« Tornar a la web de la Biblioteca Julià Cutiller

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

"El Guepard" de G.T. di Lampedusa

El guepard és un petit felí que no havia figurat mai a l'heràldica fins que la fantasia del Príncep de Lampedusa en féu el blasó de la casa de Salina, que viu el capaltard melangiós d'una aristocràcia decadent, obstinada a sobreviure en una illa del Mediterrani en ple segle XIX, mentre al continent triomfa la "nova classe", la burgesia.

Giuseppe Tomasi di Lampedusa, més conegut com a príncep de Lampedusa, va néixer a Palerm l'any 1896. Provinent d'una família aristocràtica, estudià la carrera d'advocat a Torí, i n'exercí. La seva gran  passió fou la literatura; fruit d'aquesta passió en són diversos estudis literaris i una única novel·la. El guepard (1958), que ell no arribà a veure publicada, i de la qual L. Visconti en féu també una formidable pel·lícula. Va morir a Roma l'any 1957.

Text de la contraportada del llibre: Lampedusa. El Guepard. Club editor. Barcelona, 2002.

Reunió prevista pel dijous 26 de gener de 2012 a les 21.00h.

"El silenci dels arbres" d'Eduard Márquez

El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l’Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l’Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare, la Sophie Kesner.
Les històries entrellaçades d’aquests quatre personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d’una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions, la capacitat de supervivència i de lluita, la misèria quotidiana dels qui han d’enfrontar-se a la mort amb l’única arma que els queda: la voluntat de viure.
El silenci dels arbres és una novel·la que ens explica com la bellesa pot sobreviure a la guerra, com en situacions extremes les persones són capaces de produir el més abjecte però també el més noble. Amb l’estil sobri i el·líptic que caracteritza la seva obra, Eduard Márquez ha fet una relectura contemporània del mite d’Orfeu: una bella paràbola sobre el poder de la música i la força de l’amor.

Text de la contraportada del llibre: Márquez, E. El silenci dels arbres. Empúries. Barcelona, 2003

Reunió prevista pel dijous 24 de novembre a les 20.30h.

Comptarem amb la presència de l'autor del llibre Eduard Márquez 

"El port de les aromes" de John Lanchester

El 1935, un jove anglès decideix trencar amb la seva vida, i emprèn el viatge que l'ha de portar fins a Hong Kong, la mítica colònia el significat de la qual en xinès, "port de les aromes", té ressons més que exòtics. Tom Stewart no sap què li espera en el futur. Però, ben aviat, en el vaixell coneix Maria, una jove monja xinesa que li ensenya la llengua que li obrirà les portes de la ciutat que mai no dorm. Ja a Hong Kong, molts anys després, dos personatges més s'inerposaran subtilment en la seva vida: Daw Stone, una cínica i malèvola periodista londinenca que es dedica a redactar cròniques sobre els potentats locals, i Matthew Ho, un nen refugiat el pare del qual va patir la revolució cultural a la Xina, i que ara, amb el nou mil·leni, emprèn una nova vida com a jove empresari. I a l'entorn d'aquests tres personatges refugiats emergeix l'altre gran protagonista, la mítica Hong Kong, la colònia perduda, un lloc encantat que ha atravessat guerres i revolucions, que creix, canvia i lluita per convertir-se en una societat moderna.

Text de la contraportada del llibre: Lanchester, J. El port de les aromes. Ed. 62. Barcelona, 2005.

Reunió prevista pel dijous 27 d'octubre de 2011 a les 21.00h.

"Austerlitz" de W.G. Sebald

A l'estació d'Anvers hi ha un home jove, amb botes d'excursionista i una motxilla vella que pren notes i fa dibuixos en un quadern; mentrestant, el narrador l'observa fascinat. L'enigmàtic estranger es diu Jacques Austerlitz i, només quan la casualitat fa que els dos homes es tornin a trobar als llocs més inesperats, de mica en mica es va revelant la història d'aquest viatjant solitari i melancòlic. Als anys quaranta, Austerlitz era un nen jueu que va haver de fugir de l'Alemanya nazi i va anar a parar a Gal·les, on el van acollir un predicador i la seva dona; hi va créixer sense conèixer el passat que havia deixat enrere. Austerlitz és un home que ho ha perdut tot: pàtria, família, idioma i el seu propi nom, i, al cap d'uns anys, es troba de cara amb aquest passat inconegut.

"Sebald és el Joyce del segle XX. La seva narració de l'odissea d'un home a través dels anys obscurs de la història europea -la síntesi d'un cànon de pensament i literatura occidentals- és una de les obres més commovedores i verdaderes del món des de la postguerra". The Times

Text de la contraportada del llibre: Sebald, W.G. Austerlitz. Edicions 62. Barcelona, 2003.

Reunió prevista pel dia 29 de setembre de 2011 a les 21.00 h.

Recull de poesia

Recull de poesies de Joan Vinyoli

Reunió prevista pel dimecres 27 de juliol de 2011 a les 21.00 h.

"Via Revolucionària" de Richard Yates



«Una Madame Bovary habitando los pesadillescos suburbios del American Dream. Pocos libros tan tristes hicieron tan felices a sus lectores: obra maestra.»
El País

Los años 50 retratados por Richard Yates tienen demasiados parentescos con los tiempos que vivimos. El aislamiento que nace de la comodidad. La incomunicación que produce la falta de sentimientos sinceros. La pérdida, muchas veces inconsciente, de valores, que en algún momento parecían fundamentales.

Brillantes, bellos y confundidos, Frank y April Wheeler tratan de sostener sus ideas incluso contra sí mismos y sus debilidades. Yates los examina con una lucidez que tiene mucho de tristeza en esta magnífica novela: una indagación profunda y conmovedora sobre lo que las personas dejan que la sociedad haga con ellas.

«Con Vía Revolucionaria, Richard Yates hace una entrada a toda orquesta en la literatura. Kurt Vonnegut y Raymond Carver lo elevaron a la categoría de escritor de culto.»
Lire

«Si Vía Revolucionaria no convierte a Yates en un escritor inmortal, la inmortalidad es algo que no vale la pena.»
Times

«Si se necesita algo más para realizar una obra maestra, no sé de qué se trata.» TENNESEE WILLIAMS

«Una tragedia doméstica que comienza con la vergüenza de una función de teatro amateur, culmina con el lamento por una muerte estúpida, y acaba siendo una novela de terror sin monstruos imposibles que la hagan soportable.» RODRIGO FRESÁN

«La excitación que uno experimenta al leer a Yates es la euforia que uno siente al encontrar, reconocer y abrazar a la verdad. ¿No es una verdad agradable? Lo siento mucho. El reconocernos en la ceguera, las necesidades, las soledades y hasta en la crueldad de los personajes de Yates tendrá que bastarnos.» RICHARD RUSSO

«Lo que se destaca en Vía Revolucionaria —y en toda la obra de Richard Yates— es lo agudo de su visión, pero también el modo en que esa visión se detiene no en la Guerra o en otros horrores sino en la vida del hombre promedio. Compartimos los sueños y los temores de su gente: el amor y el éxito junto a la soledad y el fracaso y no la vida tal cual la define la publicidad.» Boston Review

Text extret de: http://www.alfaguara.com/es/libro/via-revolucionaria/

Reunió prevista pel dia: 30 de juny de 2011 a les 21.00h.

"Els quaderns de Malte" de Rainer Maria Rilke

El jove Maltre Laurids Brigge, últim representant d'una noble nissaga danesa, arriba al París dels primers anys del segle XX amb la intenció de guanyar-se la vida com a poeta. Un cop a la gran ciutat, però, Malte no pot evitar de veure com desfilen davant dels seus ulls les diverses cares de la misèria i la malaltia i , en l'exercici de traslladar aquestes vivències als seus quaderns, descobreix que escriure és l'única manera de trascendir la mort, que, com una llavor, s'amaga sigil·losament al cor de tot allò que és viu.

Escrita entre els anys 1904 i 1910, Els quaderns de Malte és l'obra en prosa més important de Rilke i la primera novel·la que trenca definitivament les convencions de la narració realista del segle XIX i obre la porta a l'experiència de crisi existencial i creativa característica de la modernitat.

"Aprenc a veure. No sé en què consisteix, tot penetra en mi més a fons i no s'atura al lloc on solia tenir terme"

Text de la contraportada del llibre: Rilke, R. M. Els quaderns de Malte. Viena. Barcelona, 2010.

Reunió prevista pel dia 5 de maig de 2011 a les 21.00 h.

Selecció de Cants de "l'Odissea" d'Homer

Lectura dels cants I, V, VIII, IX, XII i XIII de l'Odissea d'Homer

Reunió prevista pel dia 31 de març de 2011 a les 21.00h.

"La Tía Júlia y el escribidor" de Mario Vargas Llosa

«El género novelesco no ha nacido para contar verdades, éstas, al pasar a la ficción, se vuelven siempre mentiras.»

Ya en el título de esta novela de Mario Vargas Llosa, publicada en 1977, se recoge la doble historia en que se vertebra su argumento: por un lado, la relación amorosa del joven escritor Varguitas con una mujer de su familia mayor que él, la tía Julia; y por otro, la desaforada presencia del folletinista Pedro Camacho en la misma emisora de radio donde Varguitas trabaja.

La noble pasión amorosa entre la tía Julia y el aprendiz de novelista, que la sociedad limeña de los años cincuenta trata por todos los medios de impedir, se combina en esta novela de Vargas Llosa con las narraciones truculentas del folletinista de las ondas. El contrapunto de una encendida pasión con aires shakesperianos y su correlato melodramático y la inesperada confluencia del devoto de la alta literatura y el escribidor rastrero son algunas claves de esta narración mayor de Mario Vargas Llosa.

La tía Julia y el escribidor reúne el interés de los relatos de aventuras, donde la atención del lector queda sujeta a un final feliz continuamente postergado, y el más desternillante y grotesco pasatiempo, gracias sin duda a las divertidas aportaciones del escribidor Camacho, uno de los grandes personajes del novelista peruano.

Text extret de: http://www.alfaguara.com/es/libro/la-tia-julia-y-el-escribidor/

Mario Vargas Llosa: Elogio de la lectura y la ficción. Discurso Nobel . 7 de desembre de 2010

"El escritor que nunca quiso ser otra cosa". Article publicat a "El País" el 26 de desembre de 2010.

Entrevista a Mario Vargas Llosa al "Magazine". Entrevista publicada el 24 d'octubre de 2010

Entrevista digital a Mario Vargas Llosa a "El País".  Entrevista publicada el 14 de setembre de 2009

Entrevista digital a Mario Vargas Llosa a "El País". Entrevista publicada el 10 de març de 2000

Pàgina web oficial de Mario Vargas Llosa

 

Reunió prevista pel dia 24 de febrer de 2011 a les 21.00 h.

"Il·lusions perdudes" d'Honoré de Balzac

Il·lusions perdudes és una de les obres més importants del cicle de La comédie humaine de Balzac. Un jove poeta de províncies, Lucien Chardon, tan pobre i ingenu com ambiciós, busca fer-se un nom a París. A la ciutat esdevé el protegit d’una dona casada captivadora, la senyora de Bargeton, que l’ha d’ajudar en la seva ascensió en els cercles glamurosos de la capital. Però Lauren no s’adona que el món on ha entrat és molt més perillós del que sembla. A mesura que la reputació de la senyora de Bargeton comença a trontollar, Lucien veu com els seus rivals conspiren contra ell per defenestrar-lo; aprendrà que, allà on vagi, el talent té poc valor al costat dels diners i les intrigues de la gent sense escrúpols.

Text extret de: http://www.proa.cat/ca/llibre/il-lusions-perdudes_10534.html

Reunió prevista pel dia 27 de gener de 2011 a les 21.00 h.

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal