« Tornar a la web de la Biblioteca Julià Cutiller

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

"Sylvie" de Gérard de Nerval

Sylvie, joia de la literatura del segle XIX i la millor narració que ens va deixar Gérard de Nerval, ha esdevingut amb el temps un referent inexcusable de la narrativa europea moderna. Amb un estil del tot clàssic, Nerval s'enfronta a una temàtica pròpia del romanticisme més exigent, oferint-nos, a més, un tractament magistral per a alguns dels motius amb gran futur a la tradició literària europea: les relacions entre memòria i escriptura, la circularitat del temps poètic o els atzars de la percepció. En les conferències sobre narrativa que Umberto Eco va llegir a la Universitat de Harvard, va presentar Sylvie, abans d'analitzar-la en profunditat, com «un dels llibres més bells que s'hagin escrit mai. [...] El vaig llegir als vint anys, i no he deixat mai de rellegir-lo. [...] En conec cada coma, cada mecanisme secret».

Gérard de Nerval (1808-1855), sens dubte un dels més grans escriptors francesos de l'època romàntica, va deixar una obra relativament breu, composta essencialment per poemes (en sobresurt el recull Les Chimères, que conté alguns dels millors sonets del seu temps i que en certs aspectes anuncia l'aventura surrealista) i narracions: Aurélia i el recull Les Filles du feu (1854), en el qual es troba Sylvie (Quaderns Crema, 1995), en són les més destacables.

Text extret de: http://www.quadernscrema.com

Reunió prevista pel dia: 24 d'abril de 2014

"La cinquena dona" de Henning Mankell

La cinquena dona. La placidesa habitual de la ciutat sueca d’Ystad es veu trencada quan, amb un cert interval de temps, tres homes apareixen salvatgement assassinats. Les víctimes duien una vida assossegada i tranquil·la, dedicades a l’ornitologia, el cultiu d’orquídies i la poesia, la qual cosa fa encara més incomprensible el gairebé insuportable sadisme de què han estat objecte. Durant la investigació del cas, l’inspector de policia Kurt Wallander –un home vulnerable i amb aires d’antiheroi, però amb la perspicàcia que dóna un fi olfacte– descobreix que no només s’ha d’enfrontar amb un assassí amb una temible intel·ligència, que sens dubte rivalitza amb la seva, sinó que sembla que es guia per un desig de venjança sanguinari i fosc. Quan, finalment, en Wallander creu que segueix la pista correcta, un seguit d’atroços descobriments capgira la investigació.

Henning Mankell (Estocolm, 1948) Actualment reparteix el seu temps entre Suècia i Maputo, a Moçambic, on dirigeix el teatre nacional Avenida. És autor de nombroses novel·les i és un dels dramaturgs més populars del seu país. La fama mundial li va arribar, però, amb la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades pel cèlebre inspector Kurt Wallander. Traduïdes a trenta-set llengües, i aclamades unànimament pel públic i la crítica, se n'han fet moltes pel·lícules i sèries de televisió, i han estat mereixedores de nombrosos premis. 

Text extret de: http://www.tusquetseditores.com

Reunió prevista pel dia: 27 de març de 2014

"La meva germana viu sobre la llar de foc" d'Annabel Pitcher

La meva germana viu sobre la llar de foc. En Jamie té deu anys, una germana gran, la Jasmine, una adolescent rebel, un pare que beu massa , una mare que va marxar casa, un gat, en Roger, i una altra germana, la Rose. Però la Rose fa cinc anys que va morir i ara viu en un gerro, sobre la lleixa de la llar de foc. La seva família s'esquerda. Ara en Jamie veu una oportunitat en un concurs per a joves talents: podrà reconstruir el que s'ha trencat?

Annabel Pitcher. Va néixer al 1982, en un Poblete de Yorkshire (Regne Unit). Segons ella, és un Poblete on hi ha més ovelles que persones. Va estudiar filologia anglesa a Oxford i, un cop llicenciada va treballar en diversos mitjans de comunicación i com a professora d'anglès. I també ha viatjat molt per documentar-se per als seus llibres. Aquesta és la seva primera novel·la.

Text extret de: http://www.lagalera.cat/

Reunió prevista pel dia: 27 de febrer de 2014

"L'abric" de Nikolai Gògol

L'abric. Publicat al 1842, és un relat breu aplegat al que es coneix com els Contes de San Petersburg. En aquesta narració s'apleguen algunes de les característiques més reconeixibles de la literatura de Gògol, com la denuncia de la burocràcia més carrinclona i mediocre, l'acusat provincianisme de les elits polítiques i administratives i la introducció de l'element fantàstic com a única manera de restablir la justícia social.

El protagonista, Akaki Akàkievitx, és un personatge anònim, sense passat ni futur, algú a qui ningú mai no trobarà a faltar. La seva única i més preuada possessió és un abric nou, que li és robat. Desencisat, lluita contra la incomprensió, la indiferència i una ridícula i incomptetent burocràcia, amb què topa de manera inevitable i de la qual, malgrat tot, s'acaba venjant. 

Nikolai Gògol és considerat un dels pares del conte modern i un dels grans noms de la literatura russa i universal. Després d’ocupar alguns càrrecs discrets en l’organigrama funcionarial de SantPetersburg i de fer classes d’història a la universitat d’aquella capital, es dedicà de ple a la literatura. Els seus escrits recullen algunes de les tradicions i llegendes de la cultura ucraïnesa i traspuen una crítica punyent i sarcàstica, amb tocs d’elements fantàstics, envers les classes dirigents petersburgueses i burocràtiques que, lluny de l’eficàcia en l’exercici de la seva tasca, es mouen a la recerca exclusiva del reconeixement i l’estatus social.
 

Textos extrets de: Gògol, N. L'abric. Cal·ligraf. 2012 i http://www.edicionscalligraf.com/

Reunió prevista pel dia: 30 de gener de 2014

"Casa de nines" d'Henrik Ibsen

 

Casa de nines és sens dubte l'obra més traduïda d'Ibsen, la més representada i la més discutida. Nora, la protagonista del drama, abandona el domicili familiar perquè el seu marit no és la persona que ella pensava. De fet, però, Nora deixa la família i la casa perquè no sap qui és. No fuig, no es revolta, tan sols vol "ser", educar-se a ella mateixa. I per això està disposada a sacrificar-ho tot, incloent-hi els fills. L'elecció de Nora -feminisme a banda- és, abans que tot, un acte d'afirmació individual. Com diria Ignasi Iglésias, un "individualisme que tendeix a enrobustir la voluntat, fent-nos més conscients, més forts".

Henrik Ibsen (1828-1906) és el màxim exponent de la dramatúrgia noruega del segle XIX. Després de treballar com a dramaturg i director escènic al Teatre Nacional de Bergen (1851-1857) i de fer-se càrrec de la direcció artística del Teatre Norueg de Cristiania (1857-1862), Ibsen abandona Noruega i inicia un periple que el portarà a Itàlia i a Alemanya, on escriurà una part importantíssima de la seva obra. És el cas de Brand (1886) o de Peer Gynt (1867). A partir dels anys setanta, Ibsen inicia l'escriptura dels drames burgesos de la crítica social a partir dels quals es convertirà en un punt de referència de la renovaió escènica europea: Casa de nines (1879), Espectres (1881), Un enemic del poble (1881) o Hedda Gabler (1890). Són obres que es caracteritzen per l'anàlisi de les tensions entre l'individu i la societat burgesa fent una especial atenció als moviments interiors de l'ànima humana.

Text extret de la contraportada del llibre: Ibsen, H. Casa de nines. Proa, 2004 

Reunió prevista pel dia: 28 de novembre de 2013

"L'última nit de Twisted River" de John Irving

«Una novel·la excel·lent. Generós i genial, aquest relat intergeneracional d’un pare i un fill que fugen pot comparar-se amb les millors obres d’Irving. És totalment imprescindible.» Financial Times

Dotada d’una càrrega violenta i pertorbadora, L’última nit a Twisted River conté l’autenticitat i l’emoció pròpies de les històries de John Irving. Un món on la infància s’acaba d’una manera abrupta; on l’amor és com una línia en l’horitzó sempre fugissera; on la paternitat és una força gairebé capaç de tot.

L'Ultima nit de Twisted River. En una remota explotació forestal del nord de New Hampshire, un inquiet noi de dotze anys confon la nòvia del policia local amb un ós, amb conseqüències tràgiques. Aquest és el punt d’arrencada d’una llarga fugida per tot el país en la qual el noi i el seu pare es veuen sotmesos a l’odi mortal del policia i a la seva implacable persecució.

Amb un to amarat d’emotivitat, que no exclou moments d’humor, aventures, màgia i realisme, John Irving recrea la peculiar vida com a fugitius de pare i fill durant cinc dècades. Mentre el pare treballa de cuiner aquí i allà, el noi creix, va a la universitat, coneix l’amor i el desamor, l’èxit majúscul i el terrible infortuni. Dels vells temps només els quedarà el record de la vella cabana prop del riu i la fidel amistat d’un valent llenyataire d’abraonades conviccions llibertàries.

John Irving (Exeter, New Hampshire, 1942) és un dels escriptors nord-americans més rellevants. Entre les seves novel·les destaquen El món segons Garp (portada al cinema), Prínceps de Main, reis de Nova Anglaterra (també portada al cinema amb el títol Les normes de la casa de la sidra, guanyadora de l’Oscar al millor guió, adaptat pel mateix Irving), The Hotel New Hampshire, A Son of the Circus, La quarta mà (Edicions 62) i Fins que et trobi (Edicions 62). Una dona difícil ha estat un èxit de vendes arreu del món.

Text extret de: http://www.edicions62.cat

Reunió prevista pel dia: 24 d'octubre de 2013

"La meva vida: relats d'un home de províncies" d'A. P. Txekhov

La meva vida: relats d'un home de províncies. En Missaïl té vint-i-cinc anys i ja l’han fet fora de la feina nou vegades. No suporta haver d'estar-se assegut en una habitació, aguantar amonestacions estúpides, copiar i competir amb una màquina d'escriure. El seu pare, l’únic arquitecte de la ciutat, que mai ha construït una sola casa decent, en canvi, considera que això és un treball intel•lectual. Però en Missaïl, també anomenat el Poca Cosa, menysprea aquesta feina i creu que ni tan sols serveix per justificar una vida ociosa i despreocupada. És per això que decideix no tornar a l’oficina i dedicar-se al treball físic. El conflicte del protagonista que Txékhov exposa, amb una amargor esquitxada de moments còmics, a La meva vida, escrit el 1896 en l’època de maduresa després de consagrar-se com a autor, és el reflex d’una de les seves preocupacions cabdals: el debat entre la necessitat imperiosa i vital de la llibertat i la dificultat d’assolir-la.

Anton Pàvlovitx Txékhov (Taganrog 1860-Badenweiler 1904), fill d’un botiguer, va estudiar a l’institut de la seva ciutat natal. Va cursar estudis de medicina a Moscou, on els seus pares s’havien instal•lat ja feia uns anys. Els problemes econòmics familiars el van portar a escriure cròniques satíriques per fer-hi front. Gran innovador tant en el terreny del relat com en el de la dramatúrgia, els seus contes, com L’estepa (1888), El pavelló número 6 (1892) i La dama del gosset (1899), i les seves obres de teatre, entre les quals destaquen La gavina (1896), L’oncle Vània (1897), Les tres germanes (1901) i L’hort dels cirerers (1903), l’han convertit en un dels autors més importants i influents de la història de la literatura. Una història avorrida es va publicar en aquesta mateixa col•lecció.

Text extret de: http://www.editorialminuscula.com

Reunió prevista pel dia: 23 de juliol de 2013 a les 21.00h

"Aiguafang" de Joan-Lluís Lluís

Aiguafang. Som en una Barcelona sotmesa a una quasi constant pluja d'aiguafang que corromp la pedra dels monuments antics, difumina els contorns del paisatge i dificulta el caminar de la gent. És una societat decadent i consumista, de persones avorrides de viure i que converteix les successives onades d'immigrants en mà d'obra esclava.
En aquesta ciutat, tres personatges marginals, l'assassí, l'esclau i l'oreneta, s'observen i se segueixen per intentar salvar-se i, potser, estimar-se.Aiguafang és una novel"la d'atmosferes opressives i de situacions límit. Joan-Lluís Lluís ha escrit una faula crua i colpidora amb esclats de tendresa.

Joan-Lluís Lluís (1963) va néixer a Perpinyà. Ha publicat les novel•les: Els ulls de sorra, Vagons robats, El crim de l’escriptor cansat, El dia de l'os, el relat eròtic Cirera, l'assaig pamfletari Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, i escriu lletres de cançons. És també periodista.


Text extret de: http://www.magrana.cat


Reunió prevista pel dia: 27 de juny de 2013 a les 21.00h

"Cròniques de la veritat oculta" de Pere Calders

Cròniques de la veritat oculta. Aquest recull de contes és una obra clau dins la narrativa de Pere Calders perquè representà la descoberta, per al públic de la postguera, d'un narrador extraordinari. L'humor i la fantasia propis de l'autor havien guanyat amb els anys en intensitat, profunditat i ambigüitat, una ambigüitat que embolcalla sempre la literatura fantàstica, que va de Poe a Kafka, passant per Pirandello o Bontempelli. El que en definitiva caracteritza els contes de Calders és una barreja d'imaginació desbordada i de poesia que fa que esdevingui unes magistrals mostres d'enginy, torbadores i divertides alhora.

Pere Calders (Barcelona 1912-1994), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, va viure a l'exili del 1939 al 1962. Amb Cròniques de la veritat oculta (1955), Premi Víctor Català, va reprendre el contacte amb el seu públic. La seva obra literària comprèn especialment narracions breus, iròniques i crítiques com Tots el contes (1968), De teves a meves (1984) i L'honor a la deriva (1922), entre d'altres.

Text de la contraportada del llibre: Calders, P. Cròniques de la veritat oculta. Edicions 62. Barcelona, 2001.

Reunió prevista pel dia: 30 de maig de 2013 a les 21.00h

"Maus: relat d'un supervivent" d'Art Spiegelman

La radicalidad narrativa de esta obra marca un antes y un después en el universo de la novela gráfica.

Maus es la biografía de Vladek Spiegelman, un judío polaco superviviente de los campos de exterminio nazis, contada a través de su hijo Art, un dibujante de cómics que quiere dejar memoria de la aterradora persecución que sufrieron millones de personas en la Europa sometida por Hitler y de las consecuencias de este sufrimiento en la vida cotidiana de las generaciones posteriores. Apartándose de las formas de literatura creadas hasta la publicación de Maus, Art Spiegelman se aproxima al tema del Holocausto de un modo absolutamente renovador, y para ello relata la experiencia de su propia familia en forma de memoir gráfica, utilizando todos los recursos estilísticos y narrativos tradicionales de este género y, a la vez, inventando otros nuevos. La radicalidad narrativade esta obra marcó un antes y un después en el universo de la novela gráfica, y por ello Maus obtuvo el primer y único premio Pulitzer otorgado a un cómic.

Art Spiegelman nació el 15 de febrero de 1948 en Estocolmo, aunque creció y se educó en EE.UU. Tras estudiar arte y diseño, en 1966 comenzó a trabajar en la Topps Gum Co., empresa con la que colaboró durante casi 20 años y para la que creó ilustraciones para pegatinas y cromos, entre otros productos. De esa época datan por ejemplo sus ilustraciones de La pandilla basura. Coetáneamente, se inició en la publicación de cómics underground, en el que ya comienza a explorar los convencionalismos expresivos del propio medio. También colabora en el magazine de culto Witzend, donde algunas estrellas como Wally Wood, Berni Wrigthson o Vaughn Bodé desarrollan su faceta más personalista.
A partir de 1975, y después de regresar a Nueva York tras una temporada en San Francisco, comienza a trabajar para diversas publicaciones, como New York Times, Village Voice y Playboy, entre otros. Un poco más tarde, comienza a trabajar como profesor en la School of Visual Arts y en 1980, funda junto con su mujer Françoise Mouly la revista Raw. Se trata de una publicación en formato tabloide de clara intención experimental, en gran medida centrada en los propios convencionalismos de la historieta corno lenguaje, a la vez que receptora de las más innovadoras firmas del panorama norteamericano e incluso europeo: Tardi, Swarte, Gary Panter, Ever Meulen, Muñoz y Sampayo, Martí o Charles Burns son algunos ejemplos. Raw influyó en el concepto, diseño y publicación de las revistas de comic pero, sobre todo, consiguió el suficiente prestigio como para despertar la atención del no lector habitual de historieta, y fue en sus páginas donde se publicó originalmente Maus, en forma serializada.

Text extret de: http://www.megustaleer.com

Reunió prevista pel dia: 25 d'abril de 2013 a les 21.00h

Delegat protecció de dades Privacitat Avís legal