« Tornar a la web de la Biblioteca Julià Cutiller

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

"Un calor tan cercano" de Maruja Torres

Una historia pequeña e intensa sobre la iniciación a la complejidad de vivir, del aprendizaje del amor y los tortuosos y ocultos senderos que conducen hacia la compasión.

«Algunas novelas son como los remordimientos: se abren paso sin que la voluntad del autor pueda impedírselo. Un calor tan cercano, en principio, ni se iba a titular así ni iba a tratar de lo que trata. El tema de la infancia sólo aparecía en la medida en que justificaba el comportamiento adulto de la protagonista. Poco a poco, sin embargo, igual que, en mi ficción, Manuela se ve obligada a retroceder más de tres décadas para llegar a la etapa final de su viaje, para ponerse en paz, yo sentí que era ésta, y no otra, la novela que tenía que escribir para saldar, a mi vez, mis propias cuentas. Uno escribe, al menos yo lo hago, para dotar de sentido a lo que no lo tuvo, y para inventar lo que a la vida se le olvidó. Para ordenar el caos.»

Maruja Torres (Barcelona, 1943) es una de las periodistas más reconocidas de España. Ha publicado dos novelas de humor, ¡Oh, es él! (1992) y Ceguera de amor (1994), un libro de viajes, Amor América (1994), y la recopilación de artículos periodísticos Como una gota (1996). Su novela vagamente autobiográfica Un calor tan cercano (1997) y sus memorias como periodista Mujer en guerra (1999) alcanzaron gran éxito de público y crítica. Con Mientras vivimos, la novela que le valió el Premio Planeta en el año 2000 y llegó a medio millón de lectores, Maruja Torres se consolidó como una de las novelistas más destacadas de nuestros días, hecho que revalidó con Hombres de lluvia (2004) y La amante en guerra (2007). En 2006 recibió la Medalla de Oro a las Bellas Artes por su contribución a la cultura. Esperadme en el cielo, un precioso homenaje a sus grandes amigos Terenci Moix y Manuel Vázquez Montalbán, resultó merecedora del Premio Nadal en el año 2009. Su última novela, Fácil de matar (2011), supuso su primera y exitosa incursión en la novela negra. Columnista habitual de El País y adicta de la red 2.0, su blog tiene más de cien mil usuarios únicos y recibe cerca de cinco mil visitas diarias.
 

Text extret de: http://www.planetadelibros.com

Reunió prevista pel dia: 4 d'abril de 2013 a les 21.00h

"El carreró dels miracles" de Naguib Mahfuz

La vida al carreró Midaq és difícil, però més difícil resulta escapar-ne. Envoltada per un ambient miserable poblat per alcavotes ambicioses, dentistes sense titulació, militars enamorats, prostitutes, comerciants avars i individus que cobren per deformar captaires més o menys sans, Hamida, jove i preciosa, busca un futur millor. La seua bellesa captiva Abbas, qui es desviurà per demostrar-li que l’estima amb bogeria; però també atrau Salim, un vell solitari i malcarat –tot i que ric– que li podria concedir tots els desitjos. En aquesta disjuntiva es troba quan apareix en escena un tercer pretendent: el seductor Ibrahim.

El carreró dels miracles és, probablement, l’obra més popular i traduïda de Naguib Mahfuz. La força i cruesa amb què Mahfuz descriu les imatges de la desgràcia i la joia que formen les vides en aquest carreró del Caire han convertit aquesta novel·la coral en una peça fonamental de l’obra del premi Nobel i en un referent de la literatura àrab contemporània.

Naguib Mahfuz (el Caire, 1911-2006) és el gran escriptor de la literatura àrab contemporània. La seua extensa obra literària reflecteix la vida quitidiana al llarg de la història a la ciutat del Caire. De la seua producció cal remarcar, a banda d'El carreró dels miracles (adaptada al cinema en dues ocasions), novel·les com ara Miramar, El cafè del mar o Entre dos palaus, i en aquesta mateixa col·lecció es pot trobar El lladre i els gossos, La maledicció de Ra, Akhenaton, el rei heretge i Radubis, una cortesana en l'Egipte dels faraons. L'any 1988 es va convertir en el primer -i fins ara l'únic- escriptor en llengua àrab distingit amb el Premi Nobel de Literatura.


Text extret del llibre: Mahfuz, N. El carreró dels miracles. Bromera, 2007

Reunió prevista pel dia: 28 de febrer de 2013 a les 21.00h.

"Olor de colònia" de Sílvia Alcántara

Un gran incendi trenca la monotonia de la Colònia. Els magatzems cremen pels quatre costats. El fum ho empudega tot. La sirena sona sense parar, tothom és al carrer. La lluita per salvar la fàbrica és desesperada. Per fi una veu crida: ja no hi queda ningú! Es dóna per apagat el foc, i amos i treballadors van a l'església en acció de gràcies. Realment no hi quedava ningú?

Atrapat, atrapat queda el lector fins a l'última pàgina d'aquesta novel·la, punyent com la vida dels seus protagonistes, amb un final sorprenent i sense concessions.

Olor de Colònia evoca la vida d'una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d'una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que és també l'escola per als fills, l'església, les botigues i les cases per viure-hi.

Sílvia Alcàntara i Ribolleda, nascuda a Puig-reig (El Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys seixanta es trasllada a Terrassa, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s'acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua i, quan ho aconsegueix, se li obre un món que no havia pogut ni imaginar. Es posa a escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l'Aula de lletres, on ensenyen tècniques d'escriptura literària; és de les primeres a apuntar-s'hi. Després, a l'Ateneu Barcelonès completarà l'aprenentatge. Ha guanyat alguns premis de contes breus. Aquesta és la primera novel•la.
 

Text extret de: http://www.edicions1984.cat/

Us recomanem: http://escriureperpoderviure.blogspot.com.es/

Reunió prevista pel dia: 31 de gener de 2013 a les 21.00h.

"I el món gira" de David Cirici

Premi Prudenci Bertrana de Novel·la  2011

Una novel·la sense bons ni dolents, amb comèdia i amb drama, en què tothom se sent empès a canviar i, si pot ser, a millorar.

Ricard Moja, president de la fundació d’una prestigiosa institució cultural, desvia una quantitat important de diners per al seu ús personal. Recomanat per ell, l’artista Res Benito està preparant un gran mural sobre l’orgasme, que segons ell és l’origen del cant, per al teatre del Liceu. Tres perruqueres li proporcionen els pèls que necessitarà per a la seva obra. Mentrestant, Rubén Montesinos, que treballa per a les persones sense sostre, rep l’encàrrec de buscar la Lídia Moja, germana d’en Ricard desapareguda a l’Índia fa més de trenta anys.

Així comença una història que no podreu parar de llegir, construïda com un joc d’engranatges que mouen el món, el capgiren i fan rics els pobres i una mica menys rics els rics. Una novel·la sense bons ni dolents, amb comèdia i amb drama, en què tothom se sent empès a canviar i, si pot ser, a millorar.

Text de la contraportada del llibre: Cirici, D. I el món gira. Columna, 2011
 

Reunió prevista pel dijous 29 de novembre a les 21.00h.

Comptarem amb la presència de l'autor del llibre David Cirici.

El que s'ha dit a la premsa

"Faig poca crítica i poc moralisme a la novel·la". Ara

El cas Moja. La Vanguardia

L'èpica en temps anodins. El Punt Avui

La farsa indeturable. Presència

"El cor és un caçador solitari" de Carson McCullers

El cor és un caçador solitari, publicat per primera vegada en català el 1965, és una de les novel·les més remarcables de la literatura nord-americana. L'autora hi descriu l'aïllament espiritual, simbolitzat per un personatge sord-mut, i la recerca difícil de l'amor. Les notacions sudistes confirmen els caràcters d'aquest imaginari torturat, per al qual injustícies i misèria moral s'alien en la constatació de la solitud humana.

Text de la contraportada del llibre: McCullers, C. "El cor és un caçador solitari". La Butxaca, 2007.

Reunió prevista pel dijous 25 d'octubre a les 21.00h.

"L'agulla daurada" de Montserrat Roig

L'any 1980 Montserrat Roig va viatjar a Leningrad, convidada per Edicions Progrés de Moscou, per escriure un llibre sobre el setge de Leningrad durant l'ocupació nazi. Durant l'estada a Leningrad -actualment Sant Petersburg-, va iniciar unes punyents entrevistes amb els supervivents del terrible bloqueig; també va conèixer la ciutat i els seus habitants, i en va quedar fascinada. Fruit d'aquesta experiència és l'Agulla daurada, llibre de viatges i crònica personal alhora. Un document imprescindible que és també la història d'una passió.

Text de la contraportada del llibre: Roig, M. L'agulla daurada. Edicions 62. Barcelona, 1998

Reunió prevista pel dijous 28 de juny de 2012 a les 21.00h.

"Winesburg, Ohio" de Sherwood Anderson

Del llit estant, un escriptor vell mata les hores contemplant tot el que passa sota la finestra de la seva habitació, al carrer principal de Winesburg. I aparentment no sembla que hi passi gran cosa, perquè Winesburg no és res més que un poblet polsegós de l'Oest americà. Però, és clar, hi ha la gent, principalment grangers i botiguers, i també uns quants metges, un banquer, un vicari prebiterià i una mestra que cada nit llegeix al llit, nua, fins que agafa el son,,, I també hi ha els secrets confessats sota els efectes de l'alcohol, els rumors que es confirmen al cap d'uns mesos, i el que ningú no diu, però que l'escriptor sap reconèixer en un gest imperceptible... Winesburg, Ohio és tot això i molt més: és un extraordinari retaule de personatges inoblidables que fan un viatge sense retorn a l'epicentre mateix de les seves vides, allà on han intentat amagar tota la veritat. 

Text de la contraportada del llibre: Anderson, S. Winesburg, Ohio. Viena. Barcelona, 2009

Reunió prevista pel dia 31 de maig de 2012 a les 21.00

"Fahrenheit 451" de Ray Bradbury

Fahrenheit 451 és molt més que una fàbula sobre un futur aparentment acolorit i despreocupat, però gris i dominat per l'adotzenament i l'estultícia de la massa. L'enfrontament entre l'administració d'un estat totpoderós i els rars ciutadans que gosen desafiar les regles que prohibeixen la tenència de llibres és una paràbola de la nostra renúncia a la libertat de la imaginació -a la llibertat de la vida-. L'al·legoria de Fahrenheit 451 sembla escrita expressament com reflexió sobre les actuals generacions tele-addictes, conformistes i indiferents.

Ray Bradbury (1920) és un dels autors més coneguts de la ciència-ficció o, com sosté J.L. Borges, de la fantasia pura. Algunes de les seves obres -com Cròniques marcianes (1950) o aquest Fahrenheit 451 (1953)- poden ser considerades entre els millors clàssic.

Text extret del llibre: Bradbury, R. Fahrenheit 451. Clàssics Moderns EDHASA. Barcelona, 1986.

Reunió prevista pel dijous 26 d'abril de 2012 a les 21.00h.

"Bulbs" de J.N. Santaeulàlia

Reunió prevista pel divendres 30 de març de 2012 a les 21.00h.

Comptarem amb la presència de l'autor del llibre J.N. Santaeulàlia.

Recull de poesies

Recull de poesies de Lorca

Reunió prevista pel dijous 23 de febrer de 2012 a les 21.00h.

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal