Club de lectura

En Daniel Benchimol és un periodista angolès que somia les vides de persones desconegudes. L’artista plàstica Moira Fernandes plasma en pintura els seus propis somnis, el neurocientífic brasiler Hélio de Castro crea una màquina per filmar-los i en Hossi Kaley, hoteler i exguerriller que pateix amnèsia, hi té una relació encara més estranya i misteriosa. En Daniel Benchimol tractarà amb tots ells, mentre veu com neix a Angola, un país totalitari a la vora del col·lapse, el somni ideal de la llibertat. La societat dels somiadors involuntaris és una novel·la sobre l’Angola contemporània, però també sobre la imaginària i somiada, en un moment en què la ingerència del meravellós en el real és una necessitat vital. Una faula profètica que posa en qüestió la realitat històrica, un relat satíric convertit en un instrument de transformació que intenta superar l’esquerda entre pensament i acció.

José Eduardo Agualusa (Huambo, Angola, 1960) és escriptor i periodista. Criat a Luanda, viu a cavall entre aquesta ciutat, Lisboa i Rio de Janeiro. Ha publicat més de trenta obres literàries que han estat traduïdes a més de vint-i-cinc idiomes. És també cofundador de l’editorial brasilera Língua Geral, articulista en diversos mitjans de comunicació i presentador del programa de ràdio A Horas das Cigarras, de la RDP África, sobre música i poesia africana. Ha rebut les beques literàries del Centro Nacional da Cultura, de la Fundação Oriente i de la Deutscher Akademischer Austauschdienst. L’any 2007 es va convertir en el primer escriptor africà a guanyar el premi Independent Foreign Fiction, atorgat pel diari britànic The Independent i el Consell de les Arts del Regne Unit, amb la novel·la O Vendedor de Passados. Teoria general de l’oblit (Periscopi, 2017) ha rebut el premi International Dublin Literary del 2017, i ha estat finalista del premi Man Booker International. Agualusa és considerat un dels escriptors africans més originals de les últimes dècades i una de les veus més importants de la literatura portuguesa.

Text extret de: https://periscopi.cat

Reunions previstes pels dies: 23 de febrer de 2022 a les 18.30h i 24 de febrer de 2022 a les 21h

Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez

La bogeria (1899) és, sens dubte, una de les novel·les més populars i representatives de Narcís Oller. Sobretot, perqué, amb el seu discurs dialéctic amb Emile Zola, explica en forma de novel·la els trets i contorns més característics del "Naturalisme Catalá". Temes: Naturalisme, bogeria, destí, societat.

Text extret de: https://www.iberlibro.com/9788482643243/bogeria-154-OTROS-MAGRANA-Oller-848264324X/plp

Narcís Oller aconsegueix en el seu temps una fama europea només comparable en altres gèneres a la incidència d'Àngel Guimerà o de Jacint Verdaguer. Fa alguns intents amb la narrativa breu, gènere en el qual experimenta amb temes que posteriorment inclou en les novel·les.

Text extret de: https://www.escriptors.cat/autors/ollern/biografia

Reunions previstes pels dies 26 de gener a les 18'30h i 27 de gener a les 21'00h

Condueix les sessions: Cristina Montiel Pérez

Grècia es veu immersa des de 2008 en una de les crisis més greus de la seva història. La fallida econòmica, que alhora és una catàstrofe social, fins i tot humana.

A L’última humiliació, Rea Galanaki fa una radiografia de la «crisi grega» en una obra polifònica, amb personatges representatius de l’actual societat grega. Les protagonistes són dues dones jubilades, castigades per la vida, que es veuen empeses a la mendicitat, els seus fills (un anarquista que va en contra del sistema i un neonazi que vol esbatussar immigrants), un polític corrupte i una assistent social plenament dedicada a la seva tasca.

Tot plegat en una Atenes degradada, i posant en relació les manifestacions del febrer del 2012, l’època més dura de la crisi grega, amb la revolta de la Politècnica del 1973, durant la dictadura dels Coronels.

Rea Galanaki va néixer a Iràklio, Creta, el 1947. Va estudiar Història i Arqueologia a Atenes, durant la dictadura. Al llarg de la seva dilatada trajectòria ha publicat narrativa, relats, llibres de poemes i assaig.

Text extret de : https://www.tigredepaper.cat/home/98-lultima-humiliacio.html

Reunió prevista pels dies : 24 de novembre a les 18.30h i 25 de novembre a les 21h

El narrador d’aquesta història, tot just sortit de la infantesa, viu en un petit poble de l’Empordà amb els seus pares, que fan de masovers al xalet d’una família benestant. Fascinat, observa la vida dels senyors i els seus fills, que habiten un món inaccessible i cada vegada més contradictori per a ell. Amb el pas dels dies i les estacions, replegarà la seva mirada sobre l’entorn que el veu créixer i que sembla perillar cada cop més, amenaçat per un nou model de vida.

La drecera ens descriu un paisatge físic i humà desaparegut, víctima de la pressió urbanística. Miquel Martín i Serra reivindica, amb un llenguatge ric i molt lligat al territori, les arrels d’un poble situat entre la terra i el mar i ens ofereix, amb una delicadesa fora del comú, un relat exquisit i subtil sobre el trànsit a la vida adulta, pas dels dies i les estacions, replegarà la seva mirada sobre l’entorn que el veu créixer i que sembla perillar cada cop més, amenaçat per un nou model de vida.

Miquel Martín i Serra (Begur, 1969) és escriptor i llicenciat en filosofia. Ha publicat les novel·les El riu encès (El Cep i la Nansa, 2017), Dictadors de butxaca (premi Maspons i Safont 2007), Cabells de Medusa (CCG, 2007) i L’estratègia de la gallina (finalista del premi Ramon Llull, Columna, 2001), a més del recull d’articles literaris Proses reposades (Diputació de Girona, 2017) i dels contes del llibre Hi ha amors que maten (Columna, 1996). També és autor de Llegendes de mar de la Costa Brava (Sidillà, 2012) i Llegendes de nit (Sidillà, 2019), així com de diversos estudis i treballs sobre literatura, especialment sobre Joan Vinyoli: s’ha encarregat de l’estudi preliminar i les propostes didàctiques d’una edició divulgativa de Vent d’aram (Educaula62, 2015) i firma «Les influències filosòfiques en la poesia de Vinyoli», inclòs al volum Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista (L’Avenç, 2016). Col·labora en diversos mitjans de comunicació i imparteix tallers d’escriptura. El podeu trobar a miquelmartin.blogspot.com.

Text extret de: https://periscopi.cat/escafandre/la-drecera

Reunió prevista pel dia: 28 d'octubre a les 21 h

Comptarem amb la presència de l'autor de la novel·la, Miquel Martín

Una escritora inglesa llega a Atenas en pleno verano para impartir unos cursos de escritura. Durante su estancia en la capital griega, la gente que va encontrándose decide sincerarse con ella y contarle aspectos importantes sobre sus propias vidas.

En el calor sofocante de la ciudad, los diferentes interlocutores confiesan sus amores, sus ambiciones y miedos a la narradora, de quien apenas sabemos que está separada y es madre de dos hijos. De este modo, una secuencia de voces ajenas va trazando un complejo tapiz humano que acabará perfilando por contraste la personalidad de la narradora y los sucesos más decisivos de su vida: el sentimiento de pérdida, la búsqueda de un sentido a la vida familiar, la dificultad de establecer lazos de confianza o el misterio de la creatividad. A contraluz nos habla de cómo construimos nuestra forma de ser a partir de nuestra propia vida y de la de los demás.

Publicada en 2014 y aclamada por la crítica, A contraluz confirma a Rachel Cusk como una de las escritoras más brillantes de la literatura contemporánea.

Rachel Cusk es la autora de la trilogía de A contraluz, de los libros de memorias A Life’s Work y Despojos, y de varias obras de ficción y no ficción. Ha recibido una beca Guggenheim. Vive en París.

Text extret de: https://www.librosdelasteroide.com

Reunió prevista pels dies: 29 de setembre a les 18.30h i 30 de setembre a les 21h 

«Quan ets menuda, no t’imagines que res pot anar malament. Lo futur és un bufet lliure infinit, és tot teu, és inabastable, és etern, i morir-te et passarà, però en una altra vida. Hi ha gent que ja ho sap, que ho té fotut, perquè han tingut la mala sort d’haver nascut en un país en guerra o un entorn desfavorable. En este món de merda per desgràcia en tenim milions i milions i milions d’exemples, de xiquets amb un futur complicat. Però no era el meu cas. Jo donava per feta la vida fàcil. La felicitat, potser. Sí, donava la felicitat per segura. A mi, la vida m’aniria de cara.»

Que la vida va de debò la Gina ho descobreix de cop: encara té l’adolescència a prop, i l’edat adulta, amb tots els compromisos, li cau molt lluny. Però un dia es desperta amb una sensació estranya al cos i després de mesos de proves i espases de Dàmocles, li cau a sobre un diagnòstic mèdic greu i inesperat. I necessita començar a prendre decisions.

Escrita amb delicadesa i molt sentit de l’humor, i amb una profunditat sorprenent i il·luminadora, Gina és una novel·la original i poderosa, plena d’una vitalitat molt contagiosa.

Maria Climent (Amposta, 1985) és llicenciada en Traducció i Interpretació i també ha estudiat Guió. Ha treballat de professora d’idiomes, de copywriter, de content manager, de social media manager, de professora d’escriptura i de cronista. Actualment es guanya la vida, que ja és molt, fent de traductora i de community manager. Col·labora regularment amb la plataforma digital de cultura Catorze i viu entre Barcelona i Amposta. Gina és la seva primera novel·la.

Text extret de: https://www.laltraeditorial.cat

Reunió prevista pel dia 22 de juliol a les 21h. 

Comptarem amb la presència de l'autora, Maria Climent

La Rose ha nascut en un poble de mala mort i l’ha criada una madrastra: així comença aquest recull de contes centrats en la vida de la Rose i la Flo. Al seu voltant, els personatges desfilen com si els veiessis per la finestra d’un tren —i és que la Rose sempre se’n va. De casa del pare, per estudiar i tenir una vida brillant. De casa del marit ric, per convertir-se en una dona pobra i lliure. Els oficis, els llocs i els amants canvien a cada nova etapa de la vida. Per això val la pena el canvi: per descobrir noves possibilitats. El que no canvia mai és la Flo, aquella madrastra salvatge, que en la vida de la Rose és una fita, el testimoni de quin és el seu lloc, la seva identitat oculta.

Alice Munro, nascuda el 1931 en una zona rural de la província d’Ontàrio, va publicar el seu primer conte l’any 1950 i, al cap de divuit anys, el seu primer volum, Dance of the Happy Shades. Casada dues vegades i mare de quatre filles, ha experimentat i escrit tot el que significa constrènyer la vida pròpia dins la vida familiar.

Text extret de : https://clubeditor.cat/llibres/qui-et-penses-que-ets/

Reunió prevista pels dies: 30 de juny a les 18.30h i 1 de juliol a les 21h

Condueix les sessions : Cristina Montiel Pérez

Pierre Anthon s’aixeca de la seva cadira a l’aula, anuncia a mestre i companys que res no importa a la vida i se’n va per no tornar‐hi més. Cada dia els seus amics el trobaran enfilat a la prunera del seu jardí mentre ells emprenen el camí de l’escola. Pierre Anthon els llença les prunes de l’arbre per provocar‐los, però aquestes no els faran tant de mal com les respostes que els dóna a cada argument pensat per fer‐lo tornar. Desmoralitzats, els seus companys conceben un pla per intentar convèncer en Pierre Anthon, però sobretot a ells mateixos, que en la vida sí que hi ha coses que tenen importància.
Amb un estil valent, directe i sense retòrica supèrflua, No-res ens aboca sense cap avís previ a una història que aviat s’intueix complicada; més encara quan els protagonistes són uns adolescents que s’hauran d’enfrontar prematurament a les grans preguntes de la vida. Quan fou inicialment publicada l’any 2000 a Dinamarca, No-res va encendre polèmics debats per la cruesa de la història que narra i fou censurada en escoles d’Alemanya, Dinamarca i Noruega. Anys més tard ha acabat reconeguda amb premis de primer ordre i amb una crítica entusiasta, i forma part dels plans d’estudi en la majoria de països occidentals.

Premi al millor llibre 2001 del Ministeri de Cultura danès.
Premi LibbyLit 2008 a la millor novel∙la de l’àmbit francòfon.
Millor llibre 2010 pel diari alemany Die Zeit.

Janne Teller (Copenhaguen, 1964). D'ascendència austro-alemanya, aquesta novel·lista especialitzada en macroeconomia ha treballat de consultora per a les Nacions Unides en la prevenció i resolució de conflictes internacionals. Aquesta tasca l'ha portada a viure en llocs tan dispars com Tanzània, Moçambic o Bangladesh. El 1995 deixà la carrera a les Nacions Unides per dedicar-se plenament a la literatura.
Quan es va publicar No-res a Dinamarca (2000), va causar molta polèmica i va generar intensos debats entorn els dubtes existencials que planteja. Un any més tard, No-res guanyava el Premi al Millor Llibre de l'Any del Ministeri de Cultura danès i actualment és lectura recomanada a les escoles. Poc després, la situació es repetia a França i Noruega. Els últims anys No-res s'ha fet un lloc al panorama editorial gràcies a l'entusiasme i les recomanacions dels lectors, que ja el poden llegir en catorze idiomes.

A Alemanya és tot un fenomen editorial que encapçala les llistes dels més venuts i ha estat reconegut pel diari Die Zeit com el millor llibre del 2010. L'obra de Janne Teller, que també inclou assaig i relats, ha rebut diverses beques i premis. També és l'autora de la novel·la I si estiguéssim en guerra.

Text extret de: https://comanegra.com/

Reunió prevista pels dies: 26 de maig a les 19.30h i 27 de maig a les 21h.

Condueix les sessions : Cristina Montiel Pérez

A Dublinesos, James Joyce reuneix quinze relats que recreen episodis de la seva ciutat. Les diverses històries s'encreuen i els personatges van i vénen, desapareixen i reapareixen, de manera que s'ha vist en aquest llibre una novel·la amb un únic personatge: Dublín. Joyce proposa un recorregut urbà, que va de l'infant dels primers contes a la narració final, titulada Els morts, una obra mestra de la literatura.

James Joyce (Dublín, 1885 - Zuric, 1941) és un dels novel·listes més singulars i innovadors del segle XX. L'any 1904 va emigrar d'Irlanda, però va mantenir sempre una difelitat literària envers la seva ciutat d'origen, com va demostrar amb Dublinesos (1914), Ulisses (1922) i Finnegans Wake (1939). Pòstumament es va publicar Stephen Hero, una primera versió de Retrat de l'artista adolescent, que ha suscitat tota mena d'exegesis i ha confirmat la llarga història i complexitat que arrossegava Stephen Dedalus abans de convertir-se, amb la seva aparició a l'Ulisses, en un dels personatges canònics de la literatura del segle XX. 

Text extret de: https://www.grup62.cat/

Reunions previstes pels dies: 28 d'abril a les 18.30h i 29 d'abril a les 21h

Condueix les sessions : Cristina Montiel Pérez

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993). Poeta i periodista. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià, del segle XV fins a l'actualitat, és a dir, des de l'època d'Ausiàs March i Roís de Corella. 

D'aquest autor són remarcables dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus. D'entre ells, sobresurt Ovidi Montllor amb Coral romput. 

Reunió prevista pel dia 26 de març a les 19.30h al Teatre-Casino Llagosterenc on es tindrà lloc el recital poètic "Els versos del fill del forner" que farà un recorregut per la poesia de Vicent Andrés Estellés: els orígens, el país, l'amor, el sexe, la mort...

El recital anirà a càrrec d'Elies Barberà (veu) és actor i poeta, valencià, reconegut en el món del teatre, la poesia i la narrativa. En aquesta ocasió, l'acompanyarà Gregori Ferrer (acordió i piano), pianista i acordionista, compositor i docent, component de formacions de música tant moderna com antiga.