Què en feu a casa vostra?: Voluntariat i gent gran.
El voluntariat de la biblioteca acosta la biblioteca a les persones grans de les Residències Sagrat Cor de Jesús i
El Vellet. Ara, elles s’acosten a la biblioteca i ens mostren en una exposició que fan en el seu temps: pintures, poemes, dibuixos, contes i manualitats.
Amb la col•laboració:
Voluntaris i voluntàries de la biblioteca.
Residència Sagrat Cor de Jesús de Banyoles
Residència El Vellet de Banyoles
Banyoles
Estic a Banyoles
prop de l'estany
és preciós passejar-hi
contemplar el perfil nítid
de les muntanyes que l'envolten
les tranquil·les aigües
on hi neden les oques
que ja no s'espanten.
També hi passen canoes,
sorolloses, que per uns moments
trenquen l'encís i la calma.
Tranquil·lament passegen
les barquetes de rems
on els enamorats somien
amb idíl·liques vides futures.
Les aigües que segons com
varien de color
fan que l'enguany guardi
un profund misteri:
EL DRAC!!!
Al bon vent
Res i ningú és imprescindible,
per tots passa el temps, impassible,
res ni ningú és inútil,
viure pot semblar-nos difícil,
però a la vida, tot és vàlid,
si en tot posem el pit,
és vital i molt necessari,
ser original, no gens rutinari,
sempre correm,
però, enrera deixem,
la bellesa d'un cel blau,
bonics temps, plens de pau,
temps passats, plens d'enyorances,
volem temps futurs, sense recances,
per més que bufin vents de protesta,
que el vent, ens doni la resposta,
contra els odis i les guerres,
les males olors, la pòlvora i la mort,
que el vent bufi ben fort,
que ens dugui ben fort,
que ens dugui cap al progrés,
que a la fi, la pluja tot ho netegi
fins i tot els ànims i mal humors.
Març 2005
Dolors Carreras
Residència Sagrat Cor. Banyoles
*************************************
Rosa
Hia havia un roser que tenia cinc roses, una poncella esclatà i es convertí en una rosa tan formosa i flairosa com no podeu imaginar. Més tard sortí una altra poncella i al seu dia es convertí en rosa. El roser estava tan orgullós que digué: "Potser que els hi posem nom".I així ho feren. La primera es va dir Carme, el segon Josep, el tercer Joan, el quart Pere, la cinquena Dolors, la sisena va ser la Rosa flairosa i a la setena li posaren l'Àngela que vol dir cor bo. El roser es va fer vell i les roses tingueren que buscar-se una nova estada.
Amb la que vaig tenir més tracte va ser la Rosa flairosa que nasqué el 5 d'abril de l'any 1916 i morí el 5 d'abril de l'any 2007. Tinc tants bons records tieta estimada, que espero que des del cel pregaràs per tots nosaltres petons infinits.
Pare nostre que esteue en el cel...
Abril de 2007
Dolors Teixidó Pujol
Residència Sagrat Cor. Banyoles
*************************************
Una anècdota:
Us vull explicar una anècdota de quan era petiteta, devia tenir 5 o 6 anyets. Per començar us diré que la meva mare al matí em cridava a les 7.30 perquè tingués temps de vestir-me i esmorzar per anar a missa de les 8. Jo vivia a les Rodes, que hi havia una plaça molt gran i al mig d'aquesta hi havia una església que nosaltres sempre m'havíem dit de "casa nostra".
Bé, doncs, l'església tenia dues entrades: per la part de la Plaça de les Rodes hi havia l'entrada principal i darrera l'església hi havien els locals per fe la catequesi i altres activitats. Nosaltres passàvem per la porta del darrera on et proporcionaven un carnet, que cada dia al matí quan entraves, el tatxaven i el cap de l'any ja estava ple.
Quan era el cap de l'any feine una exposició de joguets i de roba on no hi faltava de res, tan per nois com per noies. Per les nenes jocs de llites, tovalloles, camises de dormir, nines...pels nens, pilotes, camions, trens....Entre les joguines de les nenes n'hi havia una que a mi em feia caure la baba: una escola petitona amb els seus pupitres i les seves pissarres i sobretot les monges. Quan era l'hora d'anar a l'exposició a triar el que volia, la meva mare, pobra mare, em diea: "compra alguna peça de roba que la guardaràs per quan siguis gran", la mare sabia que no em podia comprar gran cosa. Però a l'entrar a l'exposició el meu cor se n'anava amb aquells joguets, però també pensava amb el que m'havia dit la mare, però no hi podia fer res. Quan arribava a casa la meva mare em veia carregada amb nines i amb la meva escola preferida, però sense haver comprar quasi res de roba. Aquesta amb llàgrimes als ulls em feia una rialla i jo em quedava molt contenta perquè veia que la mare també ho donava per bé.
Abril 2008
Dolors Turró
Residència Sagrat Cor. Banyoles
*************************************
Sant Jordi i Catalunya
Al conèixer Catalunya
Sant Jordi va sentir-se enamorat,
"de tan bonica com ella
mai més en trobaré cap."
Molt gran li sembla i formosa
des del seu mirador, veu la plana riallera
de l'Empordà amb esplendor, sa mirada
va seguint-la passant valls i congosts.
I que bonica li sembla
l'estimada del seu cor.
A l'arribar a Banyoles i a l'estany encisador
Sant Jordi planta la llança
i esperant el drac que té atemorida
a tota la població va fer una promesa:
lliurar-los del gran dragó.
Mantindrà aquesta promesa
a l'estimada del seu cor.
D'aquesta gran harmonia
i tan bella estimació
dels catalans en serà guia
i de Catalunya el patró.
Passaran els anys i els segles
res marcirà aquest amor.
Banyoles, Sant Jordi 2006
Maria Pla
Residència Sagrat Cor. Banyoles
************************************
Maig florit
Bon dia, pardal novell
arrriba amb tu la primavera
avui, una rosa, la primera
i el teu cant petit ocell.
No creguis, pardal novell,
la joventut no perdura
coneixeràs l'amargura
que causa el tornar-se vell.
El teu viure també és fals
i t'enlluerna la lluna
amb la seva lluna
amb la seva llum més bruna
i la foscor et fa mal.
Cercant niu empres el vol
acompanyat de l'amada
com a bona enamorada
amb el teu cant en té prou.
Maig 2008
Maria Pla.
Residència Sagrat Cor. Banyoles
*************************************
Cirerer florit
Els cireres florits
aixequen el cap enlaire
ben carregats de flors
que perfumen l'aire
i el seu perfum d'estiu
m'omple el nas de flaire.
Tot un silenci cobreix l'entorn
com sempre faig la passejada
amb els ulls humitejant
fa que em senti sense voler
joiosa de viure i un pèl enyorada.
Aquest enyor dels anys
i dels temps passats
sembla que em diuen una altra vegada
val més que et conformis
de ser tal com ets
ja tens vuitanta anys
i no et cal res més
fer com els cirerers
tots ells plens de flor
i el cap ben enlaire
30 de març de 2009
Maria Pla
Residència Sagrat Cor. Banyoles
*************************************
Avui diumenge de Rams
diada sempre recordada
per petits i grans.
Recordaré sempre,
que em molta il·lusió i alegria, celebrava
aquest dia
ja ben aviat al matí,
lluint el millor vestit,
anava a l'església,
la palma a beneir.
Tot seguit, després
de beneir,
anava a saludar al padrí
i a la padrina,
que ben emocionats
no em paraven d'abraçar.
Jo al acabar la festa i el dinar
el tortell no podia faltar.
És una festa familiar
que sempre m'ha agradat,
no deixant en aquest dia
estar en tot moment
al costat de la família,
i notant la protecció
del Déu poderós
que ajuda al manestrós.
Jo amb molta alegria
sempre recordaré aquest dia,
la vella Maria.
Abril 2009
Maria Torrent
Residència Sagrat Cor. Banyoles
****************************************
Isabel y Fernando
Esta es la historia señores de la princesa Isabel, esta es la historia que deben niños y grandes saber. Erase una princesa de las pocas que se ven, tenia mas cara de ángel que de mujer.
Para verla vino a Castilla un príncipe aragonés que enamorado no vino y enamorado se fue. Caballeros de mi corte, dijo el principe al volver, correr correr a Castilla y a la princesa Isabel, mi corazón y mi reino de rodillas ofrecer.
En Aragón y en Castilla todo regocijo es pues se celebra la boda de Fernando y de Isabel.
Març 2011
Carme
Residència El Vellet. Banyoles
**********************************************************************************************************
Sisebuto
A cuatro leguas de Pinto y a treinta de Marmolejo existe un castillo viejo que edifició Sisebuto, perteneció a un señor algo feudal y algo bruto que se llamaba Sisebuto y su abuela Leonor.
En un rápido corcel de cola verde botella raudo como una cenella, llega al castillo un doncel, empapada llleva la ropa, por los efectos del agua, como no lleva paragua llega el pobre hecho una sopa.
Salta el muro, y la puerta está cerrada, de pronto mira y ve una escalera de cuerda, sube que sube, trepa que trepa y en los brazos la hija del conde, la Pepa, en lujoso camarín, introduce a su adorado y al notar que está mojado, lo seca bien con serrín.
Març 2011
Carme (explicat oralment per Josep Siurina)
Residència El Vellet. Banyoles
