Club de lectura

Aquesta obra és la que l'any 1938 donà a Sartre una notorietat fulminant. L'argument es redueix a una morosai profunda meditació, a una anàlisi de fàstic que envaeix el protagonista quan s'adona de la inutilitat dels seus actes i pensaments, i de tot el que l'envolta: l'angoixa vital. Aquest primer llibre ja anuncia el nucli del pensament sartrià i, malgrat el temps trnsocrregut resta com una obra fonamental dins la seva producció.

Text de la contraportada del llibre: Sartre, J.P. La nàusea. Aymà. Barcelona. 1980

La comunitat jueva de Ferrara és sotraguejada, a la fi dels anys trenta, per les llei racials del govern feixista. Temps després, el narrador evoca el lent pas de la infantesa a la maduresa enmig del trasbals que va dur el benestar burgès a la crua persecució. Un procés de creixement que seria marcat per la presència encegadora, en el límit entre l'amistat i l'amor, d'una noia, Micòl Finzi-Contini, el personatge més suggestiu de Giorgio Bassani. Retrat d'Itàlia, retrat del feixisme, retrat de la comunitat jueva, la recreació de Ferrarra que Bassani fa a El jardí dels Finzi-Contini -transportada amb èxit al cinema per Vittorio de Sica en una versió tan bella com infidel- és un gran monument al passat, una exclamació de solitud davant la inevitable desaparició del record en l'oblit col·lectiu i individual. I és també, sobretot, una novel·la que colpeix delicadment, profundament, el lector.

Text extret de: http://www.llibres.cat

Una cambra pròpia, apareguda el 1929, té origen en les conferències que Virginia Woolf donà a Newnham i Girtona, els dos col·legis femenins de la Universitat de Cambridge. Ultra una vertadera joia literària, l'obra és un estudi originalíssim del lligam entre la creació novelística i la condició femenina. Convençuda que la llibertat artística depèn de les circumstàncies materials, l'autora es demana què necessiten les dones per escriure bona literatura, i respon: una cambra pròpia -"amb pany i clau"- i cin-centes lliures l'any. Descabdellant aquest fil d'idees, ens ofereix un recorregut apassionant per la història de l'alliberament intel·lectural de la dona: cal que la creació literària deixi de ser un acte d'autoafirmació per esdevenir simple activitat artística, ens diu l'autora, perquè les dones només podran -podrem- tenir "la llibertat i la valentia d'escriure allò que pensem" quan la indignació, la inseguretat i la ignorància seculars obrin pas al lliure joc de la imaginació, la sensibilitat i la intel·ligència.

Text de la contraportada del llibre: Woolf, V. Una cambra pròpia. Grijalbo. Barcelona. 1985

Mrs. Dalloway és la crònica d'una jornada en la vida d'una senyora londinenca als anys vint. La dona feineja per casa, passeja vora els aparadors, observa amb curiositat el tràfec ciutadà, rumia inquieta. És el dia de la reunió periòdica d'un petit grup d'amics al seu saló. Mrs. Dalloway en prepara tots els detalls i intenta minimitzar-ne els imprevistos. Però un amor seu de joventut arriba de l'Índia inesperadament i serà, per pur atzar, un dels convidats. La trobada pren un rumb diferent del que havia previst la cauta amfitriona.

Text de la contraportada del llibre: Woolf, V. Mrs. Dalloway. Proa. 2003

Més de trenta edicions catalanes i vint-i-set traduccions a altres llengües ens diuen l'acolliment que el públic de tot arreu ha dispensat a La plaça del Diamant. Una menestraleta de Gràcia ens explica la seva vida com si no se n'adonés, el pes de la guerra s'hi fa més angoixós com més ingènuament se'ns revela, i la figura de la Colometa va prenent un valor d'encarnació de tota la humanitat anònima febre i martiritzada. "És la millor novel·la apareguda a Europa de molts anys ençà" va escriure Diana Athill amb motiu de l'edició anglesa; i el crític del Publishers Weekly, amb motiu de l0edició americana, la qualificava d'"estranya i meravellosa".

Text de la contraportada del llibre: Rodoreda, M. La plaça del diamant. Club editor Jove. Barcelona. 1994

La vida de Gaietà Ripoll s'altera de sobte, quan la Inquisició l'arresta i el processa per heretge. Ja som al segle XIX, envoltats de trens i màquines de vapor, però els ultracatòlics converteixen Ripoll en el darrer condemnat del Sant Ofici. El pare Llorenç Ramo, l'home que s'esforça per salvar-lo, es troba desbordat per una ciutat de València plena de sectes, símbols críptics i memòries personals.

Inquisitio retrata la relació entre dos homes. L'un (Ramo) és un clergue jove i ambiciós, profundament escèptic i poblat de febleses mundanes. L'altre (Ripoll) és un pobre mestre, profundament creient, però acusat de desafiar els dogmes de la fe. A cavall entre els fets reals i la ficció, assistirem a la davallada del religiós i a la remuntada de Ripoll, que en el martiri troba sentit a la seva modesta existència.

Text de la contraportada del llibre. Bosch, A. Inquisitio. Columna. Barcelona. 2006

A Belleville, un barri de París, conviu tot un microcosmos humà format per una colla de polis, immigrants àrabs, un  arquitecte famós, la seva filla drogata i la família Malaussène, entre altres personatges curiosos. En Benjamin Malaussène  recull del carrer tots els vells que troba que s'han quedat sense casa i que, desesperats, es xuten. La seva vida canviarà de sobte quan una amiga periodista, la qual està investigant un afer tèrbol, és segrestada, torturada i llençada al Sena. Però, malgrat que és del tot innocent, les sospites de la poli recauen sobre ell. A partir d'aquí els fets es compliquen, l'acció es creua i s'entrecreua, els personatges van i venen en una novel·la plena d'enginy, de sorpreses, de situacions impensades... tot servit amb una causticitat i una mala llet remarcables.

Text de la contraportada del llibre: Pennac, D. La fada carabina. La Magrana. Barcelona. 1987

Pessoa, F. Tabacaria

Pavese, C. Trabajar cansa, Vendrá la muerte y tendrà tus ojos i Verano

Auden, W.H.  Amor, encara que la nit ja sigui lluny i D'aleshores ençà

Ferrater, G. El mutilat, A l'inrevés, Temps enrera, Cambra de la tardor

A mig camí entre la memòria i la ficció, en una barreja de gèneres, Pa negre gira a l'entorn de l'Andreu, un noi de la Plana de Vic en els anys més crus de la postguerra. Ell pertany a la banda dels perdedors: el seu pare, home de ferms ideals republicans, ha estat empresonat per roig. De resultes d'això, la mare s'ha hagut de posar a treballar a la fàbrica i el confia a uns parents que viuen a pagès.

Text de la contraportada del llibre: Teixidor, E. Pa negre. Columna. Barcelona. 2004