« Tornar a la web de la Biblioteca Rafael Vilà i Barnils

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Articles amb la paraula clau "Arbúcies"

Jesús Moncada. Calaveres atònites

Jesús Moncada. Calaveres atònites.

Segons la Viquipèdia –l’enciclopèdia de referència a la web–, Mequinensa és un municipi de la Franja d’Aragó pertanyent a la comarca del Baix Cinca, província de Saragossa. Es troba situat en la confluència dels rius Ebre i Segre, fet destacable més enllà de la curiositat.

Però Mequinensa és molt més que una localització geogràfica en el mapa; fins i tot més que un poblet perdut en l’aiguabarreig de dos rius, dues llengües i dues comunitats autònomes de tradicions, orígens i cultures diferents. Mequinensa és un món: el món literari de Jesús Moncada.


Com tot món literari, el d’aquest escriptor català està habitat per personatges que cobren vida a les pàgines de les seves obres, encapçalades pel conegut Camí de Sirga, gran homenatge al poble natal de l’autor. Calaveres atònites, el llibre amb el qual encetem el nou curs del Club de lectura d’Arbúcies, és una mostra fefaent de l’existència del món mequinensià i dels personatges que l’habiten.

Un fet anecdòtic i puntual –l’arribada del barceloní Mallol Fontcalda al poble per ocupar-hi la plaça de secretari del jutjat de pau– ens convida, a nosaltres, els lectors, a entrar a l’univers moncadià i a conèixer, en definitiva, els vilatans d’una Mequinensa mig ficcionalitzada mig descrita. Som als anys 50, en plena postguerra, i moltes de les ferides del conflicte del 36 segueixen obertes.

Un cop s’ha endinsat en aquesta mena de territori salvatge amb normes pròpies i desconegudes que és la Mequinensa moncadiana, al lector només li queda la possibilitat de deixar-se endur, de deixar-se seduir per la veu dels diferents narradors de cadascun dels capítols de l’obra.

Atònits com les calaveres que serem tots, al cap i a la fi, assistim a una desfilada de personatges, vivències i històries breus sense ni poder gairebé piular. Això sí, és difícil que no se’ns escapi, mentre llegim, un somriure: en el món moncadià la ironia hi juga un paper protagonista. De vegades, és una ironia que provoca un riure sorneguer, mig burleta; d’altres, un somriure d’orella a orella. Però sovint, Moncada utilitza la ironia per a fer una clara crítica social i, encara més, un evident judici: la vida humana és ben poqueta cosa, és només el que transcórre des que som “embrions incerts” fins que esdevenim “calaveres atònites”. Què més podem demanar-li a un escriptor?!


Jesús Moncada (Mequinensa 1941-Barcelona 2005) 

Nascut a l’antiga Mequinensa –és a dir, el poblet que poc després quedaria inundat per les aigües del pantà homònim i el de Riba-roja–, Jesús Moncada sempre es va sentir arrelat a aquest trosset de terra aragonesa i parla catalana. Fou mestre de formació acadèmica i de professió, tot i que, conscient que preferia l’escriptura i el dibuix, abandonà la docència i el poble i s’instal•là a Barcelona. Allà començà a pintar, a estudiar la tècnica del gravat i entrà a treballar a l’editorial Montaner y Simón, on també treballava l’escriptor Pere Calders.

Moncada començà a escriure i a pintar de manera professional, compaginant tasques de editorials i de traducció –Verne, Dumas, etc. L’èxit editorial Camí de sirga el consagrà com a narrador i precedí les no menys celebrades La galeria de les estàtues, Estremida memòria, Calaveres atònites i Cavòries estivals i altres proses volanderes. Obra rera obra, Moncada aconseguí crear un públic lector fidel i un reconeixement de la crítica impulsat per premis com el Joan Crexells, el Premi Nacional de la Crítica, el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Sant Jordi i el Premio de Honor de las Letras Aragonesas. 

Altres blogs:

Jesús M. Tibau

Espais literaris (llocs geogràfics que apareixen en la literatura)

Més opinions a Llibres per llegir

 

Marta Noguer Ferrer, conductora del Club.

Sang vessada

Pròxim dimarts 17 de maig comentarem el llibre Sang Vessada, d'Asa Larsson.

Asa Larsson, petita biografia


Asa Elena Larsson neix a Uppsala el 28 de juny de 1966, es va educar a Kiruna, que és on ambienta els seus llibres, i actualment viu a Mariefred.

Va estudiar dret a la universitat de Uppsala i va exercir la seva professió especialitzada en legislació tributària abans de dedicar-se a escriure.  

El personatge principal de les seves novel·les Rebecka Martinsson comparteix amb ella aquests dos fets: ser advocada i haver nascut i ser educada a Kiruna, prop del Cercle Polar Àrtic.

En les històries dels seus llibres es fa notar sempre la diferència entre la gent del nord (Kiruna) , i la del sud, Estocolm, més cosmopolita i amb altres tradicions i mentalitat.  

Larsson fou educada religiosament en el laestadinisme, una branca de l’església luterana conservadora, i diu que les seves ganes d’escriure novel·la negra provenen de les seves lectures infantils de la Bíblia, plena d’històries violentes. El seu pare, bibliotecari i amb idees comunistes, la va guiar en les seves lectures d’infantesa i joventut.  

L’any 2007 el director suec Leif Lindblom va portar al cinema la seva primera novel·la Aurora boreal.  

Sang vessada

Sang vessada inicia la història amb el personatge Rebecka Martinsson traumatitzada pel final d’Aurora boreal: ha hagut de matar dos homes i això li causa una greu depressió nerviosa. Malgrat això, s’ha convertit en un personatge mediàtic amb una repercussió positiva sobre el bufet d’advocats d’Estocolm on treballa; el qual malgrat que ella no pot portar cap cas perquè està de baixa, ha d’assistir als judicis perquè jutge, advocats i públic assistent la vegin.  

Sang vessada s’ambienta a Kiruna, però l’estació es diferent. És estiu, ja no hi ha neu i la gent surt més de casa per aprofitar l’estiuet. En aquest ambient idíl·lic, la Mildred, una sacerdotessa luterana és trobada morta, assassinada i amb signes de tortura.  

El cas queda estancat, la policia no troba proves i ja no en busca més. Coincideix que Anna Maria Mella, inspectora lapona petita i intel·ligent, torna de la seva baixa per maternitat, i que Rebecka Martinsson torna a Kiruna per assessorar l’església luterana de la Mildred, la rectora assassinada, perquè s’han escindit de l’estat i s’han d’autogestionar.  

Martinsson comença a trobar proves i possibles assassins: la rectora Mildred tenia molts col·lectius en contra, el primer, sens dubte, els altres rectors de l’església, que no volen una dona rectora. La Mildred es dibuixa com a una dona combativa i dominant, sense pèls a la llengua a l’hora de parlar.

Acull dones amb problemes a casa seva, funda el grup de dones Magdalena, per a estudiar la Bíblia, i crea una fundació per a protegir una lloba que ronda pels voltants de Kiruna. La societat de caçadors també hi està en contra.

Com veieu, molts possibles assassins. A més Mildred guardava en un armari cartes amenaçadores que rebia i d'altres que comprometien a molta gent de la comunitat.  

La història paralel·la de la lloba Potes grogues serà un dels aspectes a comentar en la reunió del club: la figura del llop en l’antropologia.  

Hi ha un llibre d’antropologia que surt en el llibre de Sàchez Piñol la Pell freda, que és La rama dorada de Frazer, que parla del significat de les imatges, dels animals en les diferents cultures, dels rituals, etc. i que des que el vam llegir al Club l'acostumem a consultar. A veure què ens dirà el llop, o en aquest cas lloba.  

També comentarem el paper de la dona a l’església i l’església sueca.   A sota us deixo alguns enllaços per si voleu més informació.  

Asa Larson

Bloc: Nosaltresllegim

Bloc: Blogpetit

Article de Laura Borràs, publicat al diari Ara, on l'autora parla dels "best sellers" i de la vigència dels clàssics.

Fins el proper 17 de maig. Bona lectura!!

 

Sílvia Fontbona

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal