« Tornar a la web de la Biblioteca Rafael Vilà i Barnils

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Pere Calders. Cròniques de la veritat oculta

Cròniques de la veritat oculta de Pere Calders

Per Sara Sánchez Navarro  

 

 

Pere Calders i Rossinyol neix a Barcelona el 1912 i hi mor el 1994.   Va ser un escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986.

  http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Calders_i_Rossinyol - cite_note-Premis-3

A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos.

  http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Calders_i_Rossinyol - cite_note-fantasia-5

Com a dibuixant va arribar a dirigir L'Esquella de la Torratxa, juntament amb el seu amic Avel·lí Artís Gener (Tísner).   De petit, passa la vida al camp i el seu pare li encomana el gust per la literatura. Ja de gran es trasllada a Barcelona per realitzar els seus estudis a l’Escola Catalana Mossèn Cinto on coneixerà el seu primer mestre, Josep Peronella, qui l’animarà a escriure.

 El seu primer conte l’escriu als catorze anys i es titula Primer arlequí. Al mateix temps, Calders desenvolupa la seva segona vocació que és el dibuix, i als disset anys ingressa en l’Escola Superior de Belles Arts. Amb només vint anys i gràcies Tísner, s’incorpora a la redacció del Diari Mercantil. Aquesta feina li obre moltes portes, ja que el director del diari, Josep Janés Olivé, s’ofereix per dur a terme la publicació de diferents contes de Calders i un llibre, el 1936, titulat El primer arlequí, on es recullen alguns contes de l’autor.   A Calders li toca viure temps difícils, el període de la Guerra Civil espanyola, tot i així va intensificar la seva activitat i va continuar escrivint i dibuixant en diferents diaris de l’època: Treball, La Rambla, Diari de Barcelona...

El 1937 es cridat al front com a cartògraf en el bàndol republicà, i al mateix temps publica la seva primera novel·la La Glòria del doctor Larén. Calders recull els fruits de la seva vocació en forma de premis literaris, el 1938 guanya el premi Narcís Oller per L’any de la meva gràcia, i el premi Creixells per Gaeli i l’home déu, ambdues obres inèdites fins anys més tard, degut al moment històric que es vivia el país. El mateix any publica Unitats de xoc, reflex de les seves experiències al front.   En aquesta petita part de la seva obra ja s’hi troben constants que apareixeran al llarg de la seva trajectòria literària, per exemple “el dret incontestable de l’autor o de l’home a somiar.”

Durant aquesta època, Calders va tenir la sort de poder arribar a formar part del Grup de Sabadell, del qual n’era admirador. L’autor rebia l’herència del noucentisme, els anys d’or de la literatura catalana, i volia continuar en aquesta línia. Per Calders la literatura era un terreny per l’especulació intel·lectual i l’experimentació formal , que treballava a través de l’humor.  

El 1939, la seva vida va donar un tomb de cent vuitanta graus: amb la derrota del bàndol republicà es veu obligat a exiliar-se, com molts altres intel·lectuals de l’època. Calders va viure vint-i-tres anys a Mèxic on va poder mantenir relació amb d’altres companys en la mateixa situació com Tísner, o Josep Carner, qui el va ajudar a entrar en contacte amb intel·lectuals del país i Catalunya. Tampoc en aquest entorn, que li era foraster, ni l’enyorança que sentia per la seva terra van impedir que l’autor deixés d’escriure.  

El 1954 va guanyar el premi Víctor Català, pel recull de contes que hem escollit en aquest Club de Lectura, Cròniques de la veritat oculta, que va poder publicar l’any següent. Aquesta obra representa la reincorporació de Calders en la literatura catalana interior, després d’un complicat i dolorós parèntesis forçat, pot tornar a desenvolupar la seva activitat vocacional, tot i que fos des de Mèxic. Es tracta d’una peça clau dins la narrativa de Calders, ja que el descobreix com un narrador extraordinari.

 El 1962, Pere Calders torna a Barcelona després d’haver passat més de mitja vida fora de casa seva. Vivint a Mèxic ja havia rebut premis que l’identificaven com un dels millors narradors catalans. En arribar, la seva activitat no s’atura i continua col·leccionant premis literaris per les seves grans obres, tant novel·les com llibres de relats. El seus llibres han sigut traduïts a moltes llengües diferents i publicats arreu del món.   Calders basa la seva narrativa en tres pilars fonamentals:  

  •  L’humor i la ironia: tant per distreure al lector com per fer reflexionar, amb dures crítiques a la societat i a la humanitat.  
  •   La sorpresa i la fantasia: en les obres de Calders s’estableix un contrast entre l’espai real en què succeeixen els fets, i els propis fets que, a mesura que avança el conte, poden anar degenerant cap a situacions oníriques i surrealistes.  
  •  Un llenguatge acurats i precís: el vocabulari i la riquesa lèxica que trobem als contes no dificulta la lectura, ja que la comprensió es dóna a través del context, i dóna un punt de finesa i naturalitat que agrada al lector. També hi apareixen oracions filosòfiques i poètiques.

Pel que fa al Club cal dir que aquest llibre va agradar a la major part dels assistents. Vam comptar amb la presència de Raimon Artís, el fill de Tísner i nebot de Calders, fent que coneguéssim detalls interessants d’alguns contes de la mà d’un parent directe. Com que aquesta oportunitat no es dóna massa sovint, vam aprofitar per preguntar-li sobre aspectes tant literaris com personals, sobre la seva etapa a Mèxic.  

Els aspectes més destacats sobre Cròniques de la veritat oculta, i en general, sobre l’escriptura de Calders, que es van tractar al Club són:  

  •  L’excel·lent narrativa: tot i que l’autor utilitza paraules i vocabulari fora de l’àmbit d’ús, si mes no actual, el lector no perd el sentit de la narració (en els somnis ja és una altra cosa). La fluïdesa amb la que se sostenen les seves oracions convida al lector a continuar llegint.  
  •  L’humor: es tracta de contes curts que sovint fan somriure al lector, qui entén les crítiques, o emfatitza amb els personatges desafortunats que hi apareixen.  
  •  Cinisme: alguns participants destaquen aquest tret de l’obra caldersiana. La naturalitat amb la que narra fets estrepitosos i inclús violents, fan que el lector es plantegi les situacions i consciències humanes des d’un altre punt de vista. Fent també que es creï un ambient irònic i humorístic, com es destaca en el punt anterior.  
  •  Narrador en primera persona: això fa que el lector pugui identificar-se molt més amb el personatge que narra la història, sigui quin sigui el tipus de personatge. Això fa que es tracti d’un punt de vista subjectiu que es pot veure distorsionat pels deliris del personatge.   ·         Els finals oberts, a través de somnis o pensaments onírics, que deixen al lector sense una solució final, però lliure d’interpretació. Ja des del títol es remarca la idea de la gran capacitat imaginativa que té l’ésser humà.  
  •  Món de la fantasia/ realisme màgic: a partir de l’aparició de personatges misteriosos, d’altres amb dons sobrenaturals i fenòmens irreals es planteja un submón que crea una constant en els diferents relats del llibre.     Els contes més comentats van ser:
  • La Revolta del terrat: el nostre convidat especial va comentar que és el conte clau sobre la representació de la postguerra. Una convivència veïnal que duu a la creació d’unes normes pròpies, i les situacions que s’hi esdevenen. Pel que fa a l’humor es va comentar el fragment on es fa una descripció del gos com si d’una persona es tractés.
  •  Feblesa de caràcter: la gràcia recau en que s’hi acaba robant inclús al propi Calders.
  •  Desert: aquest conte va destacar pel seu fil filosòfic sobre el tracte que té l’esser humà amb la vida, i les situacions i conseqüències dels actes en un món dirigit pel destí.

 

ENLLAÇOS INTERESSANTS

 

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Destaquem, com un honor, que vam poder gaudir de la presència d'en Raimon Artís, fill de Tísner, i per tant nebot de Pere Calders.

    En Raimon, ens va poder explicar experiències vitals a Mèxic de Calders, així com anècdotes i vivències com a escriptor, i caràcter tímid que tenia l'autor. Patidor de mena, però amb un gran sentit de l'humor i ironia, cosa que compartia amb la seva dona.

    Agrair també a la Marta Noguer, la qual ens va fer d'enllaç perquè en Raimon assistís al nostre Club.

    Sílvia

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/