« Tornar a la web de la Biblioteca Julià Cutiller

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

"De profundis" d'Oscar Wilde

Oscar Wilde va ser condemnat a dos anys de presó en ser descoberta la seva homosexualitat, i des d'allí va escriure l'Epistola: In Carcere et Vinculis -coneguda avui amb l'incipit d'un salm famós, De Profundis-, text que no és sinó una carta adreçada al seu amant Alfred Douglas. La carta, que té la fibra i autenticitat d'un document autobiogràfic, escrita des del crepuscle permanent de la cel·la i dictada des del suplici i l'abandó d'un cor en el qual "sempre és mitjanit", explica el viatge despullat i dolorós cap al més fosc de l'ésser. Enmig de la solitud més amrga, més dura encara per a algú que ha estat centre d'atenció permanent, Wilde va escriure un cant a favor de la llibertat, de la humilitat i, per damunt de tot, de l'amor.

Text de la contraportada del llibre: Wilde, O. De profundis. Quaderns Crema. Barcelona. 1996.

"Una estrella que es diu Henry" de Roddy Doyle

A l'ombra del seu germà mort convertit en una estrella del cel, Henry Smart viu a través de la història de la Irlanda revolucionària i ens il·lustra brillantment la seva pròpia vida. Des del dia que va néixer -un nadó de més de sis quilos de pes i tot un veïnat a l'expectativa del nouvingut- i la seva infantesa pels carrers de Dublín, fins a l'època que fa de soldat (o amant) en la revolució irlandesa, Henry explica les seves aventures i desventures, de vegades còmiques i altres commovedores.

Text de la contraportada de: Doyle, R. Una estrella que es diu Henry. Edicions 62. Barcelona. 2000

"El jardí dels Finzi-Contini" de Giorgio Bassani

La comunitat jueva de Ferrara és sotraguejada, a la fi dels anys trenta, per les llei racials del govern feixista. Temps després, el narrador evoca el lent pas de la infantesa a la maduresa enmig del trasbals que va dur el benestar burgès a la crua persecució. Un procés de creixement que seria marcat per la presència encegadora, en el límit entre l'amistat i l'amor, d'una noia, Micòl Finzi-Contini, el personatge més suggestiu de Giorgio Bassani. Retrat d'Itàlia, retrat del feixisme, retrat de la comunitat jueva, la recreació de Ferrarra que Bassani fa a El jardí dels Finzi-Contini -transportada amb èxit al cinema per Vittorio de Sica en una versió tan bella com infidel- és un gran monument al passat, una exclamació de solitud davant la inevitable desaparició del record en l'oblit col·lectiu i individual. I és també, sobretot, una novel·la que colpeix delicadment, profundament, el lector.

Text extret de: http://www.llibres.cat

"La nàusea" de Jean Paul Sartre

Aquesta obra és la que l'any 1938 donà a Sartre una notorietat fulminant. L'argument es redueix a una morosai profunda meditació, a una anàlisi de fàstic que envaeix el protagonista quan s'adona de la inutilitat dels seus actes i pensaments, i de tot el que l'envolta: l'angoixa vital. Aquest primer llibre ja anuncia el nucli del pensament sartrià i, malgrat el temps trnsocrregut resta com una obra fonamental dins la seva producció.

Text de la contraportada del llibre: Sartre, J.P. La nàusea. Aymà. Barcelona. 1980

"El miedo del portero al penalty" de Peter Handke

Una novela que desde su publicación no ha dejado de resultar un descubrimiento original y sorprendente.

«El portero miraba cómo la pelota rodaba por encima de la línea...»

Josef Bloch, antiguo portero de un equipo de fútbol, es despedido de su trabajo como mecánico y debe empezar una nueva etapa en su vida por cauces tan dolorosos como desconocidos para él.

Vivirá escrupulosamente cada momento del día, pero también los atravesará como si un velo de algodón lo envolviera todo. Ni el cine, ni el crimen, ni el viaje lograrán crear sensaciones capaces de llegar a su conciencia de una forma clara. Sólo los recuerdos de su época de futbolista serán capaces de presentarse ante él de un modo más o menos aprehensible.

Una novela que desde su publicación no ha dejado de resultar un descubrimiento original y sorprendente. Con El miedo del portero al penalty, Peter Handke nos ofrece una de sus obras mayores.

Text extret de: http://www.alfaguara.com

"Una cambra pròpia" de Virginia Woolf

Una cambra pròpia, apareguda el 1929, té origen en les conferències que Virginia Woolf donà a Newnham i Girtona, els dos col·legis femenins de la Universitat de Cambridge. Ultra una vertadera joia literària, l'obra és un estudi originalíssim del lligam entre la creació novelística i la condició femenina. Convençuda que la llibertat artística depèn de les circumstàncies materials, l'autora es demana què necessiten les dones per escriure bona literatura, i respon: una cambra pròpia -"amb pany i clau"- i cin-centes lliures l'any. Descabdellant aquest fil d'idees, ens ofereix un recorregut apassionant per la història de l'alliberament intel·lectural de la dona: cal que la creació literària deixi de ser un acte d'autoafirmació per esdevenir simple activitat artística, ens diu l'autora, perquè les dones només podran -podrem- tenir "la llibertat i la valentia d'escriure allò que pensem" quan la indignació, la inseguretat i la ignorància seculars obrin pas al lliure joc de la imaginació, la sensibilitat i la intel·ligència.

Text de la contraportada del llibre: Woolf, V. Una cambra pròpia. Grijalbo. Barcelona. 1985

"La plaça del diamant" de Mercè Rodoreda

Més de trenta edicions catalanes i vint-i-set traduccions a altres llengües ens diuen l'acolliment que el públic de tot arreu ha dispensat a La plaça del Diamant. Una menestraleta de Gràcia ens explica la seva vida com si no se n'adonés, el pes de la guerra s'hi fa més angoixós com més ingènuament se'ns revela, i la figura de la Colometa va prenent un valor d'encarnació de tota la humanitat anònima febre i martiritzada. "És la millor novel·la apareguda a Europa de molts anys ençà" va escriure Diana Athill amb motiu de l'edició anglesa; i el crític del Publishers Weekly, amb motiu de l0edició americana, la qualificava d'"estranya i meravellosa".

Text de la contraportada del llibre: Rodoreda, M. La plaça del diamant. Club editor Jove. Barcelona. 1994

"Mrs. Dalloway" de Virginia Woolf

Mrs. Dalloway és la crònica d'una jornada en la vida d'una senyora londinenca als anys vint. La dona feineja per casa, passeja vora els aparadors, observa amb curiositat el tràfec ciutadà, rumia inquieta. És el dia de la reunió periòdica d'un petit grup d'amics al seu saló. Mrs. Dalloway en prepara tots els detalls i intenta minimitzar-ne els imprevistos. Però un amor seu de joventut arriba de l'Índia inesperadament i serà, per pur atzar, un dels convidats. La trobada pren un rumb diferent del que havia previst la cauta amfitriona.

Text de la contraportada del llibre: Woolf, V. Mrs. Dalloway. Proa. 2003

"La fada carabina" de Daniel Pennac

A Belleville, un barri de París, conviu tot un microcosmos humà format per una colla de polis, immigrants àrabs, un  arquitecte famós, la seva filla drogata i la família Malaussène, entre altres personatges curiosos. En Benjamin Malaussène  recull del carrer tots els vells que troba que s'han quedat sense casa i que, desesperats, es xuten. La seva vida canviarà de sobte quan una amiga periodista, la qual està investigant un afer tèrbol, és segrestada, torturada i llençada al Sena. Però, malgrat que és del tot innocent, les sospites de la poli recauen sobre ell. A partir d'aquí els fets es compliquen, l'acció es creua i s'entrecreua, els personatges van i venen en una novel·la plena d'enginy, de sorpreses, de situacions impensades... tot servit amb una causticitat i una mala llet remarcables.

Text de la contraportada del llibre: Pennac, D. La fada carabina. La Magrana. Barcelona. 1987

"Inquisitio" d'Alfred Bosch

La vida de Gaietà Ripoll s'altera de sobte, quan la Inquisició l'arresta i el processa per heretge. Ja som al segle XIX, envoltats de trens i màquines de vapor, però els ultracatòlics converteixen Ripoll en el darrer condemnat del Sant Ofici. El pare Llorenç Ramo, l'home que s'esforça per salvar-lo, es troba desbordat per una ciutat de València plena de sectes, símbols críptics i memòries personals.

Inquisitio retrata la relació entre dos homes. L'un (Ramo) és un clergue jove i ambiciós, profundament escèptic i poblat de febleses mundanes. L'altre (Ripoll) és un pobre mestre, profundament creient, però acusat de desafiar els dogmes de la fe. A cavall entre els fets reals i la ficció, assistirem a la davallada del religiós i a la remuntada de Ripoll, que en el martiri troba sentit a la seva modesta existència.

Text de la contraportada del llibre. Bosch, A. Inquisitio. Columna. Barcelona. 2006

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal