« Tornar a la web de la Biblioteca Rafael Vilà i Barnils

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Ian McEwan. Dissabte

Pròxim llibre:

Ian McEwan. Dissabte.

Com que hem hagut de suspendre el club a causa de la pluja, el farem virtual Tothom pot anar enviant el seu comentari, o passar per la biblioteca i el publicarem al bloc.

Ian McEwan (Aldershot, Anglaterra 1948 --)

És un dels autors més destacats del panorama literari anglès. Ha publicat dos recull de contes i vuit novel·les, entre les quals podeu trobar a la Biblioteca d'Arbúcies:

  • Expiació. Empúries,2002.
  • A la platja de Chesil. Empúries, 2008.

Dissabte és considerada una obra mestra de la literatura contemporània construïda amb mestratge i amb una gran habilitat narrativa.

Com totes les obres de McEwan, és molt introspectiva: sabem absolutament tots els pensaments del seu personatge principal, totes les valoracions, tots els punts de vista, totes les expressions verbals, facials, etc. Per exemple,  veiem com Perowne arriba a diagnosticar malalties de la gent amb qui es creua pel carrer.

L'estil, per tant, és molt  descriptiu i, a vegades, costa de llegir. És un llibre de lectura lenta, per pair a poc a poc.

El temps en el qual es desenvolupen les seves novel·les és curt. Aquestes són construïdes  des d'un instant, des d'una sola idea, en aquest cas, l'argument transcorre en un sol dia: un dissabte.

El dia de la reunió veurem què n'opineu. Fins llavors!

Per anar fent boca us passo els següents enllaços d'uns blocaires i d'un vídeo de TV3:

http://bdllibre.blogspot.com/2008/10/dissabte-de-ian-mcewan.html

http://eliteratura.balearweb.net/post/13271

http://www.tv3.cat/videos/196444484

 

Sílvia Fontbona

Contraclaror


CONTRACLAROR Antologia poètica a càrrec de Maria-Mercè Marçal

 (...) En la poesia de Clementina Arderiu trobem una força personal envejable, un esforç conscient i intel·ligent de construcció de la pròpia vida... I en segon lloc, una tensió semblant entre facetes contraposades del nostre caràcter, que s'ha vist conformat sota pressions educatives i socials no pas tan diferents com es podria pensar (...) De la mateixa manera que encara viu en nosaltres "la filla obedient del pare" i hem de teixir i reteixir aquell altre ésser que anem descobrint i creant en nosaltres, en Clementina Arderiu hi ha una "petita esbojarrada" que clama, que res no aconsegueix de fer emmudir al llarg de la seva obra poètica. I hi ha una revoltada que, ara i adés, ha de tornar a tancar en aquella cambra fosca on ni l'amat ni tan sols ella mateixa no hi podria entrar sense perill. Clementina Arderiu em sedueix quan parla a Contraclaror. Si totes les antologies són tendencioses, aquesta ho és volgudament, explícitament... el conjunt de la selección reflecteix essencialment la meva Clementina. És a dir, la part de la seva obra que sento com a més perdurable i que em dóna -ens dóna- terra on arrelar i saba vella per a les fulles noves.

Maria-Mercè Marçal    

 

Res resta a dir després de l'esplèndid estudi antològic que efectua Maria-Mercè Marçal a l'obra i persona de Clementina Arderiu; poetessa noucentista. De la seva poesia, la idea que ens ha quedat és que seguia el rol de l'època de "bona esposa i mare", però que alhora d'escriure, la poesia li permetia alliberar-se i excel·lir com a dona. Maria-Mercè Marçal diu que està a l'alçada d'Emilie Dickinson o de Sylvia Plath; ambdues molt reconegudes, en canvi aquí a Catalunya, de Clementina Arderiu, durant molt de temps només en sentim parlar com a "dona de Carles Riba".  

Un dels poemes que m'ha agradat:  

CANÇÓ DE LA BELLA CONFIANÇA (de l'Alta llibertat 1916-1920)


A l'amat he donades

totes les claus;

Jo tinc totes les seves,

i fem les paus.  

Però resta una cambra

al fons del fons

on entrar no podríem

ni breus segons.  

Tantes forces ocultes,

tants pensaments

allà dins són escàpols

a tots moments!  

Bé seria debades

sotjar-hi un poc:

l'aldarull colpiria

més que no un roc.  

Contentem-nos d'una ombra

o d'un ressò.

Que ell es dugui els seus comptes

com me'ls duc jo.  

 

 Sílvia Fontbona  

Olor de colònia

Comentarem Olor de colònia de Sílvia Alcàntara. el proper 18 de gener a 2/4 de 10 del vespre, com sempre.

Vinga i que el fred no faci venir mandra a l'hora de sortir de casa!

 

Per anar fent boca:

Olor de Colònia és una novel·la de ficció, però basada en fets viscuts per la pròpia autora.

Sílvia Alcántara va néixer i créixer en una colònia tèxtil del Llobregat. Aquí a Arbúcies, tenim més a prop les del riu Ter, de colònies tèxtils, però la novel·la ens serveix igualment de referència pel que fa l'estil de vida. Fins i tot sabem d'alguns arbuciencs actuals que durant la mateixa època en què s'ambienta la novel·la, els anys 40 i 50, hi vivien.

Aquí a Arbúcies, també tenim en Josep Maria Rovira Montells, Osonenc de naixement i arbucienc d'adopció, que ha escrit La colònia de Salou (1864-1963) Heretat Baurier, amb el qual va guanyar la VIII Borsa d'Ajut a l'Estudi, promoguda per l'Ajuntament  de Roda de Ter. Actualment treballa a l'Escola Vedruna de la nostra població i es dedica, entre d'altres coses, a fer estudis per a la història local.

Comentari:

Olor de colònia és un llibre que es teixeix amb els records de cada dia, de cada personatge que hi viu. És com un petit rusc de personatges, molt jerarquitzat en les seves funcions i maneres de viure, o que els manen de viure: hi veiem reflectit des del més alt esglaó --els amos i directors-majordoms de la torre, amb els seus problemes-- fins al darrers -- l'Adela, la minyona embarassada del senyor i esguerrada física i moralment de per vida, o en Bernat, el missatger, carter, escombriaire, enterramorts, etc... el "gos" dels amos, qui pràcticament només es comunica amb la seva mula, " la Moreua".

El nexe argumental d'aquest detallat calidoscopi, el porta un incendi en els magatzems de la fàbrica, produït de nit i on perd la vida l'escrivent principal de la fàbrica: L'Isidre Claret. La vídua, la Teresa, es veu obligada a deixar el pis, i traslladar-se amb la seva mare malalta i els seus fills, a un altre de més humil de la colònia.

A partir d'aquí, la colònia en general comença a sofrir un canvi, la jerarquia s'altera i tothom ha d'adoptar el seu nou paper.

Sílvia Alcántara descriu els personantges psicològicament amb molts detalls i amb una precisió quirúrgica, de manera que esdevenen rodons. És una novel·la amb força personatges, una novel·la que en diem "coral".

Si en voleu saber més, llegiu-lo sobretot, i aneu als blocs que us adjunto.

Encara que no siguis membre del Club, pots opinar! Anima't

Sílvia Fontbona

http://josepmroviramontells.blogspot.com/

http://lespolsadallibres.blogspot.com/2009/03/la-sensacio-despres-dhaver-llegit-olor.html

http://blogs.tv3.cat/elsenyorboix.php?query=S%EDlvia+alcantara&amount=0&blogid=125

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal