegadors.


La novel•la agafa un ritme trepidant a la Segona Part. Quan el lector ha vist les entranyes de les famílies: les actuacions, els sentiments, les relacions familiars, els principis i les prioritats; es crea un nou clima tens i delirant que no deixa ningú ben parat.

Sara Sánchez

 

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. M'ha agradat pel seu sentit de l'humor. Una ironia que comença d'una manera fina, les escenes fan riure; però que s'acaba transformant en una històrioa àcida i mordaç, que fa ràbia i que retrata la gent dolenta de mena.

    El tret característic dels Mirabaix, les dents grosses, acaba desapareixent com a tret físic, i acabes veient els personatges com a veritables rates. Genís Sinca els animalitza. De fet les rates són les grans supervivents, per damunt de convencions i mostres d'educació que en tota circumstància intenta donar a conèixer la família catalana benestant dels Bou... tal i com passa a la vida mateixa: el fet de tenir escrúpols o no.

    En una de les escenes finals, les "ratetes" s'acaben menjant la mare (Bou). Les rates Mirabaix, família la qual el primer de la nissaga (adoptat) ja acaba apropiant-se de la família, fer-la seva i destruïnt tot aquell que s'interposa entre els patriarques d'aquesta i la seva ambició.

    Personalment m'ha agradat per tot aquest retrat, tot i que el final s'endevina aviat.

    Sílvia

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal