« Tornar a la web de la Biblioteca Julià Cutiller

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

"El roig i el negre" de Stendhal

En un aserradero perdido en los bosques del Franco Condado, un joven seminarista despreciado por su ruda familia, lleno de sueños y ambiciones, lee un libro. Poco sospecha que su vida está a punto de dar un giro decisivo y que su entrada como preceptor en casa de monsieur de Rênal será el comienzo de su apertura al amor, a la vida y, finalmente, al crimen. Esta novela, inspirada en un hecho real, su joven e inolvidable protagonista, Julián Sorel. Plebeyo enamorado y soberbio, rebelde e ingenuo, se verá sometido a la cruel piedra de toque que le ofrece un mundo dominado per las jerarquías, el dinero y el clero.

Text de la contraportada del llibre: Stendhal. Rojo y negro. Alianza Editorial. Madrid. 2006

"Sis homes" de J.M. Fonalleras

Un home que pateix un infart, un home que dejuna, un home que en vol matar un altre, un home que parla amb els vells, un home que col·lecciona papers i un home que se'ls mira: són els sis protagonistes d'uns relats que ens parlen de vellesa, pietat, amistat, literatura i mort des de la distància d'una veu irònica i descreguda.

Les narracions de Sis homes, escrites amb una prosa precisa i depurada, conviden el lector a instal·lar-se en la tessitura de qui llegeix un poema per assaborir el característic "to Fonalleras" i extreure'n tota la riquesa.

Text de la contraportada del llibre: Fonalleras, J.M. Sis homes. Empúries. Barcelona. 2005

"El manuscrit de Virgili" de Miquel Pairolí

Juliol de 1929. L'escriptor Reinald Virgili, autor d'una novel·la d'avantguarda, publicada i rebuda amb elogis, assisteix a una festa social en una mansió vora el mar, a la costa catalana. La casa és propietat de Berta Canonici, una dona rica, jueva, d'uns 50 anys, que pertany al món de les finances internacionals i que resideix habitualment a París. Uns dies després, Canonici fa a Virgili una oferta singular, estranya i atractiva, que estableix entre els dos personatges una relació secreta. A partir d'aquesta situació, es desenvolupa una novel·la que tracta de dues qüestions intemporals i universals, l'amor i la creació literària, en un argument que s'inicia a la Belle Epoque, i arriba fins a l'actualitat.

Text de la contraportada del llibre: Pairolí, M. El manuscrit de Virgili. La Magrana. Barcelona. 2004

"L'ampla mar dels sargassos" de Jean Rhys

Tot partint del personatge literari de l’anomenada “esposa boja” de Jane Eyre, la famosa novel·la de Charlotte Brontë, Jean Rhys li torna a donar vida a L’ampla mar dels Sargassos i en reconstrueix la infantesa, adolescència i lluna de mel fatal que la precipitarà a les golfes de la gran mansió anglesa de Mr. Rochester. Amb senzillesa i una força magistrals, Jean Rhys, una de les figures més importants de la literatura en llengua anglesa del segle XX, aconsegueix transmetre la bellesa embriagadora, màgica i en molts moments aclapadora de les Antilles en una època, la dècada del 1830, quan no feia pas massa anys que s’havia abolit l’esclavitud i les illes s’havien independitzat d’Anglaterra. 

Text de la contraportada del llibre: Rhys, J. L'ampla mar dels sargassos. Edicions 62. 2007

"Higiene de l'assassí" d'Amélie Nothomb

A Prétextat Tach, premi Nobel de literatura, només li queden dos mesos de vida. Tot i que des de fa molts anys la seva misantropia el manté apartat del món, finalment decideix acceptar una sèrie d'entrevistes. Tan sols cinc periodistes tenen la possiblitat de trobar-se amb ell: els quatre primers perden el "combat" dialèctic de manera fulminant, però la cinquena entrevista aguanta, i comença a jugar el joc de l'escriptor.

Si Higiene de l'assassí és un diàleg gairebé del començament al final és perquè no hi ha cap altra forma tan emparentada amb la tortura: les entrevistes es transformen de mica en mica en interrogatoris, duels sense treva en què es dibuixa aleshores un home diferent, paraules que fan via cap als secrets més obscurs.

