Club de lectura

Lectura dels cants I, V, VIII, IX, XII i XIII de l'Odissea d'Homer

Reunió prevista pel dia 31 de març de 2011 a les 21.00h.

«El género novelesco no ha nacido para contar verdades, éstas, al pasar a la ficción, se vuelven siempre mentiras.»

Ya en el título de esta novela de Mario Vargas Llosa, publicada en 1977, se recoge la doble historia en que se vertebra su argumento: por un lado, la relación amorosa del joven escritor Varguitas con una mujer de su familia mayor que él, la tía Julia; y por otro, la desaforada presencia del folletinista Pedro Camacho en la misma emisora de radio donde Varguitas trabaja.

La noble pasión amorosa entre la tía Julia y el aprendiz de novelista, que la sociedad limeña de los años cincuenta trata por todos los medios de impedir, se combina en esta novela de Vargas Llosa con las narraciones truculentas del folletinista de las ondas. El contrapunto de una encendida pasión con aires shakesperianos y su correlato melodramático y la inesperada confluencia del devoto de la alta literatura y el escribidor rastrero son algunas claves de esta narración mayor de Mario Vargas Llosa.

La tía Julia y el escribidor reúne el interés de los relatos de aventuras, donde la atención del lector queda sujeta a un final feliz continuamente postergado, y el más desternillante y grotesco pasatiempo, gracias sin duda a las divertidas aportaciones del escribidor Camacho, uno de los grandes personajes del novelista peruano.

Text extret de: http://www.alfaguara.com/es/libro/la-tia-julia-y-el-escribidor/

Mario Vargas Llosa: Elogio de la lectura y la ficción. Discurso Nobel . 7 de desembre de 2010

"El escritor que nunca quiso ser otra cosa". Article publicat a "El País" el 26 de desembre de 2010.

Entrevista a Mario Vargas Llosa al "Magazine". Entrevista publicada el 24 d'octubre de 2010

Entrevista digital a Mario Vargas Llosa a "El País".  Entrevista publicada el 14 de setembre de 2009

Entrevista digital a Mario Vargas Llosa a "El País". Entrevista publicada el 10 de març de 2000

Pàgina web oficial de Mario Vargas Llosa

Reunió prevista pel dia 24 de febrer de 2011 a les 21.00 h.

Il·lusions perdudes és una de les obres més importants del cicle de La comédie humaine de Balzac. Un jove poeta de províncies, Lucien Chardon, tan pobre i ingenu com ambiciós, busca fer-se un nom a París. A la ciutat esdevé el protegit d’una dona casada captivadora, la senyora de Bargeton, que l’ha d’ajudar en la seva ascensió en els cercles glamurosos de la capital. Però Lauren no s’adona que el món on ha entrat és molt més perillós del que sembla. A mesura que la reputació de la senyora de Bargeton comença a trontollar, Lucien veu com els seus rivals conspiren contra ell per defenestrar-lo; aprendrà que, allà on vagi, el talent té poc valor al costat dels diners i les intrigues de la gent sense escrúpols.

Text extret de: http://www.proa.cat/ca/llibre/il-lusions-perdudes_10534.html

Reunió prevista pel dia 27 de gener de 2011 a les 21.00 h.

Okonkwo és un jove ibo ple d'ambició que viu immers en la vida de la seva tribu. Lluitador visceral i temut en un poble religiosament supersticiós, Okonkwo ha de fer front a tota mena d'adversitats: males collites, un pare gandul i insolvent, una filla posseïda i un accident fatal que el portarà a l'exili. Però Okonkwo es mostra incombustible davant la tragèdia fins al dia que apareix un home blanc sobre un cavall de ferro per instaurar un nou ordre contra el qual ningú no es podrà rebel·lar. Tot se'n va en orris és una finestra oberta a un món extingit, una novel·la de gran valor antropològic en què els costums, els rituals i els hàbits culinaris del poble ibo s'entrellacen amb una història trepidant que ens acosta sense sentimentalismes ni nostàlgia a la violenta irrupció del món occidental en una comunitat indígena. Chinua Achebe és a l'Àfrica el mateix que Salman Rushdie a l'Índia o García Márquez a Llatinoamèrica: el màxim exponent de la literatura postcolonial.

Text de la contraportada del llibre: Achebe, C. Tot se'n va en orris. Edicions 62. Barcelona, 2000.

Article de Roberto Goñi sobre el llibre "Tot se'n va en  orris"

Reunió prevista pel 2 de desembre de 2010 a les 21.00 h.

Saps?, si jo cregués que no has de fer-me l'amor mai més, mai més, baixaria a la cuina, cercaria el ganivet més llarg i esmolat que hi hagués i me l'enfonsaria al mig del cor, t'ho juro, que ho faria!

Però a mi em manca l'encant del vençut, encara sóc dalt del ring i estic disposada a guanyar! Què ha de fer la gata damunt la teulada de zenc calenta?... Tant de bo ho sabés... Suposo que s'hi ha de quedar tant de temps com pugui...

Reunió prevista pel dia 21 d'octubre de 2010 a les 21.00 h.

En Jordi viu al garatge d'una casa adossada, la seva dona es comporta com si fos adolescent i la seva filla està a punt de casar-se amb un pelao que condueix una retroexcavadora. Entranyablement ridícul, instal·lat en una crisi d'identitat permanent, en Jordi volia ser artista però ha acabat treballant de fotògraf de boda. Al llarg del casament de la seva filla, fa memòria del seu passat, que inclou un castell, un joc, una mort i un Empordà que no és de postal. En Jordi busca una sortida al seu estancament, però no s'adona que les coses encara poden anar molt pitjor. Divertida, sorprenent i fresca, Els jugadors de whist és una de les grans novel·les catalanes dels últims anys, plena de personatges vivíssims, referències pop i escenes memorables.

"Tots els personatges són ficticis, però la majoria dels diàlegs són reals"

Text de la contraportada del llibre: Pagès, V. Els jugadors de whist. Empúries. Barcelona, 2009

Reunió prevista pel dia 30 de setembre de 2010 a les 21.00h.

París, 1965. Guy Roland abandona l’agència de detectius on treballa per investigar la seva pròpia vida, la vida anterior a un accident que l’havia deixat amnèsic quinze anys abans. Recollint les pistes que li van donant vells coneguts, Guy es remuntarà fins a la Segona Guerra Mundial per descobrir la seva autèntica identitat. Una recerca vertiginosa li confirmarà que en realitat havia estat Jimmy Pedro Stern, un jueu de Salònica que treballava a la legació de la República dominicana a París, fins que l’ambient opressiu de l’ocupació alemanya el va obligar a fugir amb una dona al poblet alpí de Mégève. Modiano és un dels pocs autors capaços de crear atmosferes misterioses i alhora subjugar el lector amb una intriga novel·lesca. Misteri i intriga no sempre van de bracet, però Modiano sap fer totes dues coses alhora. Carrer de les Botigues Fosques és una obra singular, una investigació profunda dels abismes d’una ànima errant que absorbeix el lector en una trama detectivesca.

Text de la contraportada del llibre: Modiano, P. El carrer de les botigues fosques. Proa. Barcelona. 2009

Aquí podeu deixar-hi les vostres recomanacions

Poemari que ha merescut el premi de poesia Ausiàs March de Gandia.

Allà on les grues nien és una oda a la mare metròpoli i als costums de vida que ja hem fet consubstancials a l’individu del XXI. Consubstancials i difícilment reversibles.

Text extret de: http://www.edicions62.cat

Els generals escocesos Macbeth i Bànquo regressen victoriosos d'una batalla contra les tropes noruegues. En un erm es troben amb tres bruixes que profetizen que Macbeth serà Senyor de Cawdor i Rei d'Escòcia i que l'estirp de Banquo regnarà a Escòcia. El Rei d'Escòcia, Duncan  executa al Senyor de Cawdor per traïció i el lliura el senyoriu a Macbeth. 

Macbeth veient que el destí  anunciat per les bruixes es va complint i animat per la seva esposa,  assassina  Duncan  quan aquest s'allotja  al seu castell. Els fills del Rei,  Malcolm i Donalbain fugen espantats cap a Anglaterra i Irlanda respectivament pel que la sospita del regicidi recau en ells. Macbeth, com a parent més pròxim, és nomenat Rei d'Escòcia. 

Perquè no es compleixi la profecia de les bruixes respecte a Bànquo, Macbeth envia sicaris per a matar Bànquo i el seu fill Fleance. Bànquo mor, però el noi aconsegueix escapar. 

Macbeth té cada vegada més al·lucinacions i el fantasma de Banquo se li apareix. Espantat, consulta les bruixes i aquestes li diuen que  es guardi de Macduff, Senyor de Fife; que cap home parit per dona podrà mai vèncer a Macbeth; i que el seu poder es mantindrà fins que el bosc de Birnam entri a  Dunsinane. Macbeth fa assassinar  la dona i els fills de Macduff. Aquest mentrestant ha partit cap a Anglaterra per a unir-se a Malcom, legítim hereu de la corona escocesa, i han reclutat un exèrcit de 10000 homes per a entrar a Escòcia. 

El sentiment de  culpabilitat torna boja  Lady Macbeth que acaba traient-se la vida. L'exèrcit de Malcom talla arbres del bosc de Birnam i escudats rera d'ells, els homes entren a Dunsinane. Macduff, que havia estat tret del ventre de la seva mare abans d'hora, acaba amb la vida de Macbeth. Malcom és proclamat Rei d'Escòcia.

Text extret de: http://www.xtec.cat

Article de Marcos Ordóñez a El País sobre una versió de Macbeth de la companyia Cheek by Jowl