« Tornar a la web de la Biblioteca Rafael Vilà i Barnils

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Jesús Moncada. Calaveres atònites

Jesús Moncada. Calaveres atònites.

Segons la Viquipèdia –l’enciclopèdia de referència a la web–, Mequinensa és un municipi de la Franja d’Aragó pertanyent a la comarca del Baix Cinca, província de Saragossa. Es troba situat en la confluència dels rius Ebre i Segre, fet destacable més enllà de la curiositat.

Però Mequinensa és molt més que una localització geogràfica en el mapa; fins i tot més que un poblet perdut en l’aiguabarreig de dos rius, dues llengües i dues comunitats autònomes de tradicions, orígens i cultures diferents. Mequinensa és un món: el món literari de Jesús Moncada.


Com tot món literari, el d’aquest escriptor català està habitat per personatges que cobren vida a les pàgines de les seves obres, encapçalades pel conegut Camí de Sirga, gran homenatge al poble natal de l’autor. Calaveres atònites, el llibre amb el qual encetem el nou curs del Club de lectura d’Arbúcies, és una mostra fefaent de l’existència del món mequinensià i dels personatges que l’habiten.

Un fet anecdòtic i puntual –l’arribada del barceloní Mallol Fontcalda al poble per ocupar-hi la plaça de secretari del jutjat de pau– ens convida, a nosaltres, els lectors, a entrar a l’univers moncadià i a conèixer, en definitiva, els vilatans d’una Mequinensa mig ficcionalitzada mig descrita. Som als anys 50, en plena postguerra, i moltes de les ferides del conflicte del 36 segueixen obertes.

Un cop s’ha endinsat en aquesta mena de territori salvatge amb normes pròpies i desconegudes que és la Mequinensa moncadiana, al lector només li queda la possibilitat de deixar-se endur, de deixar-se seduir per la veu dels diferents narradors de cadascun dels capítols de l’obra.

Atònits com les calaveres que serem tots, al cap i a la fi, assistim a una desfilada de personatges, vivències i històries breus sense ni poder gairebé piular. Això sí, és difícil que no se’ns escapi, mentre llegim, un somriure: en el món moncadià la ironia hi juga un paper protagonista. De vegades, és una ironia que provoca un riure sorneguer, mig burleta; d’altres, un somriure d’orella a orella. Però sovint, Moncada utilitza la ironia per a fer una clara crítica social i, encara més, un evident judici: la vida humana és ben poqueta cosa, és només el que transcórre des que som “embrions incerts” fins que esdevenim “calaveres atònites”. Què més podem demanar-li a un escriptor?!


Jesús Moncada (Mequinensa 1941-Barcelona 2005) 

Nascut a l’antiga Mequinensa –és a dir, el poblet que poc després quedaria inundat per les aigües del pantà homònim i el de Riba-roja–, Jesús Moncada sempre es va sentir arrelat a aquest trosset de terra aragonesa i parla catalana. Fou mestre de formació acadèmica i de professió, tot i que, conscient que preferia l’escriptura i el dibuix, abandonà la docència i el poble i s’instal•là a Barcelona. Allà començà a pintar, a estudiar la tècnica del gravat i entrà a treballar a l’editorial Montaner y Simón, on també treballava l’escriptor Pere Calders.

Moncada començà a escriure i a pintar de manera professional, compaginant tasques de editorials i de traducció –Verne, Dumas, etc. L’èxit editorial Camí de sirga el consagrà com a narrador i precedí les no menys celebrades La galeria de les estàtues, Estremida memòria, Calaveres atònites i Cavòries estivals i altres proses volanderes. Obra rera obra, Moncada aconseguí crear un públic lector fidel i un reconeixement de la crítica impulsat per premis com el Joan Crexells, el Premi Nacional de la Crítica, el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Sant Jordi i el Premio de Honor de las Letras Aragonesas. 

Altres blogs:

Jesús M. Tibau

Espais literaris (llocs geogràfics que apareixen en la literatura)

Més opinions a Llibres per llegir

 

Marta Noguer Ferrer, conductora del Club.

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/