« Tornar a la web de la Biblioteca Comtat de Cerdanya

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Bibliografia Sebastià Bosom i Isern

 

Erola Simon i Lleixà; Martí Solé i Irla; M. Àngels Terrones i Plaza. Bibliografia Sebastià Bosom i Isern. Puigcerdà: Arxiu Comarcal de la Cerdanya, 2010. 22 p.

Bibliografia de Sebastià Bosom i Isern editada el març del 2010. Aquest treball reuneix el conjunt de l'obra de l'arxiver i historiador local Sebastià Bosom i Isern desaparegut l'agost del 2008. La bibliografia inclou totes les obres publicades per Bosom al llarg de la seva trajectòria professional i s'estén cronològicament des de l'any 1982 fins l'any 2009. Podem trobar-hi monografies, articles de llibres i publicacions periòdiques, programes de festa i tríptics. Les publicacions es poden consultar a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya.




Fons Col·lecció Pirineus

Què és?

La col·lecció Pirineus de la Biblioteca Comtat de Cerdanya és el conjunt de documents que fan referència a la comarca de la Cerdanya, a la serralada dels Pirineus i a la muntanya en general. Això inclou tant llibres com mapes com material àudio-visual, escrits en català, castellà o francès.
 

Per què hi ha una col·lecció Pirineus ?

La situació de la Biblioteca, a Puigcerdà, al bell mig dels Pirineus i en un entorn geogràfic, social i cultural d'alta muntanya fan necessari que tant els ciutadans de la comarca com els visitants, turistes o segons residents disposin, sobretot, d'informació sobre la comarca, però també sobre temàtica relacionada amb la cultura de muntanya i els esports de neu.
 

Què hi trobaré ?

A grans trets hi podreu trobar: documents sobre la història i la geografia de Puigcerdà i la Cerdanya, guies excursionistes, literatura de muntanya, llibres sobre flora, fauna i folklore dels Pirineus i material sobre muntanyisme, excursionisme, escalada i esports de neu.
 

Com puc accedir-hi?

Físicament la col·lecció Pirineus forma part de la Biblioteca Comtat de Cerdanya. La trobareu en una secció especial al primer pis de la biblioteca. Podeu consultar-la "in situ" i també endur-vos els documents en préstec. Virtualment hi podeu accedir a partir del nostre catàleg, disponible en aquesta mateixa pàgina. Podeu buscar els documents per autor, títol, matèria o paraula clau.

Si voleu informació exhaustiva sobre la col·lecció podeu fer el següent:

  1. Si com a paraula clau teclegeu "cerdanya" apareixerà el llistat de tots els documents que tenen a veure amb la comarca
  2. Si com a paraula clau teclegeu "pirineus" apareixerà el llistat de tots els documents que tenen a veure amb aquesta serralada
  3. Si com a paraula clau teclegeu "muntanya" apareixerà el llistat de tots els documents que tenen a veure, de manera més general, amb la muntanya.

Rufaca

Consulta de la revista Rufaca, dels "Amics de Cerdanya"

Dietari de Puigcerdà (II)

Martí Sanjaume, Jaume. Dietari de Puigcerdà amb sa vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de Vall de Ribes: vol. I apendix a. 815-1300. Lleida: Impremta Mariana, 1928. [299] p

Aquest volum del dietari, compilat pel mateix Martí Sanjaume, complementa i amplia l’anterior. Transcriu documents, la majoria en llatí, des de l’any 815 fins al 1300. Molts d’ells transcrits en català al primer volum del Dietari editat dos anys abans.


Dietari de Puigcerdà (I)

Martí Sanjaume, Jaume. Dietari de Puigcerdà amb sa vegueria de Cerdanya i sotsvegueria de Vall de Ribes: vol. I. Cerimonial, prehistoria - 1290. Ripoll: Impremta i Llibreria de Llorenç Bonet i Batlle, 1926. 463 p.

El Dietari de Puigcerdà transcrit per Mossèn Jaume Martí és una de les eines més útils per l’estudi de la història de la comarca. El volum comença amb les primeres notícies que es tenen de la Cerdanya i arriba fins l’any 1290. Pel que fa a la primera part, "història indocumentada", es desconeixen les fonts en què va basar l’autor la seva redacció. La resta de l’obra és, majoritàriament, la transcripció del Dietarium villae Podii Ceritani iniciat i redactat en bona part per Joan Onofre Ortodó, notari i secretari del Consolat de Puigcerdà. Després de la seva mort el van continuar diversos secretaris de la corporació fins a principis del s.XX. El manuscrit original va desaparèixer de l’Arxiu Municipal durant el primer quart del segle passat, actualment pertany a la col·lecció de la Biblioteca de Catalunya. La Vila ha reclamat repetidament el seu retorn sense èxit. El responsable d’aquesta edició, Mossèn Jaume Martí, va ser fins a la seva mort, al començament de la Guerra Civil, capellà de l’Hospital de Puigcerdà. Amb una gran cultura i interessat per la història va ser també arxiver municipal, fet que li va facilitar l’estudi de la documentació i la investigació sobre la Cerdanya. El projecte de Martí Sanjaume era continuar la transcripció del Dietarium fins arribar al s.XX.. El seu assassinat va estroncar aquest objectiu.

Dietari de la fidelíssima vila de Puigcerdà

Galceran Vigué, Salvador. Dietari de la fidelíssima vila de Puigcerdà: transcripció literal del text i comentari original. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1977. 208 p.

El Dietari de la fidelíssima completa fins el segle XX l’obra de Martí Sanjaume i esdevé una referència bàsica pel que fa a la història local. El llibre comença amb la transcripció del Dietari d’Ortodó. Tot i que aquest cronista va ser-ne l’iniciador i redactor fins a finals del s.XVI, l’obra va continuar al llarg dels segles fins a la darrera anotació l’any 1913. L’autor, Salvador Galceran Vigué, capellà, va ser arxiver municipal de Puigcerdà durant bona part de la segona meitat del s.XX i cal destacar la seva faceta d’historiador local.

Llibre Ferrat

Baraut, Cebrià. El Llibre Ferrat: privilegis i ordenacions de la vila de Llívia. Llívia: Patronat del Museu Municipal de Llívia, 1985. 116 p.

El "Llibre Ferrat" és el llibre dels privilegis de Llívia. És un volum manuscrit, en pergamí, amb cobertes de fusta folrades de cuiro i cinc claus, una al mig i les altres als extrems de la part superior i inferior de les dues cares de la coberta, d’aquí ve el nom amb el qual és conegut. Actualment es conserva a Llívia. El "Llibre" constitueix un recull de privilegis municipals atorgat a la vila de Llívia des de finals del s.XIV fins a la primera meitat del s. XVI. La segona part del llibre de Baraut és la transcripció d’un cert nombre de privilegis i ordinacions atorgats als habitants de Llívia, des del s. XIII fins al XVIII, que no apareixen al "Llibre Ferrat". Els documents provenen de l’Arxiu Municipal i de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.


Fills il·lustres de Cerdanya

Puyol Safont, Agustín. Hijos ilustres de Cerdaña. Barcelona: Tipografía La Académica, 1896. 135 p.

Recull de setanta vuit biografies de personatges nascuts a la comarca entre el segle V d.C i l’any 1823 que van esdevenir cèlebres per diversos motius. Segons el seu autor, capellà, vinculat a la Cerdanya i a la població de Bolvir, tots els textos estan basats en fonts històriques.

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/