« Tornar a la web de la Biblioteca Rafael Vilà i Barnils

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Vicenç Pagès Jordà. Dies de frontera

Dies de frontera, Vicenç Pagès Jordà


Nota sobre l’autor i Dies de frontera


Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) és un dels escriptors catalans l’obra del qual ha estat més reconeguda darrerament tant per la crítica com pel públic lector. Autor de novel•les, reculls de contes i assajos sobre literatura, aquest figuerenc ha fet passes de gegant dins el context de la literatura catalana recent. Des del recull Cercles d’infinites combinacions –llibre amb què guanyà la Biennal de Barcelona–, fins a Dies de frontera –darrer premi Sant Jordi–, Pagès ha fet evolucionar una obra que es supera a sí mateixa en molts sentits un cop i un altre. La novel•la que ens ocupa n’és un exemple.


Hereva, en més d’un sentit, d’Els jugadors de Whist –Premi Crexells 2009–, Dies de frontera ens endinsa al món particular de dos personatges, en Pau i la Teresa, parella de fet que viu un procés de separació. Però que aquest argument no enganyi ningú! Aquesta no és una novel•la romàntica ni psicològica –en el sentit pròpiament literari d’aquests termes. El món de la parella hi és explorat com s’explora un paisatge cremat després d’un incendi: amb helicòpter, des de l’aire, sense implicar-se massa, sense baixar arran de terra per fer una exploració sobre el terreny. No. El que fa el narrador és disparar la càmera i oferir-nos una sèrie de fotografies instantànies d’un paisatge humà entre desolat i esperançador; entre emocional i sentimental; entre irrellevant i cabdal. Les instantànies de Pagès ens ofereixen un repàs vital dels dos personatges protagonistes, i d’alguns altres de secundaris –no menys imprescindibles, cal dir-ho.
Com en un collage, les fotografies que ens acosten a la vida dels personatges, es troben barrejades en el temps i en l’espai. El lector ha de reconstruir part del camí fet per en Pau i la Teresa (i personatges annexos: la nostra vida no seria res, sense els que ens envolten). Però el format collage no afecta només l’argument. També l’estructura: cent capítols breus amb descripcions minucioses –sovint gairebé quirúrgiques–; alguns, imitant el format d’una conversa de whatsapp; d’altres, una mena de gags plens d’humor i picades d’ullet. Tot plegat agilitza la lectura d’una història que, si no fos per això, potser cauria de les mans del lector avesat a trobar en els llibres una història que “enganxi” o un argument que aguanti el pes de les 328 pàgines que té el volum en aquesta seva primera edició.


Aquesta és, per diferents motius, una novel•la de frontera: pel seu format, pel tractament dels seus personatges, pel territori que aquests habiten –la zona que podem dibuixar en el mapa entre Girona, Figueres i La Jonquera–, així com per les seves professions –ell, professor de geografia (!) d’institut d’aquells que eternitzen l’escriptura de la tesi doctoral; ella, administrativa en un centre cultural gironí. El capítol dedicat a les morts de Benjamin i Machado, a l’antiga frontera francoespanyola, podem entendre’l, d’una banda, com l’homenatge a aquests dos personatges i, de l’altra, com l’escenificació d’una metàfora: la frontera és més que un espai (o un no-espai, com sovint es diu). Dies de frontera esdevé una manera més d’explorar aquest territori físic i emocional i de dir-nos-en alguna cosa més.

 

Marta Noguer Ferrer

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal