Fahrenheit 451 és molt més que una fàbula sobre un futur aparentment acolorit i despreocupat, però gris i dominat per l'adotzenament i l'estultícia de la massa. L'enfrontament entre l'administració d'un estat totpoderós i els rars ciutadans que gosen desafiar les regles que prohibeixen la tenència de llibres és una paràbola de la nostra renúncia a la libertat de la imaginació -a la llibertat de la vida-. L'al·legoria de Fahrenheit 451 sembla escrita expressament com reflexió sobre les actuals generacions tele-addictes, conformistes i indiferents.
Ray Bradbury (1920) és un dels autors més coneguts de la ciència-ficció o, com sosté J.L. Borges, de la fantasia pura. Algunes de les seves obres -com Cròniques marcianes (1950) o aquest Fahrenheit 451 (1953)- poden ser considerades entre els millors clàssic.
Text extret del llibre: Bradbury, R. Fahrenheit 451. Clàssics Moderns EDHASA. Barcelona, 1986.
Reunió prevista pel dijous 26 d'abril de 2012 a les 21.00h.
Reunió prevista pel divendres 30 de març de 2012 a les 21.00h.
Comptarem amb la presència de l'autor del llibre J.N. Santaeulàlia.
Recull de poesies de Lorca
Reunió prevista pel dijous 23 de febrer de 2012 a les 21.00h.
El guepard és un petit felí que no havia figurat mai a l'heràldica fins que la fantasia del Príncep de Lampedusa en féu el blasó de la casa de Salina, que viu el capaltard melangiós d'una aristocràcia decadent, obstinada a sobreviure en una illa del Mediterrani en ple segle XIX, mentre al continent triomfa la "nova classe", la burgesia.
Giuseppe Tomasi di Lampedusa, més conegut com a príncep de Lampedusa, va néixer a Palerm l'any 1896. Provinent d'una família aristocràtica, estudià la carrera d'advocat a Torí, i n'exercí. La seva gran passió fou la literatura; fruit d'aquesta passió en són diversos estudis literaris i una única novel·la. El guepard (1958), que ell no arribà a veure publicada, i de la qual L. Visconti en féu també una formidable pel·lícula. Va morir a Roma l'any 1957.
Text de la contraportada del llibre: Lampedusa. El Guepard. Club editor. Barcelona, 2002.
Reunió prevista pel dijous 26 de gener de 2012 a les 21.00h.
El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l’Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l’Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare, la Sophie Kesner.
Les històries entrellaçades d’aquests quatre personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d’una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions, la capacitat de supervivència i de lluita, la misèria quotidiana dels qui han d’enfrontar-se a la mort amb l’única arma que els queda: la voluntat de viure.
El silenci dels arbres és una novel·la que ens explica com la bellesa pot sobreviure a la guerra, com en situacions extremes les persones són capaces de produir el més abjecte però també el més noble. Amb l’estil sobri i el·líptic que caracteritza la seva obra, Eduard Márquez ha fet una relectura contemporània del mite d’Orfeu: una bella paràbola sobre el poder de la música i la força de l’amor.
Text de la contraportada del llibre: Márquez, E. El silenci dels arbres. Empúries. Barcelona, 2003
Reunió prevista pel dijous 24 de novembre a les 20.30h.
Comptarem amb la presència de l'autor del llibre Eduard Márquez
El 1935, un jove anglès decideix trencar amb la seva vida, i emprèn el viatge que l'ha de portar fins a Hong Kong, la mítica colònia el significat de la qual en xinès, "port de les aromes", té ressons més que exòtics. Tom Stewart no sap què li espera en el futur. Però, ben aviat, en el vaixell coneix Maria, una jove monja xinesa que li ensenya la llengua que li obrirà les portes de la ciutat que mai no dorm. Ja a Hong Kong, molts anys després, dos personatges més s'inerposaran subtilment en la seva vida: Daw Stone, una cínica i malèvola periodista londinenca que es dedica a redactar cròniques sobre els potentats locals, i Matthew Ho, un nen refugiat el pare del qual va patir la revolució cultural a la Xina, i que ara, amb el nou mil·leni, emprèn una nova vida com a jove empresari. I a l'entorn d'aquests tres personatges refugiats emergeix l'altre gran protagonista, la mítica Hong Kong, la colònia perduda, un lloc encantat que ha atravessat guerres i revolucions, que creix, canvia i lluita per convertir-se en una societat moderna.
Text de la contraportada del llibre: Lanchester, J. El port de les aromes. Ed. 62. Barcelona, 2005.
Reunió prevista pel dijous 27 d'octubre de 2011 a les 21.00h.
A l'estació d'Anvers hi ha un home jove, amb botes d'excursionista i una motxilla vella que pren notes i fa dibuixos en un quadern; mentrestant, el narrador l'observa fascinat. L'enigmàtic estranger es diu Jacques Austerlitz i, només quan la casualitat fa que els dos homes es tornin a trobar als llocs més inesperats, de mica en mica es va revelant la història d'aquest viatjant solitari i melancòlic. Als anys quaranta, Austerlitz era un nen jueu que va haver de fugir de l'Alemanya nazi i va anar a parar a Gal·les, on el van acollir un predicador i la seva dona; hi va créixer sense conèixer el passat que havia deixat enrere. Austerlitz és un home que ho ha perdut tot: pàtria, família, idioma i el seu propi nom, i, al cap d'uns anys, es troba de cara amb aquest passat inconegut.
"Sebald és el Joyce del segle XX. La seva narració de l'odissea d'un home a través dels anys obscurs de la història europea -la síntesi d'un cànon de pensament i literatura occidentals- és una de les obres més commovedores i verdaderes del món des de la postguerra". The Times
Text de la contraportada del llibre: Sebald, W.G. Austerlitz. Edicions 62. Barcelona, 2003.
Reunió prevista pel dia 29 de setembre de 2011 a les 21.00 h.
Recull de poesies de Joan Vinyoli
Reunió prevista pel dimecres 27 de juliol de 2011 a les 21.00 h.
«Una Madame Bovary habitando los pesadillescos suburbios del American Dream. Pocos libros tan tristes hicieron tan felices a sus lectores: obra maestra.»
El País
Los años 50 retratados por Richard Yates tienen demasiados parentescos con los tiempos que vivimos. El aislamiento que nace de la comodidad. La incomunicación que produce la falta de sentimientos sinceros. La pérdida, muchas veces inconsciente, de valores, que en algún momento parecían fundamentales.
Brillantes, bellos y confundidos, Frank y April Wheeler tratan de sostener sus ideas incluso contra sí mismos y sus debilidades. Yates los examina con una lucidez que tiene mucho de tristeza en esta magnífica novela: una indagación profunda y conmovedora sobre lo que las personas dejan que la sociedad haga con ellas.
«Con Vía Revolucionaria, Richard Yates hace una entrada a toda orquesta en la literatura. Kurt Vonnegut y Raymond Carver lo elevaron a la categoría de escritor de culto.»
Lire
«Si Vía Revolucionaria no convierte a Yates en un escritor inmortal, la inmortalidad es algo que no vale la pena.»
Times
«Si se necesita algo más para realizar una obra maestra, no sé de qué se trata.» TENNESEE WILLIAMS
«Una tragedia doméstica que comienza con la vergüenza de una función de teatro amateur, culmina con el lamento por una muerte estúpida, y acaba siendo una novela de terror sin monstruos imposibles que la hagan soportable.» RODRIGO FRESÁN
«La excitación que uno experimenta al leer a Yates es la euforia que uno siente al encontrar, reconocer y abrazar a la verdad. ¿No es una verdad agradable? Lo siento mucho. El reconocernos en la ceguera, las necesidades, las soledades y hasta en la crueldad de los personajes de Yates tendrá que bastarnos.» RICHARD RUSSO
«Lo que se destaca en Vía Revolucionaria —y en toda la obra de Richard Yates— es lo agudo de su visión, pero también el modo en que esa visión se detiene no en la Guerra o en otros horrores sino en la vida del hombre promedio. Compartimos los sueños y los temores de su gente: el amor y el éxito junto a la soledad y el fracaso y no la vida tal cual la define la publicidad.» Boston Review
Text extret de: http://www.alfaguara.com/es/libro/via-revolucionaria/
Reunió prevista pel dia: 30 de juny de 2011 a les 21.00h.
El jove Maltre Laurids Brigge, últim representant d'una noble nissaga danesa, arriba al París dels primers anys del segle XX amb la intenció de guanyar-se la vida com a poeta. Un cop a la gran ciutat, però, Malte no pot evitar de veure com desfilen davant dels seus ulls les diverses cares de la misèria i la malaltia i , en l'exercici de traslladar aquestes vivències als seus quaderns, descobreix que escriure és l'única manera de trascendir la mort, que, com una llavor, s'amaga sigil·losament al cor de tot allò que és viu.
Escrita entre els anys 1904 i 1910, Els quaderns de Malte és l'obra en prosa més important de Rilke i la primera novel·la que trenca definitivament les convencions de la narració realista del segle XIX i obre la porta a l'experiència de crisi existencial i creativa característica de la modernitat.
"Aprenc a veure. No sé en què consisteix, tot penetra en mi més a fons i no s'atura al lloc on solia tenir terme"
Text de la contraportada del llibre: Rilke, R. M. Els quaderns de Malte. Viena. Barcelona, 2010.
Reunió prevista pel dia 5 de maig de 2011 a les 21.00 h.