Text de la contraportada del llibre: Nothomb, A. Higiene de l'assassí. Columna. Barcelona. 1998

"Jane Eyre" de Charlotte Brönte

"El fusell del meu pare" de Hiner Saleem

"Em dic Azad Shero Selim. Sóc el nés de Selim Malay. El meu avi tenia molt humor. Deia que era kurd i que havia nascut en una terra lliure. Després van arribar els otomans i van dir al meu avi: "Tu ets otomà", i va passar a ser-ho. Quan l'imperi otomà va caure, es va convertir en turc. Quan els turcs se'n van anar, va tornar a ser jurd amb el regnar de Xeic Mahmud, el rei dels jurds. Després van arribar els anglesos, i aleshores el meu avi es convertí en súbdit de Sa Graciosa Majestat, i fins i tot va aprendre algunes paraules d'anglès.

Quan els anglesos es van inventar l'Iraq, el meu avi esdevingué iraquià, però mai no va comrpendre aquesta nova i mistriosa paraula: Iraq. Fins al dia de la seva mort, mai no va serntir-se orgullós de ser iraquià, i el seu fill, o sigui el meu pare, tampoc. Però jo, Azad, encara era un nen."

El fusell del meu pare és la història real d'un noi que viu les situacions més adverses però que conserva sempre les ganes de viure, l'humor i els somnis. Mentrestant, el seu pare té sempre a punt un vell fusell rus, un cosí ensinistra coloms acrobàtics i un germà lluita a les muntanyes.

Text de la contraportada del llibre: Saleem, H. El fusell del meu pare. La campana. Barcelona. 2005

"Els Dublinesos" de James Joyce

La genial producción novelesca de James Joyce se inicia, a los treinta y dos años, con la aparición de Dublineses, un extraordinario libro de relatos, publicado por vez primera en 1914. Reflejo acre e incisivo de la vida y costumbres de su ciudad natal de Dublín, en los años inmediatament anteriores a la Primera Guerra Europea, esta colección de cuentos y novelas cortas revela ya la extraordinaria maestría narrativa de su autor, cuya adscripción a los módulos naturalistas del trozo de vida, que les presenta como heredero directo de Maupassant y Chejov, le ha permitido iniciar su producción dentro del género con una autèntica obra maestra.

Text de la contraportada del llibre: Joyce, J. Dublineses. Lumen. Barcelona. 1972

"Sostiene Pereira" d'Antonio Tabucchi

A qui i en quines circumstàncies explica Pereira un mes crucial de la seva vida, l'agost fatídic del 1938? Això no es diu, es deixa a la suposició del lector. Però Pereira és un testimoni precís, i amb minuciositat tossuda explica, com en una declaració, un moment tràgic de la seva existència i de la història d'Europa. Sobre el rerafons del salazarisme portuguès, del feixisme italià i de la guerra civil espanyola, la història commovedora de la presa de consciència d'un vell periodista sol i dissortat.

Text de la contraportada del llibre: Tabucchi, A. Afirma Pereira. Edicions 62. Barcelona. 1995.

"Pnin" de Vladimir Nabokov

"Pnin" está considerada como «la más deliciosa de las novelas de Nabokov» (G.M. Hyde), «la más inmediatamente atractiva de sus obras» (Laurie Clancy) y, posiblemente, la más divertida de toda su obra, tan rebosante de humor. Su protagonista es el profesor Pnin, un ruso de la emigración que se gana la vida dando clases a media docena escasa de alumnos desganados que acuden a su aula como quien va a ver una película de Buster Keaton. Pero los verdaderos enemigos del inefable e infeliz Pnin son los extraños artilugios de la modernidad: coches, electrodomésticos y demás máquinas que, al menos a él, no le facilitan precisamente la vida. Y también los mezquinos intereses y la mediocridad de sus colegas, una pandilla de ambiciosos profesorzuelos que ponen a prueba su infinita paciencia. O los psiquiatras entre los que se mueve la que fue su esposa, una mujer que nunca le amó pero de la que sigue imperturbable y conmovedoramente enamorado. De modo que, al final, el ridiculizado Pnin acaba emergiendo como una figura casi heroica, un ser civilizado en medio de la incivilización industrial, el único que todavía conserva un resto de dignidad humana. Nabokov satiriza aquí un mundo que a él, como emigrado, le tocó sufrir, y pocas veces se le nota tan desenvuelto, tan feliz en el acto mismo de escribir, tan capaz de transmitir el placer que, a pesar de los pesares, le daba el simple hecho de estar vivo.

Text extret de: http://www.anagrama-ed.es/

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal