« Tornar a la web de la Biblioteca Julià Cutiller

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

"L'aprenent de barber" de Joan Ventura

En Miquel Roig, en Lluís del Rocatal, en Viadiu, en Tins, el Grec, en Ramiro, en Rodas, en Pep de l'Horta o mossèn Xiruca són noms poc coneguts pels llagosterencs d'avui. Es tracta de persones que han viscut a Llagostera al llarg del segle XX i que s'han significat pel seu tarannà, pel seu humor, pel seu enginy, per la seva singularitat i per la seva manera d'entendre la vida al marge dels convencionalismes. Aquest llibre combina els esbossos biogràfics d'aquests personatges únics, amb un fil argumental que va lligant altres històries del poble que permeten fer una radiografia de tota una època amb un punt de partida comú com a lloc de trobada i tertúlia: la barberia de l'Andreu. 

L'aprenent de barber és el retrat d'una gent i d'un temps amb unes prioritats molt diferents a les nostres i que van saber viure prou bé. Un recull amable, divertit, irònic, tot i que alguns dels protagonistes poden tenir un perfil més aviat poca-solta o, com a mínim, controvertit. N'hi ha d'entranyables com en Calvet, en Fa, en Tià o el Títero, alrtes s'han significat en àmbits ben diferents com Leandre Calm, P. Parés C., Vicenç Valls o Arcadi Compte, i alguns, han estat persones notables com Abili Bassets, Miquel Casadevall o Enric Marquès. 

Joan Ventura Brugulat (Llagostera, 1955), periodista, actualment és el director adjunt d'informació cultural d' El Punt Avui i president del Col·legi de Periodistes a la demarcació de Girona. En Joan Ventura, casat i amb dos fills, havia treballat a la banca, i ja porta quaranta anys escrivint sobre el poble i la seva gent. En aquest llibre reuneix molts dels personatges que han configurat l'univers local en els darrers cent anys. És una mirada amable, gens nostàlgica, que no vol jutjar, només reviure'ls a través dels seus fets, de les seves històries, de les seves anècdotes i de les vivències que se n'expliquen. 

Text extret del llibre: Ventura, J. L'aprenent de barber. Ajuntament de Llagostera, 2015.

Reunió prevista pel dia 28 de juliol de 2016

Comptarem amb la presència de l'autor Joan Ventura Brugulat

"La germandat del raïm" de John Fante

La germandat del raïm. La Maria Molise ja n’ha tingut prou. L’adulteri és un pecat que, als seus setanta-quatre anys, ja no li pensa deixar passar al seu home, el vell Nick. Vol el divorci. Els estralls d’aquesta nova crisi porten en Nick de pet a la comissaria, i al seu fill Henry a agafar un avió des de Los Angeles per plantar-se a San Elmo, el poble de mala mort d’on havia marxat tants anys enrere. Havia fugit del poble, però també del seu pare, el centre hostil d’un univers fet de gestualitats italianes, ampolles buides, faldilles i un inacabable catàleg de menyspreus cap a les ambicions dels seus quatre fills.

A mesura que es rendeix a l’incommensurable talent culinari de la seva mare, en Henry passa comptes amb el passat de la seva família i accepta a despit ajudar el seu pare a construir un absurd fumador de pedra muntanya amunt. El pare i el seus camarades de la germandat del raïm —uns adolescents salvatges que superen els setanta anys— l’esperen a la furgoneta. ¿Acabarà sent un més del grup?

Veritat, simplicitat, emoció, família i duresa. Segons Kiko Amat, aquests són els ingredients primordials de la cuina de John Fante que fan dels seus llibres unes peces úniques, memorables. Afegim-hi també el batec d’amor i la recerca del perdó, així com l’ús magistral de la ironia i la potència del sarcasme. La germandat del raïm referma les bondats inqüestionables d’aquesta recepta.

John Fante (Denver, 1909 – Los Angeles, 1983), nascut en el si d’una família nord-americana humil d’origen italià, és un dels grans escriptors maleïts del segle XX. El nom de John Fante sempre va acompanyat del de Charles Bukowski: és ben sabut que Bukowski el valorava per sobre de tots els altres escriptors. Fante va començar a escriure l’any 1929. En aquella època havia abandonat els estudis a la Universitat de Colorado i es va traslladar a Califòrnia, on va ambientar la majoria de les seves novel·les. Va treballar com a guionista a Hollywood i va dedicar la seva vida a la literatura, tot i que només va aconseguir el ple reconeixement mundial de la crítica i del públic després de la seva mort. D’entre les seves obres, destaquen Ask the dust, una les quatre novel·les que componen la saga d’Arturo Bandini, The brotherhood of the grape i West of Rome. El 1955 li van diagnosticar diabetis i, el 1978, l’evolució de la malaltia el va deixar cec. Tanmateix, en els darrers anys va continuar escrivint dictant els textos a la seva dona, la Joyce.

Text extret de: http://www.edicions1984.cat/

Reunió prevista pel dia: 30 de juny de 2016

"El diable al cos" de Raymond Radiguet

"El diable al cos". Amb només vint anys, Raymond Radiguet ho havia fet pràcticament tot: havia viscut sense preocupar-se de res en l’alegre París de començament de segle, havia tastat amb delit tot allò que se li havia ofert, havia fascinat els cercles intel·lectuals i havia escandalitzat la societat benpensant, i, de cop, s’havia extingit amb una mort sobtada, poc després de revisar les proves d’impremta de la seva petita gran novel·la: El diable al cos.

Raymond Radiguet (Saint-Maur, 1903 – París, 1923) va escriure El diable al cos abans de fer els divuit anys. La novel·la es va publicar pòstumament i va desencadenar un gran escàndol, tant per la desinhibida descripció que s’hi fa d’un adulteri com per la crítica del patriotisme bèl·lic. La trama d’aquesta novel·la ha inspirat dues pel·lícules: la de Claude Autant-Lara (1946) i, més recentment, la de Marco Bellocchio (1986).

Text extret de: http://vienaedicions.com/

Reunió prevista pel dia: 26 de maig de 2016

"Matar a un ruiseñor" de Harper Lee

"Matar a un ruiseñor". «Disparad a todos los arrendajos azules que queráis, si podéis acertarles, pero recordad que es un pecado matar a un ruiseñor».

Este es el consejo que da a sus hijos un abogado que está defendiendo al verdadero ruiseñor del clásico de Harper Lee: un hombre de color acusado de violar a una joven blanca. Desde la mirada de Jem y Scout Finch, Harper Lee explora con humor y una honestidad insobornable la actitud irracional que en cuestiones de raza y clase social tenían los adultos del Sur profundo en los años treinta. La conciencia de una ciudad impregnada de prejuicios, violencia e hipocresía se enfrenta con la fortaleza y el heroísmo silencioso de un hombre que lucha por la justicia.

Matar a un ruiseñor, galardonado con múltiples reconocimientos desde su publicación original en 1960, se presenta ahora en una nueva traducción. Esta novela ganadora del Premio Pulitzer ha sido traducida a más de cuarenta idiomas, ha vendido más de cuarenta millones de ejemplares en todo el mundo y ha dado lugar a una popular película.

Text extret de: http://www.harpercollinsiberica.com/

Reunió prevista pel dia: 28 d'abril de 2016

"El vigilant en el camp de sègol" de J. D. Salinger

El vigilant en el camp de sègol. Els dos llargs dies que Holden Cauldfield, el jove protagonista, passa a Nova York són la seva fugida personal. Fuig del món dels adults, un món que rebutja, intentant protegir la seva infantesa, un territori pur que ja no és el seu. Holden Cauldfield sap que s'està fent gran i que no pot deturar aquest procés natural; es rebel·la i, volent actuar contra l'inevitable pas del temps, el noi opta per un camí incert i de difícil tornada.

 

 

Jerome David Salinger (1919-2010) és un escriptor nordamericà, conegut principalment per la seva novel·la El vigilant en el camp de sègol (1951) i per la seva reclusió solitària. No va publicar cap original des de 1965 i no va concedir cap entrevista des de 1981. És també l'autor del recull Nou contes (Empúries) i de Franny i Zoey (Proa), i de les dues novel.les Pugeu la biga mestra, fusters; seguit de Seymour, una introducció (Edicions 62). 

Text extret de: http://www.grup62.cat/

Reunió prevista pel dia 31 de març de 2016

"La llibreria ambulant" de Christopher Morley

La llibreria ambulant. En Roger Mifflin, un llibreter ambulant que no desitja altra cosa que tornar al seu Brooklyn natal per escriure les memòries, aconsegueix traspassar el seu dubtós negoci sobre rodes (incloent-hi el cavall i el gos) a la desesperada senyoreta McGill, que està més que tipa de la seva monòtona vida com a grangera. I aquest irracional cop de cap de la senyoreta McGill és el punt de partida d'un seguit de peripècies que ella mai no s'hauria atrevit ni a imaginar, i menys encara en companyia del senyor Mifflin, al qual s'ha compromès a portar a l'estació de tren més propera amb una única condició: que durant el trajecte li expliqui tot el que li cal saber per tirar endavant amb èxit la seva llibreria ambulant. 

Christopher Morley. (Haverford, Pennsilvània, Estats Units, 1890 – Roslyn Heights,Long Island, 1957) es va formar al Haverford College, on el seu pare, d’origen anglès, treballava com a professor de matemàtiques. Va estudiar història a la universitat d’Oxford i el 1913, després de tornar als Estats Units, es va instal·lar a Nova York i es va convertir en un dels periodistes més prestigiosos dels seu temps, una feina que el va fer recórrer tot el país. La seva primera novel·la, La llibreria ambulant, publicada el 1917, fou un gran èxit, que va tenir continuïtat en The Haunted Bookshop (‘La llibreria encantada’), publicada dos anys després. El 1939 va aparèixer la que seria la seva novel·la més coneguda, KittyFoyle, de la qual es va fer una versió cinematogràfica (coneguda aquí com a Miratge d’amor) protagonitzada per Ginger Rogers. L’any 1961, en memòria seva, un dels seus boscs preferits al comtat de Nassau, a Long Island, va rebre el nom de Parc Christopher Morley. La cabana de fusta en què va escriure moltes de les seves obres es conserva tal com era quan ell hi vivia, i és visitada per molts llibreters i lectors.

Text extret de: http://vienaeditorial.com

Reunió prevista pel dia: 25 de febrer de 2016

"La Societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey" de Mary Ann Shaffer

La Societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey.Traduïda a 26 llengües i amb més de 2 milions d’exemplars venuts només als Estats Units, La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey és més que un autèntic fenomen de vendes mundial. Es tracta d’una novel·la divertida i profundament humana, un homenatge als bons llibres i a les bones persones, capaç d’aixecar els ànims fins i tot als més cínics.
1946, Londres. L’escriptora i columnista Juliet Ashton cerca un tema per a la seva propera novel·la. Per mitjà de la carta d’un habitant de l’illa de Guernsey, entra en contacte amb els membres d’una curiosa societat literària nascuda durant l’ocupació nazi, i decideix desplaçar-se a l’illa per conèixer de primera mà els seus singulars habitants i les seves vivències durant la guerra.

Mary Ann Shaffer (1934-2008) va treballar com a llibretera i bibliotecària i sempre va viure envoltada de llibers. Als setanta anys, animada pel seu club de lectura, va decidir escriure la seva primera novel·la, que Annie Barrows, la seva neboda, va acabar. La societat literària i dels pastís de pela de patata de Guernsey es va convertir en una de les sorpreses editorials del 2008 i compta amb 15 traduccions i legions de fans arreu del món.

Text extret de: http://www.arallibres.cat

Reunió prevista pel dia 28 de gener de 2016

"El carrer estret" de Josep Pla

El carrer estret. Un veterinari de ciutat arriba al poble de Torrelles per exercir el seu ofici. Establert al carrer Estret de la localitat, i gràcies a la xafarderia de la seva cuinera, la inestimable Francisqueta, esdevé testimoni de la realitat quotidiana dels seus veïns. La narració, que segons l'autor és el simple resultat d'haver "passejat un mirall al llarg d'un camí", és construïda a través d'un pintoresc mosaic de personatges, la banalitat de la vida diària dels quals es converteix en matèria literària d'una qualitat extraordinària.

Josep Pla (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981) és unànimement considerat el millor prosista en llengua catalana del segle XX. Periodista, escriptor i viatger incansable, és autor d’una obra completa de quaranta-cinc volums i més de trenta mil pàgines, entre les quals destaquen obres excelses com El quadern gris, Aigua de mar, les sèries d’Homenots o El carrer Estret

Text extret de: http://www.grup62.cat/

Reunió prevista pel dia 26 de novembre de 2015 a les 20.00h. 

Comptarem amb la presència d'Anna Aguiló. Directora de la Fundació Josep Pla.

"Els nois" de Toni Sala

“Ara tot semblava culpa de la crisi, però no era culpa de la crisi aquella exposició de prostitutes a les cunetes de la nacional, passades les obres de desdoblament aturades, passats els ponts a mig construir, amb els cartells de circ descolorits i els grafits que deien N-II CARRETERA DE LA VERGONYA, DESDOBLAMENT JA…”

Així comença la novel·la Els nois, que inaugura el catàleg de L’Altra Editorial.

Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) va guanyar el premi Documenta amb el seu primer llibre de contes, Entomologia (1997). Amb Pere Marín (1998) es va estrenar en la novel·la. Amb els contes de Bones notícies (2001) va proposar una mirada torbadora a les intimitats de la vida en parella. Petita crònica d’un professor a secundària (2001) va donar-lo a conèixer al gran públic. Amb Goril·la blanc (2002) va introduir-se en el gènere de l’autobiografia. A Un relat de la nova immigració africana (2003) va narrar les aventures d’un gambià a Catalunya. La novel·la Rodalies (2004) li va valer el premi Sant Joan i el Nacional de Literatura. A Quatre dies a l’Àfrica (2005) va relatar un viatge al cor del continent africà. Amb Comelade, Casasses, Perejaume (2006) va perfilar tres personatges singulars de la cultura catalana actual, i amb Autoestop (2007) va oferir el retrat minuciós dels paisatges i la gent de Catalunya. Marina (2010) parteix d’un intent de reviure el paisatge físic i humà de l’adolescència. L’any 2012 va publicar, simultàniament, els assaigs de Notes sobre literatura i les dues narracions de Provisionalitat. Els nois (2014) va inaugurar el catàleg de L’Altra Editorial i El cas Pujol (2014), Premi Ciutat de Barcelona 2014, va estrenar la línia d’assaig.

Text extret de: http://www.laltraeditorial.cat

Reunió prevista pel dia 8 d'octubre de 2015 a les 21.00h. 

Comptarem amb la presència de Toni Sala.

"Tartuf" de Molière

"És difícil parlar de la història del teatre sense conèixer la tipologia de personatges creada per Molière", afirma Àlex Broch en el pròleg a aquesta edició. Amb El Misantrop, el genial dramatug francès crea l'arquetipus de l'etern insatisfet en guerra permanent amb el món. El Tartuf, en canvi, desemmascara l'hipòcrita que s'amaga rere la falsa virtut religiosa. Es tracta de dues obres mestres del teatre de tots els temps, versionades magistralment pel poeta, dramaturg i traductor Joan Oliver. 

Molière (París 1622-1673), pseudònim de Jean-Baptiste Poquelin, ha estat un dels més grans dramaturgs de tots els temps. Director, actor i autor, dominava tots els ressorts del teatre. Gairebé sempre en clau de comèdia, Molière penetra fins al cor de la condició humana. Les seves sàtires dels costums socials i els seus arqutipus mantenen encara avui tota l'eficàcia i la vivesa.

Text de la contraportada del llibre: Molière. El Misàntrop ; Tartuf. Proa Butxaca, 2001.

Reunió prevista pel dia 30 de juliol de 2015 a les 21.00h.

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal