« Tornar a la web de la Biblioteca Comarcal del Pla de l´Estany

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Imprimir

Rencor, de Sunsi Claparols

RENCOR

Un camí llunyà i una roca m'esperava,
asseguda a tres metres
a cau d'orella et vaig dir:
-No et vulguis enlairar
en la foscor, busca aquesta
llum que sempre has tingut.

Arribà l'hora, el palpà.
De la teva mà
una màgia em va il·luminar
en veure una llàgrima que vessava
el teu fràgil pòmul,
el meu dit impregnat no el vull esborrar.

He tornat a la roca esperant,
amb el dit impregnat.
Els núvols ja no ploren, les notícies molt bones.
Amb fe i esperança t'has quedat amb mi,
estem junts altra vegada,
encara que sigui a distància
ha valgut la pena sofrir.

-Sunsi Claparols-

(Imatge extreta de: en.wikipedia.org)     

Poema de Nadal de Lluís Barjau

Qui podrà veure, aquest Nadal, en

mig de la palla, l'espiga d'or, quan el

Món està enfollit per la riquesa i el

benestar?

 

On et trobaré , aquest Nadal, Nen que

ets camí, primavera i música si la gent

busquen amb afany regals

que s'esvaneixen?

 

Com aconseguiré contemplar, aquest

Nadal, les molses florides plenes

d'aromes desconeguts veient que

tothom cerca flors exòtiques sense

perfum ni consistència?

 

Quan desapareixeran, aquest Nadal,

enveges, odis i venjances si la

Humanitat no sap apreciar el teu

valuós missatge i ponderar la

teva excelsa vinguda?

 

Algú podrà saber, aquest Nadal, el

fons del teu sublim misteri, si el

materialisme i el poder envaeixen i

corrompen els dirigents

i les classes socials?

 

Assoliré, aquest Nadal, desfer inútils

lligams en veure que hom està aferrat

en les enganyoses cadenes d'un Món

disbauxat que no sap on va?

 

Respon-me Nen, tu qu ets suprerma

intel·ligèncai, bé infinit i felicitat per

sempre.

 

Mira la gent desolada que, impotent,

cerca solucions ensopegant sempre

ens els mateixos esculls.

 

Atorga'ns el bé de la Pau i el goig

etern encara que, en les obagues del

cor, hi continuïn naixent males herbes

i espines

 

Lluís Barjau

Nadal 2011

Poesia i prosa de Dolors Carreras, Dolors Teixidó, Dolors Turró, Maria Torrent i Maria Pla de la Residència Sagrat Cor i de Carme i Josep de la Residència El Vellet

Què en feu a casa vostra?: Voluntariat i gent gran.


El voluntariat de la biblioteca acosta la biblioteca a les persones grans de les Residències Sagrat Cor de Jesús i

El Vellet. Ara, elles s’acosten a la biblioteca i ens mostren en una exposició que fan en el seu temps: pintures, poemes, dibuixos, contes i manualitats.

Amb la col•laboració:
Voluntaris i voluntàries de la biblioteca.
Residència Sagrat Cor de Jesús de Banyoles
Residència El Vellet de Banyoles

 

Banyoles

Estic a Banyoles

prop de l'estany

és preciós passejar-hi

contemplar el perfil nítid

de les muntanyes que l'envolten

les tranquil·les aigües

on hi neden les oques

que ja no s'espanten.

 

També hi passen canoes,

sorolloses, que per uns moments

trenquen l'encís i la calma.

 

Tranquil·lament passegen

les barquetes de rems

on els enamorats somien

amb idíl·liques vides futures.

 

Les aigües que segons com

varien de color

fan que l'enguany guardi

un profund misteri:

EL DRAC!!!

 

Al bon vent


Res i ningú és imprescindible,

per tots passa el temps, impassible,

res ni ningú és inútil,

viure pot semblar-nos difícil,

però a la vida, tot és vàlid,

si en tot posem el pit,

és vital i molt necessari,

ser original, no gens rutinari,

 

sempre correm,

però, enrera deixem,

la bellesa d'un cel blau,

bonics temps, plens de pau,

temps passats, plens d'enyorances,

volem temps futurs, sense recances,

per més que bufin vents de protesta,

que el vent, ens doni la resposta,

 

contra els odis i les guerres,

les males olors, la pòlvora i la mort,

que el vent bufi ben fort,

que ens dugui ben fort,

que ens dugui cap al progrés,

que a la fi, la pluja tot ho netegi

fins i tot els ànims i mal humors.


Març 2005

Dolors Carreras

Residència Sagrat Cor. Banyoles

*************************************

Rosa

Hia havia un roser que tenia cinc roses, una poncella esclatà i es convertí en una rosa tan formosa i flairosa com no podeu imaginar. Més tard sortí una altra poncella i al seu dia es convertí en rosa. El roser estava tan orgullós que digué: "Potser que els hi posem nom".I així ho feren. La primera es va dir Carme, el segon Josep, el tercer Joan, el quart Pere, la cinquena Dolors, la sisena va ser la Rosa flairosa i a la setena li posaren l'Àngela que vol dir cor bo. El roser es va fer vell i les roses tingueren que buscar-se una nova estada.

Amb la que vaig tenir més tracte va ser la Rosa flairosa que nasqué el 5 d'abril de l'any 1916 i morí el 5 d'abril de l'any 2007. Tinc tants bons records tieta estimada, que espero que des del cel pregaràs per tots nosaltres petons infinits.

Pare nostre que esteue en el cel...

Abril de 2007

Dolors Teixidó Pujol

Residència Sagrat Cor. Banyoles

*************************************

Una anècdota:

Us vull explicar una anècdota de quan era petiteta, devia tenir 5 o 6 anyets. Per començar us diré que la meva mare al matí em cridava a les 7.30 perquè tingués temps de vestir-me i esmorzar per anar a missa de les 8. Jo vivia a les Rodes, que hi havia una plaça molt gran i al mig d'aquesta hi havia una església que nosaltres sempre m'havíem dit de "casa nostra".

Bé, doncs, l'església tenia dues entrades: per la part de la Plaça de les Rodes hi havia l'entrada principal i darrera l'església hi havien els locals per fe la catequesi i altres activitats. Nosaltres passàvem per la porta del darrera on et proporcionaven un carnet, que cada dia al matí quan entraves, el tatxaven i el cap de l'any ja estava ple.


Quan era el cap de l'any feine una exposició de joguets i de roba on no hi faltava de res, tan per nois com per noies. Per les nenes jocs de llites, tovalloles, camises de dormir, nines...pels nens, pilotes, camions, trens....Entre les joguines de les nenes n'hi havia una que a mi em feia caure la baba: una escola petitona amb els seus pupitres i les seves pissarres i sobretot les monges. Quan era l'hora d'anar a l'exposició a triar el que volia, la meva mare, pobra mare, em diea: "compra alguna peça de roba que la guardaràs per quan siguis gran", la mare sabia que no em podia comprar gran cosa. Però a l'entrar a l'exposició el meu cor se n'anava amb aquells joguets, però també pensava amb el que m'havia dit la mare, però no hi podia fer res. Quan arribava a casa la meva mare em veia carregada amb nines i amb la meva escola preferida, però sense haver comprar quasi res de roba. Aquesta amb llàgrimes als ulls em feia una rialla i jo em quedava molt contenta perquè veia que la mare també ho donava per bé.

Abril 2008

Dolors Turró

Residència Sagrat Cor. Banyoles

*************************************

Sant Jordi i Catalunya

Al conèixer Catalunya

Sant Jordi va sentir-se enamorat,

"de tan bonica com ella

mai més en trobaré cap."

 

Molt gran li sembla i formosa

des del seu mirador, veu la plana riallera

de l'Empordà amb esplendor, sa mirada

va seguint-la passant valls i congosts.

 

I que bonica li sembla

l'estimada del seu cor.

 

A l'arribar a Banyoles i a l'estany encisador

Sant Jordi planta la llança

i esperant el drac que té atemorida

a tota la població va fer una promesa:

lliurar-los del gran dragó.

 

Mantindrà aquesta promesa

a l'estimada del seu cor.

 

D'aquesta gran harmonia

i tan bella estimació

dels catalans en serà guia

i de Catalunya el patró.

 

Passaran els anys i els segles

res marcirà aquest amor.

 

Banyoles, Sant Jordi 2006

Maria Pla

Residència Sagrat Cor. Banyoles

************************************

Maig florit

Bon dia, pardal novell

arrriba amb tu la primavera

avui, una rosa, la primera

i el teu cant petit ocell.

 

No creguis, pardal novell,

la joventut no perdura

coneixeràs l'amargura

que causa el tornar-se vell.

 

El teu viure també és fals

i t'enlluerna la lluna

amb la seva lluna

amb la seva llum més bruna

i la foscor et fa mal.

 

Cercant niu empres el vol

acompanyat de l'amada

com a bona enamorada

amb el teu cant en té prou.

Maig 2008

Maria Pla.

Residència Sagrat Cor.   Banyoles

*************************************
Cirerer florit

Els cireres florits

aixequen el cap enlaire

ben carregats de flors

que perfumen l'aire

i el seu perfum d'estiu

m'omple el nas de flaire.

Tot un silenci cobreix l'entorn

com sempre faig la passejada

amb els ulls humitejant

fa que em senti sense voler

joiosa de viure i un pèl enyorada.

Aquest enyor dels anys

i dels temps passats

sembla que em diuen una altra vegada

val més que et conformis

de ser tal com ets

ja tens vuitanta anys

i no et cal res més

fer com els cirerers

tots ells plens de flor

i el cap ben enlaire

 

30 de març de 2009

Maria Pla

Residència Sagrat Cor. Banyoles

*************************************

Avui diumenge de Rams

diada sempre recordada

per petits i grans.

Recordaré sempre,

que em molta il·lusió i alegria, celebrava

aquest dia

ja ben aviat al matí,

lluint el millor vestit,

anava a l'església,

la palma a beneir.

 

Tot seguit, després

de beneir,

anava a saludar al padrí

i a la padrina,

que ben emocionats

no em paraven d'abraçar.

 

Jo al acabar la festa i el dinar

el tortell no podia faltar.

És una festa familiar

que sempre m'ha agradat,

no deixant en aquest dia

estar en tot moment

al costat de la família,

i notant la protecció

del Déu poderós

que ajuda al manestrós.

Jo amb molta alegria

sempre recordaré aquest dia,

la vella Maria.

 

Abril 2009

Maria Torrent

Residència Sagrat Cor. Banyoles

****************************************

Isabel y Fernando

Esta es la historia señores de la princesa Isabel, esta es la historia que deben niños y grandes saber. Erase una princesa de las pocas que se ven, tenia mas cara de ángel que de mujer.

Para verla vino a Castilla un príncipe aragonés que enamorado no vino y enamorado se fue. Caballeros de mi corte, dijo el principe al volver, correr correr a Castilla y a la princesa Isabel, mi corazón y mi reino de rodillas ofrecer.

En Aragón y en Castilla todo regocijo es pues se celebra la boda de Fernando y de Isabel.

 

Març 2011

Carme

Residència El Vellet. Banyoles

**********************************************************************************************************

Sisebuto

A cuatro leguas de Pinto y a treinta de Marmolejo existe un castillo viejo que edifició Sisebuto, perteneció a un señor algo feudal y algo bruto que se llamaba Sisebuto y su abuela Leonor.

En un rápido corcel de cola verde botella raudo como una cenella, llega al castillo un doncel, empapada llleva la ropa, por los efectos del agua, como no lleva paragua llega el pobre hecho una sopa.

Salta el muro, y la puerta está cerrada, de pronto mira y ve una escalera de cuerda, sube que sube, trepa que trepa y en los brazos la hija del conde, la Pepa, en lujoso camarín,  introduce a su adorado y al notar que está mojado, lo seca bien con serrín.

 

Març 2011

Carme (explicat oralment per Josep Siurina)

Residència El Vellet. Banyoles

El llibre i la rosa (poema de Sant Jordi)

Guardó i premi d'un futur triomfant

des de sempre bellesa immutable

de continu ens fas manyaga afable

els teus colors sempre seran un cant.

 

Pou inesgotable de ciència

amb fèrtils arrels alimenta la vida

sens orgull, a la lectura convida

en la pols de la lleixa espera amb paciència.

 

Vull contemplar-te en un matí benigne

vull gaudir del teu perfum transparent

vull apropar-me al teu encant, lentament

vull fer sempre un regal digne.

 

Ímpetu del saber que creix

amb gran goig les ments recrea

essent, de les biblioteques, indiscutible dea

amb ta companyia la informació neix

Sant Jordi 2011.

 

Lluís Barjau (Sant Jordi 2011)

 

Llum inextingible (Poema de Nadal)

Els ulls no la veuen, el cor la sent, alguns ja l’han trobat,
d’altres la cerquen, tothom la coneix.

Un agradable perfum de grèvol i molsa s’adorm amb una
fina castedat de gebre, sa blancor relluu com la nacrada
closca de la millor perla on s’hi amaga
el Miracle.

Ens dóna un foll deliri aquesta cançó que s’engaxa als
llavis amb extraordinària dolçor.
Sentim desconeguts batecs que ens fan doblegar el genoll
la cançó de la Verge i l’Infant.

Escolteu bé la conversa dins les parets del cor,
mireu com brilla l’Estrella de la veritat,
és una brasa viva que riu, plora i tremola.

Penja del clar de la Lluna la calma serena de la nit,
quatre ocells a la mateixa branca no s’atreveixen a cantar
ni a moure’s: l’espectacle és sorprenent.

Hi ha un llop que udola, no hi fa res, ningú té por.
El fum del pensament, de mica en mica, es va aclarint.
No pregunteu res, no digueu res, tant sols obriu els ulls.

Només hi ha un camí per anar a Betlem,
l’home ja sap la veritat, el Misteri no és lluny.
Guanyar o perdre la batalla vol dir la vida o la mort.

Lluís Barjau (Nadal 2010)

Que la llum inextingible brilli arreu del Món.
Al personal de la Biblioteca i als ciutadans de Banyoles.

Llegítims desigs: poema a la independència

Al bell mig del cervell

allunyant la pols i la cendra

respirant sempre esperança

contemplant glorioses petjades de temps reculats

que mai ningú no podrà esborrar,

s'hi marca el profund anhel de la nostra Llibertat.

Espirals geomètriques d'antigues i fermes arrels

es lliguen amb els plançons de velles soques que han deixat triomfants esclats de

grandesa, proclamant

la Independència de la nostra Nació.

Novament ens abrasen els "cops de falç"

del nostre gloriós Himne.

El vent de la memòria, encara que lligat amb la incertesa de la baldufa,

ens marca la terra que tenim i que tindrem.

Origen d'un Món Nou sempre nostre,

oxígen net de la Lluna en quart creixent,

alè de boira freda que va guanyant escalfor,

àtom de lluent rosada que pren brillantor,

principi i fi d'una constant oració.

Això és la nostra Independència.

Lluís Barjau. Setembre 2010, Diada Nacional

L'Estany

Aquest any,

per Nadal,

vam anar,

a l'estany.

Volíem nedar,

però, al final,

vam jugar.

Mirant els ànecs,

menjant, vam pensar,

com s'ho faran per volar?

 

Houria El Idrissi

Poema de Sant Jordi: Les roses del Sagrat Cor

 

Una rosa matinera
esclafa de bon matí
serà per mi la primera
de les flors color carmí.
Són flors que a la meva vida,
ja mai m’havien faltat
avui dia de Sant Jordi,
m’ofereixen com ofrena,
algun meu enamorat.
Aquests anys dels meus amors,
ara que ja sóc velleta
només em queden records,
les persones estimades
són molt lluny
o ja són morts.
Ja no tinc qui mo’ofereixi
ni un llibre ni una flor,
però sé que m’estimen
les roses del Sagrat Cor.


Maria Pla
Sant Jordi 2010.

L'àngel de les biblioteques

 
I tant que n'hi ha, d'àngels, a les biblioteques.
Ciceró afirmava que si tens una biblioteca amb jardí, ja ho tens tot. Això vol dir que una biblioteca és un cel, i en el cel no hi poden faltar àngels.
L'experiència m'ha confirmat que és així. A les biblioteques públiques no n'hi falten mai i fins i tot són visibles. Es mouen amb una seguretat admirable per entre les prestatgeries i saben indicar-te on es troba qualsevol llibre que tu demanis.
De fet, si hi ha algun indret a la terra que mereixi la presència d'àngels, és una biblioteca.
Diuen que el rei d'Egipte Osimandias manà posar a l'entrada de la Biblioteca d'Alexandria aquesta inscripció: Medicina ànimi.
Li sobrava raó per a fer-ho, perquè una bona biblioteca, així com és un bon rebost per a l'ànima també és un bon hospital per a curar-la.
Carlyle, el poeta, digué de les biblioteques que són la millor universitat.
Ara bé, cal tenir en compte que no solament són importants i benefactores les biblioteques públiques: també ho són -tant o més- les familiars.
De fet, el destí de molts homes va dependre d'haver o no haver tingut una biblioteca a casa seva.
Un personatge de Shakespeare diu que renuncia a totes les possessions perquè la meva biblioteca ja és un ducat prou gran.
A cada llar ha d'haver-hi una biblioteca: no podrà ser tan gran com les públiques, però l'hem de valorar igualment. De fet, cada d'una d'elles té un àngel que la vetlla i que ens pot ajudar a confeccionar-la com cal. La seva ajuda és molt útil per a resoldre el difícil problema qeu tenen les biblioteques familiars, com és el de fer-ne una d'excel·lent amb pocs llibres, atès que les cases actuals són petites d'espai.
A Israel hi ha més biblioteques que bars: l'explicació és que el millor racó de cada casa està destinat a prestatgeria literària.
Ja anava a posar punt i final a aquesta nota quan he sentit que el meu àngel de la guarda em deia: Has de posar-hi que no n'hi ha prou de tenir o disposar de biblioteques sinó que cal fer-les servir: hi ha gent que tenen una biblioteca com els eunucs tenen un harem.
 

Capítol 12 del llibre: L'Ombra Blanca de Martí Amagat i Matamala

Poema de Nadal: Ecce Puer (Heus aquí el Nen)

 
Protagonista indiscutible de les Festes Nadalenques,
diferent de tots però igual,
totalment pobre però immensament ric,
desvalgut però amb inigualable poder,
illetrat però amb insuperable ciència,
ple de misteris i incògnites però autènticament real.
Desconegut per molts i conegut per tothom.
 
La Terra és fosca i gebrada
la nit llarga i deserta,
el lloc miserable, inhòspit i rebutjat,
l'habitacle indigne i menyspreat.
 
Una llavor misteriosa, com la millor gota de rosada,
cau en plena nit de més enllà dels núvols
travessant espais sense límits.
 
Com cada any ha arribat el Miracle,
com cada any el Món se n'alegra,
com cada any: cançons, llums, regals i pessebres omplen les llars.
 
Milions d'estels pampalluguegen en la volta del Cel,
ballant rítmiques sardanes sense cobla.
Incomptables éssers alats són els músics de la Gran Orquestra,
que mai ningú ha contemplat.
 
Els seus inigualables sons omplen tot l'Univers.
Ja no hi ha fronteres, ni discriminacions, ni odis, ni venjances.
Pau, alegria i felicitacions, mans obertes i abraçades s'escampen,
a vessar, pels quatre Punts Cardinals.
 
El Nen somriu i plora, estima i perdona, és sentiment i tendresa.
Des d'un racó pobre, amagat i desconegut,
ple de bondat i estimació mai vista.

La Pau ens vol portar
L'amor vol escampar
Els seus dons ens vol regalar
L'harmonia i benestar vol sembrar
La felicitat ha de durar
Tots ens desitgem Felicitat.

Lluís Barjau - Nadal 2009

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/