« Tornar a la web de la Biblioteca Comarcal del Pla de l´Estany

Servei de Biblioteques - Diputació de Girona

Articles de la categoria "NARRATIVA"

L'àngel de les biblioteques

 
I tant que n'hi ha, d'àngels, a les biblioteques.
Ciceró afirmava que si tens una biblioteca amb jardí, ja ho tens tot. Això vol dir que una biblioteca és un cel, i en el cel no hi poden faltar àngels.
L'experiència m'ha confirmat que és així. A les biblioteques públiques no n'hi falten mai i fins i tot són visibles. Es mouen amb una seguretat admirable per entre les prestatgeries i saben indicar-te on es troba qualsevol llibre que tu demanis.
De fet, si hi ha algun indret a la terra que mereixi la presència d'àngels, és una biblioteca.
Diuen que el rei d'Egipte Osimandias manà posar a l'entrada de la Biblioteca d'Alexandria aquesta inscripció: Medicina ànimi.
Li sobrava raó per a fer-ho, perquè una bona biblioteca, així com és un bon rebost per a l'ànima també és un bon hospital per a curar-la.
Carlyle, el poeta, digué de les biblioteques que són la millor universitat.
Ara bé, cal tenir en compte que no solament són importants i benefactores les biblioteques públiques: també ho són -tant o més- les familiars.
De fet, el destí de molts homes va dependre d'haver o no haver tingut una biblioteca a casa seva.
Un personatge de Shakespeare diu que renuncia a totes les possessions perquè la meva biblioteca ja és un ducat prou gran.
A cada llar ha d'haver-hi una biblioteca: no podrà ser tan gran com les públiques, però l'hem de valorar igualment. De fet, cada d'una d'elles té un àngel que la vetlla i que ens pot ajudar a confeccionar-la com cal. La seva ajuda és molt útil per a resoldre el difícil problema qeu tenen les biblioteques familiars, com és el de fer-ne una d'excel·lent amb pocs llibres, atès que les cases actuals són petites d'espai.
A Israel hi ha més biblioteques que bars: l'explicació és que el millor racó de cada casa està destinat a prestatgeria literària.
Ja anava a posar punt i final a aquesta nota quan he sentit que el meu àngel de la guarda em deia: Has de posar-hi que no n'hi ha prou de tenir o disposar de biblioteques sinó que cal fer-les servir: hi ha gent que tenen una biblioteca com els eunucs tenen un harem.
 

Capítol 12 del llibre: L'Ombra Blanca de Martí Amagat i Matamala

El nostre viatge

 
Vam agafar les maletes, etc. i les vam posar en el cotxe. I el vam arrencar. Per a mi el viatge va ser molt llarg, però quan vam arribar a Algesires, ja no. Vam passar per: Barcelona, Tarragona, València, Alacant, Múrcia, Almeria, Màlaga i Algesires. Una vegada hi vam arribar, vam anar a comprar els bitllets del vaixell.
 
Quan vam comprar els bitllets ens van dir que ens hauríem d’esperar mig hora. Eren les 7:00h del matí i ens havíem d’esperar fins a les 8,00h. Mentre esperàvem vam anar a fer un volt amb el cotxe per Algesires, que és una ciutat molt bonica. Quan va arribar el vaixell vam passar els papers, etc., vam entrar i vam aparcar el cotxe. Després vam pujar per unes escales. Vaig anar al lavabo per refrescar-me una mica perquè estava cansada i una mica marejada. Més tard, vaig pentinar-me una mica. Després vaig anar a seure. De seguida arribaria a Tànger, al Marroc.
 
Quan hi vam arribar vam baixar per les mateixes escales i vam sortir del vaixell. Un cop passat els papers vam veure el meu tiet –el germà de la meva mare- que ens va venir a buscar per anar junts a casa. Va ser molt guai!


Ikram Ayrir (12 anys)

A Catalan Tale

 

First short story competition. Catalonia Today 2009

Mercè Borras from Banyoles won the intermediate level category with a story about the refugees in Catalunya Nord in 1939

While he was looking at the refugee camp of Argelers by the sea, the black man wondered what he was doing there.
He wasn't a jailer in Senegal, his country, he was a peaceful man. How could he believe colonists' promises? How could he push that people without pity, shouting the only French word that he knew, Allez, Allez"?
Like the refugees, he left cold, and the louse at him. However, some refugee children looked fine when at the night crowded together, they listened to their teacher who whispered something that returned light to their eyes and smile to their lips.
The man wondered what shi whispered, and thought: "If I undestood, I would be able to smile again"
Unfortunely, he never knew a Catalan tale which gave back to the kids' hearts, the warmth of home and the place lost behind the border.

Intermediate level category
Mercè Borras i Dolèria

Guanyadora del concurs de relats curts de la revista Catalonia Today 2009

Records i enyorances són tot el que em queda

 

Una Diada tan joiosa com la d'avui no crec trobar-la en tot l'any. Sant Jordi, la Festa Major de Catalunya i el dia dels enamorats. Què més voleu?
El meu espòs, com que no era català, només coneixia la festa del llibre que era per commemorar que el 23 d'abril de 1616 va morir "el gegant" de la literatura espanyola: Don Miguel de Cervantes Saavedra.
Aquí a cas nostra també va morir el 1981 en aquesta taula diada el pintoresc escriptor Josep Pla, fill de Llofriu, conegut per la seva quantitat i qualitat d'obres, que crec que pocs catalans no coneixen. Fora també el 23 d'abril del 1999 que ens va deixar la vigatana Maria Àngels Anglada, filla adoptiva de Figueres on vivia, gran dona, bona poetessa i millor escriptora. Quines coincidències té la vida?
Al meu espòs el va sorprendre favorablement com havien agermanat el dia dels enamorats i Sant Jordi el patró de tots els catalans. I el costum de regalar-se mútuament el llibre i la rosa li va semblar genial. La millor prova és que d'ençà el 1964 no va deixar d'oferir-me una poncella vermella i una espiga lligada amb un llaç de cinta dels colors de la nostra senyera.

Llàstima que lo bo dura poc, les flors es merceixen i jo vaig poder gaudir només de cinc roses, perquè ens va deixar per sempre, als 30 anys, el meu company de camí.

Amb pau reposis,

Rosa Maria Joan
Sagrat Cor
23 d'abril del 2009

El color transparent

 

Hi havia una vegada un cofre ple de colors...BLAU, VERD, ROSA, VERMELL, GROC, OCRE... però faltava un!!el color TRANSPARENT havia marxat...aprofitant que els altres colors dormien, de puntetes, sense fer soroll.
Però llavors un dia, uns nens i nenes que escrivien contes, buscaven el color TRANSPARENT perquè el necessitaven per fer forats per on sortissin molts contes: UNA NIT ATRAFEGADA, ELS XUNGUIS ES DIVERTEIXEN, EL VENT DINS DE CASA, ¡A LA CAMA, MONSTRUITO!, MOU-TE DENT, MOU-TE, A CAZAR PALABRAS...
Els altres colors van començar a buscar-lo, als vidres, a l’aigua, al vent, a les bombolles, a l’amor, als secrets...però no el trobaven. I buscant buscant buscant , es van quedar adormits i el van trobar en els SOMNIS.
I des d’aquell dia, tot els contes ja saben per on sortir... pel forat transparent dels SOMNIS.


Umaru, Aminata, Uleimatu, Mariam, Sule, Fulematu Maria i Txiris. (5 i 6 anys)

La Fira de Sant Ponç

 

El dia 11 de maig se celebra la Fira de Sant Ponç. És una fira d'herbes medicinals i aromàtiques, de mel, de melmelades, fruites confitades i arrop.

Antigament no hi havia tantes medecines i la gent ho curava tot amb herbes.

Aquest tipus de fires se celebren a la primavera que és la millor época per collir herbes.

Samiha Chouaybi (11 anys)

Llicència Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons.
Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/