« Tornar a la web de la Biblioteca Julià Cutiller

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

"Macbeth" de William Shakespeare

Els generals escocesos Macbeth i Bànquo regressen victoriosos d'una batalla contra les tropes noruegues. En un erm es troben amb tres bruixes que profetizen que Macbeth serà Senyor de Cawdor i Rei d'Escòcia i que l'estirp de Banquo regnarà a Escòcia. El Rei d'Escòcia, Duncan  executa al Senyor de Cawdor per traïció i el lliura el senyoriu a Macbeth. 

Macbeth veient que el destí  anunciat per les bruixes es va complint i animat per la seva esposa,  assassina  Duncan  quan aquest s'allotja  al seu castell. Els fills del Rei,  Malcolm i Donalbain fugen espantats cap a Anglaterra i Irlanda respectivament pel que la sospita del regicidi recau en ells. Macbeth, com a parent més pròxim, és nomenat Rei d'Escòcia. 

Perquè no es compleixi la profecia de les bruixes respecte a Bànquo, Macbeth envia sicaris per a matar Bànquo i el seu fill Fleance. Bànquo mor, però el noi aconsegueix escapar. 

Macbeth té cada vegada més al·lucinacions i el fantasma de Banquo se li apareix. Espantat, consulta les bruixes i aquestes li diuen que  es guardi de Macduff, Senyor de Fife; que cap home parit per dona podrà mai vèncer a Macbeth; i que el seu poder es mantindrà fins que el bosc de Birnam entri a  Dunsinane. Macbeth fa assassinar  la dona i els fills de Macduff. Aquest mentrestant ha partit cap a Anglaterra per a unir-se a Malcom, legítim hereu de la corona escocesa, i han reclutat un exèrcit de 10000 homes per a entrar a Escòcia. 

El sentiment de  culpabilitat torna boja  Lady Macbeth que acaba traient-se la vida. L'exèrcit de Malcom talla arbres del bosc de Birnam i escudats rera d'ells, els homes entren a Dunsinane. Macduff, que havia estat tret del ventre de la seva mare abans d'hora, acaba amb la vida de Macbeth. Malcom és proclamat Rei d'Escòcia.

Text extret de: http://www.xtec.cat

Article de Marcos Ordóñez a El País sobre una versió de Macbeth de la companyia Cheek by Jowl

Comparteix aquesta informació:
Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Delicious Comparteix per e-mail Imprimir

Comentaris

  1. Abans de deixar el llibre a la prestatgeria (no és un adéu, és un "fins aviat"), em permetreu que recordi, una vegada més, les paraules de Macbeth:

    "La vida no és res més que una ombra que camina;
    un pobre actor que es mou enrigidit
    i consumeix el temps que està en escena,
    i que després, ja no se'l sent mai més;
    és un conte explicat per un dement,
    ple de soroll i de fúria, i sense cap sentit."

    Doncs aixó, consumirem el temps llegint.

    Cristina

  2. Tot i que no estic molt habituada a llegir teatre, molt de tant en tant m'hi obligo..., he disfrutat molt del llibre, i és que això és teatre en majúscules.

    Fins aviat companys/es.

    Olga

  3. Realment, una obra espectacular que toca totes les fibres de l'ésser humà perquè si n'hi han, n'hi ha d'haver més d'una. Shakespeare devia ser un geni i un gran coneixedor de la misèria humana. Geni perquè sabia traduir a paraules allò que a vegades ens resulta inexplicable. Coneixeder de l'home perquè és capaç de mostrar totes les cares possibles d'un mateix gest.
    On no hi sobra ni falta cap paraula és en les grans obres de la literatura, crec que aquesta n'és una.

Escriu el teu comentari

simple_captcha.jpg
(escriviu el codi de la imatge)

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal