El lector que tiene en sus manos Ficciones es una persona en la frontera, un ser humano que está a punto de abandonar el mundo seguro y confortable del que está hecha la vida cotidiana para adentrarse en un territorio absolutament nuevo. Borges descubre en su obra, o quizás inventa, otra dimensión de lo real. Con seguridad el título, que nos sugiere la idea de mundos imaginados y puramente ilusorios, es sólo una sutil ironía del autor, una más, que nos señala lo terrible y maravillosamente real de sus argumentos.

Text de la contraportada del llibre: Borges, J.L. Ficciones. Bibliotex. 2001

Tony Falcone y Andrée Despierre, que se conocen desde la infancia y se habían perdido de vista, vuelven a encontrarse, casados ya los dos. De pronot, tardíamente, descubren que se gustan y durante meses se dan cita en la "habitación azul" del Hôtel del Voyageurs. Un día en que el marido de Andrée está a punto de sorprenderlos, Tony, atemorizado, decide cortar la relación y se marcha unos días de vacaciones fuera de la ciudad con su esposa e hija. Pero Andrée, que imaginaba ya una nieva vida al lado de Tony, no está dispuesta a que éste la abandone y empieza a acosarlo con cartas cada vez más apremiantes y comprometedoras. Cuando, una mañana, Gisèle, que no sospecha nada, pide a Tony, su m arido, que vaya a la tienda de comestibles de los Despierre a recoger unos encargos, ignora hasta qué punto esa visita será fatídica y hasta dónde puede llegar una mujer despechada...

Text de la contraportada del llibre: Simenon, G. La habitación azul. Tusquets. Barcelona. 2003

Relata la peripècia d'una família de blancs pobres, els Bundren, que recorren els paratges rurals del Sur amb el cadàver de l'esposa i mare en un taúd per enterrar-la en una parcel·la de la seva propietat. Aquesta aventura tragicòmica, en la que es barreja un humor un punt àcid amb la més arravatadora desolació, està narrada mitjançant una successió de monòlegs interiors dels diversos personatges: el patriarca familiar, els fills i la pròpia mort, que parla al lector des de "l'altre costat", des del més enllà. I en aquest viatge amb ressons grotescos de la Odissea homèrica i d'episodis bíblics, Faulkner introdueix els temes i obsessions que fecunden la seva literatura: la decadència del Sur, el viatge iniciàtic, la culpa que turmenta als personatges, la transgressió i el seu càstig, el pes opressiu del passat.

Extret de: http://www.anagrama-ed.es

William Faulkner. 50 anys de la seva mort. Article publicat al suplement Cultura d'El Punt Avui el 16 de febrer de 2012

Laia, una professora universitàira de vint-i-set anys, es troba immersa gairebé per atzar en una investigació sobre les circumstàncies que van envoltar la mort, esdevinguda uns any enrere, de l'escriptor Salvador Yvars, al qual ha dedicat la seva tesi doctoral.

Capítol a capítol, a través dels ulls de Laia assistirem a dos processos que es desenvolupen en paral·lel: l'intent de trobar respostes als diversos interrogants que planteja el cas i el progressiu desplegament de la personalitat de la protagonista, en un moment crucial de la seva vida.

Text de la contraportada de: Santaeulàlia, J.N. Ulls d'aigua. Columna Edicions. Barcelona. 2002

Recull de contes de diferents autors:

- William Wilson de E. A. Poe

- El otro de Jorge Luís Borges

- O ell, o jo de Pere Calders

- Gualta de Javier Marías

- Préssec de Poma de Quim Monzó

«—No te m’escaparàs. M’hi has de dur.

—Però amic meu...

—Deixa'm fer. Ja sé que és "perillós"... Potser és això precisament el que m'atreu.»

Qui parla d'aquesta manera és Fridolin, un metge vienès jove, feliç i ben acomodat, amb èxit, casat i pare d'una nena, que durant uns carnavals se sent arrossegat cap a un món ignot a mig camí entre el son i la vigília, en el qual, empès pel desig, viurà unes experiències de rara i fascinadora intensitat. Amb una subtilesa fora del comú i unes capacitats descriptives i psicològiques extraordinàriament modernes, Arthur Schnitzler ens porta cap a un terreny ambigu i ambivalent, de màgica ensonyació.

Text de la contraportada del llibre: Schnitzler, A. Història somiada. Quaderns Crema. 1998

El castillo se puede entender como la conformación ficticia del destino de K., un hombre abocado a buscar la realización del anhelo ferviente de integrarse en el mundo social, en el del amor, en el del trabajo, y que, como consecuencia de diversos factores, muchos de ellos externos, pero no pocos internos e inherentes a su personalidad, es incapaz de lograrlo.

Text de la contraportada del llibre: Kafka, F. El castillo. Cátedra. Madrid. 2000